5a i 6a sessió Suficiència 1
Dimarts 14
Off the record
Avui hem començat la classe fent ús del Termcat per cercar una paraula que va sortir el dijous passat: Off the record.
Off the record →Confidencial→ Dit d’aquella informació que no pot ser revelada després de sabuda.
No obstant això, el Termcat ens recorda que off the record s’aplica especialment a la informació que una font dóna als periodistes amb la voluntat que no la divulguin.
Treball
Després hem decidit iniciar la nostra feina com a aprenents de periodistes primer escoltant la convocatòria urgent del president de la Generalitat, Artur Mas. Segon, escrivint un breu resum d’allò que havíem escoltat. Tercer, hem fet grups de tres persones per treballar la notícia des d’un punt de vista objectiu i, a continuació, reescrivint-la des d’una idiologia proconsulta o anticonsulta, segons haguéssim escollit cadascun dels grups.
Dijous 16
Mentre que a la classe del dimarts vam estar entrentinguts escoltant Artur Mas, el dijous han sortit molts errors a partir del treball grupal que vam fer sobre el que havia dit.
- Els tractaments protocol·laris van amb majúscula i els càrrecs amb minúscula.
Ex. Il·lustríssim Senyor
el director el rei Juan Carlos la ministra
- Per (por en cast.) o per a (para en cast.): Davant d’infinitiu només cal fer servir per.
Ex. He vingut per explicar.
Nota: Aquest és el plantejament de Coromines-Solà, ja que la normativa de Fabra diu que s’ha de fer servir les dues maneres depenent del tipus de verb.
- Errors amb la coma:
- Subjecte – Verb: En general, el subjecte i el verb no es poden separar amb cap coma. Solament s’hi pot posar si el subjecte és molt llarg i complex o quan hi ha un incís.
Ex. El president Artur Mas, ha convocat una consulta. (error)
Artus Mas, el president de la Generalitat, ha convocat una consulta (incís)
L’objectiu d’Artur Mas és, a més de fer una primera consulta, fer perdre temps a tothom. (incís)
- Verb – complement directe: En general, el verb i el CD no es poden separar amb cap coma. Igualment, quan el CD és introduït per la partícula que, tampoc no s’hi posa aquest signe. Solament s’hi pot posar si hi ha un incís.
Ex. El president Artur Mas ha convocat, una consulta. (error)
- Tenir que: Forma incorrecta. En català per expressar obligació, necessitat o conveniència, es fan servir diverses construccions i perífrasis: haver de + infinitiu, caldre + infinitiu (o caldre que + verb), haver-se de + infinitiu, ser necessari + infinitiu (o ser necessari que + verb), entre d’altres.
Ex. Artur Mar té que convocar una consulta (malament) → Artur Mas ha de concocar una consulta.
Artur Mar tindrà que convocar una consulta (malament) → Artur Mas haurà de concocar una consulta.
- Perquè, per què o per a què: Perquè mai es fa servir per a preguntes.
- Perquè. Equival a:
Ja que i expressa causa.
Ex. He vingut perquè he volgut. (causa) → He vingut ja que he volgut.
A fi que, amb la finalitat que o per tal que i indica finalitat o terme.
Ex. He vingut perquè puguis anar a dinar. (finalitat) → He vingut amb la finalitat que puguis anar a dinar
Raó o causa quan va precedit d’article i funciona com a nom.
Ex. No te’n sabria dir el perquè. → No te’n sabria dir el motiu.
- Per què. Es podria reemplaçar per:
Per quina raó
Ex. Per què has arribat tard? → Per quina raó has arribat tard?
Pregunta-li per què no es lleva d’hora. → Pregunta-li per quina raó no es lleva d’hora.
Pel qual, per la qual, pels quals o per les quals.
Ex. Aquesta és la pel·lícula per què s’interessaven tant. → Aquesta és la pel·lícula per la qual s’interessaven tant.
- Per a què. Equival a:
Per a quina finalitat
Ex. Pregunta-li per a què serveix aquest estri.
Nota: Per què i per a què es podrien confondre, però en el moment d’efectuar la pregunta aquesta té diferents significats.
Per a què vols aquest objecte? → Per a quina finalitat vols aquest objecte?
Per què vols aquest objecte? → Per quina raó vols aquest objecte?
- Dubtes ortogràfics
Acollir → Acollint (gerundi). Acull (present indicatiu)
Suspendre → Suspès (participi)
Fortalesa
Derrotista
Feblesa
Convocatòria
- Complement directe. En general, el complement directe s’introdueix sense preposició.
Ex. Mas insta a el poble a assistir a la consulta. (incorrecte) → Mas insta el poble a la consulta.
He vist a les nenes. (incorrecte) → He vist les nenes.
- Article davant d’infinitiu. No s’admet per introduir oracions temporals i causals.
Ex. Al fer aquestes al·legacions. (incorrecte) → En fer aquestes al·legacions.
Al sortir de classe. (incorrecte) → En sortir de classe.
Nota: Només l’infinitiu admet article davant quan tots dos fan la funció de nom.
Ex. El saber no fa cap nosa.
El seu caminar és graciós.
Diana
