Donem nom a l’aula
Hola a tothom,
Som els alumnes de català de Suficiència 1 de Castelldefels. Amb motiu del trasllat del SLC hem de donar nom a la nova aula i per això sol·licitem la vostra col·laboració.
És necessari que escolliu un dels cinc noms proposats, que han estat seleccionats perquè compleixen els requisits que havíem triat entre tots: que fos dona, vinculada a la cultura catalana i reconeguda pels seus mèrits.
Podeu fer-ho fins al dia 30 de març en el blog del SLC, Facebook…
Animeu-vos a votar!
Alumnes del curs Suficiència 1
| Candidata 1 (Pepa Colomer) |
| La nostra aposta per anomenar la nostra aula de català ha estat la Pepa Colomer, que amb només 17 anys es va convertir en la primera pilot catalana.
Primer va lluitar contra els seus pares, que van pensar que la jove Pepa desistiria del seu propòsit i que, per la duresa de la preparació, abandonaria el somni de volar. Després va lluitar contra tota la societat. Es va convertir en un dels referents del moviment feminista espanyol. Va haver de demostrar que les dones estaven capacitades per al maneig dels instruments tècnics més complexos i avançats, una demostració que no va ser fàcil davant la mentalitat de l’època. Va obtenir el títol de pilot en només un any i va començar a competir, a transportar paquets, a provar avions i a fer vols de publicitat. Quan va esclatar la Guerra Civil va haver de formar 70 nois per entrar en combat, fet que la marcà profundament ja que ella creia que no estaven preparats. Va marxar a l’exili a França, on es va casar amb el seu instructor. Més tard va anar a Anglaterra on va aprendre a muntar a cavall i, quan aconseguí un cotxe, va tornar a experimentar la velocitat. Com veiem, va tenir una vida plena d’energia i de lluita per trobar un lloc en un món d’homes. Va defensar el que volia i el somni de volar es va fer realitat.
|
| Candidata 2 (Mercè Rodoreda i Gurguí) |
| En primer lloc, fou una escriptora catalana, un dels requisits que vam escollir entre tota la classe. Era de les més importants del segle XX. També va estar influenciada pel seu avi matern, que li inculcà un profund sentiment catalanista i un gran amor a la llengua catalana i a les flors.
És reconeguda per la seva feina. Li van donar el Premi d’Honor de les LLetres Catalanes per la seva trajectòria literària i el Premi Lletra d’Or entre d’altres. A més, la seva producció comprèn tots els gèneres literaris: el teatre, el conte i la novel·la. Cal destacar les novel·les La plaça del Diamant i Mirall trencat, que han estat traduïdes en 40 idiomes. |
| Candidata 3 (Núria Espert) |
| La nostra proposta per triar un nom per a la nova aula de català és la Núria Espert.
Per començar, voldríem dir-vos que va néixer a l’Hospitalet l’11 de juny de l’any 1935 i és una actriu catalana de teatre, cinema i televisió amb una llarga trajectòria professional. Ha estat premiada i reconeguda multitud de vegades dins i fora de Catalunya. Hem pensat que podria ser interessant fusionar l’aprenentatge de la llengua amb la interpretació. La Núria Espert és empresària teatral i, encara que actualment viu a Madrid, viatja molt sovint a Barcelona, ja que manté estrets llaços familiars i culturals amb la ciutat. D’altra banda, val la pena que la tinguem en compte, ja que té una dilatada experiència en el món de la cultura en general. És una persona que projecta una imatge culta, elegant, educada i amb una trajectòria professional i personal sense escàndols. Ja heu vist que compleix tots els requisits amb majúscules. |
| Candidata 4 (Neus Català) |
| La nostra candidata és una dona amb una vida molt interessant i intensa.
Va néixer el 1915 a Premià. El 1939, en acabar la Guerra Civil i després de la seva lluita al bàndol republicà, va creuar la frontera amb 180 nens orfes que estaven als seu càrrec. A França va lluitar amb la resistència antifeixista ajudant els refugiats polítics. Finalment la van detenir i, després de ser torturada, va ser deportada a un camp d’extermini nazi on va ser maltractada i obligada a treballar en una fàbrica d’armament, on va organitzar-se amb un grup de dones per boicotejar les armes. Finalment va ser alliberada el 1946 i, amb els seus llibres, va ser testimoni vivent de les més de 92.000 dones exterminades al camp de Ravensbrück. És una dona forta i solidària i un referent per la seva lluita i vida. Per tenir en compte… |
| Candidata 5 (Muriel Casals) |
| Bona tarda,
Pensem que la Muriel Casals i Couturier hauria de donar nom a l’aula perquè compleix tots els requisits que vàrem decidir entre tots. Primer va defensar la llengua catalana com a presidenta d’Òmnium Cultural i com a membre del Consell d’Administració de la Corporació de Ràdio i televisió, també va ser membgre de l’Ateneu Barcelonès i del Consell Català del Moviment Europeu. Va néixer a l’exili per les idees republicanes del seu pare i ella mateixa va militar a diferents partits d’esquerres i va ser diputada al Parlament de Catalunya. També va ser economista, professora emèrita i vicerectora de la UAB. Els seus temes d’interès van ser la reconversió industrial i l’economia europera. Sobre aquests temes va escriure diversos llibres. Va morir el 14 de febrer del 2016 atropellada per un ciclista. La Generalitat de Catalunya li va atorgar la Medalla d’Or a títol pòstum el 2016 i l’Ajunatment de Barcelona, la Medalla d’Or de la ciutat el 2017. Creiem que va ser una dona lluitadora i defensora del seu país, la seva llengua i la seva cultura i és per això que pensem que hauria de donar nom a l’aula de català del Centre Cívic de Canyars. |
2 comentaris
elisenda
21 març 17
12:32 #
Jo voto per Pepa Colomer. Simplement perquè les altres ja tenen molt de reconeixement, i tenen aules i medalles i de tot (i que se les mereixen, sens dubte!), però em sembla que va ser una dona avançada al seu temps i que va fer moltes coses que eren quasi proihbides pel simple fet de ser una dona.
Lluïsa
21 març 17
20:40 #
Per mi la candidata és la Neus Català, és un referent per totes les dones, va ser una gran lluitadora, i representa un temps que mai hem d’oblidar.
“Vull veure-ho tot.
Veure per poder-ho explicar.
Explicar a tothom el que els meus ulls han vist.Perquè és un deure.
Perquè he sobreviscut i tinc un deure moral vers les dones, les grans oblidades, que van morir als camps de la mort.
El meu pare em deia de petita: «No abaixis mai els ulls per ningú, mai».
Ho vaig voler mirar tot, i mai, mai, mai, vaig plorar davant d’un nazi. Era la meva manera de resistir. Jo només plorava a les nits, perquè les nits eren eternes, l’insomni,.. Els nazis em van prendre la son, però no em van prendre la llibertat ni la vida.”
Aquestes són paraules de Neus Català, lluitadora , republicana,