Arxiu per febrer, 2018

  • L’acte inaugural de l’Any Pompeu Fabra reivindica el català com a llengua per a tothom

    450 persones van assistir ahir a l’acte inaugural de l’Any Pompeu Fabra, organitzat per la Generalitat de Catalunya, que va tenir Lloc al Teatre Zorrilla de Badalona, localitat on Fabra residí i on va treballar en la part més significativa de la seva obra
     L’acte el va cloure el president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent, que va afirmar que “la biografia de Fabra té moltes connexions amb l’actualitat”  i a manera d’exemple va referir-se als atacs que està patint actualment la llengua catalana en diversos àmbits. En relació amb el sistema d’immersió lingüística va afirmar que “ha demostrat ser un mètode d’èxit i no només pels resultats acadèmics, sinó pels resultats socials. La nostra escola és una gran eina de cohesió social i forma part del gran consens polític de país”. Finalment, Torrent va declarar que “no permetrem que el mètode d’immersió lingüística, fruit de l’empenta de famílies castellanoparlants, es perdi”.

    Article complet

  • La delegació de Nou Barris participa en el Dia Internacional de la Llengua Materna

    Dimarts passat, amb motiu del Dia Internacional de la Llengua Materna, la delegació de Nou Barris va encarar les classes de català bàsic d’una manera més sensibilitzada amb les llengües d’origen dels alumnes.

    Un exemple d’aquest fet va ser durant la primera sessió del curs bàsic 1 de la professora Pilar Carulla. En el transcurs de la classe, els alumnes van escriure salutacions en la seva llengua materna al costat de l’equivalent en català. El resultat va ser gratament emotiu perquè l’aula es va omplir de musicalitat amb la fonètica de llengües llunyanes i poc conegudes. S’hi va poder sentir garífona (es parla a la costa d’Hondures), bubi (de Guinea Equatorial), àrab, lituà, letó, francès, anglès, gallec i castellà, entre d’altres.

    El 21 de febrer va ser proclamat Dia Internacional de la Llengua Materna el 8 de juny de 2007 per l’Assemblea General de la ONU amb la finalitat que tots els estats membres donin suport i promoguin la conservació de les llengües que es parlen arreu del món.

    Article complet

  • Homenatge a Quima Jaume en el 25è aniversari de la seva mort

    En ocasió del 25è aniversari de la mort de la poeta Quima Jaume (Cadaqués, 1934-1993) el pròxim 28 de febrer, a les 19 hores, se li farà un homenatge, organitzat per la Institució de les Lletres Catalanes i la Biblioteca de Catalunya.
     Imatge relacionada
    L’acte comptarà amb la intervenció d’Eugènia Serra, directora de la Biblioteca de Catalunya, i Rosa Ardid, marmessora de Quima Jaume i estudiosa de la seva obra, que presentaran l’acte. Hi haurà un col·loqui sobre l’obra i la trajectòria literària i vital de Quima Jaume en què intervindran Rosa Ardid; Neus Aguado, poeta, assagista i periodista cultural; Lluïsa Julià, escriptora i assagista de la literatura escrita per dones, i Caterina Riba, doctora en Literatura i investigadora en poesia contemporània d’autoria femenina.
    L’homenatge, que tindrà lloc a la Biblioteca de Catalunya, acabarà amb un recital poètic, a càrrec de poetes guanyadors del Premi “Cadaqués a Quima Jaume” amb Lluís Calvo, Antoni Clapés, Agustí Pons. La cloenda anirà a càrrec de la secretària general del Departament de Cultura, Maria Dolors Portús.
    Departament/s

    Cultura Delegació a Girona

    Article complet

  • Pompeu Fabra, protagonista dels nous dictats en línia del Departament de Cultura

    Des que es va estrenar, el recurs Dictats en línia ha rebut més d’1 milió de visites i 2 milions de visualitzacions
    La Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura ha creat els Dictats Fabra, un conjunt de dictats en línia dedicats al Mestre amb motiu de la commemoració, l’any 2018, dels 150 anys del seu naixement i dels 100 anys de la Gramàtica catalana. Els dictats es poden fer i autocorregir en línia, i també se’n pot descarregar lliurement tant l’àudio com el text.
    A través d’aquesta nova sèrie de dictats, els usuaris podran conèixer curiositats de la vida i l’obra de Pompeu Fabra mentre amplien el domini de l’ortografia catalana. Els textos han estat elaborats per les escriptores i professores de català, Mònica Batet i Sònia Moll. Els àudios han estat enregistrats per locutors professionals Xavier Martin i Montse Llussà.
    Els Dictats Fabra, que amplien l’oferta de propostes disponibles des de l’octubre de 2016 a l’eina Dictats en línia del web Llengua catalana,  es distribueixen en quatre nivells de dificultat: elemental (B1), intermedi (B2), suficiència (C1) i superior (C2). Amb els Dictats Fabra, Política Lingüística ofereix 207 textos per practicar i assolir de manera autònoma el domini de 12 aspectes ortogràfics (apostrofació, vocalisme, accentuació, etc.)
    Els dictats són un material complementari totalment indicat per a les persones que segueixen cursos de català per a adults i per a persones que es formen en llengua catalana de manera autodidacta. A més, també són un recurs didàctic de primer nivell per al professorat de català del Consorci per a la Normalització Lingüística, els ensenyants de català com a llengua estrangera arreu del món i una bona eina per conèixer el nivell d’escriptura i comprensió lectora dels alumnes. Des que va néixer a final de 2016, els Dictats en línia han rebut més d’1 milió de visites i 2 milions de visualitzacions.

    Article complet

  • El Tribunal Constitucional anul·la l’atribució de ‘preferent’ a l’aranès

    La Sentència, que esmena la Llei de l’occità, aranès a l’Aran, li manté l’atribució de llengua d’ús normal a l’Aran
    El TC ha declarat nul·la la presència del mot ‘preferent’, atribuït a l’occità aranès, a la Llei 35/2010, de l’1 d’octubre, de l’occità, aranès a l’Aran, aplicant el mateix criteri que va utilitzar en la sentència de 2010 que modifica l’Estatut d’autonomia de Catalunya votat en referèndum. El Tribunal manté, però, el mandat que l’aranès sigui llengua d’ús normal en els àmbits on la llei especifica aquest caràcter, si bé insisteix a matisar-ho remarcant que les altres dues llengües oficials, el català i el castellà, també han de ser d’ús normal a l’Aran.
    El Tribunal espanyol manté també la possibilitat, repetida en sentències anteriors, d’adoptar mesures de política lingüística tendents a corregir “situacions històriques de desequilibri d’una de les llengües oficials respecte de l’altra.”
    La sentència, que no té en compte la Carta Europea per a les Llengües Regionals o Minoritàries, ratificada per l’Estat espanyol l’any 2001, respon a la impugnació formulada pel Govern de l’Estat, presidit per José Luis Rodríguez Zapatero, l’any 2011.
    L’occità és la llengua pròpia de l’Aran on es denomina aranès i disposa d’una oficialitat regulada per la Llei 35/21010, també a tot Catalunya. Segons l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població de l’any 2013, un 80,7 % de la població de l’Aran entén l’aranès, un 55,6 % el sap parlar i un 34,9 % el sap escriure.
    La Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura impulsa polítiques de foment de l’occità, entre les quals hi ha el suport a l’Institut d’Estudis Aranesi, Académia aranesa dera lengua occitana (IEA), als cursos que organitza el Conselh Generau d’Aran i els que el Cercle d’Agermanament Occitano Català porta a terme a Catalunya. També ha impulsat la Mòstra de cinema occitan, entre d’altres activitats. Des del 2017, també impulsa una nova línia de subvencions per a activitats de foment de l’occità.

    Departament/s

    Cultura

    Article complet

  • 30a edició del Concurs literari de Nou Barris

    El Centre Cívic Torre Llobeta, la delegació de Nou Barris del CNLB, i les Biblioteques del Districte impulsen i organitzen un dels esdeveniments culturals més rellevants i consolidats del Districte, el Concurs Literari de Nou Barris, que enguany arriba a la seva 30a edició.

     Es tracta d’una convocatòria oberta a totes les persones majors de 14 anys, en la qual es pot participar en les modalitats de prosa, poesia, relat curt d’humor i relat fantàstic en llengua catalana i llengua castellana.

    Cal destacar el fet que la modalitat de relat curt d’humor marca una diferència important dins de la normalitat dels concursos literaris.

     En el document annex trobareu les bases de participació. La data límit de presentació de les obres és el 17 de març a les 20.00 h. El comunicat del veredicte i el lliurament de premis als guardonats es farà al Centre Cívic Torre Llobeta dissabte 5 de maig del 2018. Tots els participants rebran un diploma acreditatiu de la seva participació i es farà un recull amb tots els relats guardonats, que es podrà consultar durant el mes de juny a bcn.cat/noubarris.

    Bases concurs literari

    Article complet

  • La Direcció General de Política Lingüística publica una guia per aprendre català adreçada a la població catalana de parla panjabi

    El projecte “Aprenem català des de…”, a més del Panjabi, té versions per a l’àrab, l’amazic, l’anglès, l’espanyol, el francès, l’urdú, el romanès, el rus i el xinès
     17,2 % de la població catalana té origen estranger. L’acolliment lingüístic és una prioritat per al Govern de la Generalitat
    La Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura acaba de publicar la guia Viure a Catalunya. Aprenem català des del panjabi, el número 10 de la col·lecció que duu el mateix nom i que inclou versions en amazic, àrab, xinès, urdú, anglès i francès, entre d’altres. La publicació adreçada a la població catalana que té el panjabi com a llengua primera té per objectiu convidar aquests parlants a aprendre i usar la llengua catalana.
    La guia, que ha comptat amb l’assessorament de l’especialista Robert Masih,  s’estructura en tres apartats. El primer, Informació bàsica, facilita informació general sobre Catalunya i la llengua catalana, i fa una aproximació al català des del panjabi. El segon, Català, llengua d’acollida, ofereix diàlegs breus i vocabulari relacionats amb situacions de la vida quotidiana, agrupats per temes (les persones, la feina, el menjar, la salut, el lleure…). Finalment, a Comencem a parlar trobem diàlegs més extensos que aprofundeixen en els temes de l’apartat anterior.
    La publicació té format digital a la pàgina web de Llengua catalana  http://llengua.gencat.cat/viure_panjabi on es poden consultar i descarregar tant el text com els fitxers d’àudio.
    El 17,2 % de la població catalana té origen estranger, d’aquests gairebé el 5% són nascuts al Pakistan i l’Índia (63.777 persones), països on, entre d’altres llengües, es parla el panjabi, concretament a la zona del Panjab, situat entre l’Índia i el Pakistan.
    La col·lecció Viure a Catalunya. Aprenem català des… es publica en col·laboració amb la Secretaria d’Igualtat, Migracions i Ciutadania.
    L’acolliment lingüístic i facilitar l’aprenentatge del català a les persones adultes que no el saben parlar és un objectiu bàsic de la Direcció General de Política Lingüística i el Consorci per a la Normalització Lingüística. A més de materials de suport com Viure a Catalunya. Aprenem català des de… o el Cercador de recursos per a l’acolliment lingüístic, Política Lingüística impulsa una àmplia oferta de formació en llengua catalana per a persones adultes mitjançant el Consorci per a la Normalització Lingüística, organització que desplega territorialment programes específics per facilitar la integració lingüística com el Voluntariat per la llengua.

    Article complet

  • Engega la segona tongada de les sessions d’acolliment lingüístic en català al barri de Porta

    La comissió organitzadora es va reunir dimecres passat, 31 de gener, per finalitzar les últimes tasques abans de l’inici de les sessions, previst per dimecres 7 de febrer

    Engega la segona tongada de les sessions d’acolliment lingüístic en català al barri de Porta

    Les sessions d’acolliment lingüístic en català al barri de Porta del districte de Nou Barris estan destinades a impulsar el coneixement i l’ús de la llengua catalana amb la intenció d’afavorir la inserció i la cohesió social al territori, en un treball conjunt entre l’Ateneu la Bòbila de Porta, Òmnium Nou Barris, personal voluntari i la delegació de Nou Barris del CNL de Barcelona.

     

     

    Durant el mes de febrer hi haurà sis sessions de dues hores cadascuna. La previsió és oferir grups de sis sessions cada mes. Les sessions tenen lloc a l’Ateneu la Bòbila de Porta i comparteixen una dinàmica de sensibilització i d’ensenyament bàsic de la llengua catalana en una intervenció de proximitat. L’objectiu és consolidar un espai per constituir un referent en la línia del terreny lingüisticosocial

    Cada sessió incideix en la percepció de la utilitat de conèixer el català perquè els assistents puguin guanyar en autonomia personal i augmentar les possibilitats d’inserció social. S’hi transmet la idea que el català és un instrument d’integració important. Cal entendre l’aprenentatge del català com una oportunitat social. Des d’aquest objectiu es treballa l’apoderament personal per fomentar la potencialitat que pot tenir la població nouvinguda per ser autònoma i sortir-se de les dificultats amb les quals es pot anar trobant a través de la participació ciutadana, la cohesió social, el civisme i la convivència. El terreny social és un altre dels abordatges d’aquestes sessions: es promou la coneixença del territori, així com de la ciutat de Barcelona i que s’hi identifiquin, a través de les entitats i serveis del districte de Nou Barris amb la intenció d’aconseguir fer desaparèixer el concepte d’automarginació. Habitualment, les persones nouvingudes no estan envoltades de parlants nadius, sinó que acostumen a relacionar-se amb compatriotes i pot arribar a ser difícil tenir contacte amb la comunitat d’acollida. Adquirir la llengua catalana, per tant, implica adquirir característiques i hàbits del comportament de la societat catalana.

    La confortabilitat a l’aula i la motivació com a estratègies bàsiques per a l’aprenentatge

    Cada trobada s’encara, per part del conductors, en utilitzar els factors afectius de la motivació. Cal inhibir el xoc lingüístic i la distància psicològica que provoca la desorientació que suposa entrar en una nova cultura. Aprendre sense ser conscient que s’està estudiant, utilitzar una metodologia docent dinàmica i lúdica, és una de les claus per aconseguir l’adquisició d’una llengua. Un altre dels aspectes importants del desenvolupament d’aquestes sessions és la capacitat per formalitzar unes relacions interpersonals en què el destinatari se senti reconegut en allò que pot aportar (coneixement d’altres cultures, llengües…) i, alhora, de possibilitar unes relacions afectives positives.

    Les sessions d’acolliment lingüístic en català al barri de Porta es duran a terme el 7, 12, 14, 19, 21 i 26 de febrer, de 18.30 a 20.30 h, a l’Ateneu la Bòbila de Porta.

    Article complet

  • La regulació lingüística del Codi de consum de Catalunya es manté malgrat els matisos interpretatius del Tribunal Constitucional

    • La darrera sentència preserva la retolació en català i reforça l’argumentació jurídica que l’empara
    • La interpretació del Tribunal restringeix a l’àmbit institucional l’exigència de reciprocitat lingüística directa i immediata en l’atenció al públic

     El Tribunal Constitucional ha dictat sentència sobre la impugnació del grup parlamentari del Partit Popular al Congrés a diverses referències lingüístiques del Codi de consum de Catalunya. Els magistrats han declarat ajustades a Llei totes les disposicions lingüístiques impugnades, si bé hi introdueixen matisos interpretatius.
    Els magistrats declaren constitucional l’apartat 1 de l’article 128-1, que estableix el dret dels consumidors a ser atesos oralment i per escrit en la llengua oficial que escullin. Ara bé, com en la sentència anterior sobre el mateix codi, sostenen que aquest article no pot significar la imposició al titular de l’empresa o al seu personal d’obligacions individuals d’ús de qualsevol de les llengües oficials de forma general, immediata i directa, en les relacions privades. El dret del consumidor de ser atès en català per l’empresa es manté. El dret de ser correspost en català de manera general, immediata i directa només pot ser exigible en les relacions dels ciutadans amb els poders públics.
    També declaren constitucional el reconeixement del dret dels consumidors a rebre documents i informacions en català, sens perjudici del que estableix la legislació estatal quan exigeix l’ús del castellà, com ocorre en l’etiquetatge. Refermen l’apartat 2 de l’article 128-1 del Codi de consum de Catalunya: “en reconèixer un dret a rebre determinats documents i informacions en català, imposa a les empreses l’obligació de proporcionar-los als consumidors que així ho sol·licitin. Obligació que és una mesura idònia per promoure el legítim objectiu que es pretén, la normalització lingüística de la llengua catalana”.
    Queda legitimada, doncs, l’existència d’obligacions lingüístiques. El Tribunal hi afegeix que aquestes obligacions no atempten contra la llibertat d’empresa ni la lliure circulació dels productes.
    La sentència ha estat dictada mig any després de les quatre sentències que resolien impugnacions d’aspectes lingüístics de diverses lleis catalanes: mitjans audiovisuals, acollida, cinema i el mateix codi de consum, en aquella ocasió a propòsit d’una impugnació de la Defensora del Poble.
    Arxius adjunts

    Article complet

  • La voluntat d’integració i la millora professional, principals motivacions dels alumnes de català per a adults, segons un estudi de la Direcció General de Política Lingüística

    • El projecte ÈLIA, impulsat per la Direcció General de Política Lingüística, revela una alta valoració dels cursos de català del Consorci per a la Normalització Lingüística i del seu professorat
    • Els primeres resultats sobre les percepcions de l’alumnat revelen entre d’altres aspectes que els cursos de català per a adults són molt ben valorats i que, majoritàriament, els alumnes que els deixen ho fan perquè troben feina o canvien de feina
    • Al llarg de 2018 es redactarà un pla d’innovació i impuls per a l’oferta formativa de català per a adults
    El motiu principal per inscriure’s a cursos de català per a adults a Catalunya és la voluntat d’integrar-se millor a la societat catalana i poder millorar les perspectives professionals. Aquesta és una de les conclusions del projecte ÈLIA  (acrònim d’Estratègies de Llengua I Aprenentatge), que té com a objectiu final introduir elements d’innovació en l’oferta formativa de català per adaptar-la a les necessitats actuals de la població adulta.
    ÈLIA és un projecte que impulsa la Direcció General de Política Lingüística i que s’ha plantejat en dues fases. En la primera, desplegada durant l’any 2017, s’han analitzat les percepcions de l’alumnat del Consorci per a la Normalització Lingüística, les actituds de la població adulta en general envers l’aprenentatge de la llengua catalana i, també, el grau de coneixement dels serveis i les eines del Govern per promoure l’ensenyament del català entre la població adulta. També han començat a treballar focus grup de caràcter multidisciplinari amb la participació de sociòlegs, demògrafs, tecnòlegs, pedagogs, economistes, lingüistes i especialistes en màrqueting i professionals i gestors del Consorci per a la Normalització Lingüística, a més d’altres institucions que treballen en l’ensenyament de català a adults i entitats.

    Article complet


Arxius


Categories


Entrades recents


Comentaris recents


etiquetes

#anybrossa #coeEDL #comic #comic #comicencatala #comicencatala #DMP21 #DMP_CPNL #itujuguesencatalà? #jocsencatalà #jojugoencatalà #lafontdemimir @llenguacatalana @lletres alumne aprendre català CNLB CPNL documental ensenyament intermedi lectures oferta