Suficiència 1 M’expliques un conte?
Us proposo que al llarg d’aquest curs dediquem part de les sessions a llegir i comentar contes.
Què haurem de fer? Us ho explico tot seguit: cadascú triarà un conte d’un autor català i el llegirà a casa. Un cop llegit, a classe ens explicarà quin conte ha triat, ens farà cinc cèntims de l’autor, n’explicarà breument l’argument, en llegirà un petit fragment i, per últim, farà una valoració breu del conte: per què l’ha triat, què és el més li ha agradat…
També haurà de fer un petit text que contingui tota aquesta informació, donar-me’l i, un cop corregit, penjar-lo a l’apartat de comentaris d’aquesta entrada per tal que tots puguem tenir el comentari de tots els contes i consultar-lo sempre que vulguem.
Trenco el gel i escric el text sobre el primer conte. El trobareu a l’apartat de comentaris, al final d’aquesta entrada.
7 comentaris
sginabreda
25 febr. 20
17:25 #
El conte que he triat es diu Ja t’ho deia jo! i pertany al recull Dones, d’Isabel-Clara Simó, una escriptora alacantina nascuda a Alcoi l’any1943 i que ha mort ara fa pocs dies, el 13 de gener d’enguany, 2020.
És una escriptora que ha conreat gèneres tan diversos com el periodisme, la novel·la o els contes. Dones és un dels seus llibres de contes més coneguts i ha estat portat al teatre i, fins i tot, al cinema.
En aquest conte una mare recrimina tot de coses a la seva filla fins al punt de culpar-la de la ruptura del seu matrimoni (el de a filla). L’he triat perquè -a banda que destil·la una mala bava que ens pot arribar a fer riure malgrat la situació desagradable en què es troba la protagonista- descriu alguns dels personatges de manera magistral i és un bon exemple per al tema amb què hem iniciat el curs: la descripció de persones.
A classe en llegirem un petit fragment i espero que us faci venir ganes de llegir-vos el conte tot sencer.
Andrea Menares Pizarro
26 febr. 20
21:24 #
El conte que he triat és de l’escriptor Quim Monzó. Català, nascut a Barcelona l’any 1957.
Fill de pare català i mare granadina. Les seves obres fan referència al gènere de novel.la,
conte i article.
La seva primera novel.la va ser L’udol del griso de les clavegueres (1976). Va rebre el
Premi Nacional de Literatura, de Novel.la, de Temps, de Narrativa, Cuitat de Barcelona,
Prudenci Bertrana, entre d’altres.
L’any 2007 va llegir el Discurs inaugural de la Fira del Llibre de Frankfurt, el 2018 va
guanyar el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes en reconeixement a la seva trajectoria.
Entre les seves obres podríem destacar alguna com Uf, va dir ell (1978), Benzina (1983),
El perquè de tot plegat (1993), Mil cretins (2007).
El títol del conte que he escollit és L’honestedat, del llibre El perquè de tot plegat (1993),
de tipus literari i d’un gènere de petits relats.
L’argument tracta d’una infermera que mentre que excerceix la seva jornada laboral a
l’hospital, se li mor un malalt. Ella havia quedat amb un xicot, per anar a sopar i li
preocupava no poder arribar-hi a l’hora. Va trucar per telèfon a la seva amiga per
explicar-hi el succeït i li comenta també que farà uns bons espaguetis per sopar. En
arribar la companya del següent torn a l’estació d’infermeria, li explica que ha mort el
pacient de l’habitació 93, però que no patís perquè ella mateixa faria el procediment
d’aquest cas.
En el moment que apareix el metge, li fa saber el que ha passat, a més li comenta que té
un problema, que pot quedar-se més de la seva jornada perquè té un compromís. El
metge li respon que no es preocupi i que marxi, que ho continuarà fent ell.
Finalment, s’ho pensa millor i decideix no marxar intueix que pot haver alguna possibilitat
d’intimar amb el metge.
Nur
27 febr. 20
8:30 #
EL CRIM – Pere Calders (Cròniques de la veritat oculta)
L´autor creu que és el moment d´exposar la seva sinceritat i explicar el seu crim.
Ens explica com el seu crim, encara que no va ser uns del primers titulars del diari, va sortir al diari informant que l ´assassinat havia estat al Teatre Principal, durant el segon entreacte de l´obra, amb una destral de llenyater com a arma del crim.
Per poder entendre´l ens comença explicant el seu mòbil.
Tot va començar quan va conèixer una noia de Reus i va iniciar una relació amb ella basada en veure´s cada diumenge. El fet és que aquesta noia tenia una tia, la senyora Purificació, que vivia amb ella. Aquesta ja li preguntava i demanava a les quatre setmanes quan es casaria amb la seva neboda. Ell li contestava que estava muntant un negoci d´olis i que esperaria que això anés bé per fer un pensament.
Cada diumenge ell es presentava de bon matí amb flors per la seva noia. Durant els sis anys (360 diumenges), la seva tia sempre aprofitava les passejades per fer-li algun comentari en respecte al casament, fins que va arribar un dia, en que els comentaris de la senyora Purificació van provocar l´esdeveniment.
El dia del procés, l´acusador va descriure com l´autor va estudiar a sang freda el crim comprant una destral, guardant-la a l´hotel per posteriorment portar-la a sota de la capa i esperar el moment del segon acte per utilizar-la, matant així la senyora Purificació, sense que ella hagués donat cap tipus de provocació per a l ´assasinat.
En canvi, la visió del defensor era totalment oposada. Un home que vestia bé, amb una mirada dolça, … si havia fet un crim era perquè no podia triar. No era un crim premeditat perquè perquè això ocorrís hauria de haver estat una persona sense moral i amb premeditació. Aquesta persona era una persona que va comprar la destral en un moment calent, però després es va adonar que allò no tenia sentit i la va deixar diversos dies a casa. El dia que la va agafar i se la va emportar amb ell no ho feia amb la intenció que es va esdevenir, tot el contrari, va pensar que aquesta tampoc pagaria tiquet de teatre i que gaudiria de la representació. Un cop acabat el segon acte, la víctima va dir quelcom irreparable atacant verbalment el nostre autor, el qual es trobà amb la destral a la mà i amb unes paraules que li van sortir en aquell moment: “Ara sí” .
Un altre punt del defensor va ser que quan un home actua a les fosques és perquè la seva consciència s´avergonyeix del fet. I acaba dient: ´Qui som, nosaltres, per dubtar de la seva paraula?. Demano que sigui absolt lliurement´.
La conclusió del jutjat : llibertat i pagament de 30 pessetes.
El nostre autor marxà la mateixa nit a casa content de saber que una conducta recta sempre té premi.
anabel GALERA
02 març 20
23:31 #
GALLINES DE GUINEA Mercè Rodoreda
El conte que us explicaré es Gallines de Guinea del llibre Contes i Novel.les, de l’autora Mercè Rodoreda.
Escriptora catalana que va nèixer a Barcelona el 10 d’octubre de 1908 i va morir a Girona el 15 d’abril de 1983.
Fou l’escriptora contemporània més influent de la seva época, va viure a París, Burdeos i Ginebra. Es va casar amb l’Armand Obiols i van tindre un fill.
Va tindre molta repercussió internacional, amb traduccions de més de 30 idiomes d’algunes de les seves obres , que comprenen tots els gèneres literaris; poesía,teatre, contes i sobretot novel.les. Una de les més importants a ser “La Plaça del diamant”.
En aquest conte s’explica la història d’una dona i el seu fill que acaben de mudar-se a un lloc nou, la mare perquè el nen no molesti amb tots els trastos, el deixa baixar al carrer i li dona de berenar un tros de pa amb xocolata.
El nen surt al carrer i es queda assegut a les escales del seu edifici, contemplant el pas de la gent, els carrers, els cotxes, els arbres i es va quedar paralitzat al veure a un home que portava una caixa de fusta plena de gallines i al veure una oca blanca oriental que treia el cap de la caixa de fusta es va quedar embaladit i va anar darrere d’aquell home, sense donar-se conta que entraven al mercat municipal.
Una vegada dinte, i al veure que allà estaven tallant el coll a les gallines, va sortir corrent cap a casa seva, va ser tan ràpid que ni tan sols s’havia acabat el tros de xocolata que portava encara als dits.
El que més m’ha agradat aquest conte, es que senzillament s’explica un fet de la vida del carrer, un fet que no és massa extraordinari, però molt realista i ple de detalls i observacions del dia a dia.
I remarco una frase que diu l’autora: Les coses no han de ser forçosament extraòrdinaries i original perquè tinguin qualitat.
Mª Carmen Diaz
06 març 20
20:20 #
El conte es diu La interpretació dels Somnis, pertany al llibre T’estimo si he begut.
L’autora és L’Empar Moliner Ballesteros. Va néixer a Santa Eulalia de Roçana (al Valles Occidental) el dia 16 de desembre de 1966.
L’ escriptora fa contes urbans, àcids i a vegades patètics , que escriu en forma de sàtira i sempre en clau d’humor , on explica els conflictes domèstics i familiars de la vida quotidiana.
En aquest moments el conte està d’ actualitat per la seva adaptació al teatre, amb la col·laboració de la companyies de Dagoll Dagom ,La Brutal i la T de Teatre que aquesta primavera estrenaran aquesta obra al Poliorama el dia 21 de març.
Aquest conte tracta de dos homes que són parella i un d’ells ha tingut un somni on l’altre li posava les banyes. El del somni esta molt ofès i li demana explicacions a la parella, al bar, on estan prenen un gintònic .La parella no sap què fer perquè faci el que faci o digui el que digui, sap que busca baralla. Ell sap que només una catàstrofe el pot lliurar d’ aquesta situació.
He triat aquest conte perquè m’ha semblat divertit i m’ha fet riure.
Isabel Martínez Gil
09 març 20
15:36 #
MATADOR & CIA JOAN AGUT I RICO
Vaig triar aquest llibre de comtes a l’atzar, no tenia cap referència de l’escriptor Joan Agut.
Tot just, amb set fulls escrits, l’escriptor ha estat capaç d’explicar-me d’una manera amena , amb gust, una història entretinguda.
Crec que compleix tot el que s’espera d’un conte, té una bona narrativa, és una història curta amb pocs personatges i un desenllaç final.
RESUM DEL CONTE.
El conte ens explica breument la història d’un brasiler,João Silva, un assassí a sou, que arriba a Barcelona, procedent de Rio de Janeiro, disposat a fer un encàrrec relacionat amb al seu treball.
Durant la narració l’escriptor ens dona detalls de com va ser la infància del protagonista, també ens descriu com és ell físicament, i com prepara minuciosament l’encàrrec que havia vingut a fer, un doble assassinat.
sginabreda
13 març 20
12:51 #
Comentari de la Núria:
EN EL TEMPS DE LES CIRERES
Montserrat Roig.
La Natàlia és la protagonista d´aquest llibre.
Després d´haver viscut durant 12 anys a França i Anglaterra, va tornar a la Barcelona dels anys 70, on va trobar el seu passat i el nou present de la seva família, uns personatges grisos dins de l´època
que buscaven amb desesperació el sentit a les seves vides.
Ella va descobrir secrets amagats.
En el temps de les cireres ès reflecteix la guerra, la dictadura i el franquisme.
És el retrat de tres generacions de la família Miraplex, una acomodada família de la burgesia catalana.
El llibre es divideix en tres parts.
Parla dels costums de la família, i la descripció de la seva protagonista, que era una dona avançada a la seva época. Parla d´ avortaments quan era impensable. I fa refèrencia a un llimoner que hi havia al pati de la seva tieta, on ella sempre jugava de petita i tenia molts bons records. El llimoner ja no hi era i llavors la Natàlia se´n adona que tot havia canviat.