Intermedi 3. Llibreta de vacances, de Ramon Solsona
Si aneu consultant aquest blog regularment, ja deveu haver vist que el 9 de maig tindrem l’oportunitat de conèixer l’escriptor Ramon Solsona, que compartirà una estona amb tot l’alumnat i el voluntariat del Centre.
Us recomano molt especialment Figures de calidoscopi, Línia blava i, sobretot, el famós recull de contes Llibreta de vacances, que, precisament, treballarem a classe perquè, si us ve de gust, pugueu parlar-ne directament amb l’autor. Tot un luxe, no us sembla?
Llibreta de vacances, publicat per Quaderns Crema, és un conjunt d’onze narracions, distribuïdes en tres apartats, i una guia de lectura, que vol ser una caricatura de les guies de lectura sobre les lectures obligatòries del batxillerat i d’altres de similars.
El primer apartat, “Allegro assai” inclou històries d’amor i de desamor com ara “Cerezo rosa” o “Per Sant Jordi, una rosa”. La segona part porta per títol “Andante” i conté narracions més serioses i una mica tristes, com “La proa del món” o “L’amant dels diccionaris”. “Allegro giocoso” és el tercer apartat del llibre i hi podem trobar contes amb més ironia que els anteriors: “Amor mètric”, “La inspiració del novel·lista”, etc.
L’activitat que jo us proposo és la següent: cadascú es llegirà un dels contes del llibre i, en acabar, ens l’explicarà escrivint un comentari al blog. Així, ens n’haurem fet una idea del conjunt sense haver-lo de llegir tot ara. Més endavant, a l’estiu o quan disposeu de més temps, no us el podeu perdre. És una lectura imprescindible!
16 comentaris
PAQUI HORCAJO
21 abr. 13
16:10 #
He llegit el comte “cerezo rosa” i m’ha encantat, sobretot per la forma que té l’autor de jugar amb les paraules, com ho relata fa pensar quan ho estás llegint que es tracta d’un home casat, amb fills i que es queda sol a casa durant l’estiu i que té una aventura amb un altre home, però això no és així, doncs al final és una dona la que te la relació amb un home; és tan subtil que no ens donen compte ni tan sols quan ens dona una petita senyal, quan diu: “Ell serà per sempre el meu cirerer rosa ; jo la pomera blanca”, ell i el meu cirerer son paraules masculines i la pomera, son femenines.
Tot això em fa pensar que els temps han canviat, però continuem tenim aquestes idees preconcegudes i masclistes que ens han inculcat sempre. Ha fet que tingui ganes de llegir-ne el llibre complert.
Maria José Muñoz
23 abr. 13
22:58 #
He llegit el conte JOC DE PEUS.
Aquest conte explica la primera experiència sexual que va tenir un jove.
La història està redactada d’una forma molt expressiva, amb molta varietat de lèxic i expressant sempre els sentiments i incerteses del personatge.
El comentari final és graciós quan diu que ja no es podria casar de blanc si fos una noia.
Tots el pensaments del llibre ens traslladen als anys 50 quan les noies van començar a posar-se pantalons i alliberar-se.
Joaquim Argilaga
24 abr. 13
13:25 #
He llegit el conte “L’amant dels diccionaris”.
Tracta de la relació d’un home i una dona des de joves vinculats a la resistència durant la segona guerra mundial a França. Tenen una trobada cada sis mesos a lo llarg de quaranta anys, ell te la dèria de anotar diferents definicions de paraules. Final amb desenllaç clàssic.
Rosa M. Farré
25 abr. 13
9:27 #
Comentari del conte “Pastís d’aniversari”
Tracta de la història d’un metge que per circumstàncies d ela vida es veu obligat a treballar de recader.
L’empresa en la qual treballa no el valora suficientment, així que ell no es troba a gust amb la seva vida.
El dia del seu aniversari, per encàrrec de la seva dona, ha de comprar un pastís de maduixa. Així que és un dia que ell està força fastiguejat. Tot això el fa pensar amb la seva rutinària vida i somiar amb allò que hagués pogut ser. Ara bé, haureu de llegir vosaltres el conte per saber com continua i el seu inesperat final.
És un conte entretingut amb un punt d’humor sorneguer. El personatge és dèbil d’esperit, indecís i no té voluntat per canviar el seu destí. És una història de fa aproximadament 20 anys però que encara és vigent avui dia.
isabel benavente
25 abr. 13
22:22 #
He llegit el conte,”una història lamentable”.
El principi d’aquest conte està molt bé. Tracta de com un home paga amb un altre per matar a la seva dona.
Finalitzada la primera part del relat ens adonem que és una radio novel-la. Fins aquí fantastic, la segona part ja no comprenc res. M’agradaria moltíssim que algú el llegeixi i el comentessim.
.
Àngela Sanchez
27 abr. 13
22:13 #
He llegit el conte “La proa del Món”
Aquest conte, reflecteix, la novetat.
Com ens pot canviar la vida monòtona que creiem que ens omple, quan ens arriba alguna cosa que no esperem.
Això ens fa pensar si de debò ens omplia el que fèiem.
Joana Rivero
28 abr. 13
17:10 #
Comentari del conte “Per Sant Jordi una rosa”
És una narració d’efecte irònic que tracta dels secrets i il·lusions amoroses d’una adolescent, que es diu Meri que escriu en el seu
dietari.
El narrador adopta el punt de vista per un costat de la noia enamoradi-sa i per l’altra del noi.
Pepe Muñoz
29 abr. 13
10:30 #
Jo, com la Paqui, he llegit el compte: “Cerezo Rosa”. El títul és el nom d´un cha, cha, cha, que li agrada molt “al” protagonista”, ho habria de dir “la “protagonista. Tot el temps pensas que la história la conta un home i en l´últim parágraf t´adones que és una dona. Aquesta és la gràcia del relat, el equívoc.
Es una simple aventura amorosa que té el personatge quan es queda “de Rodriguez” (aquesta es la expressió que utilitza) mentras la família és fora de vacances.
És interesant veure que fácil es caure en el arquetips que encara tots tenim del rols de l´home i la dona.
Em vam quedar ganes de escoltar aquesta cançó i la vaig buscar en youtube. Aquí la teniu: http://www.youtube.com/watch?v=nbtL-uBV5Sw
Es clar que la coneixeu!!
Àngela Sanchez
29 abr. 13
13:14 #
Hola Pepe,moltes merçes per pujar la canço.
Jo també he llegit “Cerezo Rosa”. Però no tinc clar si es al protagonista o la protagonista.
Jo fins i tot crec que es “al protagonista”.
Núria Vidal
29 abr. 13
13:17 #
Gràcies, Pepe, per haver-nos buscat la cançó Cerezo rosa. Tot un detall!
M’afegeixo als agraïments de l’Àngela!
David Gomicia
01 maig 13
17:08 #
Doncs bé, jo també he llegit el conte ”Cerezo Rosa” i sinó escoltava la cançó, rebentava!!!
Moltes gràcies Pepe!!!
En quan el conte té similitud amb el de “La Policia” que vam llegir a classe. Està clar, el Ramón Solsona li agrada jugar amb les paraules, fer-nos pensar i al final … sorpresa!!!, al que pensaves no és …ja,ja,ja…
Arrate Ramón
05 maig 13
13:30 #
Hola a tots, jo m’he llegit el conte de “MAGAZINE” i la veritat que m’he quedat una mica sorpresa. Per que no acaba cap entrevista de les que comença.
Ja tenim una preguna per quan vingui.
Sophia Younas
06 maig 13
9:27 #
He llegit “La Inspiració del novel.lista”.
Aquest relat parla d’un escriptor de novel.les negres que es troba una mica bloquejat i llavors busca inspiració entre els seus veïns, la senyora Rossita, el pediatre, el propietari del videoclub…
El novel.lista té molta imaginació i crea moltes aventures, però la ironia es que la vida real d’aquestes persones també es molt, o més interessant!
Núria Vidal
07 maig 13
16:24 #
Veig que els qui heu llegit “Cerezo rosa” us heu quedat ben sorpresos quan heu arribat al final. Això m’ha fet pensar en un altre conte, de final també ben inesperat, de l’escriptora mallorquina Carme Riera. Porta per títol “Te deix, amor, la mar com a penyora”. Espero que el llegiu i que us agradi.
Loli Mora
07 maig 13
21:12 #
Hola a tots, he llegit el compte “Cerezo Rosa ” y me ha agradat molt. Me ha sorprès el final, perquè desde que comença sembla un altra cosa. I ja es hora, que quedar-se de Rodríguez sigui per qualsevol sexe.
Núria Vidal
10 maig 13
10:01 #
Gràcies, Rosa, Diego, Àngela i Quim, per la vostra assistència i participació a l’acte d’ahir. Espero que us agradés.