• Suficiència 3. Fòrum Carrer Bolívia

    c Bolívia

    Hola,

    En aquesta entrada hi posarem els nostres petits articles d’ opinió sobre la novel.la Carrer Bolívia, explicant què ens ha semblat, si ens ha agradat o no, i per què, si el recomanem o no i per quins motius…és a dir, qualsevol opinió relacionada amb el llibre, l’autora, la seva temàtica i personatges per dur a terme el nostre particular fòrum!

    Recordeu que aquesta activitat forma part dels 20 punts d’una part de l’avaluació del curs. Per tant, tots heu de fer aquesta activitat del blog.

    Penseu que us heu de centrar en algun d’aquests punts del llibre i donar una opinió estructurada i precisa, seguint l’ estructura que hem treballat, i no voler parlar dels molts punts i fer un escrit dispers i poc cohesionat.

    Segur que en treurem una experiència molt positiva i us ensortireu molt bé!

    Qui trencarà el gel d’ aquest fòrum?????

    Endavant!!!!

     

    Print Friendly, PDF & Email
  1. Mireia

    26 febr. 14
    17:20 #

    Hola a tots i totes,

    El dia 25 de febrer a la tarde, ens va visitar la escriptora Maria Barbal, al casal de l’Olivera, per parlar amb els alumnes de català sobre la seva biografía i les seves experiències en el món de les lletres.
    Jo com alumne de suficiència 3, he fet els deures, he llegit un dels seus llibres, anomenat Carrer Bolívia, el qual m’agradat molt i m’he sentit en alguns aspectes identificada amb els seus personatges, ja que també sóc inmigrant, la meva família i jo buscant una vida millor van marxar de Badajoz a Barcelona.

    D’entrada penso, que ha sigut un plaer llegir aquest llibre, tan plé de continguts, sentiments, ric de paraules i molt proper a la gent.
    Retrata un món social, la vida de les persones inmigrants a Barcelona.
    La història té com aprotagonistes a la Lina, una jove, filla de’una família humil i el seu marit el Néstor un jove defensor dels obrers que lluita contra la dictadura franquista.

    D’una banda, la Maria Barval sap molt bé com atraure l’atenció dels lectors amb acollidores paraules.
    D’altre banda, ens mostra la seva fortaleça, ja que ha pogut conciliar família, ensenyament i escriptura.
    M’ha cridat l’atenció com descriu als seus personatges, l’ambició, el poder, l’amistat, l’amor i el desamor, la solidaritat i la represió. Ens detalla molt bé el ritme de cada dia.

    En resum, sovint en la novel-la, ens a destacat el paper de les dones, la seva intel-ligència, la seva destreça, els seus sufriments, les seves alegries però també ens ha volgut mostrar la passivitat de la protagonista, la Lina, davant els homes, cosa que no hi comparteixo.
    No obstant, he gaudit molt llegint aquest llibre i això es al final el que compte. Per a mi, Maria Barbal ha estat fantástica.
    ¡Us convido a llegir-lo!

    Julia Olaya

    1. Raul Jarque Barrera

      03 març 14
      10:23 #

      Bona Tarda company/es,
      L’altre dia vaig estar en la presentació de l’escriptora catalana Maria Barbal i Farré en el Casal Olivera. Maria Barbal va néixer a Tremp el dia 17 de Setembre de 1949. Tot i que viu a Barcelona des dels anys seixanta, el món literari dels primers treballs de l’autora es centra des de l’infantesa a l’adolescència al Pallars dins d’un entorn rural vist, però, amb perspectiva crítica. Ella ens va dir que la seva primera novel•la anomenada PEDRA DE TARTERA va ser una de les seves obres literàries principals, però, jo avui us faig el meu comentari del llibre Carrer Bolívia, ja que, és l’escollit per aquest curs.
      Opino que és un llibre molt interessant, ja que narra la història de la Lina i el Nèstor, una parella de Linares que als anys seixanta, fugint de la misèria, decideixen emigrar a Catalunya. Un cop a Barcelona, viuran entre dos mons, la seva Andalusia d’origen i el barri de Besòs. La Lina realitza vida de barri i el Nèstor viu de prop la lluita sindical contra la dictadura franquista.
      Per acabar, us animo a llegir aquest llibre, ja que ens aporta molta informació recent com l’arribada dels emigrants a Catalunya.
      Raúl

  2. Miguel Angel de Mingo

    26 febr. 14
    20:36 #

    Hola companyes i companys,

    “Carrer Bolivia” ens presenta moltes realitats socials: emigració, conflictes socials, dictadura, secularització de sacerdots, marxa de gent jove a viure a pobles abandonats, compromís d’alguns cures amb la classe treballadora, viure en la clandestinitat…

    Malgrat que entre la meva ciutat d’origen i els escenaris del llibre hi ha una distància d’entre 300 i 700 km, aquest llibre m’ha portat molts records de la infància i adolescència: els penellons, el teatre Olímpia, les joves que treballaven en col•legis de monges (conegudes en la meva època com “fàmules”), la celebració del Dia del Dolor en record de la mort de José A. Primo de Rivera, els falangistes amb camisa blava, el cafè de xicoira, la tinença i lectura de llibres d’amagat… i, ja d’adult, la revista Triunfo, l’Amnistia, la celebració de l’11 de setembre l’any 1976…

    El llibre m’ha agradat molt, i des del primer moment m’ha enganxat. Ha estat el primer llibre que he llegit complet en Kindle, i a més a més en català, i la experiència ha estat molt enriquidora.

    Crec que l’autora ha fet un gran treball de documentació, ja que descriu els personatges i els esdeveniments amb tot tipus de detalls, fins al punt que fa l’efecte de haver estat testimoni directe d’aquesta historia.

    Fins aviat,

    Miguel Angel

  3. Mª José

    27 febr. 14
    0:04 #

    Sóc la Mª José del grup S3 i vull opinar en referència al llibre Carrer Bolívia de la Maria Barbal.

    Atès que sóc filla d’emigrants em sento molt interessada i identificada amb els temes tractats: emigració dels andalusos a Catalunya als anys 60, lluita obrera i adaptació lingüística. Per tot això l’obra m’ha agradat moltíssim, veritablement em va enganxar.

    D’una banda, em va atraure la història de la Lina, una narració plena de sentiments, relacions personals i també de mentides i secrets que condicionen la seva presa de decisions al llarg de la seva vida i consegüentment el seu desenvolupament com a persona. Tot i així, considero que tots els personatges que apareixen al voltant seu donen al llibre una gran riquesa de contingut que per a mi, són tan interessants com la pròpia protagonista.

    D’altra banda, cal destacar l’alt nivell de la descripció tant de l’entorn físic com de l’emocional, això fa que puguis visualitzar tots els detalls com si estiguessis vivint realment la història.

    En definitiva, si voleu gaudir d’un bon llibre, no dubteu, el Carrer Bolívia és una bona elecció, apreciareu com l’esforç i el sentiment de l’autora traspassa les pàgines.

    Fins aviat

  4. jordi

    27 febr. 14
    1:15 #

    Bona tarda , companys i companyes .
    Ja hem conegut a la Mª Barbal, per a mi ha estat una experiència molt interesant.
    Dit això, faré el comentari del llibre carrer Bolívia.
    En primer lloc, tal com a dit la MªBarbal,el carrer Bolívia és un abre i les seves branques els personatges, de una història d´amor amb l´immigració de fons.
    En segon lloc,potser que situacions com a quí fa referència el llibre, han succeit moltes, perquè han hagut molts d´immigrans,que van arribar a Barcelona buscant una millor qualitat de vida,amb aquells temps tothom tenien cabuda a la gran Ciutat Barcelona, sinònim d´industria , llocs de treball i prosperitat.
    D´una banda , la novel-la té uns clars protagonistes,(la Lina i el Néstor).
    Dáltra banda, la base d´una història social, la lluita obrera per millorar les condicions laborals dels treballadors, una novel-la amb amor i desamor i una gran solidaritat per part dels protagonistes ajudan-se uns amb els altres.
    Així doncs, l´escriptora, amb aquet llibre transmet tota mena de detalls, de tots els llocs on ha succeit aquesta història, a Linares,Besòs,Camp de la Bota i Carrer Bolívia, com si nosaltres mateixos estiguéssim vivin la novel-la amb primera persona.
    Companys m´agradat molt el llibre, i el recomano a tothom.
    Adéu..

  5. Albert Morcillo

    27 febr. 14
    17:24 #

    Hola membres del bloc.
    Com company vostre que sóc comenta sobre Carrer Bolivia, el tema que tracte l´autora del llibre, l´emigració era un assumpte que els escriptors abans o temps enrere havien escrit molt poc. Segons la meva opinió Maria Barbal ha acertat a escriure aquest llibre perquè el tema principal en què es desenvolupa la història de la novel.la, l´emigració en aquella època era molt present en Catalunya.
    Gracies a la seva lectura a part d´agradar-me m´he sentit molt identificat a la història del llibre encara que sigui català de naixement, els meus pares son andalusos com els personatges de l´obra.
    Per concloure CARRER BOLIVIA és una obra imprescindible en les lletres catalanes i molt recomenable de llegir perquè l´emigració ha constituit i ha desenvolupat una part important de la societat civil catalana dels últims seixanta anys.
    Fins aviat

    1. Susanna Albadalejo

      27 febr. 14
      17:41 #

      Hola companys!
      La meva aportació aquest bloc és parlar-vos sobre els sentiments que a mi m’ha fet sentir la lectura d’aquest llibre.
      Per començar, l’autora ens transporta de la mà de la Lina i del seu marit, el Nèstor, a la Barcelona dels anys 60 i 80 i ens relata com a tema principal les dificultats d’emigrar d’una comunitat a una altra amb les diferències culturals i lingüístiques. També ens parla de la solidaritat, l’amistat, l’amor, la solitud, la superació personal, entre d’altres sentiments i valors, aquests estan a flor de pell durant tota la lectura.
      Pel que fa a les històries d’aquest llibre, en la meva opinió, tenen una clara presència femenina. Així mateix, crec que el tema de l’ emigració està de plena actualitat, ja que davant de les dificultats actuals, el fenomen s’està repetint.
      Així doncs, deixant de banda el tema de l’emigració, crec que totes i cadascuna de les dones d’aquesta historia tenen un paper rellevant, amb un caràcter distintiu , que les defineix a cadascuna d’elles, com és el cas de la Lina, , amb una vida interior, incompresa per tots.
      Jo, en alguns moments m’he sentit identificada amb elles, i això és el que més m ’agrada’t d’aquesta novel•la
      El llibre és per llegir-lo sense pressa, degustant els personatges.
      Sens dubte, us el recomano,
      Fins aviat!
      Una abraçada
      Susanna Albadalejo

  6. Maricarmen

    27 febr. 14
    20:25 #

    Hola companys i companyes:
    En referència a la visita de l’autora Maria Barbal, el passat dimarts, us vull parlar d’una de les obres més rel·levants d’ella. Com ja sabeu, ha tingut nombrosos premis i reconeixements, és una excel·lent narradora i escriptora.
    A la seva obra “Carrer de Bolívia” voldria ressaltar dues idees importants:
    En primer lloc, fa una descripció fantàstica dels paisatges com dels personatges, els quals, et sents identificat o bé arribes a sentir les seves pors, les seves alegries, i les seves penes; tot el que l’autora vol trasmetre i ho aconsegueix..
    En segon lloc, em va recordar a la Merçè Rodoreda, a “La plaça del Diamant”, trobo similitud entre els personatges i l’època franquista en la que es trobaven.
    M’agradat molt llegir “Carrer de Bolívia” perquè util·litza un llenguatge culte i alhora planer i col·loquial. Fa una descripció molt acertada d’aquella època i dels personatges. Sobretot m’he sentit transportada com si fos en aquells temps.
    Si no l’heu llegit encara, us recomano que el llegiu.
    Un salut per a tots

  7. Antonio Lopez Martinez

    28 febr. 14
    1:23 #

    Bona nit, companys i companyes

    El llibre que hem llegit aquest curs-¨Carrer Bolívia¨- és una història sobre la immigració espanyola a Catalunya, centrada en uns personatges que m’han fet sentir-me identificat amb les seves experiències i que ha acabat per agradar-me.
    En primer lloc , no és un llibre per llegir-se’l a correcuita, requereix d’un temps relaxat de lectura per anar-lo assimilant, no obstant això, he gaudit molt amb el passatges on la escriptora s’endinsa en els sentiments més profunds de cadascun dels personatges, relatant durant váries págines tot el que passa pels seus caps. Amb la seva narració he acabat comprenent el perqué dels seus actes. També he gaudit de la descripció que fa de tots els detalls que envolta l’ambient on es desenvolupa la trama, et fa sentir que ets al bel mig de la història. Tanmateix l’he trobat una mica avorrit als primers capítols fins a que els personatges no començan a definir-se.

    En segon lloc- i coincidint amb l’Albert- m’he sentit identificat amb el tema la immigració. Encara que sigui nascut a Barcelona ,els meus pares són de Múrcia i van tenir que immigrar per tal de buscar una millor qualitat de vida lluny de casa seva. En aquest sentit m’ha portat records de la meva infantesa quan el estius hi anaven de vacances , i ens deien que eren ¨ els forasters ¨, tal i com relata el llibre quan la Lina torna a Linares per la mort de la seva mare.

    En resum, és una novel.la que recomano perqué fa un retrat del que va ser la immigració durant l’època franquista i l’acolliment que van tenir a Catalunya gent com els nostres pares.

  8. José Alberto Durán Recio

    28 febr. 14
    12:20 #

    Hola companys i companyes,

    D’entrada, opino que el tema sobre el que tracta la novel•la Carrer Bolívia és molt interessant per ser un tema molt proper a la meva història, els meus pares són extremenys, i també, per estar plena d’humanitat.

    Per començar, crec que al desenvolupar-se la història entre dos mons la fa més amena, per una banda Linares i per l’altra el barri del Besòs, dos llocs amb formes de vida força diferents.

    Per continuar, considero que escriure sobre les relacions humanes sempre és important, les relació de parella de la Lina amb el Néstor, la de mare filla de la Lina amb la Carla, etc. A més, també són importants altres temes com la integració en el barri del Besòs, el problema de la llengua, el valor d’estudiar o la vida de les dones fa anys en una societat masclista.

    Per acabar, penso que les descripcions que fa la Maria Barbal dels personatges i llocs que explica al Carrer Bolívia són immillorables, amb una precisió i riquesa de vocabulari excepcionals.

    Val la pena dir, que jo en la situació de la Lina hauria jugat les cartes que dóna la vida d’una manera molt diferent.

    Una abraçada molt forta per a tots i per a totes!

  9. Ciriaco Rodríguez

    28 febr. 14
    19:53 #

    Bona tarda companys/es bolivians,
    Hem tingut uns dies moguts amb el llibre del ”Carrer Bolivia” de l’escriptora Maria Barbal, crec que és un llibre recomanat per tots, però sobre tot per ser llegit els instituts per el seu contingut.
    Per un costat, reflexa molt bé l’emigració dels anys 60, des de els pobles cap a les grans ciutats, en aquest cas Barcelona, que avui en dia és un tema d’actualitat.
    Per un altra, les lluites sindicals i veïnals per aconseguir millores socials i laborals, que ara per ara se estan perdem i no estem lluitant.
    La M. Barbal amb aquest llibre reflexa a les seves pàgines una realitat d’emigració, lluites socials, amors i desamors.
    Bon cap de setmana i fins dilluns classe.

  10. Benita

    02 març 14
    0:49 #

    Hola a tots i totes,

    Vaig estar en l’entrevista de María Barbal, em va agradar molt, volia deixar un missatge als meus excompanys de classe que van estar molt encertats fent de periodistes, jajaja.. així que volia donar-vos la meva felicitació també per a la Mireia, ànim!! que us queda poc per a l’examen, estic segura de que aprovareu tots,

    Salutacions.

  11. Manel

    02 març 14
    11:55 #

    Hola companys i companyes,

    Sóc el Manel i vull fer la meva aportació personal sobre el que m’ha semblat la doble experiència, de llegir el llibre de la Maria Barbal “Carrer Bolívia”, i també d’escoltar-la quan va venir el passat dimarts dia 25 a la nostra escola a Sant Boi.

    Per una banda, llegint el llibre m’han vingut al cap molts records de la meva infància de quan anava de vacances a veure a la família. Els meus pares són d’un poble que està a quinze kilòmetres de Linares i també igual que els protagonistes el Néstor i la Lina van emigrar a Barcelona a la recerca d’un futur millor i és per això que la novel•la m’ha resultat familiar i propera.

    Per altre banda, la Maria Barbal guanya molt quan l’escoltes en primera persona i t’explica com va elaborar la novel•la , la seva forma de treballar els seus personatges, dels sentiments que tenen cadascun, de l’amor, de la superació personal, de les lluites sindicals, de la metàfora que fa de la seva novel•la comparant-la amb un arbre a on les branques són les històries que es comuniquen.

    Per tant, jo recomano la seva lectura perquè ens situa en unes problemàtiques que no són gaire diferents de les que patint en l’actualitat, i recupera de l’oblit part de la nostre historia.

    Una abraçada a tots i a totes

  12. Lidia Piñol

    02 març 14
    20:05 #

    Hola a tothom:

    El passat dia 25 de febrer vem rebre la visita de l’escriptora Maria Barbal a la qual vaig assistir.
    Per aquest motiu vam llegir un dels seus llibres, carrer Bolívia. És una novel · la molt narrativa i l’escriptora fa unes descripcions de persones, llocs i coses molt bones.
    D’una banda el llibre t’introdueix en com es vivia i treballava en un poblet d’Andalusia .
    D’altra banda toca el tema de la immigració cap a Barcelona, i això és un tema que a tots ens a tocat directament o indirectament en les nostres famílies.
    Per tant opino, que el llibre tot i que està molt ben escrit, a mi personalment llegir-lo se m’ha fet una mica pesat i lent i per això no ho recomanaria. Tot el contrari de Pedra de Tartera que també vaig llegir i em va agradar moltíssim.
    Rebeu una salutació.

    Lidia Piñol.

  13. Lidia Calvo

    02 març 14
    20:38 #

    Hola companys i companyes
    Bé doncs ja ens hem llegit tots el llibre Carrer Bolívia de la Maria Barbal. Per a mi va ser un llibre que m`ha costat llegir molt i m`ha resultat una mica embolic degut al gran nombre de personatges que surten i a tots els temes que es tracten al llibre, no obstant això m`agradat molt.
    D`una banda m`ha gustat la manera en que l`autora tracta el tema de l`immigració, tema amb el qual segur hi ha molta gent que es sent identificada, sobre tot amb el fet d`arribar a una ciutat en busca d`oportunitats i de com son els començaments en un lloc que no es coneix.
    D`altra banda penso que es un llibre en el qual es transmeten molts sentiments i sobre tot se li dona una gran importància a l`amistat i las relaciones humanes, nomes ens hem de fixar en la relació entre La Sierrita i La Lina.
    Per tot això i per concloure penso que l`autora ha sabut plasmar perfectament els moments que van viure nostres mares / pares quan van tenir que sortir dels seus pobles en busca de feina i millors oportunitats per nosaltres i de com van construir i lluitar per aconseguir una nova vida.
    Salutacions amics!!

  14. jessica garcia leon

    02 març 14
    20:56 #

    Bona tarda companys i companyes!!
    Sóc la Jèssica, en relació amb el llibre “Carrer Bolívia”, puc dir que m’ha semblat molt interessant. Jo també sóc de família emigrant, per això, m´ha transportat als anys 60-70 on els meus avis i pares, van arribar de Badajoz i Jaen cap a Barcelona, trobant una vida millor, lluitant per la democràcia i la adaptació lingüística.
    D’una banda, destacaria la presencia de les dones en aquesta novel•la, en especial la de la Lina i la seva superació personal, tot i que m´ha semblat una persona molt conformista a la seva vida i amb poca sang.
    D’altra banda, em va cridat molt l’atenció dels personatges el recorregut del Nèstor, ja que va ser segurament va ser molt bon sindicalista i cap del partit, però com a home i amb la seva família, per mi deixava molt a desitjar.
    Per concloure, us recomano llegir aquest llibre, molt descriptiu,molt proper, carregat d’emocions, sentiments I desenllaços… I felicitats a la Maria Barbal per la seva trajectòria!
    Apa fins dilluns, salutacions a tothom!!

  15. Raquel Noriega

    02 març 14
    21:56 #

    Hola Companys,
    Per començar, voldria dir que m’hagués agradat molt assistir a la xerrada amb l’escriptora Maria Barbal, pel que vau explicar a classe queda molt clar que aquesta dona gaudeix del seu treball i ho transmet amb la mateixa intensitat.
    Per continuar parlaré sobre el llibre, vull dir que és una narració que s’ha de gaudir amb temps, cosa que jo, malauradament, no he tingut. No obstant, crec que es una novel•la de fàcil comprensió lèxica i si haig de destacar alguna característica es la descripció acurada que fa dels personatges i el paisatge, llegint és com si els estiguessis veient.
    Per acabar, penso que la protagonista, és una dona lluitadora, que ha de prendre decisions rellevants a la seva vida en una època políticament difícil.
    Per concloure, crec que és una novel•la que recomano, perquè encara que jo no he viscut en primera persona aquesta època i el moviment de la immigració dels espanyols i catalans, els meus avis m’ho han explicat i m’he sentit identificada.
    Fins dilluns, una abraçada a tots.
    Raquel

  16. Paqui Navarro Iznajar

    03 març 14
    0:13 #

    Hola companys,

    amb referencia a la novel·la que hem lleguit:Carrer Bolivia. en la qual s’explica la historia de una inmigrant envoltada d’altres personatges.
    he de dir que m’agradat prou, doncs conta una historia que pot ser reial,ja que moltes persones som imigrants dels anys 69-70 i sabem que moltes coses que es reflecteixen a la novel·la se semblen a les que han viscut els nostres pares i nosaltres.

    En primer lloc a la novel·la és remarquen esdeveniments socials i politics importants; un d’ells la lluita sindicalista , per exemple.
    En segon lloc, recomano lleguir la novel·la, perquè a part d’aprendre, és pot gaudir d’una ecriptura, per a mí excelent.
    Així mateix l’escriptora és capaç de, fer-me sentir: el que senten els seus personatges; sabent crear si convé un climax de tristeza al seu votant en qualsevol moment.
    tanmateix en altre moment, la escriptora amb una sola frase, em pot trasmetre una gran onada de tendresa.

    En conclusió ,La Maria Barbal, em sembla una gran escriptora, que té molta sensibilitat.. Ha creat a la seva novel·la uns personatges amb molta personalitat, com la Lina la qual em sembla una dona valenta i forta i el Néstor; un home que lluitaba pels seus ideals a mort , però com a pare i marit no hi valia res.

    Aquesta és la meva opinió companys.

    Rebreu salutacions .

    Paqui.

  17. jessica

    03 març 14
    4:09 #

    Bona nit companys i companyes!
    Sóc la Jèssica. En relació amb el llibre “Carrer Bolívia”, puc dir que m’ha semblat interessant, jo també sóc de família emigrant, per això, aquesta novel•la m’ha transportat als anys 60-70 on els meus avis i pares, van marxar de Badajoz i Jaen cap a Barcelona, trobant una vida millor, vivint la lluita per la democràcia i l’adaptació lingüística.
    D’una banda, m’agradaria destacar la presencia de les dones a la novel•la i les seves vides, l´evolució de la Lina i la seva superació personal , tot i que m’ha semblat una persona molt conformista i un personatge amb poca sang.
    D’altra banda, em va cridar l’atenció el recorregut del Nèstor , ja que va ser segurament molt bon sindicalista i cap del partit, però com a home i amb la seva família, per mi deixava molt a desitjar.
    Per concloure, us recomano llegir aquest llibre,molt proper, carregat d’emocions, sentiments i desenllaços… I felicitacions a Maria Barbal per la seva trajectòria!
    Apa fins demà i salutacions a tothom!!

  18. Eva Fontelles Santiago

    03 març 14
    13:16 #

    Bon dia companys, soc l´Eva
    Participo en el bloc, com tots vosaltres, per opinar sobre el llibre “Carrer de Bolívia” de la Maria Barbal

    D´una banda m´agradaria fer una petita referencia a la estructura del llibre. M´ha costat una mica de llegir per dos motius. En primer lloc perquè las descripcions eren molt extenses i a vedades em perdia una mica. En segon lloc perquè el temps verbal de la narració passava contínuament de la primera persona a la tercera persona, em costava ubicar-me i a vegades no sabia quin era el personatge del qual s´estava parlant.
    No obstant això, crec que al final del llibre l´escriptora Maria Barbal fa un gran treball de síntesis on lliga fenomenalment tots els personatges i totes les històries els esdeveniments que han viscut durant la novel·la, facilitant que el lector pugui centrar-se i entendre tot el desenllaç.

    D´altra banda us vull comentar que estic una mica emprenyada amb la protagonista de la historia, la Lina. Em fa molta ràbia la seva actitud tan passiva envers les “desgracies” que pateix durant tota la narració, que no intervingui i que no s´enfronti amb el Nestor, amb la seva filla, amb la mare, amb les germanes, etc. Em recorda molt a la protagonista femenina del llibre “ La Plaça del Diamat” la Colometa, de l´escriptora Merçe Rodolera, com ha fet referencia un company/a al bloc.

    Per concloure crec que el llibre té una estructura força acurada, molt treballada i que les descripcions que fa dels seus personatges estant molt desenvolupades i són capaces de transmetre sentiments i emocions més allà de les paraules. Malgrat això, reconec que probablement si no fos una lectura obligada, no hauria acabat de llegir tot el llibre.

    Ah, per acabar, com porteu els exàmens, heu estudiat? jo he estat barallant-me amb els verbs.
    Una abraçada a tothom

  19. pere mateu

    04 març 14
    13:48 #

    Benvolguts companys.

    En relació amb la lectura del “Carrer Bolívia,haig de reconèixer qu m’ha costat de llegir; A vegades em perdia i havia de tornar enrere per fer-ho encaixar i axí fins el punt següent.De noms, detalls i personatges n’està ple. (Em descol.locava).
    El fet que hagi seguit endavant amb la lectura (apart d’estar dins del curs de suficiència) va ser per dues raons. En primer lloc el fet de conèixer a Maria Barbal en persona i saber-ne més d’ella. És (o era) professora, escriptora, guanyadora de molts premis, mare, i filla de Tremp (un poblet del Pallars) i fixar-me en la senzilleza de saber comunicar i transmetre, juntament amb la manera de parlar calmada, amb idees clares i concises, que em va fer pensar que aquest llibre hauria de ser quelcom més que personatges enrevessats. Dins hi ha una història d’integració a la inmigració en un barri humil (el Besós) on la diferència social i masclista de l’època (anys 60) juntament amb la llengua, feien més difícil aquesta integració.
    En segon lloc perquè al anar posant voluntat i seguir amb la lectura, et vas adonant que tot es va lligant poc a poc i comenÇa a tenir sentit la història. Ha valgut la pena.

    Fins aqui la meva opinió. És el primer cop que escric en un bloc. no sé si sortirà publicat.
    ARREVEURE.
    Pere

  20. pere mateu

    04 març 14
    13:53 #

    Per cert, he escrit deixant marges i sangries i ara vec que surt tot escrit com un “bloc” quadrat.

  21. sara peña

    04 març 14
    17:16 #

    Hola a tots,
    he de dir, abans de res, que encara no he acabat de llegir el llibre i no puc fer-me una composició de tota la història, tot i això em sembla que l’autora sent de veritat quan escriu d’un tema tan delicat com és la immigració .
    El llibre “Carrer Bolívia” està basat en el fet que moltes persones han de sortir del seu lloc d’origen cap a un altre lloc perquè pensen que poden tenir més oportunitats, ells i les seves famílies, hem de tenir en compte que quan la gent es trasllada no només pensen en ells, sinó també en la gent que els envolta.
    Crec que la història és molt realista i sempre actual. Així mateix, crec que pel fet que l’escriptora sigui una dona té molt sentit que l’pretagonista sigui una dona.

    Ens veiem!

    Sara Peña

Segueix-nos a:

      

Categories


Històric


Altres blogs


Any Pompeu Fabra


Bàsic-elemental


Català i noves tecnologies


consultes lingüístiques


Cultura catalana


Cursos en línia


Diccionaris


El català i altres llengües


Exposicions orals


Intermedi-suficiència


Les varietats del català


Miscel·lània


Multilingüisme


Nova ortografia i gramàtica


Pronunciació


redacció de textos


Una mica d'humor


Voluntariat per la llengua


Darrers comentaris

  • sginabreda: Comentari de la Núria: EN EL TEMPS DE LES CIRERES Montserrat Roig. La Natàlia és la protagonista d´aquest...
  • Isabel Martínez Gil: MATADOR & CIA JOAN AGUT I RICO Vaig triar aquest llibre de comtes a l’atzar, no tenia...
  • Mª Carmen Diaz: El conte es diu La interpretació dels Somnis, pertany al llibre T’estimo si he begut. L’autora és...
  • anabel GALERA: GALLINES DE GUINEA Mercè Rodoreda El conte que us explicaré es Gallines de Guinea del llibre Contes i...
  • Nur: EL CRIM – Pere Calders (Cròniques de la veritat oculta) L´autor creu que és el moment d´exposar la seva...

Núvol d’etiquetes