Consorci per a la Normalització Lingüística
La delegació de Nou Barris romandrà tancada del 31 de juliol a l’1 de setembre, ambdós inclosos.Per a més informació podeu trucar al: 93 412 72 24
Durant l’activitat, els assistents van poder conèixer més a fons la història de la institució parlamentària i també com s’organitza la política catalana, des de qui pot votar fins a qui escull el president de la Generalitat de Catalunya. Gràcies a la visita guiada, els estudiants van poder fer preguntes per resoldre dubtes i passejar pels amplis passadissos d’aquest emblemàtic edifici.
Aquesta activitat és complementària als cursos i permet practicar la llengua en una situació real que apropa els assistents al coneixement de la societat catalana: entra en un dels objectius fonamentals del Consorci per a la Normalització Lingüística de donar a conèixer la llengua i la cultura del país.
Mireia Nebot, que actualment treballa a la delegació de Nou Barris del CNL de Barcelona, va participar en la taula interdisciplinària “Societat actual i tendències en l’aprenentatge de llengües” amb una ponència a partir de dues preguntes formulades amb motiu de l’estudi ÈLIA: quines són les tendències didàctiques en ensenyaments de llengua que caldria tenir en compte per renovar l’oferta formativa? Què és el que més «funciona» a l’aula?Amb l’arribada del segle XXI, Catalunya ha viscut uns canvis socials sense precedents. La globalització i els forts moviments migratoris han augmentat de manera significativa la població resident amb contingents de persones arribades d’arreu del món. La crisi econòmica dels darrers 10 anys ha suposat canvis en la manera de viure dels ciutadans, i el canvi tecnològic i l’eclosió d’Internet han modificat les regles del joc comunicatives, tant pel que fa als mitjans de comunicació com als instruments de comunicació interpersonal. També han comportat canvis en les metodologies i eines per a l’adquisició d’idiomes. Amb l’estudi ÈLIA es pretén fer una anàlisi de les necessitats actuals de població pel que fa l’aprenentatge de la llengua catalana.
Arran d’aquest estudi, aquest mes de maig ha començat a treballar un focus grup de caràcter multidisciplinari amb la participació de sociòlegs, demògrafs, tecnòlegs, pedagogs, economistes, neuropsicòlegs, lingüistes i especialistes en màrqueting. En breu començaran nous focus grup compostos per professionals i gestors del Consorci per a la Normalització Lingüística, altres institucions que treballen en l’ensenyament de català a adults i entitats.
En la V Jornada de llengua es va compartir els temes que havien sortit en els grups d’experts. Mireia Nebot va parlar sobre didàctica a les aules, de metodologies, de l’ús de les TIC, dels exàmens, de la revolució educativa, de l’ensenyament a partir de les emocions i de les classes invertides: “Cal invertir en cursos semipresencials perquè cada cop, en alguns casos, té menys sentit explicar continguts que es poden adquirir de manera autònoma; cal pensar en nous materials lleugers, molt assequibles i a la vegada estimulants, fàcilment actualitzables i dinàmics. És bàsic que els professors treballin amb llibertat, segons qui són i per poder adaptar-se a l’alumnat tenen davant.”
En aquest enllaç es pot consultar el text en el qual es va basar la ponència:
Escrit sobre tendències didàctiques amb motiu de l’estudi Èlia
L’experta en ensenyament de català a adults del Consorci per a la Normalització Lingüística Mireia Nebot, que actualment treballa a la delegació de Nou Barris del CNL de Barcelona, va participar en el debat “Societat actual i tendències en l’aprenentatge de llengües”La jornada, organitzada pel Departament de Cultura, va tenir lloc el 7 de juliol a l’Ateneu Barcelonès i va ser presidida per la directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa. En la trobada, la directora de Política Lingüística va destacar les quatre grans línies per a la política lingüística del futur a Catalunya, que va identificar en quatre àrees: coneixement, cohesió, consum i cooperació.
Més de 200 persones van assistir a la Jornada, que va tenir representació institucional de tots els territoris de parla catalana. Durant la primera taula rodona, “Principals línies polítiques per a l’extensió del coneixement del català”, a més d’Ester Franquesa, hi va intervenir el director general de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme de la Generalitat Valenciana, Rubèn Trenzano; la directora general de Política Lingüística del Govern de les Illes Balears, Marta Fuxà; el síndic de l’Alguer, Mario Bruno; el responsable de l’Àrea de la Catalanitat del Consell Departamental dels Pirineus Orientals, Nicolàs García, i el representant de la direcció general de Política Lingüística del Govern d’Aragó, Pedro Julian Cucalón.
Franquesa, pel que fa a la formació de català a persones adultes, a més de destacar la feina del personal del Departament, també va destacar la feina del CPNL. Dins d’aquest àmbit, també es va exposar l’evolució del programa Èlia, que té per objectiu introduir elements d’innovació en l’oferta formativa de català per a adults per adaptar-la a les necessitats de la ciutadania actual. S’hi va dur a terme la taula rodona “Societat actual i les tendències de futur en l’aprenentatge de llengües”, moderada per la subdirectora general de Política Lingüística, Marta Xirinachs, en què van participar el subdirector del Centre d’Estudis Demogràfics, Andreu Domingo; el responsable de Relacions Institucionals de la Secretaria d’Igualtat, Migracions i Ciutadania, Orland Cardona; l’experta en alfabetització i aprenentatge de segones llengües a adults immigrants Mònica Molina; la membre del grup d’investigació sobre Llengua, Cultura i Identitat en l’era Global de la UOC Maite Puigdevall; l’experta en ensenyament de català a adults del Consorci per a la Normalització Lingüística Mireia Nebot i l’expert en màrqueting i comunicació a Roca Salvatell, Genís Roca. Al llarg del debat es van exposar quines són principals tendències demogràfiques, socials, tecnològiques i pedagògiques que influeixen en el futur de l’aprenentatge de llengua. Mireia Nebot va basar la seva intervenció en replantejar les tendències didàctiques en ensenyaments de llengua que caldria tenir en compte per renovar l’oferta formativa de la llengua catalana.
En el conjunt de terres de llengua catalana els coneixements de català de la població són relativament alts, tot i que una part important de la població encara té necessitats d’aprenentatge. Les polítiques lingüístiques institucionals s’han centrat principalment en l’aprenentatge de la llengua catalana. Amb aquesta Jornada la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya va explorar nous enfocaments d’aprenentatge en una societat que ha sofert canvis demogràfics, tecnològics i de consum en els darrers deu anys.
Les inscripcions als cursos de català del Consorci han augmentat un 5% La Memòria presenta amb detall els nombrosos programes i els resultats assolits per tot l’equip professional del Consorci durant el 2016. La majoria d’actuacions i activitats dutes a terme pel Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) han comptat amb el suport d’entitats, establiments i empreses d’àmbit local i comarcal del territori amb l’objectiu de facilitar la presència de la llengua catalana en els entorns d’ús públic, incorporar nous parlants i augmentar la qualitat en el seu ús.
La Memòria 2016 del CPNL s’organitza en quatre eixos d’actuació: Llengua i igualtat d’oportunitats; Llengua i cohesió social; Llengua i cultura, i Llengua i promoció de l’ús.
