Entrades amb l'etiqueta ‘C2’

  • La Mola

    350px-Sant_Llorenç_del_Munt

     

    El lloc que us recomano és el meu racó per desconnectar a la natura, a prop de casa i on s’hi pot anar sense gaires preparatius.

    La Mola és una muntanya de 1.100 metres d’altitud, al massís de Sant Llorenç del Munt, al municipi de Matadepera, a tocar de Terrassa.

    Per mi significa natura a prop de casa, però això és cert a mitges, ja que si no disposes de transport privat, i t’has de refiar del transport públic que la web de Parcs de la Diputació anuncia de forma massa optimista, vas llest, la realitat és més prosaica, ja que de tot el llistat que anuncien, només un autobús, que tan sols funciona els diumenges, realment t’hi apropa. Així que si no teniu cotxe, us recomano que convenceu a algú que sí en tingui i us hi acompanyi.

    Si el que busqueu és una sortida familiar, és perfecte, hi he vist pujar des dels nens més petits fins a la gent més gran. És una excursió adequada per a tothom, fins i tot pels ases. Els fan servir els del restaurant que hi ha a dalt de tot de la muntanya per pujar-hi el menjar. El que està bé de les pobres bèsties és que les tenen en un tancat, en un pla a dalt del cim, on t’hi pots atansar i donar-los de menjar, i tot i que recomanen que no es faci, com és de preveure, ningú en fa cas.

    Un cop a dalt, i quan us hagueu cansat de molestar els rucs i les mules, i abans de deixar-vos la setmanada al restaurant, podeu visitar el monestir romànic, que la veritat és que és força maco i sembla que està emparentat amb el de Sant Cugat. Si el rodegeu, veureu tota la plana del Vallès, el Montcau i també Montserrat. I si esteu una mica desorientats, hi ha una taula d’orientació geogràfica que us ajudarà a posar nom a tot el que s’hi veu d’allà estant.

    Si esteu disposats a arriscar-vos a que se us faci fosc a mitja baixada, amb el perill de perdre’s, quedeu-vos fins veure com es pon el sol darrera de Montserrat. Molt recomanable. Això sí, un cop vist, brillo i cap avall.

    20151115_173144-1

    I pels que no us voleu limitar a pujar a la Mola, i voleu conèixer millor el Parc de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, aquí hi trobareu més informació.

    Article complet

  • Un racó perdut en un indret encantat: Sadernes

    Quan arriba el bon temps, sempre ve de gust fer alguna escapada que ens ajudi a desconnectar de la rutina en la que estem immersos. Doncs bé, vull compartir amb vosaltres una ruta que vam fer ara farà un any.
    Començem l’excursió a Sadernes. Per arribar-hi, vam anar per la N152 fins Ripoll, allà ens vam desviar per la N260 fins a Olot. Vam seguir direcció Figueres. A pocs quilòmetres, un cop passat Castellfollit de la Roca, ens vam desviar a l’esquerra cap a Montagut.

    image

    image
    Al poble trobem un desviament cap a l’esquerra direcció a Sadernes. Heu de seguir les indicacions fins al càmping Sadernes. Aquest serà el punt de sortida a peu.
    No patiu perquè tot el camí està molt ben senyalitzat.
    A mesura que aneu fent camí, us anireu trobant amb petits i grans gorgs, així com cascades precioses. Si el temps us acompanya, no dubteu a donar-vos un bany! També heu de tenir present que trobareu parts del camí on haureu de creuar el riu, així que penseu en portar calçat adient. Passada una hora arribareu a un pont, el pont d’en Valentí. I cinc minuts més tard, tindreu al davant el refugi de Sant Aniol. Aquest refugi s’està acabant de construir i és interessant, el fet que vas caminant i et trobes cartells juntament amb material(sacs de ciment, sacs de sorra…) on es demana la col.laboració dels excursionistes per portar el material fins al refugi.
    Al costat del refugi, també trobem l’ermita de Sant Aniol. Hi ha una esplanada amb una font, on nosaltres vam aprofitar per descansar una mica i agafar forçes per continuar cap al Salt del Brull. Aquest últim està només a 30 minuts i val molt la pena.
    Un cop vam arribar al nostre destí la gana ja ens apretava així que, vam  dinar contemplant el paisatge i gaudint del soroll de l’aigua al caure. Com us dic, nosaltres ens vam quedar aquí, però si encara teniu forçes i temps podeu seguir endavant i arribar fins a Talaixà.
    Espero que us animeu a passejar per Sadernes i passeu un gran dia!
    image
    Míriam Roy

    Article complet

  • El Cementiri dels Empestats, un cementiri amb història.

    La visita que us proposo avui és al Cementiri dels Empestats. Aquest Cementiri el vam conèixer fa poc, quan vam anar a fer un dinar familiar al Restaurant El Cau (bon menjar, amb algunes opcions vegetarianes). El Cementiri està situat a pocs metres de l’establiment, i s’hi pot accedir fàcilment a peu. Pertany al terme municipal de Tiana, i està a prop de la Conreria i de la Cartoixa de Montalegre, sobre el coll de Montalegre, a uns 18 km de Barcelona. El terreny forma part del Parc Natural de la Serra de Marina.

    El Cementiri dels Empestats també és conegut pel nom de Cementiri del Còlera o Cementiri de la Febre Groga. Segur que hi ha més noms, però aquests són els més utilitzats popularment. En aquest cementiri hi trobem tan sols una pedra amb algunes inscripcions, que ens marca la fossa comuna on alguns infectats d’aquesta malaltia van ser enterrats. Aquest monument va ser col·locat l’any 1871, un cop l’epidèmia ja hagué finalitzat.holiday 022

    La història d’aquest indret amagat és molt senzilla, i n’existeixen varies, de versions. L’any 1870, al barri de la Barceloneta, va començar una epidèmia de pesta, possiblement a causa d’algun dels vaixells arribats des de terres llunyanes. La malaltia es va començar a estendre per tota la ciutat. Per internet hi ha informacions que expliquen com, un cop desallotjat el barri de la Barceloneta per ordre de l’Ajuntament i la Junta de Sanidad, els malalts provinents de famílies amb menys recursos van ser traslladats a la Conreria. L’epidèmia va durar 4 o 5 mesos, i va deixar 76 morts, que suposem són els enterrats a la fossa comuna. Aquesta seria una primera versió dels fets. La segona, explicada pels meus familiars, no deixa tan bé a les autoritats. Diuen que els carros que transportaven als malalts (i dic malalts perquè no sempre estaven morts quan sortien de Barcelona) eren enviats a les afores de la ciutat, sent una d’aquestes afores aquest racó de muntanya que pertany a Tiana. Un cop arribaven al que coneixem com a Cementiri dels Empestats, els enterraven. La persona que havia portat el carro també s’hi havia de quedar, ja que havia entrat en contacte amb el virus i per tant es considerava que havia estat també contaminat. Entenc que la versió casolana és més digne d’una pel·lícula de por, però jo me la crec més que l’altre- intueixo que a al segle XIX anaven bastant per feina pel que fa a aquest tipus de situacions. No m’hagués agradat estar al lloc del que portava als morts.aaa

    Us deixo un link amb el mapa de la zona- pel post d’avui, m’ha semblat més interessant explicar-vos la història de l’indret que l’entorn o el recorregut. Hi ha diferents rutes per arribar-hi, però l’aparcament del restaurant és un bon inici per visitar el Cementiri i posar-se en camí per explorar una mica la zona.

    Marta Bayà

    Article complet

  • Escapada al volcà de Santa Margarida

    Volcà Santa Margarida

    Us vull recomanar una escapada senzilla, però molt entretinguda a Santa Pau. El volcà de Santa Margarida és un volcà apagat de 700 m d’altitud situat a la regió volcànica d’Olot, es troba al Municipi de Santa Pau, a la comarca de la Garrotxa a 120 km de Barcelona en cotxe. Al mig del pla format pel cràter hi ha l’ermita Santa Margarida, d’origen romànic, i que dóna nom al volcà. És recomanable fer aquesta passejada per la tardor per gaudir del paisatge multicolor que ofereix el bosc.

    Començarem el nostre viatge ben d’hora al matí des de Badalona i 2 hores en cotxe arribarem a l’aparcament a peu de volcà a Santa Pau. En primer lloc esmorzarem a unes taules que hi ha just a l’entrada de l’itinerari. Per arribar al cràter del volcà caminarem per una via forestal, amb pendents molt suaus i folrada de fulles de colors diversos, durant 30 minuts, després dels quals trobarem l’ermita Santa Margarida que és just al cràter del volcà. Restaurant_Cal-Fesol_1

    Tot just de tornada cap a casa ens aturarem al poble de Santa Pau, amb una típica fisonomia medieval, traçada a la primera meitat del segle XIV. És un poble entranyable en el qual es respira un ambient de pau i tranquil·litat i a més a més es pot gaudir d’una cuina casolana exquisida. Com a cloenda de la nostra escapada anirem a dinar a Cal Fesol per donar-nus un merescut homenatge menjant un bon plat de fesols amb cansalada i una crema catalana amb ratafia per postres. Després d’un breu passeig pel poble, per baixar el menjar, tornarem cap a Badalona.

    Sergio Infante Casals 28/03/2016

     

    Article complet

  • Cap de setmana a Sort

    CAP DE SETMANA A SORT

    image

    Qui no n’ha sentit parlar mai, de Sort? Aquest Poblet mític i famós per la seva coneguda “Bruixa d’or” que ha repartit sort i fortuna a diversos indrets d’Espanya i, segurament d’altres punts del món. Però Sort no és només un poble on anar a comprar loteria de Nadal, és molt més. Es un poblet amb molt d’encant.

     

     

    Sort és una localitat i un municipi de la província de Lleida. Va ser capital del comtat de Pallars, i avui dia és capital de la comarca del Pallars Sobirà.

     

    image

    Es troba a 230 kilòmetres de Barcelona. Per arribar-hi en cotxe anirem per l’autopista AP-7 direcció Terrassa fins a l’Alt Empordà. Les carreteres que arriben fins a Sort, un cop abandonada l’autopista són molt tortuoses, però alhora ens delecta amb uns paisatges encisadors que ens transmeten pau i serenitat.

     

     

     

     

     

    image

    Està justament a la bora del riu Noguera Pallaressa, afluent del riu Segre, que neix als Pirineus i recorre íntegrament la província de Lleida. A aquest riu es fan activitats esportives com ara ràfting, piragüisme, etc.

     

    El seu nom prové de l’època romana, i fa referència a l’únic pont important que creuava el riu Noguera Pallaressa , el Pont de Suert.

    Sort és un poble de gran atractiu turístic, no només per la famosa administració de loteria, sinó pels seus espectaculars indrets i paratges.

    image

    Molts dels seus edificis estan construits de pedra i teulades de pissarra, preparats pels dies de neu i fred.

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

    Tan bon punt arribem a Sort, travessant el pont, podem veure l’Esglèsia parroquial de Sant Feliu amb una majestuositat aclaparadora, on s’hi pot accedir pujant un camí fet de pedra.

     

    image

    image

     

    Als peus de l’Esglèsia, sobre una esplanada de gespa trobem com a monument principal el bust del general Josep Moragues, nascut el 1669 a Sant Hilari de Sacalm, i que va ser reconegut com a heroi català de la guerra de successió. Sembla ser que fa uns anys va desaparèixer a causa d’un joves que van anar-hi a celebrar la victòria del seu equip de futbol i la van trencar, però anys després va ser recuperada i retornada al seu lloc d’honor.

     

    Més amunt, a la plaça major de l’ajuntament llueix una escultura commemorativa del 10è aniversari de la colla sardanista de sort que es va inaugurar el 2014. Té forma de rotllana de la sardana on hom vol homenatjar alhora la dansa tradicional de Catalunya, element festiu patrimonial d’interès nacional, i les dones i homes de la vila que contribueixen amb el seu esforç continuat al manteniment d’aquest vessant de la cultura catalana.

     

    image

    image

     

     

     

    Com podeu veure, Sort és més que una administració de loteria, més que la famosa “Bruixa d’or”, es un poble ple de paisatges, d’història, de bellesa.
    Al novembre, se celebra el mercat medieval, on trobem paradetes on s’hi venen productes típics catalans, artesania, cosetes fetes a mà, etc., i on hi participen petits i grans amb entusiasme. Dura tot el cap de setmana, i és realment agradable passejar pel carrer mirant paradetes i gaudint de l’amabilitat dels  vilatans.
    Es un poble on hi conviuen sense problemes els natius amb els turistes que envaeixen els seus carrers a diari…moltes de les cases són llogades per turistes que passen dies de temporada de neu, per poder gaudir dels paisatges nevats.
    A deu kilòmetres de Sort, des del pont cap a l’esquerra trobem un pintoresc alberg o casa rural “Ca l’Anton” on us rebran amb molta cordialitat i us delectaran amb saborosos plats típics, que ens mostra la enriquidora gastonimia de Catalunya . L’ajotllament és humil però agradable.

    Cal destacar la tranquilitat que es respira a la nit, tot i la nombrosa presència de turistes, hi ha locals, pubs i llocs d’esbarjo pels adolescents. Les vistes són encisadores tant de dia com de nit.

    imageimage

    image

     

     

    En definitiva, Sort és un poblet on, tot i la seva afluència turística, es respira pau i tranquilitat, on es pot gaudir de paisatges veritablement enlluernadors. Un lloc ideal  per desconnectar, i per menjar bé. I ja que hi som, podem aprofitar per fer cua a l’administració de loteria de la “Bruixa d’or”, comprar uns dècims pel Nadal i posar un desitg a l’arbre dels desitjos que hi ha tot just entrant-hi.

    A casa és visita obligada cada any. Us ho recomano.

     

     

     

     

    Maryeta Giménez Aguilera

    Article complet

  • Campdevànol i els set gorgs

    En el moment de decidir quina escapada compartiria amb vosaltres, vaig pensar en la ruta dels 7 gorgs a Campdevànol, una excursió que vaig realitzar fa anys i que voldria repetir.

    La ruta s’anomena així perquè consisteix en un conjunt de 7 estanys de muntanya correlatius, on ens podem banyar i saltar en aigües cristal·lines, tot gaudint de la vegetació frondosa i l’aire fresc del Torrent de la Cabana.

    A l’hivern, els gorgs estan coberts per un mant de neu, una vista impressionant i meravellosa, però totalment diferent de la que mostra el paisatge a l’estiu, que és quan la climatologia ens permet endinsar-nos en les seves aigües.

    Per arribar a Campdevànol es pot anar en tren o en cotxe en direcció Ripoll, que es troba a 3 minuts de Campdevànol. Encamineu-vos per la carretera GI-401, en direcció Gombrèn fins l’entrada al Càmping Pirinenc  i l’àrea de lleure Font del Querol. Des d’allà, veureu un camí que arriba fins una esplanada que dóna accés a un pàrquing (haureu d’aportar uns 10-12 euros) on podreu deixar el cotxe.

    És un itinerari sense complicació i senyalitzat amb panells informatius indicant el camí, així mateix, es poden seguir diferents rutes per completar l’excursió: una d’elles consisteix en realitzar el recorregut de manera circular, arribant a l’últim gorg i una altra opció és pujar directament fins aquest gorg i anar baixant tot el recorregut al llarg del riu.

    Amb una opció o una altra la ruta consta d’uns 5 kilòmetres fins a l’última cascada i d’uns 4 kilòmetres més si triem la ruta circular. Per tant, recomano portar un calçat i una roba adequada i unes sabates per caminar dins del riu, ja que rellisca molt i està ple de pedres. L’itinerari consta d’un total de tres hores i quart amb inici i final a la Font del Querol.

    A mesura que aneu fent camí, us trobareu amb cadascun dels gorgs, el seu nom i el temps estimat fins al següent. Nosaltres vam decidir, anar caminant fins arribar a l’últim gorg i anar baixant progressivament, per tant, us explicaré la ruta realitzada:

    Aneu camí tirat fins arribar al més alt i últim gorg: el Gorg del Colomer. Seguidament baixant, us trobareu el Gorg Petit del Colomer amb una caiguda d’uns 7 metres.

    Continuant per la vora del riu, us trobareu amb el següent gorg, que rep el nom de El Gorg del Forat. Un estany molt familiar, degut al petit salt que té i les zones amb gespa per fer pícnics.

    Tot seguit, arribareu a un gorg, una mica difícil per llençar-se degut a la poca profunditat que té anomenat el Gorg de la Bauma.

    Seguint aquest mateix camí arribareu al Gorg de la Tosca.

    Continuant uns metres més pel riu, us trobareu amb el següent gorg, anomenat el Gorg de l’Olla. Està caracteritzat perquè el salt no té massa altura però sí profunditat. A més a més, es pot pujar pel lateral fàcilment, per tant, podeu passar-vos el dia saltant.

    Per últim, seguint aquest mateix camí arribareu al darrer gorg, el Gorg de la Cabana, on els salts són massa complicats.

    Finalment, comentar-vos que es tracta d’una escapada molt aconsellada a l’estiu degut a l’atractiu de les seves aigües cristal·lines i els possibles salts, però degut a la massificació i la brutícia que han anat deixant algunes persones, van aparèixer problemes de neteja i higiene en aquest indret idíl·lic, per tant, per pal·liar aquesta situació, l’Ajuntament de Cànoves, ha prohibit, malauradament, endinsar-se en les aigües d’aquestes cascades.

    Apa, gaudiu molt!

     

    Estefania Navas Muiño

    12

    Article complet

  • Mirador del Turó de la Rovira

    La visita que he decidit compartir amb vosaltres està situada a la ciutat de Barcelona. És una ciutat que m’agrada i té llocs i racons molt interessants.

    És difícil triar quin lloc compartir amb vosaltres i al final m’he decidit per un en particular. He escollit el Turó de la Rovira del Carmel ja que és molt desconegut. És un mirador des del qual s’observa una panoràmica espectacular de 360º de Barcelona i ha estat escenari d’alguns rodatges de pel·lícules conegudes, així com d’anuncis de televisió i cartells publicitaris.

    El mirador del Turó de la Rovira pertany al patrimoni de la ciutat de Barcelona i és una de les seus del Museu d’història de Barcelona. El seu accés és lliure i gratuït.

    Els búnquers de Barcelona encara desconeguts per a molts turistes, és un lloc emblemàtic ja que va ser testimoni silenciós de la terrible guerra civil, va ser un refugi antiaeri i es va construir per protegir la població. Però això va quedar en el passat fosc de Barcelona, perquè a l’actualitat des d’aquesta panoràmica , s’aconsegueix veure unes vistes i un capvespre espectacular i preciós de tot Barcelona i els seus voltants.

    El turó té 262 metres d’altitud, per arribar-hi és preferible agafar l’autobús 24 i el v17, que surt des de la Plaça Catalunya. A la nit cal agafar l’autobús N4 i N5.

    El metro queda molt lluny i hauries de caminar a peu aproximadament 2 km (gairebé 30 minuts caminant). També una altra opció és anar-hi en cotxe.

    Els restaurants que he triat són les Delícies del Carmel que està a la carretera del Carmel i el Mirador del Carmel II que està al carrer Pasteur nº2.

    Us animo a que visiteu aquest lloc que segur no us deixarà indiferents.Foto Turó de la Rovira

    Casilda Espinosa

    Article complet

  • Centre budista a Osca

    Un cap de setmana ideal si el que busques és desconnectar de l’estrès i el rebombori de la ciutat. El centre budista Dag Shang Kagyü (DSK) ofereix un ambient tranquil i màgic on podràs viure uns dies inoblidables.

    He estat en diverses ocasions, la darrera amb la meva mare i la meva germana. Sempre em quedo amb ganes tornar-hi, i a elles els va passar el mateix. Realment, l’indret enamora.

    El centre DSK està situat als afores de Panillo, una localitat molt petita de la província d’Osca, al Prepirineu aragonès, a unes 3h de Barcelona en cotxe. Clicant aquí veureu la ruta que vaig fer. Tot just passeu el poble, sense travessar-lo, trobareu una carretera que us portarà fins al camí que condueix al recinte. En arribar-hi, veureu un cartell en llengua sànscrita i la figura enorme d’un buda. Podeu aparcar allà mateix, a una zona especialment habilitada i que també trobareu indicada.

    panillo DSK

    Entrada al recinte

    panillo-templo-budista-100b-jpg_original

    Buda reclinat

    DSK va ser fundat el 1984 per Kalu Rinpoche, i un any més tard es va consolidar com a centre dedicat als estudis i a la pràctica budista. Al llarg d’aquests 30 anys, gràcies a donatius i al treball dels residents que hi viuen, s’ha rehabilitat un alberg i s’ha construït un temple a l’estil tradicional, dues stupes grans (una de 17 metres d’alçada), 108 stupes petites, un molí gran d’oracions i una Shedra (escola). Un lloc preciós per visitar!

    Panillo DSK 2

    Stupes

     

    temple budista

    Temple

    Ofereixen cursos de meditació, ioga, tai-txi…etc. Jo vaig fer un curs de ioga i em va encantar. Per a més informació i per a consultar el calendari d’activitats podeu clicar aquest enllaç.

    Si us interessa, podeu allotjar-vos a l’alberg, que es troba a 5 minuts caminant del temple i les stupes, o acampar als voltants amb tenda de campanya. També teniu l’opció de contractar pensió completa a molt bon preu. Els mateixos residents i col·laboradors s’encarreguen del manteniment i de les instal·lacions en general. Són molt amables, alegres i hospitalaris. A més, elaboren uns plats de cuina vegetariana ecològica espectaculars, els heu de tastar! Exquisits!

    Si sou fredolics, us recomano que hi aneu a partir de la primavera, ja que el centre es troba a la muntanya i a l’hivern fa una mica de fred. I alerta els fumadors, perquè no es pot fumar en tot el recinte. Per fer-ho heu de caminar fins a la carretera (uns 5 minuts).

    L’entorn és molt maco, trobareu un munt de racons per al recolliment entre el murmuri del arbres i les pregàries del monjos. Un paratge fascinant que convida a la meditació i a l’espiritualitat.

    Alzina

    L’Alzina

    Us he de dir que, per a mi, sempre és un plaer tornar a DSK. Penso que és una experiència interessant d’immersió en una cultura tan diferent a la nostra a pocs quilòmetres de Barcelona. I, definitivament, l’oportunitat de passar un dies de calma i connexió amb la natura. Molt recomanable!

     

    Maria Medina Lorente

    Article complet

  • Descobrint la Zona Volcànica de la Garrotxa

    Ets un aventurer innat? T’agrada descobrir indrets nous, però no vols marxar gaire lluny de casa? Vols gaudir de la natura i de paisatges insòlits? Si és així, no dubtis que aquesta és l’escapada ideal per a tu.

    La Garrotxa, comarca pertanyent a la província de Girona, és una de les zones amb major presència d’espais volcànics de Catalunya. El Parc Natural de la Zona Volcànica d’aquesta comarca, què és on es situa la ruta que es planteja en aquesta entrada, compta amb cons volcànics i cràters ben conservats. Així mateix, és una zona especial per la orografia i el clima que hi predomina, amb humitat que afavoreix una vegetació molt variada. No obstant això, la zona volcànica és molt àmplia i per tant, no és possible visitar-la per complet només en un dia. En aquesta ocasió la ruta inclou la visita a la Fageda d’en Jordà i als dos volcans més coneguts, el Croscat i el Santa Margarida.

    La ruta s’inicia a l’àrea de Can Serra (Km. 4,675 de la carretera Gi-524 d’Olot a Santa Pau) i des d’allà s’agafa l’itinerari 1 (molt ben indicat amb cartells durant tot el camí), que condueix directament a la Fageda d’en Jordà. Dintre d’aquí, si es vol, es pot visitar la Cooperativa de la Fageda, coneguda per la producció de làctics.  Tot seguit, i quan ja es surt de la Fageda, s’ha de continuar el camí cap a Can Batlle i Sant Miquel Sacot, fins a entrar per un lateral del Volcà de Santa Margarida. Recomano donar la volta sencera al volcà i baixar al cràter, una gran esplanada ideal per fer la parada i respirar aire pur. Així mateix, recomano donar un cop d’ull a l’interior de l’ermita que es troba al mig d’aquest cràter, un racó molt especial dintre d’un paratge insòlit (l’ermita no es pot visitar, però s’hi pot veure a través d’una finestreta amb reixa). Després, baixant fins a l’àrea de Santa Margarida, on es pot fer la parada per dinar ja que l’àrea disposa de servei de bar i restaurant, es pot enllaçar amb l’itinerari 15, que porta directament al Volcà del Croscat. Per últim, seguint aquest mateix camí i fent baixada s’arriba al punt inicial, a Can Serra.

         DSC04323 (32)

         ermita

    Pel que fa a l’accés, s’hi pot arribar amb cotxe (l’àrea de Can Serra i de Santa Margarida disposen de pàrquing de pagament) o bé amb transport públic: autobús (a Olot hi ha una línia especial que fa la ruta dels volcans) i tren.

    Finalment, com a recomanacions, tot i que aquesta sortida es pot realitzar en qualsevol moment de l’any, és cert que l’encant de la zona és major durant la tardor, la primavera i l’estiu. A més a més, durant aquestes estacions el clima i la durada de la llum solar permeten gaudir més dels paisatges. De la mateixa manera, recomano caminar per les rutes observant tot allò que hi ha a l’entorn, gaudint de la naturalesa i dels colors que hi predominen.

    No deixis d’anar-hi!

    Andrea Puyol Barrios

    Article complet

  • Costa Daurada

    Roc de Sant GaietàEl Roc de Sant Gaietà

     

    El Roc de Sant Gaietà és una petita urbanització situada a la Costa Daurada, concretament a la localitat de Roda de Berà (Tarragona). El seu emplaçament i el disseny són l’origen de la seva singularitat, la qual cosa us asseguro no deixa a ningú indiferent.

    Va ser construïda entre els anys 1964 i 1972 en una cornisa de pedra natural que s’endinsa en el mar. Un mar Mediterrani tranquil, on el soroll del vaivé de les onades i l’olor de sal envaeix tot el recinte.

     

    Dissenyada com a poble de pescadors amb una arquitectura d’edificis ornamentals constitueix una síntesi d’estils mediterranis antics: romànic, gòtic i mudèjar; també hi ha imitacions de cases de diverses zones costaneres d’Espanya, alternant amb uns patis interiors similars als de Granada i Sevilla.

     

    Transmet una sensació d’harmonia que convida a endinsar-se pels seus carrers i patis ombrívols. A mesura que vas caminant notes aquest relaxament que provoca la proximitat del mar. Un indret entranyable per la seva decoració i encant que us farà perdre el món de vista per uns instants.

     

    Us interessa la gastronomia? Podeu escollir entre un gran ventall  de restaurants, millor amb vistes al mar, ja que serà un doble plaer per als sentits. Us aconsello tastar un dels plats típics: arròs caldós  amb llamàntol. Boníssim!

    I si el dia acompanya, no desaprofiteu l’ocasió de prendre un bany a la platja de sorra fina i aigua càlida que teniu a dues passes.

     

    Val a dir que vaig anar-hi fa poc, una altra vegada i  em vaig fixar molt més en els detalls arquitectònics, que en les sensacions físiques. És a dir, sempre no és el mateix, depèn de molts altres factors. Us recomano aquesta sortida amb la certesa que no us decebrà. Animeu-vos!

     

     

    Berta Font

     

     

     

     

     

    Article complet

Entrades següents >> << Entrades anteriors

    Categories

    Històric

    Enllaços

    Núvol d'etiquetes

    Barcelona Booktuber Busquets C2 castell Català CNL L'Heura Costa Brava CPNL escapada Escapades Escapades C2 excursió Garrotxa gastronomia gorgs història L'Heura la Mola lectura Lectures Literatura llegim llibres Lluís Llach Maresme Mediterrani Monsó Montserrat Roig muntanya Mura natura novel·la paraules Pirineu Platges Premi Sant Jordi primavera priorat Ressenya Ressenya C2 Ripollès riu senderisme Tossa de Mar