C2 32a sessió
Per molts anys, senyor Pompeu!
Extreta d’ https://ca.wikipedia.org/wiki/Pompeu_Fabra_i_Poch
Per començar la classe, en Jaume ens comenta que avui és un dia especial, l’aniversari de Pompeu Fabra. La veritat és que no n’hem fet cap més comentari.
En aquest moment que he de fer l’acta, vull fer-li un petit homenatge amb un resum de la seva vida. Va néixer a Barcelona l’any 1868. Avui ,20 de febrer, celebrem els 150 anys del seu naixement, i què millor que recordar que va ser el pare del procés de normalització de la llengua catalana.
Aquells anys no van ser gens fàcils, sobretot, en la dictadura de Primo de Rivera, que va ser destituït de la seva càtedra en 1934. També va ser empresonat junt al Govern en “Els Fets d’Octubre”; va publicar una nova sèrie de 23 articles que apareixen en el setmanari “La Humanitat” durant l’exili en els anys 1945 i 1947. Morí a Prada de Conflent, França, en 1948.
Per finalitzar aquesta petita història o relat voldria quedar-me amb una frase de Pompeu Fabra i Poch, en què diu:
Cal no abandonar mai ni la tasca ni l’esperança.
Continuant l’acta, en Jaume ens va formar en dos grups. Ens va passar uns exercicis referents als pronoms relatius perquè els féssim de manera individual i els corregíssim després en grup. A l’hora d’intercanviar opinions, no coincidíem amb les respostes i en Jaume a la pissarra ens va fer algunes correccions dels embolics que hi havia entre nosaltres.
En Jaume va començar a fer un esquema a la pissarra i va explicar la diferència de l’àton que amb els tònics què i qui per una part, i per l’altra, els compostos el qual, la qual, els quals i les quals. Va finalitzar amb l’adverbial on, i el neutre cosa que, la qual cosa. Recordeu que en aquest cas l’antecedent es pot substituir pel pronom això.
Abans d’acabar la classe per abaixar la tensió en Jaume agafa uns quants cabdells de llana i forma cinc illots, cada un amb el nom: Àton, Tònics, Compostos, Adverbial i Neutre. De cop l’illot Adverbial queda inundat i els habitants passen com poden a habitar l’illot Neutre d’on els seus habitant amb tota generositat deixen espais als nous inquilins. No passa molt de temps perquè l’illot Compostos quedi també inundat d’aigua. Els que resten es reparteixen als únics illots que queden l’Àton i Tònics, fins que un dels illots queda cobert per l’aigua i tothom ha de passar a l’únic illot que queda.
I d’aquesta manera, donem la classe per finalitzada.
#Paradís 4.0
-
- Postal del Jordi J
-
- sobre els pronoms
