Coneguem la Maria Barbal!
Hola a tots i totes,
Com ja sabeu el proper 25 de febrer, a les 18 h, comptarem, a l’Olivera, amb la presència de l’escriptora catalana, Maria Barbal.
És per això que aprofitem l’avinentesa per llegir una de les seves novel·les més destacades, Carrer Bolívia, que esperem gaudiu tant com nosaltres i molts lectors han fet, des de la seva publicació.
Però, coneixem prou bé l’autora?
Els alumnes de Suficiència 1 han treballat la seva biografia i altres aspectes de la seva vida i obra interessants i n’han fet un text propi. N’han fet la seva biografia perquè la coneguem més a fons. I a més han fet d’escriptors per una estona!!!
Voleu conèixer el resultat del seu esforç i implicació?
A l’apartat de comentaris, hi trobareu tres exemples de biografia de l’escriptora!
Les hi voleu llegir i votar la que més us agradi?
Som-hi! I gràcies!
17 comentaris
ANTONI ATICHATI
12 febr. 14
23:10 #
Pedra de tartera, penso que és una nove•la de molt fácil lectura: frases curtes i pàragrafs res d´extensos ni complicats. Al podiam utilizar com un conte per llegir a nens/ nenes de 8 a 10 anys.
Autèntica descripció d´un ambient bucòlic , de personatges de la pagessia , profundament marcada en la tercera i última part del llibre pels esdesveniments tràgics i convulsius: la República, la Guerra Civil i una post-gerra plena de pobresa empitjorada per les venjances del règim franquista.
Ens explica en primera persona la vida de una noia que, per la penúria familiar, és enviada a casa dels oncles per ajudar-lis en les tasques agrícolas i del bestiar, ja que no tenen descèndencia.
És important destacar temes com el de la migració del camp a la ciutat, la submissió que pateix la dona al seu entorn i la soletat de les persones grands.
Destacable també la historia d´amor i tràgic desenllaç amb el Jaume, la seva execució que va marcar la vida de moltes families “rojas” d´aquella época.
En definitiva, objectiu aconseguit, he gaudit de la seva lectura a la vegada que he millorat al meu català.
Mireia
13 febr. 14
17:11 #
DEL CAMP A LA CIUTAT: HISTÒRIA D’UNA ESCRIPTORA
Maria Barbal neix a Tremp (Pallars Jussà – Lleida) l’any 1949. Viu la seva infància i primera joventut al Pallars. Creix envoltada pel món de la pagesia i la natura, cosa que s’estima molt.
Els seus pares li van donar estudis des de ben petita i a dotze anys se’n va viure a Barcelona per continuar els estudis de batxillerat. L’any 1971 es llicencià en Filosofia i Lletres (UCB) i començà la seva tasca com a professora. Per aquesta època s’adona que Barcelona s’havia convertit en la seva ciutat i no un simple parèntesi pels estudis.
Cap als trenta anys, després d’escriure versos i narracions, escriu la seva primera novel•la: Pedra de tartera, que rep el premi Joaquim Ruyra (1984) i la dóna a conèixer com a escriptora.
La influència del seu pare va ser cabdal perquè comencés a escriure, ella ho descriu amb aquestes paraules: “El seu amor (del pare) per la terra i les persones, per la lectura, per les anècdotes, per les paraules, el compto definitiu en el fet que jo comencés a escriure.”
La seva empenta vital l’ha fet possible alternar l’ensenyament, l’escriptura i la maternitat. Ha publicat: novel•les, contes per adults, articles de premsa i contes infantils. Dels grups esmentats és, sens dubte, la novel•la la que li ha proporcionat més reconeixement i amb la que ella se sent més confortable.
La temàtica preferida per l’autora es l’evolució dels personatges en el temps a causa dels canvis per les migracions (camp-ciutat); les complexes relacions humanes de tot tipus i els sentiments.
Els seus últims llibres reflecteixen un món més urbà, deixant de banda els seus mons d’infantesa i
reflectint la vida actual.
El seu gust per la paraula i per la prosa ben feta li han valgut una gran estimació per part del públic i la crítica. El reconeixement a la seva obra queda reflectit, entre altres, en el premi Jaume Fuster (2009) que atorga l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i, en l’àmbit institucional, l’obtenció de la Creu de Sant Jordi l’any 2001.
Els motius que porten a Maria Barbal a escriure estan apuntats al llarg d’aquest article, transcrivim, però, una frase seva que sintetitza el seu impuls essencial per fer-ho: “ Escric per tenir la llibertat de dir el que no diria enraonant. Algunes hores, escric per necessitat.”
Resum de la seva obra:
Novel•la
– Pedra de tartera (1985)
– Mel i metzines (1990)
– Càmfora (1992)
– Carrer Bolívia (1999)
– Bella edat (2003)
– País íntim (2005)
– Emma (2008)
Contes
– La mort de Teresa (1986)
– Ulleres de sol (1994)
Teatre
– L’helicòpter (2000)
Aquest article ha estat realitzat per: Cecília, Moni, Rocío i Joan
Joan
14 febr. 14
19:29 #
El meu vot es per a “Escric per ser qui no sóc” de Maribel, Maria i Carmen
Mireia
13 febr. 14
17:13 #
Maria Barbal, una dona afortunada
Afortunada, per què?
Maria Barbal, és una dona amb molta sort, vivint una època de molta repressió i submissió, ella va poder decidir lliurement, i amb el suport del seus pares estudiar, per després dedicar- se a la docència i la seva gran passió, escriure. Per tant, es pot dir que la Maria és una dona afortunada.
Va néixer a Tremp (1949) dins d’una família pagesa que varen donar-li tot allò que a ells els hi va mancar, els seus primers anys va créixer amb la llibertat de viure en un poble on podia jugar al carrer, tenir contacte amb el treball del camp, però amb una única obligació, estudiar, als catorze anys es traslladà a Barcelona per poder continuar el batxillerat, i després a la Universitat Central també a la Ciutat Condal, on acaba Filosofia i lletres.
Es dedicà a l’ensenyament i alternà la professió amb l’escriptura i la maternitat, la seva primera obra és Pedra de tartera, aleshores tenia 30 anys, amb la qual guanya diferents premis i ampli reconèixement del públic, després va escriure Camfora, Carrer Bolivia, Pais intim, etc.
Les seves obres s’agrupen en novel•les, contes per adults, col•laboracions amb diaris i contes infantils.
És una gran analista de la vida actual, tractant temes com l’emigració, les relacions humanes i els sentiments.
Ella gaudeix escrivint i té la capacitat de posar-se en altres pells i situacions
Per acabar, ens agradaría destacar una de les seves frases, que la defineix millor “Escric per tenir la llibertat de dir el que no diría enraonant”
Charo
Chus
Carmen
Konny
Angelina
Charo
16 febr. 14
22:46 #
El meu vot es per ” Escric per ser qui no sóc ” de Maribel, Mari i Carmen
Mireia
13 febr. 14
17:26 #
“Escric per ser qui no sóc”
Maria Barbal, nascuda a Tremp a finals de l’any 1949, començà a escriure, perquè “el meu pare me n’havia demanat un reportatge quan vaig viatjar a Castella amb l’institut. L’autora en destaca “el seu amor per la terra i les persones, per la lectura…, definitius en el fet que l’escriptora comencés a escriure.
Menuda, amb un rostre dolç, que recorda a l’àvia que sap contar un conte. De fet, Maria Barbal sap contar històries, prova d’això és l’èxit que té amb els seus llibres.
Després de passar la seva primera joventut al Pallars, arribà a Barcelona l’any 1964, on cursà el batxillerat. L’any 1971 es llicencià en Filosofia i Lletres per la Universitat Central de Barcelona. Un cop llicenciada es dedicà a l’ensenyament; però l’amor a les paraules creixia fort i hi arrelà. De fet, florí amb la seva primera novel·la. Pedra de Tartera, amb què guanyà el premi Joaquim Ruyra, l’any 1984. Això només fou el començament, perquè des d’aleshores han vist la llum obres, com per exemple: Càmfora, País íntim o Carrer Bolívia.
Guardonades amb nombrosos premis i traduïdes a vàries llengües, les seves obres han trobat sense cap mena de dubte un lloc en el cor dels seus lectors, que, potser no escriuen, però sí llegeixen per ser qui no són, i que troben aquells sentiments insondables que naveguen a l’ànima de l’ésser humà.
Al Carrer Bolívia hi destaquen temes com el sentiment de desarrelament, la migració com un oportunitat per la qual lluitar, la solidaritat, la construcció d’un teixit d’infraestructures i la cohesió social. Novel·la en consonància amb els temps actuals, Maria Barbal ha sabut arribar als seus lectors amb senzillesa i un llenguatge directe.
Maribel, Maria i Carmen
Angelina Casanova
13 febr. 14
20:56 #
M’agradat DEL CAMP A LA CIUTAT
Cecília, Moni, Rocío i Joan
Mireia
14 febr. 14
12:35 #
Molt bé, som-hi!
Més votacions, si us plau!!!!
Mireia
Chus de Prado
16 febr. 14
17:56 #
El meu vot, és per a: “Escric per ser qui no sóc”
Maribel, Maria i Carmen
Mireia
17 febr. 14
17:27 #
Som-hi, som-hi, encara ens falten més votacions!!!!
De moment, encapçala el rànquing la biografia “Escric per ser qui no sóc”. Enhorabona, noies!!!!
Però encara no s’han acabat les votacions. Tenim fins la setmana vinent!
Endavant, companys i companyes!
Carmen
18 febr. 14
16:46 #
Hola, jo vot per “Del camp a la ciutat”
Maribel
18 febr. 14
22:55 #
El meu vot es per “Maria Barbal, una dona afortunada”.
Maria Lacalle Travé
22 febr. 14
15:56 #
Estan totes molt bé, però la que m’agradat una mica més, ha sigut la “Maria Barbal, una dona afortunada”. Per que la veritat, és una dona molt afortunada des de que va nèixer.
Molt bé companyes i Joan. Això és nivell !!!!!!!
Mireia
22 febr. 14
18:56 #
Falten vots, som-hi!!!!!!
Konny
25 febr. 14
12:41 #
El vot es per “Del camp a la ciutat” del grup Cecília, Moni, Rocío i Joan
Molt bé companys.
CECILIA ABAD LOPEZ
27 febr. 14
14:53 #
El meu vot es per “Maria Barbal, una dona afortunada”.
Moni
28 febr. 14
15:49 #
“Maria Barbal, una dona afortunada”.