Arxiu de la categoria ‘Cursos de català’

  • Santboians il·lustres: Josep Elias i Basca, el Ninyo

    cal ninyo personatgeLa Pili ens explica la història de  Josep Elias, el  Ninyo.

    Va néixer a Sant Boi de Llobregat el 17 de gener de 1852 i va morir l’11 de novembre de 1931. Fou un empresari del món de la restauració, l’espectacle i el transport.

    Procedent d’una família pagesa coneguda per Cal Llebre, treballava de jove fent de dependent al Cafè del Centre.  Amb moltes ganes de prosperar, va marxar de Sant Boi i es va instal·lar primer a Saragossa i després a Barcelona. L’any 1877, havent recollit uns quants diners, retornà a Sant Boi. Va presentar-se al seu antic patró, Miquel Campins, i li va comprar el local. Poc després es va casar amb Teresa Duran, neboda de Campins.

    El local va ser reformat a fons, i el nom de Cafè del Centre va ser canviat per Cafè Restaurant Casa Elias, que va ser un referent a tota la comarca. S’hi servia diàriament peix fresc portat de Barcelona i la carta era escrita en francès. Per les diades assenyalades, i sobretot per la Festa Major, al seu teatre s’hi representaven sarsueles a càrrec de les més famoses companyies i s’hi feia ball amb les millors orquestres.

    Aquest local acolliria, amb els anys, els primers balls de màscares que es van celebrar a la vila, els primers balls del rugbi i sessions de cinema; també s’hi van arribar a estrenar èxits d’aquell temps com L’hereu Pruna i El tiro de fusil. El local, aviat va ser conegut amb el nom de Cal Ninyo (actualment Teatre Cal Ninyo), i va ser un centre d’atracció de forasters. El 21 de febrer de 1904 s’hi va celebrar el banquet de la inauguració del Pont de l’Estat sobre el riu Llobregat.

    Josep Elias va tenir propietats agràries i també va explotar el cinema de l’Ateneu Familiar de Sant Boi.

    Poc després de néixer Josep Elias, unes gitanes que feien venda ambulant per Sant Boi, cada vegada que el veien, exclamaven: “¡Qué bonito es, parece el Niño Jesús!”. D’aquesta anècdota li va quedar el sobrenom del Ninyo, amb el qual va ser conegut fins i tot per la seva família. Els seus néts l’anomenaven “l’avi Ninyo”.

     

     

     

     

     

     

    Article complet

  • BON NADAL!

    bon nadal

    Aquí teniu la nadala que hem cantat avui tots junts:

    Quan somrius

    Ara que la nit s’ha fet més llarga
    Ara que les fulles ballen danses al racó
    Ara que els carrers estan de festa
    Avui que la fed du tants records

    Ara que sobren les paraules
    Ara que el vent bufa tant fort
    Avui que no em fa falta veure’t, ni tan sols parlar
    Per saber que estàs al meu costat

    És Nadal al meu cor
    Quan somrius content de veure’m
    Quan la nit és fa més freda
    Quan t’abraces al meu cos

    I les llums de colors
    M’il·luminen nit i dia
    Les encens amb el somriure
    Quan em parles amb el cor

    És el buit que deixes quan t’aixeques
    És el buit que és fa a casa quan no hi ha ningú
    Són petits detalls tot el que hem queda
    Com queda al jersei un cabell larg

    Vas dir que mai més tornaries
    El temps pacient ha anat passant
    Qui havia de dir que avui estaries esperant
    Que ens trobéssim junts al teu costat

    És Nadal al teu cor
    Quant somric content de veure’t
    Quan la nit es fa més neta
    Quan m’abraço al teu cos

    I les llums de colors
    M’il·luminen nit i dia
    Les encén el teu somriure
    Quan et parlo amb el cor

    Article complet

  • Santboians il·lustres: Rafael Casanova i Comes

    rafael casanovaLa Núria ens fa cinc cèntims d’aquest personatge tan d’actualitat:

    Rafael Casanova va néixer el 1660 a Moià i el 3 de maig de 1743 va morir a Sant  Boi de Llobregat, amb una mort digna i plàcida.

    Ho donà tot per defensar Catalunya. Com a dirigent va saber assumir tota responsabilitat que aquest càrrec suposava.

    A la vila de Sant Boi hi ha una escola, un institut i un carrer (la rambla, de fet) amb el seu nom; la casa on va morir, seu del Museu de Sant Boi, i el lloc on està enterrat, a l’Església de Sant Baldiri, on es fan ofrenes florals cada Onze de Setembre.

    Rafael Casanova va ser un personatge que lluità amb la màxima fidelitat al servei del poble de Catalunya, tant és així que ha quedat en el record històric de tots els catalans com a símbol de les nostres institucions perdudes però mantenint la força i l’esperança per recuperar-les.

    Poca cosa més se’n sap de la vida de Rafael Casanova a causa de la seva normalitat ciutadana i a la pèrdua forçosa de documentació després d’una guerra.
    Però tot i així la vida i la mort de Casanova va lligada als fets històrics que amenaçaren els Països Catalans.

    (La foto és d’una escultura conservada al Museu de Sant Boi, esbós del monument a Barcelona on es fan les ofrenes florals)

    Article complet

  • Santboians il·lustres: Antoni Pujadas i Mayans

    antoni pujadasLa Yolanda, com viu al carrer del Doctor Antoni Pujadas, s’ha interessat pel personatge que li dóna nom:

    Antoni  Pujadas i Mayans va néixer  a Igualada el 21 d’agost de l’any 1812, fill de Domènec Pujadas Franch, galoner d’Igualada, i de Teresa Mayans Benet, de Barcelona.

    A  l’any 1830 va començar  la carrera de cirurgia mèdica, que no va acabar fins 13 anys més tard, ja que va abandonar quan li quedava un any per obtenir el títol de metge. A causa dels conflictes polítics de la revolució de 1835, es va exiliar alguns anys fora d’Espanya i no va retornar a Barcelona fins a l’any 1844.

    A l’any 1846 va obrir un establiment “de banys de vapor terapèutics”, situat a la rambla de Sant Josep. Quan ja tenia el títol de metge, a l’estiu de 1850 va traslladar l’establiment de banys cap a un local més ampli del carrer Canuda, on establí  una casa de curació que acollia malalts mentals, però  les queixes del veïns, molestos  pels crits dels malalts, van obligar el governador civil de Barcelona a ordenar el desnonament del centre.Va ser quan Pujadas va traslladar 16 malalts mentals a un convent de servites abandonat a Sant Boi de Llobregat. En aquest convent Pujadas volia fundar un psiquiàtric  que aportés innovacions a les formes d’assistència  psíquica vigents en els centres de l’època. Va començar a adaptar el convent el 21 d’agost de 1853 i el 15 de febrer  de 1854,  va adquirir el convent, els terrenys i un hort annex al propietari, el marquès de Santa Creu. A l’any 1854, el governador civil va aprovar el reglament del psiquiàtric.

    Pujadas també va ser un home que es va interessar per escriure; així al febrer de l’any 1865, va començar a publicar La razón de la sin razón , primera revista psiquiàtrica del país. En els seus últims anys de vida Pujadas, ja malalt, amb prou feines podia gestionar el psiquiàtric  i els interns. Quan va  morir, el 28 d’abril de 1881, el seu hereu, Frederic Pujadas Estolt, es va fer càrrec del psiquiàtric, però a causa de problemes econòmics canvià de propietaris diverses vegades, fins que a finals del segle XIX passa a l’Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu .

     

    Article complet

  • Santboians il·lustres: Llorenç Presas i Puig

    llorenç presas

    El Miguel s’ha interessat per Llorenç Presas:

    La figura intel·lectual de Llorenç Presas i Puig és una de les més sàvies i brillants de la història de Sant Boi de Llobregat i és considerat també un dels científics catalans més notables del vuit-cents.

    Va néixer a Sant Boi en una família de pagesos el 1811. Es va casar amb Rosa Parellada i Bosch, filla de Viladecans, el 1837 i va tenir sis fills.

    Després d’una escolarització primària a Sant Boi, on va destacar per les seves capacitats intel·lectuals, va començar als 15 anys una llarga etapa formativa a Barcelona i va destacar especialment en matemàtiques i astronomia.

    Els anys 1841 i 1842 va ser professor de geografia astronòmica i física i de matemàtiques elementals a la Universitat de Barcelona; va aconseguir el Doctorat en Ciències i en Farmàcia el 1846 i el 1850 va fundar l’Escola Industrial de Barcelona, de la qual fou director.

    Com a matemàtic, va interessar-se per la geometria i el càlcul numèric i també per les matemàtiques “sublims”, el càlcul diferencial i integral. La matemàtica era una eina de mesura i de precisió però també un llenguatge per tractar altres ciències com la física i la química.  Presas la utilitza fins i tot per definir l’atracció atòmica o per descriure fenòmens meteorològics com el llamp.

    La matemàtica li va proporcionar ésser un pràctic de l’agrimensura, mestre d’agrimensors i autor de mapes parcel·laris en diversos municipis de Catalunya, entre ells presumiblement el de Sant Boi de 1861.

    Entre els anys 1853 i 1854 va efectuar el primer padró de finques a Sant Martí de Provençals i  l’Ajuntament de Barcelona el va comissionar per efectuar nombrosos assessoraments de caràcter científic i tècnic relacionats amb la creixent industrialització de la ciutat.

    Com a doctor en Farmàcia, en produir-se una emergència sanitària a causa de l’epidèmia del còlera, va proposar un remei terapèutic que havia assajat, i divulgat, a través de la seva obra: Guerra a muerte al cólera morbo asiático y al oídium tuckery. Presas havia viscut les pandèmies de còlera a Barcelona, del 1834 i 1854. La ciutat estava immersa en un debat higienista, que va provocar la demolició de les muralles i la posterior expansió de l’eixample de la ciutat.

    Presas va ser un intel·lectual del seu temps, prerenaixença, per tant la llengua acadèmica era el castellà, encara que en els seus apunts de l’Escola Industrial hi consten anotacions de noms tècnics i mecanismes traduïts al català, cosa que sembla indicar que d’alguna manera feia servir el català per adreçar-se als seus alumnes en les seves classes.

    Va viure i va desenvolupar la seva feina en la Catalunya convulsa d’abans de la Restauració; el seu neguit era la industrialització i la modernització del país. Va experimentar l’inici de la mecanització, la introducció del vapor industrial i ferroviari i va ser contemporani d’una ciència que vivia dins del Romanticisme, juntament amb el seu amic Narcís Monturiol -l´inventor del submarí Ictineu- i altres figures de la ciència i la tècnica catalanes.

    Les seves idees polítiques van ser properes a les de la Unió Liberal i als progressistes. Va ser soci fundador de la Societat Filomàtica de Barcelona el 1839, membre de la Sociedad Barcelonesa de Amigos de la Instrucción el 1845 i membre de l’Acadèmia de  Ciències de Barcelona el 1847.

    El 16 de gener de 1875, a l´edat de 64 anys, el savi santboià va morir d’una apoplexia cerebral a Barcelona. Un monument a la plaça de la Llotja a Barcelona i una plaça al nucli antic de Sant Boi, que porta el seu nom, ens recorden la seva memòria.

    llotja

    plaça llorenç presas

     

     

     

     

    Foto de dalt: monument a la plaça de la Llotja (Barcelona)

    Foto de baix: plaça de Llorenç Presas (Sant Boi de Llobregat)

     

    Article complet

  • Santboians il·lustres: Joan Bardina i Castarà

    joan bardinaAquesta és la ressenya que ens ha escrit el David:

    Joan Bardina i Castarà (1877-1950)

    Joan Bardina i Castarà va néixer a Sant Boi de Llobregat el 27 de maig de 1877 i va morir a Valparaíso (Xile) el 10 de juliol de 1950 als 73 anys. Es crià al si d’una família humil i a dia d’avui és considerat un santboià il·lustre. A la nostra vila hi ha una escola que porta el seu nom, així com el carrer on va néixer (al núm. 36), molt a prop de la Torre del Sol.

    Va ser un pedagog i periodista que tractà de revolucionar l’ensenyament, sense gaire èxit al nostre país. En canvi a Xile està considerat un referent.

    Bardina era una gran estudiant, però la precària economia familiar no li hagués permès tenir estudis; per això, empès pel profund esperit religiós de la seva mare, amb deu anys entrà al seminari de Barcelona i nou anys més tard l’abandonà per diferències amb els seus superiors.

    Entre el 1896 i el 1899 va cursar batxillerat a l’Institut de Girona. El 1900 entrà a la Universitat de Barcelona on va estudiar Magisteri i Filosofia i Lletres.

    El 1902 fou detingut per uns articles escrits a la publicació La Barretina però és alliberat ràpidament gràcies a l’amistat amb el governador de Barcelona: era el professor particular del seu fill.

    A partir 1902 l’educació va ser la seva principal preocupació. Va llegir diferents escrits de pedagogs i educadors nacionals, amb els quals col·laboraria més endavant. Amb les influències catalanes i espanyoles i sense perdre de vista els moviments polítics i culturals a Catalunya, Bardina elabora el seu propi pensament pedagògic, força original per l’època i potser únic en la historia de Catalunya i a l’Estat. Això fa que entre el 1902 i el 1912 Bardina participés en tot allò que estigués relacionat amb la pedagogia a Barcelona: congressos, publicació de llibres de text, política escolar, etc.

    El 1912 marxà a França amb una beca per adquirir nous coneixements, però no va trobar el que buscava i després d’un periple per alguns països centreeuropeus, va marxar el 1917 a Bolívia, on fou nomenat director general de instrucción superior a La Paz. En aquest càrrec hi estaria fins un any més tard, ho deixarà per discrepàncies polítiques.

    El 1918 s’instal·là definitivament a Xile on serà considerat un pedagog de referència. Fou professor de Dret del Treball a la Universitat de Santiago de Xile i des de 1928 a l’Escola de Dret de Valparaíso fins que morí.

    Va ser reconegut el 1936 com a “Gran Maestre de la Orden Nacional del Condor de los Andes” per la República de Bolívia i el 1937 amb el “Gran diploma de Honor” per la seva publicació La Semana Internacional (publicació de gran èxit durant disset anys).

    carrer joan bardina

    A la foto, el carrer de Joan Bardina, amb la Torre del Sol i l’Església de Sant Baldiri al fons

    Article complet

  • Suficiència 1: Macedònia de contes

    pere caldersSet han estat al final els autors de contes que han anat desfilant pel curs de l’S1: Pere Calders, Quim Monzó, Sergi Pàmies, Ramon Solsona, Empar Moliner, Isabel-Clara Simó i Raimon Casellas.

    Com era d’esperar, Pere Calders, Quim Monzó i Sergi Pàmies han estat els més llegits.

    La gran sorpresa va ser, però, el conte Malsangro, de Raimon Casellas perquè, tot i tractar-se d’un autor de final del segle XIX i de principi del XX, se’n pot extreure una moralitat ben actual.

    Espero que hàgiu gaudit amb totes aquestes peces literàries i que us hagin despertat el gust per la lectura.

    Gràcies a tots per la vostra implicació!

     

    Article complet

  • Els noms dels carrers. Consideracions gràfiques

    plànol sant boiAprofitant el projecte de les ressenyes biogràfiques sobre santboians il·lustres que donen nom a diverses vies urbanes del municipi, i que estem publicant en aquest blog, farem ara algunes consideracions sobre alguns aspectes gràfics que s’han de tenir en compte quan escrivim adreces, per exemple.

    Els noms genèrics de les vies urbanes (carrer, plaça, avinguda, passatge, passeig, rambla, ronda, baixada, etc.) són noms comuns i, per tant, s’escriuen amb minúscula inicial (excepte si van en posició inicial o després de punt). Normalment, hem de fer constar la preposició de per enllaçar la part genèrica amb la part específica del topònim (nom de lloc): carrer de Jacint Verdaguer, plaça de Catalunya, ronda de Sant Ramon, avinguda de l’Onze de Setembre, etc. En canvi, quan la part específica és un adjectiu, el topònim no porta adjectiu: carrer Major.

    De vegades, en les adreces, utilitzem abreviatures: c. o c/ (carrer), av. (avinguda), pl. (plaça)… Trobareu una llista completa d’aquest tipus d’abreviacions si cliqueu aquí. Esperem que us siguin útils totes aquestes indicacions.

     

    Article complet

  • Santboians il·lustres: M. Aurèlia Capmany

    Quan vam iniciar aquest projecte a classe, vam decidir que també podríem escriure la ressenya de personatges que, tot i no haver nascut a Sant Boi, hi hagin tingut un lligam per un motiu o un altre. És el cas que ens ocupa: M. Aurèlia Capmany, que dóna nom a la biblioteca del barri Molí Nou i Ciutat Cooperativa. I aquesta és la ressenya que ha escrit el Paco (si feu un clic sobre la imatge veureu millor el text):

    Scanl

    Article complet

  • Un record per a Joana Raspall

    joana raspallDes d’aquest blog volem aportar el nostre petit gra de sorra per mantenir viu el record de Joana Raspall, poeta de Sant Feliu de Llobregat que ens acaba de deixar als 100 anys. Va destacar com a escriptora, autora de diccionaris i bibliotecària, però, sobretot, és coneguda per la creació de poesia infantil, amb els reculls: Com el plomissol, Versos amics, Serpentines de versos, Divuit poemes de Nadal i un de Cap d’Any…

    El 2103 ha estat l’any dedicat a la celebració del seu centenari i per això ha estat present en algunes de les activitats a les nostres aules.

    Esperem que us agradi el poema que teniu a continuació:

     

    NADAL

     

    Si aquesta nit sents una remor estranya

    que, no saps com, t’obliga a mirar el cel,

    i enyores gust de mel

    i tens desig d’una pau que no enganya…

    és que a través dels aires de la nit

    t’arriba aquell ressò de l’Establia

    de quan l’Infant naixia

    i s’elevava un càntic d’infinit.

    Si ja no saps sentir-te pastoret,

    ni aturar-te a entendre el bell missatge,

    almenys, tingues coratge

    de seguir el teu camí amb el cor net.

    Article complet

Entrades següents >> << Entrades anteriors

    Segueix-nos a:

          

    Categories


    Històric


    Altres blogs


    Any Pompeu Fabra


    Bàsic-elemental


    Català i noves tecnologies


    consultes lingüístiques


    Cultura catalana


    Cursos en línia


    Diccionaris


    El català i altres llengües


    Exposicions orals


    Intermedi-suficiència


    Les varietats del català


    Miscel·lània


    Multilingüisme


    Nova ortografia i gramàtica


    Pronunciació


    redacció de textos


    Una mica d'humor


    Voluntariat per la llengua


    Darrers comentaris

    • sginabreda: Comentari de la Núria: EN EL TEMPS DE LES CIRERES Montserrat Roig. La Natàlia és la protagonista d´aquest...
    • Isabel Martínez Gil: MATADOR & CIA JOAN AGUT I RICO Vaig triar aquest llibre de comtes a l’atzar, no tenia...
    • Mª Carmen Diaz: El conte es diu La interpretació dels Somnis, pertany al llibre T’estimo si he begut. L’autora és...
    • anabel GALERA: GALLINES DE GUINEA Mercè Rodoreda El conte que us explicaré es Gallines de Guinea del llibre Contes i...
    • Nur: EL CRIM – Pere Calders (Cròniques de la veritat oculta) L´autor creu que és el moment d´exposar la seva...

    Núvol d’etiquetes

    Activitats d'aula activitats de classe activitats fora de classe Any Pompeu Fabra aprenentatge virtual autors catalans biografies de personatges locals Català i noves tecnologies cinema en català Cinema infantil en català Club de lectura fàcil Concursos curs 2013-2014 curs 2014-2015 Curs 2015-2016 curs 2016-2017 CURS 2017-2018 cursos de català cursos de català;curs 2013-2014 Dia Internacional de la Llengua Materna dia llengua materna Foment de la lectura frases fetes itineraris per Sant Boi de Llobregat Jocs i joguines en català lectura lectura de contes literatura catalana llengua i cultura catalana Maria-Mercè Marçal Maria Barbal Nadal països i cultures del món pronoms febles Ramon Solsona receptes de cuina recomanacions lectura Recursos en català ressenyes biogràfiques Sant Jordi Som experts Teatre teatre en català Visites culturals Voluntariat per la llengua