Del Taller d’ortografia al Taller poti-poti
El primer dia, vam quedar que faríem una acta de cadascuna de les sessions del Taller d’ortografia amb un doble objectiu: d’una banda, perquè els alumnes que no hagin pogut assistir a alguna de les classes estiguin al cas del que s’ha fet i, d’una altra banda, perquè serveixi com a exercici de classe, per posar en pràctica els coneixements gramaticals adquirits. Així, a l’inici de cada sessió nomenarem un secretari o secretària, que serà l’encarregat de redactar un text amb els continguts més destacats.
A continuació teniu l’acta de la primera sessió:
Un cop fetes les presentacions de rigor vam fer reflexionar els alumnes (individualment i per grups) sobre les qüestions següents:
-per què us heu apuntat a aquest taller?
-que n’espereu?
-què voleu aprendre?
Gràcies a les respostes a les dues primeres preguntes vam poder formular els objectius del curs:
- Millorar el nivell d’expressió escrita
- Aprofundir i repassar continguts ja estudiats
La tercera pregunta ens va donar com a resultat el temari del curs:
-pronoms febles
-verbs
-connectors
-textos argumentatius
-accents i dièresis
-B/V
-oclusives
-R/RR
-S/SS
Si em permeteu, faré una broma: en lloc de taller d’ortografia, s’hauria d’anomenar Taller poti-poti o potser millor Miscel·lània o Macedònia gramatical (noms més elegants, potser).
A continuació tots plegats vam reflexionar com aprenem ortografia, vam explicitar les estratègies que fem servir i vam anomenar algunes eines que ens són útils, com ara l’Optimot i d’altres. Vam acordar que a la pròxima sessió cadascun dels alumnes portaria a classe una d’aquestes eines (un diccionari, un enllaç d’Internet…).
Pel fet que, com van explicitar els mateixos alumnes i com també recomanen experts com ara Daniel Gabarró i Conxita Puigarnau (Bona ortografia sense esforç amb PNL), la memòria visual és bàsica a l’hora d’aprendre ortografia (segons Gabarró, el sentit de la vista intervé en el procés en un 83%) vam llegir individualment un fragment dels Homenots de Josep Pla dedicat a Pompeu Fabra (pare de les normes ortogràfiques, al qual retíem així un homenatge) fixant-nos especialment en les paraules assenyalades, que són les que vam dictar posteriorment per comprovar si érem capaços d’escriure-les correctament només pel fet d’haver-les captat visualment.
Vam acabar la classe amb la recomanació que cada alumne s’anés construint el que vam anomenar vocabulari personal amb l’objectiu de recollir les paraules o construccions gramaticals que cadascú faci servir en el propi àmbit laboral, personal… i també amb l’encàrrec que es miressin unes graelles amb algunes descripcions ortogràfiques per si calia completar el temari que havíem elaborat conjuntament al principi de la sessió.
Per últim, vaig comentar que els enviaria per correu electrònic el dossier que havíem fet servir altres anys en el taller d’ortografia perquè, tot i que no el seguiríem fil per randa, sí que aprofitaríem alguns dels temes i els podria servir per treballar individualment a casa.
