Sembla que hi ha una mica d’enrenou amb el tema de la renovació de les normes ortogràfiques, ja que cadascú diu la seva, n’hi ha que estan a favor i d’altres en contra.
Per la part que em toca diré que només sóc una nova aprenenta de la llengua i em sembla que el català no és una llengua fàcil, hi ha massa excepcions a la regla, i crec que això és un entrebanc per als estudiants. El fet que una llengua sigui més fàcil o difícil no vol dir que sigui ni millor ni pitjor, només serà més difícil d’aprendre. Per altra banda les llengües són vives i s’han d’anar adaptant als temps.
Per tant em sembla que, si fan la renovació, potser s’han adonat que és necessària per a poder tirar endavant altres cent anys més.
Fins aquí el meu punt de vista però hi ha una dita en castellà que
diu – doctores tiene la iglesia – i per tant són ells els que l’han de resoldre.

Fins l’arribada d’en Pompeu Fabra i Poch, la llengua catalana va esdevenir una eina de comunicació oral i escrita sense cap tipus de sistematització i normativa que afavorís la fortalesa vers llengües properes com el castellà. És a partir de 1891 que el filòleg autodidacte començà a establir una normativització de la llengua amb diversos estudis que conclogueren el 1931. Aquests han romàs com a referència cabdal per més de 60 anys, fins el 1995 on es va dur a terme una primera actualització.
Hem de tenir en compte que la llengua parlada és un organisme viu que evoluciona, reflex de la societat a la qual pertany. La societat d’avui no és la mateixa que la de fa setanta anys enrere. Les relacions humanes, els intercanvis culturals, les noves tecnologies, la ciència, etc. han modificat el nostre parlar, si més no, en part. No succeeix el mateix amb la llengua escrita, la qual resta immodificable en un període llarg. Per tant, es produeix una dicotomia entre les dues expressions. Cal conjuminar els dos factors per tal que s’hi avinguin. La manera més adient és modificant aquell que ha quedat deslligat d’una realitat propera, posant-lo al nivell del primer, en aquest cas, la llengua escrita.
Per consegüent, crec que la modificació de certes àrees de la gramàtica i l’ortografia catalana, sempre de manera acurada i assenyada, no hauria de ser un problema gran, ans al contrari, una oportunitat perquè la llengua sigui un vehicle de comunicació viu, a l’abast de tothom.
Potser haurem de donar major importància a la riquesa semàntica, lèxica, a la varietat dialectal, a la presència en àrees socials amplies, en economia, en tots el àmbits que abasten una societat madura.
Hem d’assegurar la transmissió generacional per tal de assolir uns nivells d’ús suficients que permetin resistir la pressió que exerceixen altres llengües amb major difusió, major pes econòmic i polític.

La meva opinió personal quant als canvis en la gramàtica i les normes ortogràfiques és que si abans en tenia una mica d’embolic, sobretot amb els accents diacrítics, ara em sembla que ho tinc pitjor. És a dir, de mica en mica he anat assimilant i diferenciant les paraules que portaven accent diacrític, fins i tot, a diferenciar-les pel so, i de cop i volta hauré de tornar enrere i aprendre a diferenciar-les d’una altra manera.

Cal destacar que la llengua, com tot, està en constant canvi, però, em sembla que reduir de 150 a 14 els accents diacrítics és una exageració.

Així doncs, no ens queda un altre camí que acceptar i aplicar la nova normativa quan correspongui!

La meva opinió en quant a les modificacions ortogràfiques i gramaticals del català.
Jo penso que els idiomes i les llengües han d’anar evolucionant com ho fem les persones, animals, construccions,etc.
Ara bé, una cosa és evolucionar i una altra és trinxar els coneixements dels catalans ortogràfica i gramaticalment parlant. Sóc estudiant, aspirant al nivell C i suposo que pels que volen estudiar-ho no és una mala noticia, ja que els hi trauran molts accents diacrítics que és una de les causes de suspens als exàmens.
Personalment no em sembla gens bé, per què? Doncs, perquè com a estudiant que sóc m’estic xopant diacrítics, dièresis i tot el que comporta la llengua catalana, això què vol dir,
que quan tingui apresa la ortografia i la gramàtica, que no és gens fàcil, aniran i me la canviaran, quina bogeria!
Insisteixo, els idiomes han d’evolucionar, però en riquesa del vocabulari, que és el que la població catalana volem i no pas treure normes que ja tenim de fa molt i molt de temps.
Així doncs, la meva opinió és negativa als canvis.

Ostres!!! I tots aquests canvis es faran ara? Just quan reprenc la meva època d’estudiant!!!
Escriure en català no és fàcil. La norma sempre diu com fer-ho, però l’excepció la trenca. I en català hi ha moltes excepcions.
Entenc que com a llengua viva evoluciona, com també evoluciona la societat que li fa ús. Però em costa veure que això es tradueixi a passar de 150 a 14 accents diacrítics. I l’enteniment se’m complica si, com diu el company, anys enrere els diacrítics van passar de 26 a 150. Per què? Qui ho decideix? Quan és el millor moment per els canvis?
Em costa veure-ho , la veritat!

Penso que els idiomes continuament estàn canviant segon el pas del temps, està clar que sempre hi hauran innovacions o modificacions però sempre amb la mateixa essència. El català és una llengua bastant extensa i rica en vocabulari quasi com el castellà, a mi personalment em ve genial el canvi però suposo que a la gent de tota la vida no li ha d’establir molt bé perquè seria com modificar o treure normatives del seu idioma matern, entenc perfectament que la gent no estigui d’acord, més que res per una questió de respecte, història o cultura, però tambè em poso en el lloc de la gent com jo que estem aprenent un idioma nou i els canvis que faciliten que el nostre aprenentatge sigui més asequible.

Bé, Jo sóc de les que no està d’acord amb tot això, potser perquè no m’agraden els canvis. Sóc conscient què la llengua està viva, canvia amb el pas del temps, però això no vol dir que estigui d’acord am la supressió de regles gramaticals ni ortogràfiques. Crec que hem d’enriquir-la no de retallar-la.
Per una altre banda… he de ser sincera i dir-te Sara què, ara què hem fet l’esforç d’aprendre-ho, em fa molta ràbia què ho treguin!

Hola a tots!
He de dir, abans de res, que sóc una mica conservadora i em costa que em canviïn les coses, més que res perquè els hi acabo agafant afecte.
M’agrada el joc de la llengua, trobar el per què s’escriu d’una manera o d’una altra, trobar-li o si més no, buscar-li l’entrellat.
La sensació és que el que s’intenta, sobretot en el cas dels diacrítics, facilitar les coses a qui escriu però a mi em sembla que es dificulten a qui ho llegeix. Sovint trobem textos escrits amb el corrector ple de faltes d’ ortografia justament perquè l’ordinador no ‘sap’ si el que vols dir és pels o pèls.
D’altra banda, em sembla correcte i necessari que s’hi afegeixi terminologia que avui per avui és àmpliament utilitzada i fins i tot que modifiquin normativa que ha quedat desfasada i que actualment no s’utilitza o resulta molt forçada.
Penso, en definitiva, que el català, com a llengua viva que és, ha de ser revisada i espero que ho hagin fet a consciència. Ara, som els parlants els que hem de mantenir-la viva, respectar-la i tenir-ne cura.

La llengua és el vehicle principal per a la comprensió mútua entre les persones (1). Es per això que afortunadament el català ha sobreviscut gràcies a la gent, a la gent corrent, a les classes camperoles i menestrals primer, durant els segles XVII i XVIII, i a la classe treballadora després, als segles XIX i XX. És a dir, és la gent qui no ha abandonat la llengua, qui l’ha mantingut en el seu àmbit familiar i l’ha anat transmetent als fills (2,4). Avui dia podem dir que el català tonarà ser la primera llegua de tots al catalans (4), de fet la batalla per la supervivència del català ja està superada (3). En 1918
Pompeu Fabra va publicar la Gramàtica catalana com un intent de posar les bases de la llengua catalana, és el primer pilar bàsic per a la defensa de una llengua viva que durant segles havia sofert l’empenta del catellà. Tanmaix, avui dia, afortunadament, superada ja la supervivència (3), la gramàtica llegua es trobava en un fràgil concens (5), i era qüestió de temps que s’actualizara. És un procés completament normal de una llegua de ús quotidià, la llegua és dinàmica i canvia amb les temps. De aquest manera, independement de les noves regles, és un fet molt bó que es modifiqui la llegua i s’adapti a la moda perquè això significa que està integrada en el ús comú de la gent, és com “ésser” viu.

1) http://www.casaldelsinfants.org/cat/noticies/209-la-llengua-com-a-eina-de-transformacio-social
2) http://diarimaresme.com/2013/el-catala-ha-sobreviscut-gracies-a-la-gent/
3) http://cat.elpais.com/cat/2016/04/06/cultura/1459963514_321258.html
4) http://www.nuvol.com/noticies/rudolf-ortega-el-catala-tornara-a-ser-la-primera-llengua-dels-catalans/
5) http://www.ara.cat/tema_del_dia/gramatica-Fabra-consens-fragil_0_1337866315.html

Que què en penso? Doncs ara que començava a tornar a esforçar-me a estudiar i repassar català per treure’m el nivell C, llavors podia haver trigat una mica més i m’hauria estalviat uns quants error ortogràfics. En fi, haurem d’actualitzar-nos amb els nous canvis, ja que tot evoluciona per bé o malament i ho hem d’acceptar.
De totes formes, m’alegro molt per les persones que comencin a integrar-se i es puguin beneficiar una llengua una mica més simplificada. Aixó, potser, els animarà a llençar-se i gaudir-la des de un altre punt de vista, atès que sempre s’ha vist ortogràficament complicada.