Entrades amb l'etiqueta ‘descans cerebral’

  • C2 32a sessió

    Obra de Noelia

    Castelldefels, 7 de febrer de 2019

    Salut, companys!

    Cada cop, més a prop de l’objectiu. En Jaume posa música relaxant per ambientar la classe. Com de costum, comencem a corregir un text. Cada cop els textos són més llargs i, sense adonar-nos, hi ha menys errades. Ara arribo jo, per trencar estadístiques.

    Finalitzades les correccions, ens dóna uns exercicis. En concret, tenim un full amb exercicis per detectar-hi errors. L’arran, el degut a i a nivell de, han estat protagonistes. He de dir que, tot i que són molt habituals, hem tingut dubtes.

    Ha passat una hora: perill! En Jaume comença a donar-li voltes al cap i quan passa això, comença l’acció. Diu que marxa per material, a veure amb què torna. No han passat ni dos minuts i ja ha trobat alguna cosa: dues bobines de llana. Comença a tallar-les i les col·loca a terra. Només ell sap el que està passant.

    Hi ha cinc talls de llana i cadascú ha d’estar dins d’un. En un segon, ens trobàvem en un arxipèlag. Puja la marea i les illes van desapareixent. Un element comú, l’illa que trepitja el Xavi s’enfonsa. Per sort, en va quedar una i ens vam poder salvar tots, tot i que el Xavi hi era dins. Seria qüestió de temps.

    Per finalitzar la sessió d’avui, en Jaume ens demana que fem un relat introductori de la nostra exposició, què trobarem i què volem destacar. Ens col·loquem per grups i comencem a fer campanya. Amb el recopilatori de fotografies i amb les vivències del personatge, comença una pluja d’idees. A contrarellotge, perquè no disposàvem de gaire temps, en Jaume marxa amb el nostre relat.

    Share

    Article complet

  • C2 30a sessió

    obra de Marcos

    Castelldefels, 31 de gener de 2019

    Salut, companys!

    Començo a detallar com s’ha desenvolupat la jornada. Un dia fred, amb núvols, predominant estratocúmulus amb nimboestratus, la humitat es ficava a dins els ossos i el sol no es deixava veure. Era l’últim dijous de gener i marcava un abans i un després al front. Moltes baixes a la trinxera. Potser l’espasa de Dàmocles damunt dels nostres caps ha indisposat a més d’un company, és a dir, s’apropava el dia de l’entrega de l’article d’opinió del nostre diari de batalles i penúries. El comandant Jaume ha fet l’habitual bateria de preguntes per refrescar el que hem treballat la jornada anterior.

    Posteriorment, s’ha revisat l’acta de la nostra companya Irina i com darrerament és habitual no hi ha hagut compassió. Els companys de trinxera han tret el fusell, el matxet, la pistola, la navalla i tot el que tenien a la vora. Aquí, al front, quan s’olora la sang, donem la puntada sense respectar els recursos i estils de l’autor. El comandant ens va cridar a l’ordre per aquests extrems. No sé si la tropa ho tindrà en compte en futures ocasions, tenen les dents esmolades i molta ànsia d’estripar autors.

    Després d’aquesta situació tensa que hem viscut ja de forma habitual, ha entrat un raig de sol per la finestra. La nostra companya Bea ens ha convidat a diverses pastetes i begudes,  sense alcohol, per celebrar el seu aniversari. Que bé que et senten aquests vint-i-cinc anys, Bea! Hem aprofitat aquest incís per fer l’estraperlo i completar el nostre carnet de racionament, perquè el comandant ens ha tingut a règim aquests dies. Potser deu formar part de la Cofradía de la Virgen del Puño o ens vol entrenar per al dejuni que s’aproxima.

    Seguidament, ha arribat el joc de les tres diferències. Separats per binomis, hem observat atentament la nostra parella durant un minut. Després, ens hem girat i per torns hem fet tres canvis de vestimenta. Hi ha qui s’ha mig despullat, altres s’han descordat les sabates o s’han intercanviat peces de roba. L’important era despistar el teu company de trinxeres i vèncer.

    Ha arribat el moment de posar-nos seriosos i hem treballat la sinonímia. A priori, semblava fàcil però el comandant ens ha fet tocar de peus a terra. Ha clarificat que és millor no creuar segons quins camins. Durant l’exercici, hem estat una mica dispersos i el nostre comandant en cap ens ha cridat a l’ordre en diverses ocasions. Potser estàvem pensant en el cap de setmana? I per acabar-ho d’adobar, el comandant Jaume ha ordenat que ,per seccions, s’havia d’escollir el color del Lluís, la Trini i el Cruells, respectivament. No hi ha hagut consens. Les seccions no volien cedir el color i s’han viscut moments d’alta tensió. Finalment, l’atzar ha decidit per nosaltres:el Lluís color vermell, la Trini color lila i el Cruells color groc.


    I res més germans del front, fins a la propera!

    No pensis què 
    pot fer la República per tu; pensa què pots fer tu per la República.

    Share

    Article complet

  • C2 29a sessió

    obra de Jordi Gris

    29 de gener de 2019

    Benvolguts camarades, 

    Tal i com comencem totes les anteriors sessions, en Jaume començava preguntant un per un amb què ens vam quedar de l’última sessió. Les opinions van ser variades, però em va semblar que la més aclamada va ser l’acta d’en Koko.

    Tot seguit, ens va repartir a cadascú de nosaltres els retalls del foli en què hi havia l’acta d’en Xavi, desglossada per parts. Separats per escamots ― i com en Jaume fa habitualment a l’inici que ens enumera un, dos, tres, quatre,,un dos ,tres,quatre―, ens va agrupar a les diferents zones de l’aula per poder corregir i debatre grupalment els errors que hi podien haver.

    Va arribar el moment del joc, tots drets formant un cercle i en Jaume, convertit en el capità Picó, va començar a donar ordres sempre formulant davant de cada acció “en Picó diu”. En el cas que no hi posés aquest encapçalament i realitzessis l’acció quedaves eliminat. El joc ha estat molt divertit. Hi ha qui ha caigut a les trampes d’en Picó, però la majoria de l’escamot va superar el joc d’eliminació.

    Ara sí, arribava un moment molt desitjat per tots, la pluja de cupons i no eren cupons de l’ONCE, eren els esperats cupons de racionament. En Jaume retallant-los com si fos Eduardo Manostijeras, i tots esperant com pollets afamats demanant el menjar: la llet, els ous, la farina, etc. Vam treure de polleguera en Jaume, que murmurava en veu baixa maleint-nos que no donava l’abast a retallar i a repartir-los.

    Un cop posades al dia les nostres cartilles, tocava fer un exercici de reconeixement gramatical, les majúscules i les minúscules, on vam poder comprovar que en els organismes oficials i la majoria de noms propis s’escriu l’inici en majúscula igualment, en els dies assenyalats de l’any com El Dia del No Fumador o El Dia de la Croqueta.

    Com és habitual, vam finalitzar la sessió amb la proposta de la piulada al Twitter sobre l’exposició d’Incerta Glòria per guanyar el següent cupó.

    PD: Tota la sessió va estar amenitzada per una música tranquil·la i gairebé somnífera. És possible que hagi oblidat alguna cosa ja que estava molt relaxat.

    Salutacions,

    Jordi

    Share

    Article complet

  • C2 27a sessió

    Obra d’Alberto

    Castelldefels, 22 de gener de 2019

    Com ja era habitual en aquells dies, la jornada va començar amb el repàs de la sessió anterior i cadascú va dir-hi la seva. Seguint amb la nostra rutina, entre tots vam corregir l’acta que va escriure anteriorment un camarada de l’escamot. Espero però, comandant Jaume, que si algun dia la tropa descobreix aquesta carta que t’envio a tu personalment sigui benèvola i no me la destrossi com si res a base de nous punts i comes. En aquests temps de guerra, ja se sap, que surten noves faccions del no-res.

    Com anava dient, la jornada va seguir tocant un tema que ja ens sonava de dies anteriors: l’apostrofació. Vam realitzar els exercicis com bonament vam poder, aplicant tot el coneixement que teníem assimilat de la nostra instrucció militar. No va estar del tot malament, i la moral de l’escamot va pujar de valent. Ara que ja comencem a divisar el dia del judici final, el dia D i l’hora H, la batalla de les nostres vides, ens sembla que ja estem preparats!

    No tot va ser instrucció pura i —segurament, influenciat pel teu vell capità Picó— vas voler donar un toc de cultura a l’escamot. Vam opinar sobre l’obra de Joan Fontcuberta, un artista transgressor, que en temps de guerra és agradable d’apreciar.

    Seguidament, vam desconnectar durant uns moments d’aquesta maleïda guerra amb un joc que, a força de tocar

    —que no se’m mal interpreti—, ens va dur fins i tot fora del campament base. Quines ganes tenen alguns de tocar el dos d’una vegada!

    Per finalitzar la sessió, i donant exemple dels ideals que estem defensant amb la nostra pròpia vida, vam sotmetre a votació com havia de ser un dels atacs que ens donaria la gran victòria final en aquesta guerra. Em refereixo, és clar, al projecte d’Incerta glòria. Serà aquí on demostrarem al món -o potser no tant- com hem treballat de valent durant aquests dies al front.

    E questo è il fiore del partigiano

    morto per la libertà!

     

    Una forta abraçada,

     

     

    Share

    Article complet

  • C2 26a sessió

    Obra d’Irina

    Bon dia, companys!
    Avui intentaré fer l’acta corresponent a veure què en surt, d’aquí.

    Per començar, el nostre tinent ens ha preguntat en què ens hem quedat de la sessió anterior. Després, al nostre projector ha aparegut la foto d’una tassa de cafè i dels altaveus ha començat a sonar una música de fons com si es tractés d’una cafeteria d’època. Vull denunciar que aquell cafè mai va arribar.

    A partir d’aquí, ha arribat el moment de la correcció de l’acta del nostre amic i company de l’escamot Imanol. Una acta, que no sabem si ha estat pel seu contingut o per l’ambient creat pel nostre tinent, ha estat com l’espessor de la crema d’un bon cafè expresso.nEl Jaume, amb aquell missatge subliminal i aquella música, va aconseguir justament el que no pretenia. L’ambient distès que havia de ser aquell moment es va convertir en un de debat . Un debat dens i espès, en què cada membre de l’escamot volia imposar el seu estil narratiu. Ha sigut l’acta més llarga i que més maldecaps ha creat al nostre pobre tinent. Després, m’acusen a mi de sabotejador quintacolumnista. Imanol, has fet que el Jaume acabés sentint-se com la llet bullint de la cafeteria.

    Seguidament , va haver-hi un temps de descans cerebral , amenitzat amb uns minuts musicals. Personalment, jo pensava que era el moment del joc, però nooooooo! Va ser el moment de parlar d’un recurs gramatical, l’habilitació, bàsicament com una cosa pensada per un fi i que acaba servint per un altre.

    Per fi, va arribar el moment del joc , com a tota la sessió va continuar amb el mateix camí . Es tractava d’un joc de memòria en el que cada membre de l’escamot havia de recordar-se de l’acció que havia fet i sumar-hi ell una de nova. habilitaAixí doncs, no puc acabar, sinó fent un recordatori d’aquell joc. El joc començava dient:

    El Jaume marxa de viatge amb una abraçada ,l’Inma amb una maleta, la Neus agafa els  patins, el Raúl es posa l’abric , el Koko agafa la carpeta, la Maria Eugènia el  telèfon , la Puri el paraigua, el Jordi el  bolígraf , el David el llibre d’Incerta glòria , la Irina agafa el  passaport , la Noelia amb el coixí, l’Albert s’emporta la bicicleta, l’Eva se’n duu els  nens, el Marcos no surt de casa sense la seva navalla, la Bea surt com Déu la va portar al món , la Cristina amb el seu paquet de kleenex, la Lola amb el seu necesser, l’Eylem se’n va amb moltes ganes, el Xavier agafa les  xancletes i després d’aquest rotllo, el Jordi i tots nosaltres ens anem a fer punyetes .

    Gràcies per la vostra paciència , us saluda el vostre amic Koko.

    Share

    Article complet

  • B2 1a sessió

    Share

    Article complet

  • C2 20a sessió

    Obra d’Eva

    Acta de la comissió de revisió lingüística de l’exèrcit “Incertaglòria”

    Núm. De la sessió: 20
    Dia: 13 de desembre de 2018
    Hora de començament: 9.30 h
    Hora d’acabament: 11.30 h
    Lloc: Servei Local de Català de Castelldefels

    Hi assisteixen: el Jaume, com a moderador i professor, la Beatriz, com a redactora de l’acta, la Neus, la Laia, la Toni, el Jordi, el Jesús ,l’ Imanol, el Jordi, el Jonatan, l’ Eylem, la Maria, la M. Eugenia, l’Eva, el Jose, la Lola, la Sònia, la Inma, el Xavi, la Puri, la Cristina, la Irina, el Raül, la Noelia, l’Alberto, el David i el Jordi.
    S’han excusat d’assistir-hi: l’Hugo, el Víctor, el Koko, el Rodrigo, el Marcos.

    Ordre del dia:
    1. Repartiment de grups i papers de l’acta anterior per part del Jaume.
    2. Lectura i revisió per grup de l’acta.
    3. Realització de l’exercici dels pronoms de relatiu.
    4. Joc cooperatiu.
    5. Definició de les característiques de com hem de parlar en públic.
    6. Valoració dels reportatges.
    7. Torn obert de paraules i preguntes, durant tota la sessió.

    Desenvolupament de la sessió:
    1. Hem format grups i ens ha repartit papers de l’acta anterior per part del Jaume.
    2. Hem llegit, corregit i aprovat l’acta de la sessió anterior.
    3. Hem realitzat, per parelles, l’exercici proposat pel Jaume sobre els pronoms de relatiu.
    4. El joc ha estat enriquidor, divertit i molt adient per tornar a recordar el nom dels companys i companyes de batalla.
    5. El Jaume ha tornat a dividir-nos en grups. Aquesta vegada més nombrosos per definir en 10 paraules les característiques més importants per parlar en públic.

    • Missatge
    • Credibilitat i contingut
    • Recursos narratius
    • Modulació de la veu…
    • Llenguatge verbal i no verbal
    • Imatge
    • Actitud, improvisació, persuasió, empatia
    • Transmetre emocions
    • Habilitats socials.
    • I si ets polític: dir mentidesssssss…

    6. No ens ha donat temps per fer la valoració dels reportatges i quedaran pendents per un altre dia.
    7. Tothom ha preguntat els seus dubtes i com sempre el Jaume els ha resolt i contestat. Sempre està a l’alçada de les necessitats del batalló.

    Salutacions per a tots i gràcies,

    Share

    Article complet

  • C2 17a sessió

    obra de M. Eugenia

     Castelldefels, 29 de novembre de 2018

     

    Estimat Juli,

    Primerament t’escric aquesta carta per contar-te la tristor que porto a dins. La meva ànima té una angoixa que no em deixa viure. Penso com serien de feliços els tres, si ell s’adonés que m’estima. Jo seria feliç en qualsevol lloc, tant en la torre com en una cova, sempre que m’estimés. El veig amb tanta tristor, neguit, que a vegades no sé què li passa, es troba tan desgraciat, no aprecia el que li ha donat la vida.

    A més, et diré que només em fa il·lusió les classes de català amb en Jaume. Faig dues vegades a la setmana els dimarts i dijous. Anar cada dos dies a classe, em dona esperances que algun dia tot canviarà i en Lluís m’estimarà. Aquestes classes es fan a la carnisseria, a baix, al soterrani, on també es parlen de temes filosòfics, polítics i socials. Hem de tenir cura perquè són clandestines i ens poden descobrir.

    En segon lloc, t’explicaré el que hem fet avui. Com sempre, en Jaume pregunta als alumnes sobre la sessió anterior per recordar el que havíem fet. Cada u ha dit el que li semblava millor i el que recordava més. A vegades, ens costa recordar el que hem fet en la sessió anterior, perquè tenim els pensaments en altres llocs, sobretot a la guerra, a la falta de racionaments i com aconseguir els cupons per la cartilla d’aliments.

    En tercer lloc, en Jaume comença presentant els objectius de la dissetena sessió a l’ordinador de què farem avui, dia vint-i-nou de novembre, a classe. Primer, revisarem l’acta; segon, haurem de saber aplicar els pronoms de relatiu; tercer, cohesionarem les diferents idees clau d’un paràgraf;  quart, experimentarem un pilotatge. Ens explica el joc del tretzè cupó que inclou el cupó de bacallà i el cupó de la ració de carn. El nostre lema és: hi juguem? Revisem? L’hem guanyat!

    Més tard, ens posa en grups de dos.  Reparteix trossos de l’acta anterior a cadascú per revisar-la. Després, la posem en comú entre el grup i quan ens toca la nostra part li diem les faltes que hem trobat. Sobretot hem descobert que hi faltaven algunes comes, que calia posar-hi algun punt, que havíem d’apostrofar la preposició de amb la paraula que comença per vocal, canviar algunes paraules per unes altres, etc.

    Més endavant, en Jaume ha repartit el cupó de bacallà a la Puri per fer l’acta, que hem revisat de la sessió anterior. També ha donat a tots els alumnes el cupó de pa, un altre que ens devia i el cupó de llet condensada, i que són difícils d’aconseguir. Val la pena dir-te, Juli, que en Jaume aconsegueix els cupons per mitjà del meu germà Llibert, perquè té una bona posició en aquesta guerra i pot treure’ls sense cap repercussió. A nosaltres ens ve molt bé, perquè així podem omplir la cartilla de racionament més aviat.

    Després, el professor ens ha repartit uns exercicis per unir dues frases i ens ha dit:”Observeu les oracions i què hi veieu?” Nosaltres diem que hi ha dues frases i que hem d’unir-les amb un pronom de relatiu. En algunes frases es repeteix una paraula i hem de substituir-la per un pronom relatiu. Si es refereix a persones, posarem qui. Si el que va entre comes, es pot posar també el qual, la qual, els quals o les quals. El pronom on es posa quan es refereix a lloc. També podem posar de la qual i de què .Si porta preposició, hem de mantenir-la. També podem unir les frases per a la qual cosarelatius

    En relació amb els pronoms, en Jaume també ens ha ensenyat un vídeo, fet per companys d’una altra classe, sobre els pronoms de relatiu, d’una durada d’un minut.  Hi han comès una errada i ens ha animat a descobrir-la. Jo l’he vist i penso que no és correcte com diu el vídeo la qual cosa que sinó la qual cosa no es posa el que, perquè la qual cosa ja seria el pronom.

    A continuació, en Jaume ens ha mostrat el joc. Ens ha demanat aixecar-nos de la cadira i posar-nos en qualsevol lloc de la classe. El joc consisteix a fer el que ens indica el líder. Quan ens avisi, hem de tornar al lloc. Qui ho faci primer, guanya el rol de líder.

    Primer, ha començat en Jaume amb l’ordre de moure’ns per la classe fent el que vulguem cadascú. Uns movien els braços, altres es tocaven el cap, etc. Després, ens ha dit de  tornar al lloc i el primer que ha tornat ha estat el líder. Ens ha demanat que saltéssim amb peus junts. Un altre ens ha demanat caminar a quatre grapes.

    Una altra vegada, en Jaume ens ha demanat de posar-nos en filera per proximitat al centre des de casa nostra. Després, ha agafat de tres en tres persones formant grups per fer l’activitat. Havíem d’ordenar els sis punts de les idees principals de l’article d’opinió que vam fer el dimarts, dia vint-i-set. Abans, ens ha posat a l’ordinador l’article d’opinió i ell l’ha llegit. Tot seguit hem ordenat les idees. El punt tres és la primera, el quart és la segona, el cinc és la tercera, el segon és la quarta, l’u és la cinquena i el sis és la sisena idea. Hem suat una mica per trobar l’ordre adequat, però al final ens n’ hem sortit.

    Després, ens ha demanat unir les idees per resumir l’article Paga la pena entrevistar el diable? Hem hagut d’ajuntar amb connectors els sis paràgrafs, mantenint les idees, però hem d’escriure’l amb les nostres paraules i que siguin les més adequades per al text. Ens ha dit que recolliria un resum per grup.

    Cal dir que ha repartit les cartes entre els companys per fer l’acta de la sessió d’avui i m’ha tocat a mi el comodí, així que he de fer-la per al pròxim dia.

    Abans d’acabar, ens ha explicat que hem de contestar una prova pilot que per fer una valoració de nivell i ens ha tocat fer-la a nosaltres, que som el  nivell C2. Aquesta prova és individual, on cada u té uns codis. Per entrar-hi, ens demanarà el número de sessió, codi d’identificació i més tard d’introduir el codi del paquet d’exercicis. Són exercicis que hem d’omplir.

    Finalment, ens hem quedat més estona perquè en Jaume ens ha repartit aquestes referències individualment. A veure si ens en sortim! Ens ha demanat posar una piulada a Twitter, amb les etiquetes # c2cast18 #pilotatge, si ho hem aconseguit fer. Només per als que hem assistit a la sessió. Hem de connectar-nos a l’enllaç i, després d’entrar-hi, ens demanarà els codis que anteriorment he mencionat. I amb tot això, ja ho hem aconseguit, l’enhorabona! Haig de dir-te, Juli, que aquesta informació és secreta i no pot arribar a mans de l’enemic. Per tant, no ha de sortir a la llum i ha de quedar entre nosaltres dos, perquè ens poden afusellar.

    Ara sí, m’acomiado de tu, Juli. Desitjo que arribi el dia d’escriure’t una altra vegada per explicar-te com em sento i el que faig en aquests dies tan tristos. Només m’alegra rebre les teves cartes plenes dels teus pensaments tan retorçats i donar-me ànim per tirar endavant.

    Fins aviat,

    Trini

    Share

    Article complet

  • C2 5a sessió

     

     

    18 d’octubre de 2018

    Ramon, 

    Me l’han tornada a fotre! Mira que tenen ganes d’enviar cupons a casa. Es veu que la família els escriu expressant la gana que es passa a ciutat. Em tocarà escriure l’acta i d’il·lustrar-la, ja que em vaig oblidar de designar els dos relators. Se’n va anar callant com p… al final de la instrucció. Com si jo no tingués prou feina. Es queixen perquè s’han de llegir un llibre. En realitat, en són tres. Figaflors!

    Sort que la instrucció va anar prou bé. Vam repassar la sessió anterior.  Els va fer gràcia que juguéssim a pedra, paper i tisores. A uns altres, en canvi, els va agradar haver de reconèixer els dos sospitosos mentre escoltaven una cançó.

    Vam mirar de pescar perles del text que van escriure en la primera sessió. Per canviar de bloc, vam jugar a la meva dreta és lliure. Anàvem cridant qui volíem que ocupés la nostra dreta, quan la cadira quedava buida. Els vaig haver de dividir en dos blocs. El Servei d’Intel·ligència ens havia enviat dos textos, però desordenats. Vam descobrir que es referien a l’adaptació cinematogràfica de la novel·la que llegeixen. Un era una crítica mentre que l’altre era un article d’opinió.

    Finalment, els vaig proposar de donar-se d’alta de Twitter i practicar les primeres intervencions per aconseguir el corresponent cupó.

    Espero que ens reuneixi ben aviat la Comandància i puguem compartir incidències dels nostres subordinats.

    Cordialment, 

    El capità Manargues

    Share

    Article complet

  • C2 3a sessió

     

    11 d’octubre de 2018

                    

    T’escric aquesta carta, tal i com hem quedat, per resumir  la classe. En primer lloc, hem formats grups i a cadascú li has plantejat una pregunta respecte de diferents temes de la sessió anterior. Tot seguit, has explicat en detall com serà la prova final  i quina puntuació tindrà cadascun dels punts de l’avaluació, així com també els reptes que anirem de mica en mica desenvolupant per obtenir els punts que depenen de la feina a classe.

    També hem pensat en equip i hem proposat de quina manera podem guanyar els salconduits, però finalment   tu has triat la manera de fer-ho ―democràcia?―. Després, per abaixar el nivell d’ansietat que ens provoca aquest tema, ens ha proposat un joc amb un globus, en què una vegada més necessitàvem del treball en equip per no perdre. 

    Més tard, hem anotat una dedicatòria a la llibreta, l’hem deixat a terra i cadascú n’ha agafada una. Aquest quadern serà una diari en què  hem de escriure pensaments, reflexions o potser un petit resum de la novel·la que anirem llegint aquest curs, Incerta glòria de Joan Sales.

    Per acabar, hem parlat de les xarxes socials i ―una vegada més en democràcia― has  decidit que utilitzarem el Twitter.

     

     

     

    Share

    Article complet


Categories


Històric


Blogroll


Per resoldre dubtes


Recursos per a l'aprenentatge


Vídeos


Darrers comentaris


Núvol d’etiquetes


Share