CAP DE SETMANA A SORT
Qui no n’ha sentit parlar mai, de Sort? Aquest Poblet mític i famós per la seva coneguda “Bruixa d’or” que ha repartit sort i fortuna a diversos indrets d’Espanya i, segurament d’altres punts del món. Però Sort no és només un poble on anar a comprar loteria de Nadal, és molt més. Es un poblet amb molt d’encant.
Sort és una localitat i un municipi de la província de Lleida. Va ser capital del comtat de Pallars, i avui dia és capital de la comarca del Pallars Sobirà.
Es troba a 230 kilòmetres de Barcelona. Per arribar-hi en cotxe anirem per l’autopista AP-7 direcció Terrassa fins a l’Alt Empordà. Les carreteres que arriben fins a Sort, un cop abandonada l’autopista són molt tortuoses, però alhora ens delecta amb uns paisatges encisadors que ens transmeten pau i serenitat.
Està justament a la bora del riu Noguera Pallaressa, afluent del riu Segre, que neix als Pirineus i recorre íntegrament la província de Lleida. A aquest riu es fan activitats esportives com ara ràfting, piragüisme, etc.
El seu nom prové de l’època romana, i fa referència a l’únic pont important que creuava el riu Noguera Pallaressa , el Pont de Suert.
Sort és un poble de gran atractiu turístic, no només per la famosa administració de loteria, sinó pels seus espectaculars indrets i paratges.
Molts dels seus edificis estan construits de pedra i teulades de pissarra, preparats pels dies de neu i fred.
Tan bon punt arribem a Sort, travessant el pont, podem veure l’Esglèsia parroquial de Sant Feliu amb una majestuositat aclaparadora, on s’hi pot accedir pujant un camí fet de pedra.
Als peus de l’Esglèsia, sobre una esplanada de gespa trobem com a monument principal el bust del general Josep Moragues, nascut el 1669 a Sant Hilari de Sacalm, i que va ser reconegut com a heroi català de la guerra de successió. Sembla ser que fa uns anys va desaparèixer a causa d’un joves que van anar-hi a celebrar la victòria del seu equip de futbol i la van trencar, però anys després va ser recuperada i retornada al seu lloc d’honor.
Més amunt, a la plaça major de l’ajuntament llueix una escultura commemorativa del 10è aniversari de la colla sardanista de sort que es va inaugurar el 2014. Té forma de rotllana de la sardana on hom vol homenatjar alhora la dansa tradicional de Catalunya, element festiu patrimonial d’interès nacional, i les dones i homes de la vila que contribueixen amb el seu esforç continuat al manteniment d’aquest vessant de la cultura catalana.
Com podeu veure, Sort és més que una administració de loteria, més que la famosa “Bruixa d’or”, es un poble ple de paisatges, d’història, de bellesa.
Al novembre, se celebra el mercat medieval, on trobem paradetes on s’hi venen productes típics catalans, artesania, cosetes fetes a mà, etc., i on hi participen petits i grans amb entusiasme. Dura tot el cap de setmana, i és realment agradable passejar pel carrer mirant paradetes i gaudint de l’amabilitat dels vilatans.
Es un poble on hi conviuen sense problemes els natius amb els turistes que envaeixen els seus carrers a diari…moltes de les cases són llogades per turistes que passen dies de temporada de neu, per poder gaudir dels paisatges nevats.
A deu kilòmetres de Sort, des del pont cap a l’esquerra trobem un pintoresc alberg o casa rural “Ca l’Anton” on us rebran amb molta cordialitat i us delectaran amb saborosos plats típics, que ens mostra la enriquidora gastonimia de Catalunya . L’ajotllament és humil però agradable.
Cal destacar la tranquilitat que es respira a la nit, tot i la nombrosa presència de turistes, hi ha locals, pubs i llocs d’esbarjo pels adolescents. Les vistes són encisadores tant de dia com de nit.
En definitiva, Sort és un poblet on, tot i la seva afluència turística, es respira pau i tranquilitat, on es pot gaudir de paisatges veritablement enlluernadors. Un lloc ideal per desconnectar, i per menjar bé. I ja que hi som, podem aprofitar per fer cua a l’administració de loteria de la “Bruixa d’or”, comprar uns dècims pel Nadal i posar un desitg a l’arbre dels desitjos que hi ha tot just entrant-hi.
A casa és visita obligada cada any. Us ho recomano.
Maryeta Giménez Aguilera
Article complet
El Roc de Sant Gaietà
