Suficiència 1. Com són?
Han passat les dues primeres setmanes de curs i després d’uns inicis vacil·lants (utilitzarem llibre de curs o no n’utilitzarem?), crec que ja tenim encarrilat l’S1. M’agradaria que fóssiu conscients del que hem fet en aquestes primeres sessions, perquè encara que potser no us ho sembla, hem treballat força i us he de felicitar per això.
En primer lloc, vau decidir, individualment i després en grup, quins aprenentatges us calien per perfeccionar el vostre català:
- Saber escriure sense faltes d’ortografia.
- Saber parlar en públic.
- Aprendre més vocabulari.
- Escriure textos narratius: diaris de viatges, resums de pel·lícules…
- Aprendre més recursos lèxics: metàfora, comparació, analogia.
- Saber llegir en veu alta textos literaris
- Escriure descripcions de persones, de llocs…
Déu n’hi do!
I ara vénen les propostes de feina:
A més a més, us enllaço un text, extret del llibre de Philippe Delerm, El primer glop de cervesa i altres plaers minúsculs, en què l’autor descriu petits plaers quotidians i m’agradaria que vosaltres també em descrivíssiu algun petit plaer en l’apartat de comentaris. (5 línies màxim)
Exemples que hi ha en el llibre:
- L’olor de les pomes
- El primer glop de cervesa
- Un diumenge al vespre
- Mullar-se les espardenyes
- El diari de l’esmorzar
14 comentaris
Maribel Martinez
21 oct. 12
13:17 #
Entenc que el comentari és sobre El jersei de tardor.
Per mi sempre a representat una impaciencia important. Sempre he tingut ganes de guarda la roba d´estiu (en especial quan era joveneta).
Inclús he passat calor per posar m´el abans que arrives la fresca. Aixó representava que arrivava la CASTANYADA, fer panallets, torra moniatos i castenyes, tot molt bó.
.
nandreu
23 oct. 12
15:53 #
El comentari no era ben bé sobre el jersei de tardor, sinó sobre algun petit plaer teu personal. De tota manera, està molt bé , perquè entenc que per a tu també és un plaer aquest canvi d’estació.
Isabel López
21 oct. 12
13:51 #
El petit plaer que descric és meu 😉
Sense horari i amb la natura al meu abast em perdo entre senders de terra. Els arbres que m’ escorten en la cursa, el cruixir de les fulles seques i els raigs de sol que es filtren entre les branques que m’ abracen com una mare, ni el fred tallant com ganivet aconsegueix aturar-me. La meva respiració agitada es barreja amb el cant de els ocells, els meus pensaments i jo … que plaer.
nandreu
23 oct. 12
15:59 #
Molt bé la descripció! Quin plaer la natura, oi? Ja deus haver observat que hi ha algun altre comentari sobre el mateix tema…, per tant, hi ha més gent a la classe a qui li agrada aquesta sensació.
Matías
22 oct. 12
20:29 #
A mi sempre m’ha agradat la tardor, com diu l’autor Philippe Delerm “.. no és més que un parèntesi Abans de l’hivern …” Però m’agrada sentir el canvi de temperatura a les nits, dormir amb més abric, passejar en pijama per casa i prendre xocolata calenta. Aquest plaer només ho sento amb els primers canvis de temperatures ja que després, com tot, es torna rutina i desitjo que torni la primavera i l’estiu.
Carme Santiago
23 oct. 12
1:06 #
Jo tinc un petit plaer, i és, mengar xocolata. Ho confesso, soc addicta a la xocolata!
M’agrada de totes maneres (desfeta, amb fruita, bombons…), però el que més m’agrada quan la menjo, és, trobar aquest regust amarg i dolç a la vegada que m’envaeix tots els sentits.
Només d’escriure-ho s’em fa la boca aigua!
Paquita Luna
23 oct. 12
11:13 #
El meu plaer més grand i que més satisfaccions em donar és estar amb contacte amb la natura. Caminar per senders només sentint el soroll del vent que mou les fulles dels arbres, el sol que t’escalfa suament i et dona vida, els ocells que t’acompanyen amb bells cants, tot aixó em dona pau i força per voler estar quant més temps millor entre montanyes, prats i camins en els que mais poguis veure el final.
Joan
23 oct. 12
12:26 #
No sóc de preferir una estació, totes tenen un punt d’encant, això si a la que sacosta al seu termini desitjo al seu final. Amb la tardor m’agrada les fulles que cauen de l’abre, les tempestes que vénen de cop sense adonar-nos, el gran sol del mati al setembre i octubre que ens parla i ens diu l’imponent que és.
Patricia
23 oct. 12
12:41 #
Un dels moments de no saber on posar els peus, es quan vaig al cinema i, amb comptagotes, com la caiguda del sol, la llum es va extingint fins que la sala es queda negra, fosca com una gola de llop i en un silenci…trencat per un agradable i dolc soroll de crispetes.
María Luisa
23 oct. 12
14:56 #
És curiós, però jo prefereixo la cruesa de l’hivern a la inestabilitat de la tardor. Quan arriba, ja el calorós estiu s’ha anat, els dies són més curts i les nits més llargues, no sapiguem si hi haurà fred o calor, per tan no sé qui posar-me, em refredo… En canvi, l’hivern porta, sense dubte, el fred, les pluges, la lectura a prop del foc de la xemeneia, la roba més calenteta, el té de mitja tarde… I després, amb la primavera torna l’alegria, la natura és plena de flors, de perfums, de llum. Però la tardor no!
Inés Giménez Franco
23 oct. 12
16:52 #
Un dels grans petits plaers es llevarme a molt d´hora un día del cap de setmana. Solament puc permetre´m un, pero Deu n´hi do, aquest el gaudeixo molt….el que més m´agrada es fer- me la mandrosa al llit al llarg de una hora com un os a l´hivern i, després, fer un gran esmorçar plé de sabors i olors agradables. I així sí que començó bé el día…deixa´t de all brans i activia!!.
Birgit
24 oct. 12
0:22 #
Un plaer per mi és tenir la natura a prop. És tot un descans anar a passejar a la vora del mar, patinar o anar amb la bicicleta. Anar a la muntanya, els boscos, la neu… tot. La natura és el millor que tenim i cada vegada que puc vaig a gaudir i contemplar les seves meravelles.
LOLA
25 oct. 12
16:11 #
Un petit plaer per a mi és fer la migdiada amb el meu marit … posar-me en cullereta i sentir la calor de la seva abraçada, notar com a poc a poc la seva respiració es fa més suau i comença el seu somni … Si a més a més la tarda és plujosa gaudeixo del so de les gotes d’aigua en caure del cel.
francesc guardiola martinez
30 oct. 12
17:31 #
El tacte de la terra quan la treballes, l’agraïment de les llavors quan les plantes i cuides donant-te els seus fruits. La satisfacció de la victòria en la batalla contra les plagues rebent un homenatge en forma de colors, olors i sabors.Como veieu estar en el meu hort és un plaer per totes les sensacions que puc experimentar mentre estic en ell.