18a sessió Suficiència 2
Bon dia a tothom!
Com ha anat el cap de setmana? espero que hàgiu descansat molt perquè després de la sessió de dijopus us ho mereixíeu. 😉 Què vam fer? Doncs bé, vam començar la sessió repassant l’ús de fins a / cap a /
A continuació, us vaig demanar que en un paper hi apuntéssiu un tema. No sé per què, però els viatges van ser el tema estrella. Per no parlar de la F1 de l’Antoni. Ja has pagat el cafè a la Cati? Quina mala passada! Bé, a continuació us vaig demanar que penséssiu en una fruita. Vam tenir pomes (moltíssimes), kiwis, maduixes, mangos, xirimoies… I ara no recordo quina fruita més teníem, però n’hi havia més. Aix, em sembla que hauré de menjar cues de pansa. 🙁
I què vam fer? Com que l’objectiu de la sessió era treballar les intervencions orals, per ordre de fruites vau anar sortint, vau agafar un paper i vau haver de fer una intervenció oral de 2 minuts. Que difícil!!!! Recordeu la primera poma? Era la poma Rubén i ho va fer molt i molt bé. En realitat, la fruita que pitjor ho va fer va ser la maduixa. Quin desastre! Mirava el terra, el sostre, la professora, es picava les cuixes, jugava amb la roba… Quan vam acabar vam comentar un aspecte que ens agradava de les intervencions i un que crèiem que es podia millorar. Ens va agradar, per exemple, la perspectiva històrica que ens va oferir l’Albert sobre el cinema; la tranquil·litat que transmetia l’Alejandra; la comparació que establia la Pam entre el Nadal aquí i en un altre país; el consell que donava la Montse per reforçar la conclusió;els exemples que posava l’Anna per ressaltar la importància d’estalviar aigua; la derivació que va fer la Teresa del tema de la intolerància cap a un terreny personal i que dominava molt bé; les interpel·lacions del Rubén als oients; el to de veu de la María, o la seguretat que mostrava l’Elena. Per cert, recordeu que començava definint-se com a “bitxo raro”. Vam comentar que això era un recurs retòric molt utilitzat i conegut amb el nom de captatio benevolentiae. En certa manera, la Cati també va utilitzar aquest ercurs en dir que no li agradava el tema que li havai tocat (fórmula 1). Tot i això, aconseguia parlar d’aquest tema i fins i tot en donava exemples. Finalment, l’Antoni i la María feien un bon ús de l’experiència personal en el seu discurs. L’Antoni partia de l’experiència personal per passar a la general i la María recuperava el fil del discurs a partir d’una experiència personal de viatge a Rupit.
Recordo que la Teresa va fer una observació molt i molt important. Sabeu què va dir? Doncs va dir que tots els aspectes que es podien millorar havien succeït perquè les intervencions no estaven preparades. Hi esteu d’acord? Efectiavment, és així. Per tant, ja sabem com millorar les intervencions, oi?
Finalment, vau començar a elaborar un decàleg de com havia de ser una intervenció oral. Dimarts li ensenyareu al Jaume, oi? De moment, aquí us deixo el discurs de Marc Antoni de què us vaig parlar. Em sap greu, però només el trobo en anglès. En aquest enllaç hi trobareu una explicació del discurs i la retòrica en aquest monòleg: enllaç.
Ahhh! I de deures: heu d’omplir la graella autocorrectiva de la part final del programa electoral. Que vagi bé!
