Sessió 34a D
Vàrem començar la classe parlant d’un tema força interessant: Com reaccionem les persones? Una companya va comentar que hi ha sis emocions bàsiques: alegria, tristesa, admiració, por, sorpresa i ràbia. En Jaume va parlar de tres reaccions del cervell, depenent de la part que predomina: intel·lecte (neocòrtex), emocions (sistema límbic) i visceralitat (cervell reptilià);va relacionar aquestes reaccions amb la manera amb què vàrem organitzar el debat de dimarts (el de “Cordes i titelles”): érem tres grups –els que estàvem d’acord amb l’escrit de crítica, els que estaven d’acord amb el curt, i els que no havien llegit la crítica i que els havíem de convèncer de la nostra postura. Seguint amb el tema, en Jaume va afegir com a factor diferencial en la reacció de les persones, una altra variable, que és “com ens relacionem amb els altres”. Hi ha tres maneres que són: introversió, extroversió i equiversió. Amb aquestes variables surten nou prototips de “persones” segons les reaccions que predominen. A la classe hi ha haver diversitat d’opinions, però vam entrar en el joc (gairebé tots). En Jaume ens va demanar que ens “classifiquéssim” a nosaltres mateixos, feina força difícil, ja que tots som barreges de perfils.
Després començàrem a parlar de l’article d’opinió que hem de fer, i que tindrem de temps fins dijous 13. El títol Avantatges i inconvenients de la diversitat, 200 paraules aproximadament. Vam parlar de com hem de fer aquest article i entre tots vàrem aportar idees amb paraules clau. En Jaume ens va parlar del Centre de Redacció de la UPF, que ens pot ajudar a l’hora de fer l’article. El punt de partida són els tres articles que hem llegit i comentat en la unitat 3.
Per finalitzar la classe, vàrem organitzar la feina següent: vam prioritzar els temes que hem de revisar i vam formar els grups de “xerpes”.
Aquesta classe de dijous va ser molt interessant i atapeïda d’informació; però distreta, com sempre.
2 comentaris
Víctor Díaz
10 març 14
5:00 #
AVANTATGES I INCONVENIENTS DE LA DIVERSITAT
Negar la diversitat és com negar la pròpia essència de la humanitat, per tant, el més assenyat serà acostar-nos-hi i donar-li un cop d’ull. Només així podrem avaluar-ne les avantatges i tindrem el coneixement suficient per afrontar-ne els inconvenients, si és que els té.
D’una banda, la diversitat ens ofereix enriquiment, color, vida. La diferència acostuma a conduir-nos a un oceà d’experiències desconegudes, que un cop superada la por del primer contacte, suposen un cúmul d’estímuls engrescadors i gratificants. Un món completament uniformitzat mancaria d’interès, acceptar la diversitat suposa un repte que ens farà créixer com a persones i com a societat. En aquest sentit, crec que les capacitats d’integrar, compartir i entendre són elements essencials per les societats que pretenen evolucionar.
D’altra banda, el cantó obscur d’aquest concepte no forma pas part de la seva essència, no n’és una característica ni un defecte, sinó el reflex de la mesquinesa humana: la por a la diferència i al canvi, la intolerància, l’egoisme, el prejudici o la incomprensió. En resum, la ceguesa pròpia del gènere humà, conforma l’altra cara de la diversitat. Així doncs, els inconvenients els constitueixen les reaccions negatives dels propis éssers humans.
En la meva opinió la diversitat per si mateixa no té cap inconvenient, només planteja reptes, reptes que per desgracia resulten massa cops invisibles als ulls de la estupidesa humana. Perquè si emprem la intel·ligència emocional, l’empatia i el raonament crític per treure l’embolcall a la diferència, ens quedarà la veritat nua i la veritat nua és que som nosaltres mateixos. La diversitat és l’essència de l’ésser humà i acceptar-la és acceptar-nos a nosaltres mateixos.
Víctor Díaz
Anna Balada
12 març 14
23:59 #
M’he equivocat!! Aquest no és el bo (és el següent)