Arriba el torn del Pakistan, a càrrec del Wajid i del Muhammad.
El Pakistan està situat al sud d’Àsia. Els països veïns són: Irán (a l’oest), Afganistan (al nord-oest), Índia (a l’est) i la Xina (al nord). Al sud, limita amb el mar d’Aràbia.
La bandera té els colors següents: el verd representa l’islam i la majoria de musulmans; el blanc, les minories religioses. Al centre hi ha la mitja lluna i l’estrella, que són els símbols tradicionals de l’islam i simbolitzen el progrés i la llum.
L’escut conté la mitja lluna i l’estrella (símbols de l’islam, com ja hem dit) i, al centre, hi ha quatre cultius principals, com són el blat, el cotó, el jute i el te. La garlanda que envolta l’escut representa el patrimoni cultural. El lema és unitat, fe i disciplina.
La llengua nacional és l’urdú i les llengües oficials són l’anglès i l’urdú. Al Pakistan, a més, es parlen més de seixanta llengües.
Té una població de 182. 224. 021 h i una superfície de 796.095 quilòmetres quadrats, igual a la superfície de França i el Regne Unit. Té quatre províncies: Punjab, Sindh, Baluchistan i Khyber Pakhton Khua. La capital és Islamabad. La forma de govern és república federal.
Les ciutats principals són: Islamabad, Lahore, Karachi, Peshawar, Quetta.
Els punts més turístics són: Badshahi mesquita, la tomba de Quaid i Azam, la mesquita de Wazir Khan, ciutats de civilització hindú com Mohenjodao i Harrapa, la ciutat de Darra, la regió de Gandhara, el lloc arqueològic de Taxila, la carretera de Karakoram, Chitral, Gilgit, Shangrila, Hunza, llac de Managua, vall Kaghan, Shadur, vall Kailash, pic K2, Nanga Parbat, Rakaposhi, la vall Swat, Naran i la vall Kaghan, Shogran…
És un país agrícola i un gran nombre de persones treballen en aquest sector. Els cultius principals són: cotó, arròs, blat, blat de moro, canya de sucre, gira-sol, mill, etc. De fruites, podem trobar: maduixa, meló, poma, mango, taronja, raïm, albercoc, préssec, nabius, cirera, plàtan, magrana, etc.
Mengem tres àpats al dia (esmorzar, dinar i sopar). Durant el sopar moltes famílies prenen te verd sense sucre. Durant el mes sagrat islàmic del ramadà es menja dues vegades al dia. Es considera adequat menjar amb la mà dreta.
Article complet
Ja ho vaig expressar en una entrada anterior, de principi de curs. I ho reitero ara. Heu estat uns alumnes fantàstics: participatius, engrescats, agraïts i molt, molt divertits. Espero que us ho hàgiu passat tan bé com jo, que hàgiu après algunes nocions bàsiques sobre la llengua catalana i, sobretot, que tingueu la curiositat necessària per continuar estudiant la llengua pròpia del lloc on la vida i les circumstàncies us han portat a viure.
