Conté els 2 contes finalistes del SLC de Sant Boi de Llobregat
El contes “Eguzkilorea, la flor del sol” (Bàsic 3) i “Tots som un” (Suficiència 1) formen part dels 24 contes finalistes del 7è Concurs de podcast – Contes del Món.
Durant el curs 2015-2016, l’alumnat de Bàsic 3 va enregistrar el conte “Eguzkilorea, la flor del sol” inspirat en una llegenda basca i l’alumnat de Suficiència 1 va enregistrar el conte “Tots som un”, creació dels alumnes. L’enregistrament i l’edició dels contes es van dur a terme a Ràdio Sant Boi. Els dibuixos que il·lustren els contes també són obra de l’alumnat. Ambdos contes van resultar finalistes del 7è Concurs de podcast – Contes del Món.
Visita guiada al Museu d’Història de Barcelona (MUHBA)
Divendres 24 de febrer, alumnat i voluntariat del SLC de Sant Boi van retrocedir 2.000 anys per visitar la ciutat romana de Barcino de la mà de la Núria, guia del MUHBA.
Temple d’August
Per començar la visita, la nostra guia va situar Barcino, colònia romana establerta prop del mar, en una plana agrícola i en la ruta que conduïa de Roma cap a Tàrraco. Ens va explicar l’origen i els primers temps de la ciutat romana. Gràcies a l’audiovisual Barcino. Un passeig virtual, vam poder veure com era Barcino i situar-la dins de la ciutat actual.
Després vam fer un itinerari fora del Museu que ens va dur a les muralles romanes, la porta decumana de la plaça Nova, les restes de l’aqüeducte i el temple d’August, que es troba al carrer del Paradís.
I finalment vam visitar el subsòl del MUHBA de la plaça del Rei on vam poder visitar els vestigis de la primera muralla i de tres tallers artesanals que s’han conservat: una bugaderia (fullonica) i tintoreria (tinctoria); una factoria de salaó i garum (cetaria); i una instal·lació vinícola datada dels segles III i IV.
La visita va acabar al Saló del Tinell, una estança del Palau Reial, mostra important del gòtic català civil.
Per commemorar el dia de la llengua materna hem fet un mural amb algunes paraules i expressions en les llengües maternes que hi ha al nostre grup: francès, anglès, castellà, fula, àrab, berber i català. La representació russa avui no ha vingut, però ben aviat podrem afegir el rus al nostre mural.
En aquesta edició del taller de conversa ens hem proposat traspassar les portes de l’aula, és a dir, utilitzar el català en les nostres relacions quotidianes d’una manera cada vegada més habitual.
Per animar els alumnes a aconseguir aquest “repte”, a l’inici de cada sessió expliquen quines converses han tingut en català i, a canvi, aconsegueixen un superpositiu:
Al final de curs farem un recompte de superpositius i…
La festa del Carnaval és la festa del món al revés. S’escull un rei que, durant uns dies, deixa fer les coses que la resta de l’any estan prohibides o mal vistes. Tot el món es disfressa, juga, balla, canta i fa bromes. El Carnaval és un gran joc en el qual, durant unes hores, pots deixar de ser tu mateix i convertir-te en l’heroi que sempre has volgut ser.
Les arrels del Carnaval
Fa molt temps, jueus, grecs i romans ja celebraven festes semblants al Carnaval. Els romans se les dedicaven als seus déus. Eren festes esbojarrades en les quals els esclaus i els soldats triaven un rei que primer manava tant com volia, però al final havia de morir.
Al llarg de la història, aquestes festes s’han intentat prohibir moltes vegades. Malgrat això, sempre han seguit existint gràcies a celebracions privades o secretes. Amb el temps, aquesta situació ha canviat i el Carnaval s’ha convertit en la festa més popular, alegre i participativa de l’any.
El Carnaval i la religió
El Carnaval també està molt relacionat amb la tradició cristiana. Se celebra uns dies abans del Dimecres de Cendra, dia en què comença la Quaresma. En la tradició cristiana, els 40 dies que dura la Quaresma són un temps de sacrifici en els quals, per exemple, no es pot menjar gaire. Per això, durant el Carnaval hi ha més llibertat i es trenquen moltes regles. Cal aprofitar per fer tot allò que després no es podrà fer.
Dos personatges han representat històricament la lluita entre el que signifiquen el Carnaval i la Quaresma. Per un costat, el rei Carnestoltes, un personatge gruixut, dragador, bevedor i esbojarrat. Per l’altre, la seva enemiga, la vella Quaresma, una vella de set cames, que dejuna i és vegetariana.
§ Dijous Gras: comença la festa del Carnaval. La gent es disfressa per celebrar que el rei Carnestoltes està a punt d’arribar. Segons la tradició, és un dia per gaudir d’un menjar greixós i abundant. Els plats típics són la botifarra d’ou, la truita de botifarra i la coca de llardons.
§ Divendres: la festa ja està en marxa i tot el món celebra l’arribada del Carnaval. Els col·legis celebren festes de disfresses i els grups festius posen a punt els últims detalls.
§ Cap de setmana: és el moment de màxima diversió. El dissabte arriba el rei Carnestoltes, rei dels poca-soltes, fins el dimecres. S’organitza una comitiva que recorre tot el poble i es llegeix un pregó en el qual es fan bromes sobre moltes coses. El diumenge se celebra la desfilada més important del Carnaval. Abans es feien guerres de taronges, tomàquets i clofolles d’ou plenes de farina. En algunes ciutats encara es dedica un matí a aquesta tradició. El més normal, avui en dia, són les batalles que es fan amb paperets i serpentines, el típic confetti.
§ Dilluns: se celebren balls a les places dels pobles
.
§ Dimarts: la gent s’adona que la llibertat que ha portat el rei no és bona per al poble. Es fa un judici públic i sempre se l’acaba condemnant a mort. El rei fa el testament, i se’l crema públicament.
§ Dimecres de Cendra: Per a uns, és l’últim dia del Carnaval. Per a uns altres, ja és el primer dia de la Quaresma. La tradició diu que s’ha de fer un berenar i participar en l’enterrament de la sardina, que simbolitza el final del Carnaval.
El rei Carnestoltes, el rei de la festa
El rei del Carnaval és el centre de les festes. Cada any apareix el dissabte sota l’aparença d’un animal o d’una persona, i llegeix el pregó amb el qual s’inaugura la celebració.
En el seu pregó, el rei dóna permís per passar-s’ho bé sense limitacions: és el moment de ballar i desfilar disfressat. Però el caos i la bogeria només duren fins el dimarts. Aquest dia la gent s’adona que tant desordre no és bo.
En un judici públic, el rei és declarat culpable de tot, i se’l condemna a mort. Després de llegir el seu testament, se’l crema en públic. A partir de la mitjanit del dimarts s’acaba la festa i comença la Quaresma.
La vella Quaresma
La vella Quaresma representa l’època que ve després del Carnaval. És una vella dejunadora i vegetariana, enemiga del rei Carnestoltes. Té set cames, una per a cada setmana d’aquest període que ve després del Carnaval, i que dura 40 dies. Durant el regnat de la vella Quaresma no es poden cometre excessos com, per exemple, menjar molt.
Durant els dies de Carnaval, el rei Carnestoltes i la vella Quaresma mantenen una lluita. La vella Quaresma acaba guanyant, i s’abandonen les lleis del rei Carnestoltes: els banquets, la festa boja i el desordre donen pas al dejuni, a l’ordre, a la calma.
Segons la tradició, els menjars abundants es canvien per un règim de sopes amb oli, verdura i aigua. Només els diumenges es podia menjar peix. Per això, la vella Quaresma porta sempre un tros de bacallà.
Sabies que…
… les paraules Carnaval i Carnestoltes no tenen el mateix origen
La paraula “Carnestoltes” ve del llatí “Carns toldrem”, que significa “privació de carn”. Es refereix al temps de Quaresma, en el qual, segons la tradició, no es pot menjar carn. En canvi, la paraula “Carnaval” té dos orígens. Per un costat, ve de “Carnis avalis”, que vol dir “carns privades”, i que també fa referència a la Quaresma. Per l’altre, ve de “Carrus navalis”, un gran vaixell amb rodes que els romans movien amb 10 o 12 cavalls i els feien desfilar per les ciutats. El carro i el vaixell representaven el cos humà; els cavalls, la força; i les regnes, la intel·ligència i la voluntat. Amb això volien dir que durant aquests dies l’home era lliure.
… el Carnaval és una festa mòbil
El Carnaval, així com la Quaresma o la Setmana Santa, són festes mòbils: cada any se celebren en diferents dates. Segueixen el calendari lunar, que es basa en la posició de la Lluna respecte a la Terra, i que no coincideix amb el calendari que solem usar. Per això, cada any, els que organitzen les festes de Carnaval han de consultar la data als experts.
… era típic d’aquestes dates cuinar l’olla dels pobres
L’olla dels pobres era un menjar a base de carn de porc que es donava a la gent necessitada. Amb aquest acte solidari s’intentava ajudar les persones pobres a suportar el llarg període d’abstinència que venia després del Carnaval.
… el costum de disfressar-se ve de la prehistòria
Durant el paleolític i, posteriorment, en el neolític, un dels costums de les tribus de caçadors era vestir-se en els seus rituals amb pells d’animals. Amb el temps, el Carnaval ha sofert la influència de moltes civilitzacions, i cada cultura ha aportat els seus propis costums.
… el Carnaval genera coses curioses
Per exemple, les “chirigotas”, típiques de Cadis, o les “murgas”, que són divertits grups musicals que utilitzen la sàtira i el doble sentit per crear situacions divertides i burlesques, però sense mala intenció.
El dia 21 de febrer és el Dia internacional de la llengua materna i va ser aprovat a la Conferència General de la UNESCO el novembre de 1999. Està destinat a difondre la importància del reconeixement i la pràctica de les llengües maternes del món, sobretot les minoritàries, moltes de les quals estan en perill d’extinció.
Per commemorar aquest dia us convidem a participar en un joc molt senzill. Només heu de compartir amb nosaltres una paraula que us agradi molt de la vostra llengua. En farem un recull, que publicarem al nostre web i compartirem en els perfils de Facebook i Twitter del CNL Eramprunyà.
Podeu participar-hi de dues maneres:
publicant la paraula a Twitter o Facebook i afegint-hi les etiquetes #paraulapreferida #llengmaterna_cpnl
Tot i que la instrucció del CPNL és començar al setembre del 2017 a incorporar als cursos de català les novetats gramaticals i ortogràfiques aprovades per l’Institut d’Estudis Catalans, és evident que a les aules ja ens en fem ressò i també és del tot lògic que l’alumnat faci demandes en aquest sentit pel fet que és un tema que s’ha tractat àmpliament als mitjans de comunicació. És per això, doncs, que ens hi volem referir en aquesta entrada al blog.
A efectes pràctics, si no teniu a mà la gramàtica, us direm que l’Optimot (busqueu novetats ortogràfiques2016 i cliqueu criteris) ja ha començat a incorporar totes aquestes noves normes en les seves fitxes i també s’hi refereix al blog. Us deixem a més un parell de documents que resumeixen les principals novetats perquè aneu fent boca i uns enllaços molt pràctics:
La Gramàtica de la llengua catalana és la gramàtica oficial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), va ser aprovada el 2016 i ja la podeu adquirir a qualsevol llibreria. Ha estat pensada com la gramàtica normativa de referència del segle XXI i a diferència de la de Pompeu Fabra, que era una gramàtica d’autor, la de l’IEC és una obra col·lectiva que dona continuïtat, però, a la normativa gramatical que Pompeu Fabra va establir l’any 1918.
Així, es presenta més completa i actualitzada i no introdueix, doncs, canvis substancials, sinó matisos i més flexibilitat, i amplia i detalla la gramàtica de Fabra per donar resposta a qüestions que aquest no va plantejar o que va apuntar molt esquemàticament i al mateix temps incorpora les solucions avalades per la tradició i el prestigi social que encara no tenien el reconeixement normatiu. A més, té en compte les aportacions posteriors de Fabra en textos com les Converses filològiques o la seva Gramàtica pòstuma i les que han fet estudiosos de la gramàtica de la talla de Francesc de B. Moll, Manuel Sanchis Guarner, Antoni M. Badia i Margarit, Albert Jané, Josep Ruaix o Joan Solà, i molt especialment la Gramàtica del català contemporani.
Les principals novetats d’aquesta gramàtica són sobretot en la manera de presentar la norma i en el fet d’abordar dins aquesta norma la variació lingüística. L’obra presenta la normativa a partir de la descripció gramatical, és a dir, descriu les formes i les construccions de la llengua i fonamenta prescripció a partir d’aquesta descripció. Un dels aspectes que poden cridar més l’atenció és que aquesta gramàtica no empra dicotomies tradicionals del tipus correcte/incorrecte, perquè no sempre poden ajustar-se prou adequadament a la realitat dels parlars i registres en què s’articula la llengua i les necessitats comunicatives pròpies de cada àmbit. És aquest canvi de plantejament el que principalment introdueix matisos a la norma i la flexibilitza.
Temple d’August
