12a sessió Suficiència 1
Bona tarda apreciats companys,
Avui, el Joseba i jo, la Pilar, som els encarregats de redactar el dietari de la sessió del passat dijous 21 de febrer. La classe la va impartir en Jaume, amb la seva simpatia i eficàcia habituals. D’una banda, hem treballat els errors apadrinats i, d’una altra banda, hem acabat i omplert els mots encreuats que havíem començat el dimarts passat.
En primer lloc, la Mª José i la Gloria van fer la lectura del dietari de la sessió anterior.
ERRORS APADRINATS
La Noelia ens va explicar que tenir que és una perífrasi verbal que s’utilitza en castellà (on és correcte tant he de ordenar com tengo que ordenar), però en català el seu ús és incorrecte; hem d’utilitzar haver de + infinitiu.
Exemple: no és correcta la traducció literal teniu que endreçar sinó heu d’endreçar.
A continuació, l’Ana va explicar el Complement Directe, CD, que és una paraula o oracions subordinades que rep/reben l’acció del verb a través del subjecte. Per saber-lo li hem de fer la pregunta què al verb.
Ex: En Joan menja una poma.
Què menja en Joan? Una poma. = CD
També podem passar la frase a passiva i el CD es converteix en subjecte pacient i el subjecte de la frase original es torna complement agent:
una poma és menjada per en Joan.
Una poma = subjecte pacient
En Joan = complement agent
El CD pot ser substituït pels següents pronoms o paraules:
– Quan és indeterminat (no duu cap determinant): EN
Ella menja pomes = Ella en menja
– Quan és determinat per un quantificador o un indefinit: EN
Ella menja moltes pomes = Ella en menja moltes
– Quan és neutre (equival a això i allò): HO
No sap què s’ha decidit a la reunió. No ho sap
– Quan es refereix a la 1a persona gramatical: EM, ENS
Toni pare no ens va veure.
– Quan es refereix a la 2a persona gramatical: ET, US
– Quan és reflexiu: ES
– Quan és determinant (per un article, un demostratiu o un possessiu): EL, LA, ELS, LES
(els llibres)…els he agafats.
– Preposició davant l’adjectiu sense substantiu (partitiu).
El Miquel venia llibres antics. El Miquel en venia d’antics.
– CD en persones; a diferència del castellà, l’acusatiu no porta la preposició a. Cal recordar-ho especialment quan es tracta de persones, ja que es pot confondre amb el CI (a qui?).
El Joan mira el Pere
La Maria saluda la Núria
– Però sí es posa a en complements indirectes/circumstancials:
Anem a Cadaqués.
Hem de donar la notícia a la premsa.
Ens trobem a les deu.
No té res a dir.
Després d’ això, els grup ens hem intercanviat els mots encreuats i les seves definicions, per tal de resoldre’ls, tot i que amb certes dificultats.
Per últim hem omplert els buits de :
Pàg. 108, en aquest ordre: Sol•licitud, especialització, convenciment, seguiment, inquietuds i selecció.
Pàg. 109: motivació, esperança, creença, inquietud, sol•licitud, motivació, especialització, selecció, creença, esperança, convenciment i seguiment.
Hem estudiat el trencaclosques de la pàg. 110 i hem fet un esquema de la vida d’en Marc per escriure-la més endavant en el currículum de la pàg. 111.
DEURES: Unitat 4: act. 1 i 2
Opinió de la Pilar: Ànims, nois i noies! Això s’acaba, i la prova evident és que ja hem començat la segona volta per fer el dietari. També he de dir-vos que estic molt orgullosa per haver aconseguit fer el dietari amb 281 paraules, però després no sé mol bé el que ha passat , que ens hem allargat una miqueta.
Opinió del Joseba. El tema del CD sense “a” costa molt als que venim de cultura castellana; però constato que el català segueix les mateixes pautes que el francès, anglès, italià i euskera entre d’altres. Igualment, l’ús dels pronoms personals és gairebé idèntic als del francès i això m’ha ajudat molt.
