• SUFICIÈNCIA 1 PERSONATGES DE CONTE

    personatges contes_Isidre Mones

     

    Trieu un personatge de conte i feu-ne la descripció fent servir algun d’aquests adjectius:

    cortès, lleig, inic, pobre, culte, nadiu, comú, corpulent, violent, tranquil, avar, rar, feliç, complex, malaltís, capaç, fosc, audaç, lluent, agre, rude, extravagant

    Recordeu com hem de puntuar les enumeracions i els incisos: puntuació

    Pengeu la vostra descripció en l’apartat de comentaris.

     

    Print Friendly, PDF & Email
  1. Eduarda

    21 gen. 16
    15:38 #

    Com és la caputxeta vermella?
    Comencem per veure com anava vestida:
    Ella portava una faldilla verda amb un parell de sanefes negres i un davantal blanc amb puntetes al farbalà, a la part de dalt portava una espècie de jaqueta amb caputxa vermella que gairebé li tapava el seu cabell ros, sabates marrons i un cistell al braç en el qual portava el menjar de la seva àvia.
    I pel que fa a com era ella, doncs era una nena tranquil·la, feliç i també audaç, ja que no li feia por anar tota sola pel bosc.

    1. sginabreda

      21 gen. 16
      17:17 #

      I tant, si n’era, de valenta, la Caputxeta!

  2. Luïsa

    21 gen. 16
    18:21 #

    El meu personatge de conte és en Frankenstein. Nadiu de mans d’un científic audaç.
    És alt i corpulent, de caràcter agre i violent, de cara gens comuna, tirant a lleig, d’un cap complex, de cabell fosc. D’aspecte malaltís i pobre.
    Rude i capaç d’espantar un poble sencer. De tranquil, culte i cortès, no en té res.
    És un personatge extravagant i inic.
    Per això m’agrada tant.

  3. Jezabel

    22 gen. 16
    22:02 #

    Fa ja molt de temps…

    Existia una criatura màgica en un país llunyà i encantat. Vivia en un bosc fosc i tenebrós amb altres criatures màgiques. Era enorme i corpulent. Tenia l’esquena de color vermell brillant i el pit taronja com la lava, tot el seu cos brillava quan li donava la llum del sol o la lluna.Tenia també dues ales més negres que el carbó i la seva cua era blava i punxeguda. Al seu cap hi havia dues banyes petites i una boca molt gran que escopia foc directament de l’infern. La gent li tenia por perquè pensava que era un animal violent, lleig i rude, que matava simplement per plaer.
    Amb aquestes pistes ja sabreu que estic parlant del Gran Drac de Sant Jordi.
    Malgrat tot això dolent que s’explica d’ell, aquest drac era una criatura tranquil·la i amable, que vivia feliç amb la resta d’animals i a les festes del bosc els entretenia fent focs artificials amb la boca. Potser era una miqueta extravagant i presumit, ja que li agradava exhibir el seu cos i la seva magnífica força, però del tot segur, que no era el monstre maligne i cruel que surt als contes de nens petits.

    1. sginabreda

      25 gen. 16
      16:34 #

      Una altra cara del drac…

      Molt bé, el text!

  4. Nilma Julian Pallarola

    23 gen. 16
    15:05 #

    Jo vull descriure un personatge de l’univers de Tolkien, el famós Gollum.
    Crec que és digne de menció, ja que per mi ha estat el personatge de ficció més esgarrifós que he llegit mai.
    Gollum és un dels protagonistes de les novel·les El Hobbit i El Senyor dels anells, per si algú no el coneix.
    Gollum és lleig, molt lleig! El seu cos és escanyolit, escarransit amb uns peus enormes, perquè abans havia sigut un Hobbit. El seu cap és molt gran amb quatre cabells esbojarrats i uns ulls blaus desorbitats. La seva pell és tan clara que sembla transparent. Sempre es posa a la gatzoneta i per això li ha sortit gepa.
    La seva personalitat és malaltissa perquè està obsessionat amb “L’anell”. Ell és l’objecte del seu desig i aquest desig el porta a ser sorrut, eixut, desconfiat, gasiu i fins i tot a desenvolupar una doble personalitat.
    Sens dubte és horripilant!

    1. sginabreda

      25 gen. 16
      16:31 #

      Molt bé l’ús del vocabulari!

  5. ELISABET

    23 gen. 16
    21:58 #

    Mirant aquesta foto m´he recordat de quan era petita i ma mare m´explicava el meu conte favorit: LA VENTAFOCS.
    Una noia alta, prima, cabells rossos i llargs, ulls blaus i el nas perfecte.
    Els seus amics eren uns ratolins petitons amb cua llarga i amb uns vestits molt graciosos i bonics.
    No tenia pares, sinó madrastra amb dues filles lletges i impertinents.
    Un dia el Rei del país va convidar a totes les joves solteres del regne a una gran festa.
    però la malvada madrastra no va deixar anar a la Ventafocs a la festa.
    Va arribar el dia del ball i la Ventafocs es va quedar molt trista, però de cop i volta va aparèixer la seva fada padrina, una dona baixeta, grassoneta, tranquil.la i molt simpàtica.
    Va moure la seva vareta màgica i li va regalar un vestit preciós de color blau i uns sabates de cristall.
    En una carrossa feta d´animals i d´una carbassa va arribar al castell.
    Quan el Rei va veure a la Ventafocs van ballar tota la nit, fins les dotze.
    Ella va sortir corrent i va perdre un sabata de cristall.
    El Rei va calçar a totes les joves del regne fins trobar a la Ventafocs, que es van casar i van ser molt feliços junts.
    Ara aquest conte és el favorit de la meva nena ja que moltes nits se n’anava al llit amb ell.

    1. sginabreda

      25 gen. 16
      16:27 #

      Ara ja li pots explicar en català!

  6. Antonio Delgado

    24 gen. 16
    12:25 #

    El meu conte serà el d’Aladí.
    Aladí era un noi alegre amb moltes aspiracions, però era tant pobre que havia de robar per poder sobreviure en la vida, però sense ser violent. Va trobar una llàntia que era màgica i, com el rei de la seva terra volia trobar marit a la seva filla, la princesa Jasmine, que era molt bella, Aladí, que era molt audaç, va pensar que amb la llàntia i els seus poders podria aconseguir la princesa i ser un home ric. Ho va fer i ho va aconseguir.
    Des d’aquest moment, si ja era feliç abans de tenir a la bella Jasmine, ara ho era més, perquè ja no havia de robar més a la gent del seu poble.
    Conclusió, pots ser feliç amb les coses que et dóna la vida sense fer-li mal a ningú.

  7. Sandra

    24 gen. 16
    12:31 #

    El personatge que he triat es diu Aladí, un jove nadiu d’una ciutat de la Xina. Era pobre, alegre, audaç i feliç. Sempre es passejava pels carrers amb el seu turbant vermell, rient i fent gresca.

    El seu pare, que era sastre, volia que el seu fill aprengués un ofici, de la qual cosa, Aladí no en volia ni sentir parlar, era molt mandrós. El que li agradava era jugar, i a l’hora del sol descansar a l’ombra.

    Gràcies a la seva llàntia meravellosa aconseguia tot el que volia, fins i tot, l’amor de la princesa, encara que ella era casada amb un home ric i poderós.

    1. sginabreda

      25 gen. 16
      16:15 #

      Molt bé. No he fet cap correcció!

  8. Virginia

    24 gen. 16
    19:12 #

    El gat amb botes.
    Jo he escollit, com a personatge de conte, el gat amb botes.
    Per què: perquè el trobo molt capaç de sortir-se de tot allò que es proposa.
    Com ell és pobre, se les inventa per enganyar l’ogre i apoderar-se de tot el que li pertany.
    Amb la seva audàcia aconsegueix de tenir tot el que ell havia desitjat.

    1. sginabreda

      25 gen. 16
      16:13 #

      Molt bé, Virginia! Al final et tenim al blog!

      Bravo!

  9. Virginia

    24 gen. 16
    19:28 #

    El comentari que puc fer és que el gat amb botes era feliç, alegre i feia amistat amb totes les persones que anava coneixent.

  10. Jose

    24 gen. 16
    19:47 #

    L’esquelet

    L’esquelet és molt prim, poc corpulent o complex perquè tot és os. Sempre té la mateixa cara que sembla que està rient. Per l’aspecte sembla tranquil i feliç, posant per a una foto o com prenent el sol. No sembla rude però sí que és una mica extravagant anar sense roba fins i tot sent un esquelet. La veritat que “Espinete” portava roba solament per domir, és també una mica estrany.
    Si és un esquelet és perquè era malaltís, i més que lleig fa una mica de por trobar-se amb un esquelet tot i que estigui somrient.
    He buscat contes d’esquelets a la cultura catalana i no n’he trobat cap. Solament em recorda pel·lícules com “Jasó i els argonautes” (aquí està la referència cultural: http://www.xtec.cat/~sgiralt/labyrinthus/mites/jason.htm) o “Army of Darkness” (https://es.wikipedia.org/wiki/El_ej%C3%A9rcito_de_las_tinieblas) però els esquelets eren foscos, rudes i violents.

  11. Paula

    24 gen. 16
    22:09 #

    PINOTXO…

    És un petit ninot de fusta de pi, encara que el seu somni és ser de debò.
    És de mitjana alçada i prim, té els ulls del color del mar i les galtes de color tomàquet, cabells llisos i negres, pell bronzejada, celles arquejades i un nas que li creix de mentir.
    Pinotxo és amable, però no sempre sincer, és un aficionat a les mentides, és molt confiat, massa diria jo, perquè quan veu a algú, se´n va al costat d´ell, sigui bo o dolent. És desobedient i tossut.

  12. Vanesa

    24 gen. 16
    23:06 #

    Pinotxo és un ninot de fusta que vol ser de veritat. Sempre va amb un barret groc amb una ploma vermella, porta uns guants blancs, una camisa groga, uns pantalons vermells i les sabates marrons. Té els ulls blaus, el nas petit però quan diu mentides se li fa gran, tan gran com un pal de selfie. És un nen molt prim, és un personatge alegre i eixerit, sembla sempre molt feliç! El seu creador volia que fos un nen generós, obedient i sincer, però Pinotxo es veurà embolicat en aventures plenes de desobediències i mentides, patint el càstig que li creixi el nas. Finalment Gepetto va aconseguir que fos un nen molt bo i obedient.

    1. sginabreda

      25 gen. 16
      15:53 #

      La comparació amb el pal de selfie, boníssima! 🙂

  13. SANDRA

    25 gen. 16
    13:09 #

    Jo agafaré els personatges del conte de “Blancaneus i els set nans”…. Els set nans.
    Cadascun d’ells portava curioses característiques que els diferenciaven notablement.
    Possiblement el més popular fos el mut, però tots ells tenien personalitats molt diferents.
    N’hi havia set: un savi, un rondinaire, un altre que era feliç, un dormilega, un altre era molt tímid, un mocós i un mut. Eren molt divertits, dolços i afectuosos.
    El nan que més m’ha agradat és el feliç.
    Tot i ser un ésser molt petit i d’aspecte rude, era un home audaç, fort i valent.
    El seu cos era corpulent i robust. De boca molsuda, tenia la cara rodona i grossa amb un nas gros.
    Tenia cames curtes i era molt panxut. Tot això proporcionat a la seva alçada.
    Malgrat això era molt feliç.

  14. Carme

    25 gen. 16
    14:19 #

    El meu personatge és la Blancaneus, una noia de cabells negres que porta una corona, el vestit és de color blau, i les mànigues de color vermell, i al coll porta un vel de color blanc.
    Se la veu feliç observant els seus amics , els nans, que estan ballant al ritme de la conga, estan esplèndids amb els seus barrets acabats amb punxa i les barbes blanquinoses i lluents.
    Sens dubte s’ho estan passant d’allò més bé.

    1. sginabreda

      25 gen. 16
      15:36 #

      Quina marxa que porten!

  15. Eva

    25 gen. 16
    15:44 #

    La caputxeta vermella: és una nena feliç, amable, tendra i molt bonica.
    És caracteritzava sempre per anar vestida amb la seva faldilla curta, el seu davantal a quadres i la seva preciosa caputxa vermella.
    El seu cabell era ros, els seus ulls verds i les seves galtes dibuixaven dues precioses rodones vermelloses.

  16. INMA CARDALDAS

    25 gen. 16
    18:52 #

    Hi havia un personatge de conte que es deia el gat amb botes. Sí, portava unes botes i un barret d’ala ampla. Tenia el pèl de ratlles, potser aspre o suau, pèl-roig i blanc, uns bigotis llargs i d’ulls lluents i riallers.
    Era un gat molt eixerit i noble que tenia cura del seu amo. Era molt valent, intel·ligent, ben trempat i de vagades una mica falaguer. Però tenia una bona raó per ser-ho, ja que protegia el seu amo dels lladres i els caragirats. Tan enginyós era que li va aconseguir riquesa i la mà de la princesa.

  17. Ana muñiz

    25 gen. 16
    19:28 #

    Això por semblar repetitiu, però a mi també m’agrada ” el gat amb botes”.
    Crec que és un personatge alegre i feliç, encara que era pobre, no va dubtar d’ajudar el seu amo per aconseguir l’amor de la princesa. Amb el seu vestit blau i lluent, un barret d’ala ampla que li donava una aparença noble i cortesa i les seves precioses i grans botes.
    Crec que d’aquest personatge podem aprendre una cosa: res és impossible si t’ho proposes.

  18. MONICA VERBENA

    25 gen. 16
    22:54 #

    El gat de Cheshire es el gat del conte ” d’Alícia al país de les meravelles”. És un gat misteriós amb ratlles de colors rosa i porpra, amb ulls grocs i una mica grassonet. Té una personalitat trapella, a vegades confón l’Alícia, té l’habilitat d’aparèixer a poc a poc fins que només queda el seu somriure…
    Sempre m’ha agradat molt aquest personatg. L’he trobat molt divertit i curiós, deu ser perquè m’agraden els gats…XD

  19. Marise

    26 gen. 16
    14:26 #

    A mi m’ agrada el conte de La Sireneta, entre altres coses perquè no fa por, que és el que acostumen a fer els contes. La Sireneta és molt bonica, té una llarga cabellera de color pèl-roig, li arriba per la cintura, les seves cames són en forma de peix i amb escates molt lluents. Viu molt feliç al fons del mar, nedant amb les seves germanes, són capaces d’anar molt lluny en poca estona, són tranquil·les i els encanta jugar amb tots els peixos, corpulents, petits i de tota mena. Com molts contes té un príncep que ella salva de morí ofegat.

  20. Marise

    26 gen. 16
    14:33 #

    ggggg

    1. Sara

      26 gen. 16
      17:31 #

      Que t’has ofegat?

      🙂 🙂 🙂

Segueix-nos a:

      

Categories


Històric


Altres blogs


Any Pompeu Fabra


Bàsic-elemental


Català i noves tecnologies


consultes lingüístiques


Cultura catalana


Cursos en línia


Diccionaris


El català i altres llengües


Exposicions orals


Intermedi-suficiència


Les varietats del català


Miscel·lània


Multilingüisme


Nova ortografia i gramàtica


Pronunciació


redacció de textos


Una mica d'humor


Voluntariat per la llengua


Darrers comentaris

  • sginabreda: Comentari de la Núria: EN EL TEMPS DE LES CIRERES Montserrat Roig. La Natàlia és la protagonista d´aquest...
  • Isabel Martínez Gil: MATADOR & CIA JOAN AGUT I RICO Vaig triar aquest llibre de comtes a l’atzar, no tenia...
  • Mª Carmen Diaz: El conte es diu La interpretació dels Somnis, pertany al llibre T’estimo si he begut. L’autora és...
  • anabel GALERA: GALLINES DE GUINEA Mercè Rodoreda El conte que us explicaré es Gallines de Guinea del llibre Contes i...
  • Nur: EL CRIM – Pere Calders (Cròniques de la veritat oculta) L´autor creu que és el moment d´exposar la seva...

Núvol d’etiquetes