• Opinem sobre Pedra de tartera

    Hola a tots i a totes,

    Després de llegir Pedra de tartera de Maria Barbal,  de comentar a classe durant vàries  setmanes  cada part del llibre,  de fer les descripcions físiques i de caràcter de la Conxa i de la tia Encarmació, de comentar els estats anímics pels quals passa la Conxa al llarg de la seva vida, i de veure els últims dies de la Conxa lluny del seu poble… és hora que pugueu expressar la vostra opinió sobre aquest llibre. Per tant, podeu deixar els vostres comentaris en aquest espai.

    pedra_tartera_15x23TD.indd             maria barbal

     

    Recordeu que el dia 25 de febrer a les 18 h  comptarem  amb la presència de l’escriptora catalana, Maria Barbal, a la sala d’actes de l’Olivera.  Si la voleu conèixer una mica més,  cliqueu aquest enllaç:

    Maria Barbal

     

    Apa, ja podeu anar deixant  els vostres comentaris i les vostres opinions!

    I recordeu que us esperem el dia 25 a l’Olivera!

     

  1. Antonio Moyano Barrero

    13 febr. 14
    20:00 #

    Hola a tothom,
    De la lectura del llibre de la Maria Barbal, m’ha cridat l’atenció la narració del mateix. M’explico: la primera part és més bé descriptiva i compresa en un periode de temps curt, mentre que la segona part (i sobre tot la tercera), tot va molt més depresa.

    D’altra banda, el desenllaç final m’ha deixat un mal gust de boca, ja que tenia l’esperança que en Jaume no hagués mort.

  2. Antonia Rodríguez

    13 febr. 14
    21:30 #

    M´ha semblat un llibre interesant , L`expresió escrita i la descripció dels sentiments i dels llocs es molt bona. La Conxa personatge lliurat incondicionalment a la seva família, una història plena d’ anades i vingudes.
    Vull compartir un dels sentiments de la Conxa pel seu home el Jaume:
    ” I és que ell semblava haver nascut per treure’ m tots els temors, per posar llum on jo veia fosc i per aplanar allò que se’ m feia com una muntanya”.

  3. Jose Luis Delgado Gomez

    13 febr. 14
    22:21 #

    “Em sento com una pedra amuntegada en un tartera.” Això és el que la escritora ens vol comunicar per poder entendre l’estat anímic de la protegonista del llibre . La narració em sembla la realitat de l’època, és una història molt realista del que va succeïr durant la Guerra Civil. Fins hi tot sembla un fet real
    Es podem percebre tres capítols molt diferenciats: El primer, on narra la seva vida des de que era petita fins l’adolescència, el segon, la seva experiencia sent adulta, i lúltim va des de la guerra fins la seva vellesa.
    Per acabar, personalment, m’ha fet reflexionar l’última frase del llibre.

  4. Susi Gómez

    14 febr. 14
    16:39 #

    “Mai havia llegit res de Maria Barbal. M’agradat molt la seva forma de narrar aquesta história. L’aspecte més positiu del llibre és la forma que té l’escriptora de descriure els sentiments de la Conxa. Qui no s’ha sentit alguna vegada com una “pedra de tartera”?

  5. Andrea

    15 febr. 14
    11:23 #

    “Pedra de tartera” un llibre que he llegit amb il.lusió, tendresa i tristesa. Frases boniques que m’han fet aturar en la lectura i assaborir-les lentament. Com una melodia agridolça que,quan m’ha arribat al cor, m’ha deixat sentiments opossats: felicitat i rabia, alegria i tristesa…

  6. Laura

    15 febr. 14
    16:32 #

    Pedra de tartera m´ha agradat molt, la seva protagonista la Conxa una noia tan senzilla, madura, a la vegada li ha tocat viure una vida que ella mai pensava. El seu marit el Jaume, els seus fills i tot el que va haver de passar en aquella època. És un llibre que recomano llegir.

  7. M.Angels Hidalgo

    15 febr. 14
    21:55 #

    M’agrada que encara que sigui una història més de la guerra civil, estigui explicada des de la perspectiva d’una senzilla dona de camp, on el seu món comença i acaba a un poble petit amb la seva família amb els costums i tradicions de la seva època.I com aquest món trontolla per les coses que van passant el seu voltant.

    Però sobretot m’agradat com narra l’autora les situacions i sentiments de la protagonista.

  8. Paki

    16 febr. 14
    13:18 #

    És un llibre molt bo, de fàcil lectura (tot i tenir un vocabulari específic) i amb unes descripcions que t’arriben a l’ànima.
    L’autora descriu els personatges, els sentiments i situacions de manera que no et deixa indiferent.
    L’època en què se situa la novel · la ens resulta molt familiar, és molt propera, no exagera les situacions i ens mostra amb molta realitat com era la vida d’una dona al camp.
    En resum diria que ens fa reflexionar molt sobre com eren les coses en aquella època i sobretot sent dona. A mi m’ha tornat a recordar que “m’alegro d’haver nascut dona a Catalunya i en aquesta època”

  9. Esther Quesada Fernandez

    16 febr. 14
    20:20 #

    Bona tarda.

    Sento que la meva opinió sigui contrària a la de tothom.

    A mi no m’ha agradat gens ni mica.

    Està molt ben escrit, quan vaig arribar a la tercera part no vaig poder deixar de llegir.

    És que les històries de la Guerra Civil no m’agraden. Em poso molt trista.

  10. María José Arias

    16 febr. 14
    21:32 #

    Pedra de Tartera ens explica en primera persona la vida d’una dona de poble,la Conxa.
    M’ha agradat,encara que moltes vegades m’hagi produït tristesa,per la forma tan clara de descriure la realitat de la vida d’una dona de camp en una època molt complicada.
    M’ha recordat les històries que m’explicava la meva àvia ,ja que ella també va viure tots aquells anys en un poble molt petit.

  11. Maria Carmen Gonzalez

    16 febr. 14
    22:48 #

    El llibre descriu molt be’ com era la Conxa ,els seus pensaments i sentiments que va tenir al llarg de la seva vida .Com moltes dones que vivien al camp ,des de que s’aixecaven fins que ,se ficaven al llit , tot el dia era treballar i mes treballar.Li van passar moltes coses,algunes males i altres bones,pero’ sempre pensava que tot aniria millor
    En general el llibre m’agradat malgrat m’ha deixat un sabor agredolc,

  12. Begoña Aguilar Navarro

    17 febr. 14
    12:40 #

    M’ha agradat com d’una manera tan subtil i a través d’un personatge tan senzill i humil, la Conxa, dotat absolutament de vida a través dels seus sentiments i emocions, s’ha deixat entreveure tan explícitament tota una época convulsa i difícil, així com el “retrat” de la dona de la clase social treballadora, com a víctima d’aquell context històric, que malgrat sent un gran pilar no tenia identitat pròpia, sotmesa a unes obligacions què estan per sobre de la seva voluntat.

    1. juan gonzalez ariza

      17 febr. 14
      16:54 #

      El llibre m’ha agradat, malgrat las penalitats que pateixen la conchi i la seva familia. Quan es casa el seu fill Mateu la conchi pensa que no pinta res en aquest mon i que es podría marxar en aquest mateix moment ,el cas es que li va tocar viure 30 anys mes veient com pasaba el mon davant seu.

  13. Susana Sanromán

    17 febr. 14
    17:43 #

    Encara que no és el primer llibre que llegeixo en català, m’ha agradat especialment per el tema: molt proper . Tampoc està tan lluny en el temps com per no entendre els sentiments de la Conxa, el personatge principal. Per las seves paraules coneixem el món en el que es troba i una història a la vegada senzilla i tendre.

  14. Mati Ojeda

    17 febr. 14
    19:46 #

    Pedra de Tartera és una novel·la que m´ha agradat perquè reflecteix la vida i els sentiments de les dones del camp en aquella època molt bé; encara que el final m´ha semblat una mica trist.

  15. Christian

    17 febr. 14
    22:22 #

    Bona nit companys i docents,

    Pedra de Tartera , és possiblement de les lectures de la narrativa, més boniques que he llegit mai. Segurament és una història més en el món rural de començaments i mitjans del segle XX, però La Conxa ens descriu tant bé, com se sent en el contex en el que li ha tocat viure, que a mi personalment m´ha entusiasmat i m´ha fet imaginar com van viure aquesta època els meus avis.

    Cordialment

    Christian Mir Zambrano

  16. elena ortega moya

    17 febr. 14
    22:37 #

    Boina bit el llibre m’agradat ya que ha sigut ina historia mol real han récorda alguna cosa que ya había escultat ya que la meva avía han habia explicar cosas de cuan era petita y mes juveneta.
    Pro lo que no m’ emva agradar va se el final que par mi una mica triste
    Pro yo u recomenu a tu tom
    Una abrasada pero tost

  17. Assia

    17 febr. 14
    22:40 #

    Bona nit a tothom
    Mai havia llegit un llibre sobre la guerra civil, simplement perquè em poso a la pell d’aquella gent i em sento malament, però en canvi aquest llibre es molt ben redactat, de fàcil lectura i amb càpitols mot curtets.
    Conta la història de la Conxa, una noia de poble, d’una manera molt entretinguda i amb moltes desripcions de persones i de llocs. M’ha cridat la atenció sobretot el final i com descrivia Barcelona.
    La Escriptora té una riquesa lèxica molt impressionant.

  18. Encarnación Soto

    18 febr. 14
    14:24 #

    Bona tarda.
    Aquest llibre, Pedra de tartera, parla d’una noia que narra la seva historia. Des de l’adolescencia fins l’edat avançada, passa per epoques de felicitat quan era jove, responsabilitat de ser mare i tristessa de ser vidua .Va viure la guerra civil espanyola. Quan era gran va deixar la casa i el seu poble per anar a viure a Barcelona. Aixo va ferla sentir com una pedra de tartera, desplaçada del seu mon.

    A mi m’han vingut al cap las histories que contava la meva avia materna.
    Gracies per ferme tornar a la meva infancia. Recomano llegir-lo.

  19. Ernesto

    18 febr. 14
    17:06 #

    Una salutación a tots

    Maria Barbal
    Pedra de tartera

    Pedra de tartera és un llibre tendre, escrit amb amor, buscant les paraules de manera que no sobre ni falti cap, amb un vocabulari que ens fa mirar el diccionari per saber què volen dir algunes paraules tan boniques que no coneixíem. Ens mostra una manera de viure que molts ja no recordem i altres ni tan sols ho han viscut. Ens recorda sobretot la pobresa amb què es vivia en aquests poblets del Pallars on una família dóna una filla a una germana sense fills per d’aquesta manera assegurar el seu futur i com aquesta nena es va fent gran, va descobrint la pena, la soledat, les alegries, l’amor, el desvari de la guerra, la por i com tot i haver estimat tant a tots acabes desitjant pujar l’últim esglaó que porta al cementiri

    Ernesto Sánchez

  20. Luís Sanpera Casals

    18 febr. 14
    19:10 #

    Hola a tothom,

    Pedra de Tartera, és un llibre que m´ha agradat bastant , la vida de la
    Conxa és molt tràgica i passa per tots els estats d’ànims dins de la
    seva vida. La primera part, narra la seva vida fins als tretze anys que
    és quan marxa de casa seva , per anar ajudar a la tia a Pallarès .La
    segona, la seva vida de casada, amb els seus fills i el Jaume i la tercera
    part, la més trista quan esclata la guerra civil, maten el Jaume i deixen
    Pallarès per anar a Barcelona, amb el seu fill Mateu, la dona i el seu nét. És un llibre que el recomano a tothom.

  21. Clementina Castillo

    18 febr. 14
    19:18 #

    Hola bona tarda

    Aquest llibre arriba al cor, és ple de sentiments, és trist, però m’ ha agradat, conta una realitat, com era abans la vida del poble, la guerra i les injusticies.
    Mai havia llegit aquesta escriptora , la Maria Barbal, m´ ha cridat l´atenció les frases que té en la novel·la que són per recordar.
    Aquesta riquesa lèxica, la descripció.
    Potser que no m´ho pensi quan vagi a escollir un llibre a la biblioteca.

    Clemen

  22. Antonio Jimenez

    18 febr. 14
    21:33 #

    Bona tarda companys, Maria Barbal en Pedra de tartera ens mostra la història d´una dona i que potser identifiquen amb la de la nostra àvia o mare i ens fa reflexionar sobre la nostra. L´Antoni

  23. Maria rosa angulo valencia

    18 febr. 14
    23:08 #

    En el llibre Pedra de tartera, la Maria Barbal fa una descripció del entorn i les diferents etapes de la seva vida des de que va partir del costat de la seva familia, per anar a viure amb els seus oncles. Després cuan s’enamora del jaume i forma la seva pròpia família.
    és un text que te introdueix en el context d’unes situacions quotidianes que es desarrollavan als pobles de la catalunya pagesa abans i després de la república

  24. Alfonsi

    19 febr. 14
    0:26 #

    Hola a tots i a totes
    Pedra de Tartera
    És una historia d´amor molt bonica i triste, marcada per la guerra, m´ha agrada com la autora descriu als sentiments de la Conxa pel seu marit i jo també vull compartir un d´aquets sentiments

    “A mi el Jaume m´havia ascendit a persona, i jo barrejava agraïment i estimació. En destorbava la gent i fins i tot els meus fills”
    Em sembla una gran demostració d´amor

    Alfonsi

  25. M.Carme Sanpera

    19 febr. 14
    11:07 #

    Hola,
    Pedra de Tartera és una novel•la que et fa pensar que dur havia de ser viure en aquells pobles de pagès sense res, només que muntanyes, camps i bestiar, sempre treballant i amb poca vida social.
    El personatge de la Conxa és el d’una dona submisa, senzilla i que és mereixia ser més feliç.

  26. Marta Merlo

    19 febr. 14
    16:15 #

    Us adjunto el comentari que fa dies va escriure l’Antono Atichati (alumne de l’Intermedi 2):

    Pedra de tartera, penso que és una nove•la de molt fácil lectura: frases curtes i pàragrafs res d´extensos ni complicats. Al podiam utilizar com un conte per llegir a nens/ nenes de 8 a 10 anys.
    Autèntica descripció d´un ambient bucòlic , de personatges de la pagessia , profundament marcada en la tercera i última part del llibre pels esdesveniments tràgics i convulsius: la República, la Guerra Civil i una post-gerra plena de pobresa empitjorada per les venjances del règim franquista.
    Ens explica en primera persona la vida de una noia que, per la penúria familiar, és enviada a casa dels oncles per ajudar-lis en les tasques agrícolas i del bestiar, ja que no tenen descèndencia.
    És important destacar temes com el de la migració del camp a la ciutat, la submissió que pateix la dona al seu entorn i la soletat de les persones grands.
    Destacable també la historia d´amor i tràgic desenllaç amb el Jaume, la seva execució que va marcar la vida de moltes families “rojas” d´aquella época.
    En definitiva, objectiu aconseguit, he gaudit de la seva lectura a la vegada que he millorat al meu català.

  27. Marina

    20 febr. 14
    20:54 #

    Bona tarda a tothom,

    A mi, l’ últim capítol del llibre “Pedra de tartera” m’ ha arribat fins al fons de la meva ànima. Aquí, es retrata la crua realitat que es va produïr durant la Guerra Civil. La manera com s’ en porten el Jaume per matar-lo la coverteix en una vidua que ni tan sols té al mort per plorar-lo i, aixó fa que el seu petit món s’ enfonsi. El dolor i desconsol que sent és tan gran que no troba ni en les seves filles ni en el seu fill La motivació suficient per continuar vivin. A dia d’ avui hi ha moltes famílies que encara no sabes hon paren les restes dels seus morts.

    En general és un llibre que està força bé i la María Barbal, a través de la Conxa , fa unes reflexions molt bones, coma ara: el paper tan important que desenvolupava la dona del àmbit rural, més que el dels homes, però sense la mateixa valoració. També està molt bé la reflexió sobre el que suposen les guerres.

    El recomano a totthom. Jo el tornaré a llegir .

    Marina

  28. Gustavo García

    22 febr. 14
    10:58 #

    El llibre Pedra de tartera no em vaig deixar indiferent.

    Per una banda, la temàtica i el ritme del llibre no m’agradan, crec que es un poc lent en moltes parts i a altres capitulos pasan mòltes cosas i no tinc temps per asimilar-las.

    Malgrat que la història i la època a la que transcorre el llibre no es la meva prefereixa, et permet conèixer com vivien en aquella època en Poblets del Pallars i la diferència que existia amb Barcelona.

    Per altra banda, el lèxic y la narrativa en moltes parts es molt maco. Es un llibre per subrayar o apuntar-se frases bonicas o que et trucan la atenció.

    Per això, la forma a la que m’estic llegint el llibre, primer la adaptació y després el llibre, crec que no es del tot dolent, perquè em permet detenir-me en capítols o paràgraf per gaudir de la seva bellesa.
    Tot i que, si havia llegint el llibre completament des de el inici, segurament el primer punt negatiu es hauria esborrat

  29. Inmaculada Cardaldas

    22 febr. 14
    11:03 #

    M’agradat molt llegir-ho. En aquest llibre, Maria Barbal ens ensenya la vida de Concha, una nena que es transforma en dona i ens mostra la part feliç de la seva vida i també la seva experiència terrible de guerra i mort que afronta amb fermesa. Concha ens narra la seva experiència vital i la seva forma senzilla i profunda de sentir la seva existència, plena d’amor cap a tot i tots els que l’envolten.

  30. LOURDES

    22 febr. 14
    12:30 #

    És una història trista i molt intensa.El llibre m´ha introduït en el passat i m´ha ajudat a posar-me en la pell de la gent que per desgracia ha hagut de viure la repressió i per reafirmar la idea que tinc de les dones que tenim el privilegi de ser mares,però també servim per treballar com un home i treure els fills per endavant això era abans i crec que és l´únic que no ha canviat.

    – No em sento amb forces per fer de mare
    – Concentrada en la dolor sense esperança
    – Em quedaba inmòbil amb aquell infern a dins
    -Faria una explosió i adéu Conxa

    Lourdes

  31. LOURDES

    22 febr. 14
    12:33 #

    Se m´ha oblidat saludar-vos

    Holaaaaaa

    Lourdes

  32. Maria Fernández

    22 febr. 14
    14:04 #

    hola a tothom.
    m’ha agradat la història però es molt trista, la Conxa és una noia que te mala sort.
    L’únic moment que és feliç és quan coneix el Jaume.
    La tercera part és la més trista, perquè parla mes de la guerra civil.
    M’hagués agradat que el jaume estigues viu.

    Hi ha una part del llibre que descriu com se sent la Conxa:

    Els dies eren una llosa que planava damunt del meu cor.
    S’havien assecat les llàgrimes sense aturador, tot el que
    vivia em semblava un malson que un dia o altre havia d’acabar.

    MARIA

    1. LOURDES

      22 febr. 14
      16:21 #

      Hola Maria,
      He escrit un comentari i no surt.

      1. Marta Merlo

        24 febr. 14
        9:51 #

        Lourdes, ja ha sortit. És que fins que no els aprovem, no surten publicats.
        Fins després

  33. Carmen Romero

    22 febr. 14
    20:26 #

    Personalment, el que més m’ha agradat d’aquesta novel•la ha sigut l’autenticitat de la descripció de l’època i els personatges, ja que estan perfectament plasmats i et fa traslladar al context com si ho visqués en primera persona.

    M’ha cridat molt l’atenció el transcurs de la vida de la Conxa al llarg del llibre.
    En primer lloc, la dura decisió dels seus pares quan l’envien a casa dels tiets a causa de la pobresa.
    En segon lloc, la forma de ser d’ella totalment submisa, dedicada al treball del camp, els animals, la casa i els seus fills.
    En tercer lloc, la gran passió per al seu amor, en Jaume, que finalment acaba per ser la seva desgràcia. No arriba a tenir la felicitat plena per culpa de l’execució del seu marit.

    Aquesta historia et fa reflexionar sobre l’evolució del paper de la dona avui dia i et fa valorar molt més els drets que gaudim en l’actualitat.

  34. Pepi Gala

    22 febr. 14
    20:31 #

    Hola a tothom,
    Pedra de tartera a mi m’ha semblat una nobel.la fàcil de llegir i a l’hora interessant .
    Narra la vida d’una noia de poble al segle passat. Una època molt difícil per a tothom o al menys pels que no tenien diners, o els que pensaven diferent. En molts moments m’ha recordat les histories que he escoltat des de petita als meus avis o als meus pares.

    Pepi Gala

  35. Alfonso

    22 febr. 14
    21:40 #

    Hola companys,
    Pedra de Tartera es la hsitòria de la Conxa, és com una mena de memòries que recullen les tres parts més importants de la seva vida.
    L’arribada a casa dels seus oncles, la perdua del marit en la Guerra Civil i l’allunyament de la vida rural del Pallars quan va viure a Barcelona.
    M’agradat molt, encara que és molt trista, sobretot per el personatge de la Conxa que està molt bé caracteritzat i que ens permet veure l’evolució que fa al llarg de la seva vida.

    Alfonso

  36. Daniel Petit i Rebordosa

    23 febr. 14
    23:58 #

    Un llibre en el qual la seva autora descriu la vida de poble de principis
    del segle vint,on l’agricultura era la principal activitat, amb les seves ineludibles limitacions però alhora amb les magnífiques vivències humanes i tendres dels seus habitants.

    La principal protagonista passa gairebé tota la seva vida en el camp , descrit una vegada i una altra, amb un excel·lent detall per la seva autora, reflectint en tot moment l’aroma, la frescor i la puresa de la naturalesa omnipresent, així com la dura vida en el seus paratges.

    Una obra real i alhora emotiva que val la pena ser llegida.

    Daniel

  37. Dolors miñarro

    24 febr. 14
    1:31 #

    Hola a tothom
    El llibre Pedra de Tartera està fet des de la tendresa de la seva autora envers el paper de la dona en aquella època tant difìcil per tothom .
    El veig com un homenatge a les dones de aquells temps, sempre traballant sota la submisisó del entorn i de les circunstancies, donant-ho
    tot per la família.
    De tota manera m’ ha deixat trista perquè de Conxes sempre n’hi hauran.

  38. Raquel Martínez Banús

    24 febr. 14
    19:59 #

    El llibre” Pedra de tartera” és un relat que no s’allunya gaire d’una tantes històries de la Guerra Civil espanyola.
    La seva narració està plena de matisos amb una gran riquesa amb les seves metàfores i també amb un vocabulari nou per molts de nosaltres.
    La novel.la és molt bonica, però també és molt trista….Trista com totes les guerres.
    Dono les gràcies a Maria Barbal per fer-me gaudir d’aquesta lectura.

  39. conso carrasco

    24 febr. 14
    21:54 #

    Hola a tothom,

    Pedra de Tartera és la història de la vida de la Conxa, una noia que vivia en el camp i ho va pasar molt malament en la seva vida durant la Guerra Civil.
    M´ha agradat molt el llibre ja que és una història molt real, que ens fa viatjar a una epoca pasada on molta gent va passar algo semblant.

  40. Joaquim Argilaga

    25 febr. 14
    1:50 #

    Hola a Tothom,
    El llibre Pedra de tartera m’ha agradat molt ja que no deixa indiferent. Es una historia on el personatge principal, la Conxa, narra els esdeveniments al llarg de la seva vida i quins sentiments li produeixen.
    El vocabulari de l’autora Maria Barbal molt ric i tret del us a les muntanyes del Pirineu de principis del segla XX.

  41. César Noriega

    25 febr. 14
    18:14 #

    Hola companys i companyes:

    Vull dir que aquesta obra literària es tracta d´una Dona i Mare Coratge, emprenedora, lluitadora i treballadora; malgrat els moments durs i difícils de la seva vida a sabut tirar endevant (com allunyar-se de la seva familia quan era petita i també quan era mare per la mort del sue marit)

    És per això que penso que aquesta obra de la Maria Barbal “PEDRA DE TARTERA”, És un homenatge i reconeixement per a la DONA per la seva tasca Sacrificada, Lloable i Abnegada.

Segueix-nos a:

      

Categories


Històric


Altres blogs


Any Pompeu Fabra


Bàsic-elemental


Català i noves tecnologies


consultes lingüístiques


Cultura catalana


Cursos en línia


Diccionaris


El català i altres llengües


Exposicions orals


Intermedi-suficiència


Les varietats del català


Miscel·lània


Multilingüisme


Nova ortografia i gramàtica


Pronunciació


redacció de textos


Una mica d'humor


Voluntariat per la llengua


Darrers comentaris

  • sginabreda: Comentari de la Núria: EN EL TEMPS DE LES CIRERES Montserrat Roig. La Natàlia és la protagonista d´aquest...
  • Isabel Martínez Gil: MATADOR & CIA JOAN AGUT I RICO Vaig triar aquest llibre de comtes a l’atzar, no tenia...
  • Mª Carmen Diaz: El conte es diu La interpretació dels Somnis, pertany al llibre T’estimo si he begut. L’autora és...
  • anabel GALERA: GALLINES DE GUINEA Mercè Rodoreda El conte que us explicaré es Gallines de Guinea del llibre Contes i...
  • Nur: EL CRIM – Pere Calders (Cròniques de la veritat oculta) L´autor creu que és el moment d´exposar la seva...

Núvol d’etiquetes