Santboians il·lustres: Teresa Valls i Diví
Molt a prop d’on fem les classes (a l’edifici de L’Olivera) hi ha la mal anomenada plaça de les Piràmides i diem mal anomenada perquè, en realitat, el nom oficial és plaça de Teresa Valls i Diví. És una llàstima que el nom amb què comunament se la coneix, que té l’origen en una sèrie d’elevacions que fa la mateixa plaça en forma de piràmide, hagi arraconat la denominació real.
Gràcies a la Rosa M. Ferré, recuperem la figura de la Noia Xica, sobrenom amb què es coneixia la Teresa Valls i Diví, i esperem contribuir a difondre una mica més l’espai que l’Ajuntament va decidir atorgar-li quan li va dedicar una plaça.
Aquest és un fragment del text que ha escrit:
“Les puntaires de Sant Boi es van fer famoses per la varietat de punts i l’entrellat dels seus treballs. La reina de les puntaires santboianes va ser la Teresa Valls i Diví. Era considerada una de les millors puntaires de Catalunya: els seus treballs eren garantia de perfecció. Va confeccionar una magnífica mantellina blanca per a la verge de Montserrat que va ocupar un lloc d’honor a l’Exposició Internacional de Barcelona l’any 1929. També n’havia trenat per a la verge de la Mercè, patrona de Barcelona.
Tenia l’escola de puntes (ensenyava a infinitat de nenes) a l’entrada de casa seva, una casa pairal, amb l’escala i una bona part del trespol a la vista. Malgrat el seu aire calmós i serè era molt activa. Feinejava a la llar, cuidava els camps i baixava a vendre la collita a Barcelona. Així i tot, sempre trobava temps per fer anar els boixets i per ensenyar a fer mantellines, ventalls, nines, jocs de núvia i mocadors, que es lluïen a les noces i per Setmana Santa.
Males veus diuen que tot això s’acaba per la invasió de les màquines i la industrialització. Jo no ho crec: l’art de les punts de coixí cada dia és més valorat.
Teresa Valls i Diví, la Noia Xica, morí molt gran, cristianament, com havia viscut sempre. El seu record perdurarà per sempre entre nosaltres i, des d’aquí, el nostre agraïment per tot el que ha deixat, la dedicació i l’amor a les puntes de coixí”.
(A la foto, l’escultura que se li ha dedicat, situada a la Rambla de Rafael Casanova)
1 comentari
Núria Vidal
03 des. 13
17:22 #
M’ha fet molta gràcia trobar en aquest text de la Rosa M. la paraula entrellat, que sempre he sentit en l’expressió “no treure’n l’entrellat”, que vol dir que no se sap com ha anat un assumpte, quins són els motius reals… Ho veurem més clarament amb un exemple: “Tot i que m’ho ha explicat, encara no he tret l’entrellat de la baralla de la meva germana amb el seu xicot.”.