C2 34a sessió
Castelldefels, 14 de febrer de 2019, dijous
09.30 hores
S’inicia la jornada al front. És un matí d’hivern, amb aires de primavera, al Servei Local de Català de Castelldefels. Els reclutes encara no han arribat a les trinxeres. El comandant Jaume Sans, enèrgic i somrient, es fa present al lloc. Portauna sèrie de paperassa amb els nous objectius a assolir durant la jornada. Va directe cap a la seva taula, a la cantonada -on es troben tots els seus aparells de guerra-, deixa per un moment les ordres que venen directes de la Conselleria de Defensa, es gira de cop i ipso facto comença l’interrogatori als soldats.
-A veure Eva, Imma, Marcos, Eylem…, quins objectius es van assolir a l’última jornada…?
Finalitzat l’interrogatori, el comandant, feliç i orgullós, pot comprovar que els reclutes tenen els objectius clars i es troben a un 200% compromesos amb la causa.
09.45 hores
Les unitats d’intel·ligència de la companyia C2 comencen un anàlisi més acurat dels objectius treballats i assolits durant jornades passades. Per aquest estudi, el comandant divideix la companyia en petits escamots de 3 soldats, escamots que es van ampliant amb l’arribada dels últims soldats adormits. Als escamots, se’ls assigna la tasca d’analitzar, corregir i millorar, si escau, l’acta de guerra de la soldat Noelia. Després d’un estudi acurat, els diferents escamots arribem a una mateixa conclusió: a la promoció de la soldat Noelia de l’acadèmia militar Harry Potter és un exemple a seguir en l’estratègia bèl·lica.
10.15 hores
El comandant Jaume assigna una nova missió. Els escamots d’intel·ligència de la companyia C2 hem de tornar a organitzar-nos ràpidament. “Missió, Incerta glòria!” , anuncia el comandant. En aquesta nova missió, els nous escamots, després d’una intensa i dura anàlisi, hem d’escollir quin és el text adequat per encapçalar l’exposició de la novel·la Incerta glòria. No és una missió fàcil. En aquest nou repte, al soldat Hugo, li és assignat unes companyes d’escamot trempades i molt eixerides com són, per una banda, la famosa i llegendària Inma -un animal de combat de la morfologia, intuïtiva i calculadora, capaç de donar ordre i sentit a qualsevol text; per altra banda, la no menys famosa i abans esmentada Noelia Potter – experimentada estratega de la sintaxi, on cap frase té possibilitats d’escapar sota la seva vigilància. L’escamot analitza frase a frase, paràgraf a paràgraf. Finalment arriba a la conclusió que el text 1, és el més adequat per encapçalar la missió Incerta glòria.
10.40 hores
Entrenament militar. Les unitats d’intel·ligència de la companyia C2 inicien l’entrenament de combat sota la supervisió del comandant. Toca el famós i dur entrenament El Rei ha mort. Atenent que en la guerra per la supervivència de la llengua la memòria serà primordial, es realitza un exercici en aquest sentit. Una a una de les unitats d’intel·ligència han de fer un senyal secret per poder comunicar-se amb una altra unitat si fos necessari. Aquest senyal secret, el transmetran a la unitat següent. Així, s’acumularan un senyal a l’altre, fins a formar un codi secret C2.
Resultat de l’entrenament: fa falta entrenar més. Com ens vegi l’enemic fent aquest codi ens aniquila!
10.50 hores
Encetem la missió final de la jornada. Tornem-hi. “Missió, Incerta glòria!”, xiscla el comandant Jaume. De nou, organització d’escamots. Aquesta última missió és la més complicada. Toca un escamot totalment rebel. Hi ha massa gall al corral: Marcos l’Home de Gel, Jordi l’0bservador, Jose l’Intrèpid, Maria Eugènia la Perspicaç i lluitant pel comandament de l’escamot amb una lluita a mort, Eva Mirada Penetrant i Irina Somriure Malèfic. Entre aquestes feres de la gramàtica, el pobre soldat Huguito, l’humil recluta, fa el que pot. Bé, en aquesta última missió, per una banda, hem de decidir com es porta a terme el format i el tipus de text a l’exposició “Incerta glòria”. Per altra banda, fem una filmació, en què revelem la informació que hem aconseguit per mitjà de confidents dels fets succeïts durant la guerra. A la primera part de la missió, després d’una intensa però divertida baralla de galls i d’assistir al joc de trons -amb fair play, això sí-, s’arriba a conclusions que es plasmaran a les següents jornades. Finalment, a la segona part i que tanca la jornada, resulta entranyable i emocionant, doncs, revelar els records i experiències dels confidents pròxims, donant-ne veu a les vivències, penúries i pors. Ens fa sentir per un moment els costos d’una guerra injusta, egoista i feixista.