Entrades amb l'etiqueta ‘descans cerebral’

  • B3 9a sessió

    Hola, companys!

    Dimarts vam escriure la nota del que vam fer la classe anterior. Vam llegir algunes frases que havíem de relacionar-les amb altres. Després, vam llegir alguns llocs de la Barcelona esclavista per fer-ne la ruta. També vam jugar un joc, com sempre. Després havíem de fer un dibuix que representés l’eslògan del sucre.

    Salutacions,

    Share

    Article complet

  • B3 8a sessió

    Hola, amics!

    Dijous vam fer una publicitat en grup de què hi ha darrere el sucre. Després, vam parlar de la sortida a la Barcelona colonial i vam analitzar la proposta de llocs per triar-ne alguns. També vam parlar del dia i de l’horari de la sortida. Com sempre, vam fer un joc.

    Salutacions,

    Share

    Article complet

  • C2 42 sessió

    Obra de Jesús

    Castelldefels, 14 de març de 2019

    El comandant Jaume ha fet un repàs de l’acta de tots els moviments que hi havien hagut en  els dies anteriors al nostre front. Avui el batalló presentava una alegria fora d’allò habitual, ja que es feia el repartiment dels aliments per enviar a les nostres famílies. I ja sabem com ens agrada omplir el cupons de la cartilla de racionament d’aliments.

    Després de saber que tothom ja tindria aliments per emportar a les famílies. Ha arribat l’hora de treure’ns l’espessor que portàvem a sobre i fer un joc. Els soldats ens hem posat en rotllana i amb una ampolla en les nostres mans havíem de fer un moviment. Un cop havia donat la volta l’ampolla, havíem de tornar a fer el mateix moviment. Els presents ho vèiem tan senzill, que ens costava entendre el que havíem de fer.

    A continuació, hem vist un breu documental sobre la vida de Joan Sales, el nostre líder a seguir. N’hem estat seguint els passos durant tota la guerra anomenada C2Cast. Un cop visualitzat el vídeo, ens hem ajuntat en grups per tal d’extreure els punts més importants de la vida de Joan Sales, per tal que ens serveixi d’introducció per a la nostra exposició.

    Camarades, ja som a la recta final d’aquesta batalla. Hi ha rumors al front que els nacionals es volen rendir davant dels nostres coneixements apresos durant aquests mesos. Han vist tot el que hem après des del començament de la batalla,per l’octubre, fins a dia d’avui.

    Es començaran a veure banderes blanques a les posicions dels nacionals!

    Atentament,

    Un milicià

    Share

    Article complet

  • C2 39a sessió

    Castelldefels, 5 de març de 2019


    Per fi, avui, dimarts, m’ha tocat fer l’acta epistolar.

    Com sempre, l’esquadra ha estat convocada a les 09.30 a les trinxeres per començar el dia. En Jaume arriba puntual com sempre, carregat de papers i idees per al dia, amb un “bon dia” i un somriure es presenta al camp de batalla. Com és la nostra rutina,  comencem amb el recordatori del dia anterior. Un per un hem recordat totes les coses que vam fer . Una vegada finalitzem la nostra rutina, en Jaume ens assigna un número, el qual utilitzem per posar-nos en grups i començar la primera missió del dia. Aquesta missió consisteix a fer una acta que exposarem a la resta de l’escamot. Votarà quina és la millor de totes.

    Avui en Jaume té moltes missions per a nosaltres i, tot seguit, ens ordena la següent. Reparteix les fotografies fetes a l’exterior i ens ordena deixar-les a terra en l’ordre corresponent al poema que tenim de base. Com és habitual,en Jaume per tal de mantenir la moral de la tropa elevada crea una missió de confiança. Ens ajunta en trinomis, en què un de nosaltres serà el guia dels moviments dels altres dos. Només ens podrà tocar l’espatlla esquerra o la de la dreta per guiar-nos des de la trinxera fins al final i tornar. El primer trinomi que aconsegueixi assolir la missió tindrà el reconeixement de tots.

    Per finalitzar el dia, en Jaume no té cap intenció de deixar que la tropa descansi. Ens ordena l´última missió del dia: crear una invitació per tal que assisteixi el major nombre de persones a l’exposició de fi de curs del nivell C2 de català. Realitzem aquesta missió els trinomis de la missió anterior, fem una cadascun i escollim la més adequada de les tres i la  donem a en Jaume.

    I per fi, acabem el dia.

    Fins a una altra,

    Share

    Article complet

  • C2 38a sessió

     

     

    COMUNICAT OFICIAL C2 CASTELLDEFELS

    Volem informar-vos dels temes tractats a la darrera sessió:

    1. Confecció i tria de comunicats amb informació  de la sessió anterior
    2. Visionat de la introducció definitiva per a l’exposició
    3. Joc “La tira més llarga”
    4. Gravació d’imatges i sons a l’exterior per a l’estrofa del poema

    Castelldefels, 5 de març de 2019

     

    Share

    Article complet

  • C2 37a sessió

     

     

    COMUNICAT OFICIAL C2 CASTELLDEFELS

    Volem informar-vos dels temes tractats a la darrera sessió:

    1. Revisió de l’acta de la Maria

    2. Confecció definitiva de la introducció de l’exposició Incerta glòria

    3. Joc “Tu destestes”

    4. Vídeo i poesia de Rosa Fabregat

    Castelldefels, 28 de febrer de 2019

    Share

    Article complet

  • C2 35a sessió

    Obra de Maria

    19 de febrer de 2019

     

    Bon dia, companys i companyes!

    Després de tants mesos, per fi, m’ha tocat a mi explicar-vos què vam fer l’últim dia de classe.

    Com sempre, vam començar amb què ens vam quedar de la sessió anterior. Quan vam acabar la roda de preguntes, va arribar l’hora de revisar l’acta de l’Hugo. El Jaume ens va separar per grups i, entre tots, la vam corregir.

    A continuació, ens va presentar els resums finals de les tres parts de la novel·la que posarem a l’exposició. Ara, ens falta només la introducció.

    Després, vam descansar una mica jugant. Els grups del principi van formar cinc equips. Ens vam posar tots drets fent cinc línies. El Jaume ens va repartir una canyeta a cadascú i a cada equip un paper petit. Cada membre havia de passar el paper al company següent, només utilitzant la canyeta. De veritat, va ser un joc molt divertit.

    Finalment, com que hem d’acabar el text de l’exposició, havíem de preparar la introducció. Primer, individualment i després, en grups. Cada grup va decidir la seva opció. Així, van sortir-ne quatre i cada un de nosaltres va votar la que més li agradava. El Jaume va apuntar els punts però ens va deixar sense que ens digués el resultat final. Ens anunciarà el guanyador la propera setmana. Quins nervis!

     

    Una abraçada,

     

    Maria

    Share

    Article complet

  • C2 34a sessió

    obra d’Hugo

    Castelldefels, 14 de febrer de 2019, dijous

    09.30 hores
    S’inicia la jornada al front. És un matí d’hivern, amb aires de primavera, al Servei Local de Català de Castelldefels. Els reclutes encara no han arribat a les trinxeres. El comandant Jaume Sans, enèrgic i somrient, es fa present al lloc. Portauna sèrie de paperassa amb els nous objectius a assolir durant la jornada. Va directe cap a la seva taula, a la cantonada -on es troben tots els seus aparells de guerra-,  deixa per un moment les ordres que venen directes de la Conselleria de Defensa, es gira de cop i ipso facto comença l’interrogatori als soldats.
    -A veure Eva, Imma, Marcos, Eylem…, quins objectius es van assolir a l’última jornada…?
    Finalitzat l’interrogatori, el comandant, feliç i orgullós,  pot comprovar que els reclutes tenen els objectius clars i es troben a un 200% compromesos amb la causa.

    09.45 hores
    Les unitats d’intel·ligència de la companyia C2 comencen un anàlisi més acurat dels objectius treballats i assolits durant jornades passades. Per aquest estudi, el comandant divideix la companyia en petits escamots de 3 soldats, escamots que es van ampliant amb l’arribada dels últims soldats adormits. Als escamots, se’ls assigna la tasca d’analitzar, corregir i millorar, si escau, l’acta de guerra de la soldat Noelia. Després d’un estudi acurat, els diferents escamots arribem a una mateixa conclusió: a la promoció de la soldat Noelia de l’acadèmia militar Harry Potter és un exemple a seguir en l’estratègia bèl·lica.

    10.15 hores
    El comandant Jaume assigna una nova missió. Els escamots d’intel·ligència de la companyia C2 hem de tornar a organitzar-nos ràpidament. “Missió, Incerta glòria!” , anuncia el comandant. En aquesta nova missió, els nous escamots, després d’una intensa i dura anàlisi, hem d’escollir quin és el text adequat per encapçalar l’exposició de la novel·la Incerta glòria. No és una missió fàcil. En aquest nou repte, al soldat Hugo, li és assignat unes companyes d’escamot trempades i molt eixerides com són, per una banda, la famosa i llegendària Inma -un animal de combat de la morfologia, intuïtiva i calculadora, capaç de donar ordre i sentit a qualsevol text; per altra banda, la no menys famosa i abans esmentada Noelia Potter – experimentada estratega de la sintaxi, on cap frase té possibilitats d’escapar sota la seva vigilància. L’escamot  analitza frase a frase, paràgraf a paràgraf. Finalment arriba a la conclusió que el text 1, és el més adequat per encapçalar la missió Incerta glòria.

    10.40 hores
    Entrenament militar. Les unitats d’intel·ligència de la companyia C2 inicien l’entrenament de combat sota la supervisió del comandant. Toca el famós i dur entrenament El Rei ha mort. Atenent que en la guerra per la supervivència de la llengua la memòria serà primordial, es realitza un exercici en aquest sentit. Una a una de les unitats d’intel·ligència han de fer un senyal secret per poder comunicar-se amb una altra unitat si fos necessari. Aquest senyal secret, el transmetran a la unitat següent. Així, s’acumularan un senyal a l’altre, fins a formar un codi secret C2.
    Resultat de l’entrenament: fa falta entrenar més. Com ens vegi l’enemic fent aquest codi ens aniquila!

    10.50 hores
    Encetem la missió final de la jornada. Tornem-hi. “Missió, Incerta glòria!”, xiscla el comandant Jaume. De nou, organització d’escamots. Aquesta última missió és la més complicada. Toca un escamot totalment rebel. Hi ha massa gall al corral: Marcos l’Home de Gel, Jordi l’0bservador, Jose l’Intrèpid, Maria Eugènia la Perspicaç i lluitant pel comandament de l’escamot amb una lluita a mort, Eva Mirada Penetrant i Irina Somriure Malèfic. Entre aquestes feres de la gramàtica, el pobre soldat Huguito, l’humil recluta, fa el que pot. Bé, en aquesta última missió, per una banda, hem de decidir com es porta a terme el format i el tipus de text a l’exposició “Incerta glòria”. Per altra banda, fem una filmació, en què revelem la informació que hem aconseguit per mitjà de confidents dels fets succeïts durant la guerra. A la primera part de la missió, després d’una intensa però divertida baralla de galls i d’assistir al joc de trons -amb fair play, això sí-, s’arriba a conclusions que es plasmaran a les següents jornades. Finalment, a la segona part i que tanca la jornada,  resulta entranyable i emocionant, doncs, revelar els records i experiències dels confidents pròxims, donant-ne veu a les  vivències, penúries i pors. Ens fa  sentir per un moment els costos d’una guerra injusta, egoista i feixista.

    Share

    Article complet

  • C2 32a sessió

    Obra de Noelia

    Castelldefels, 7 de febrer de 2019

    Salut, companys!

    Cada cop, més a prop de l’objectiu. En Jaume posa música relaxant per ambientar la classe. Com de costum, comencem a corregir un text. Cada cop els textos són més llargs i, sense adonar-nos, hi ha menys errades. Ara arribo jo, per trencar estadístiques.

    Finalitzades les correccions, ens dóna uns exercicis. En concret, tenim un full amb exercicis per detectar-hi errors. L’arran, el degut a i a nivell de, han estat protagonistes. He de dir que, tot i que són molt habituals, hem tingut dubtes.

    Ha passat una hora: perill! En Jaume comença a donar-li voltes al cap i quan passa això, comença l’acció. Diu que marxa per material, a veure amb què torna. No han passat ni dos minuts i ja ha trobat alguna cosa: dues bobines de llana. Comença a tallar-les i les col·loca a terra. Només ell sap el que està passant.

    Hi ha cinc talls de llana i cadascú ha d’estar dins d’un. En un segon, ens trobàvem en un arxipèlag. Puja la marea i les illes van desapareixent. Un element comú, l’illa que trepitja el Xavi s’enfonsa. Per sort, en va quedar una i ens vam poder salvar tots, tot i que el Xavi hi era dins. Seria qüestió de temps.

    Per finalitzar la sessió d’avui, en Jaume ens demana que fem un relat introductori de la nostra exposició, què trobarem i què volem destacar. Ens col·loquem per grups i comencem a fer campanya. Amb el recopilatori de fotografies i amb les vivències del personatge, comença una pluja d’idees. A contrarellotge, perquè no disposàvem de gaire temps, en Jaume marxa amb el nostre relat.

    Share

    Article complet

  • C2 30a sessió

    obra de Marcos

    Castelldefels, 31 de gener de 2019

    Salut, companys!

    Començo a detallar com s’ha desenvolupat la jornada. Un dia fred, amb núvols, predominant estratocúmulus amb nimboestratus, la humitat es ficava a dins els ossos i el sol no es deixava veure. Era l’últim dijous de gener i marcava un abans i un després al front. Moltes baixes a la trinxera. Potser l’espasa de Dàmocles damunt dels nostres caps ha indisposat a més d’un company, és a dir, s’apropava el dia de l’entrega de l’article d’opinió del nostre diari de batalles i penúries. El comandant Jaume ha fet l’habitual bateria de preguntes per refrescar el que hem treballat la jornada anterior.

    Posteriorment, s’ha revisat l’acta de la nostra companya Irina i com darrerament és habitual no hi ha hagut compassió. Els companys de trinxera han tret el fusell, el matxet, la pistola, la navalla i tot el que tenien a la vora. Aquí, al front, quan s’olora la sang, donem la puntada sense respectar els recursos i estils de l’autor. El comandant ens va cridar a l’ordre per aquests extrems. No sé si la tropa ho tindrà en compte en futures ocasions, tenen les dents esmolades i molta ànsia d’estripar autors.

    Després d’aquesta situació tensa que hem viscut ja de forma habitual, ha entrat un raig de sol per la finestra. La nostra companya Bea ens ha convidat a diverses pastetes i begudes,  sense alcohol, per celebrar el seu aniversari. Que bé que et senten aquests vint-i-cinc anys, Bea! Hem aprofitat aquest incís per fer l’estraperlo i completar el nostre carnet de racionament, perquè el comandant ens ha tingut a règim aquests dies. Potser deu formar part de la Cofradía de la Virgen del Puño o ens vol entrenar per al dejuni que s’aproxima.

    Seguidament, ha arribat el joc de les tres diferències. Separats per binomis, hem observat atentament la nostra parella durant un minut. Després, ens hem girat i per torns hem fet tres canvis de vestimenta. Hi ha qui s’ha mig despullat, altres s’han descordat les sabates o s’han intercanviat peces de roba. L’important era despistar el teu company de trinxeres i vèncer.

    Ha arribat el moment de posar-nos seriosos i hem treballat la sinonímia. A priori, semblava fàcil però el comandant ens ha fet tocar de peus a terra. Ha clarificat que és millor no creuar segons quins camins. Durant l’exercici, hem estat una mica dispersos i el nostre comandant en cap ens ha cridat a l’ordre en diverses ocasions. Potser estàvem pensant en el cap de setmana? I per acabar-ho d’adobar, el comandant Jaume ha ordenat que ,per seccions, s’havia d’escollir el color del Lluís, la Trini i el Cruells, respectivament. No hi ha hagut consens. Les seccions no volien cedir el color i s’han viscut moments d’alta tensió. Finalment, l’atzar ha decidit per nosaltres:el Lluís color vermell, la Trini color lila i el Cruells color groc.


    I res més germans del front, fins a la propera!

    No pensis què 
    pot fer la República per tu; pensa què pots fer tu per la República.

    Share

    Article complet


Categories


Històric


Blogroll


Per resoldre dubtes


Recursos per a l'aprenentatge


Vídeos


Darrers comentaris


Núvol d’etiquetes


Share