Entrades amb l'etiqueta ‘Irina’

  • C2 28a sessió

    obra de Jordi Garcia

     

    Castelldefels, 24 de gener de 2019

    Hola, companys: 

    Em demaneu que us continuï informant com avancen les sessions amb el professor Jaume aquí, al front de Castefa, CC Canyars, #c2cast18. Doncs, us comunico els detalls de la reunió del dijous 24 de gener. 

    Fidels a l’ordre del dia, vam començar amb una roda de preguntes per recordar la sessió anterior. Després, de manera improvisada, vam passar a la revisió de la cartilla de racionament, perquè alguns companys s’havien adonat que els faltaven cupons. Encara sort que el Jaume destaca per la seva generositat i ens premia amb recompenses vàlides! Però, per circumstàncies alienes al professor, els cupons tardaven massa a arribar. Sentint-ho molt, el Jaume ens va assegurar que era cosa d’una setmana i no demorarien a aparèixer per a la pròxima reunió. Tocava patir uns dies més.  

    Tot seguit, vam reaccionar a l’ordre de revisar l’acta epistolar del nostre company Koko. Cal destacar que la tropa no dorm: les correccions són cada vegada més precises i ara la col·laboració, que ja no queda ni un infiltrat, és màxima. El nostre esforç de sobte va trobar una retribució: un àpat espontani que consistia en un tros de pa de pessic i un gotet de Cacaolat, que provenien del subministrament nadalenc. Segons semblava, el Jaume havia collit les indirectes o, millor dit, unes indirectes molt directes que li llançava el company Koko. En la seva acta, ell havia denunciat que les tasses de cafè virtuals eren massa suggeridores, encara que el cafè de debò no arribava mai. Ben fet! 

    Després, ens vam entretenir amb l’habitual joc del dia, que aquest cop era d’observació i reacció. Havíem d’identificar un company per alguna cosa que destaqués  i arrimar-nos a ell! Quina imaginació té el Jaume, mai deixa de sorprendreˈns ! I sí, que no falti observació en aquests temps!  

    Finalment, vam formar tres grups per validar la presentació del  projecte d’Incerta glòria. El projecte va agafant forma, però li falta una plataforma de visualització digital. Segurament en les pròximes reunions ens dediquem a enllestir els detalls i les dates. 

    Espero que aquesta carta us hagi aclarit les últimes disposicions de lˈEscamot i us saludo cordialment.

    Irina

    Share

    Article complet

  • C2 26a sessió

    Obra d’Irina

    Bon dia, companys!
    Avui intentaré fer l’acta corresponent a veure què en surt, d’aquí.

    Per començar, el nostre tinent ens ha preguntat en què ens hem quedat de la sessió anterior. Després, al nostre projector ha aparegut la foto d’una tassa de cafè i dels altaveus ha començat a sonar una música de fons com si es tractés d’una cafeteria d’època. Vull denunciar que aquell cafè mai va arribar.

    A partir d’aquí, ha arribat el moment de la correcció de l’acta del nostre amic i company de l’escamot Imanol. Una acta, que no sabem si ha estat pel seu contingut o per l’ambient creat pel nostre tinent, ha estat com l’espessor de la crema d’un bon cafè expresso.nEl Jaume, amb aquell missatge subliminal i aquella música, va aconseguir justament el que no pretenia. L’ambient distès que havia de ser aquell moment es va convertir en un de debat . Un debat dens i espès, en què cada membre de l’escamot volia imposar el seu estil narratiu. Ha sigut l’acta més llarga i que més maldecaps ha creat al nostre pobre tinent. Després, m’acusen a mi de sabotejador quintacolumnista. Imanol, has fet que el Jaume acabés sentint-se com la llet bullint de la cafeteria.

    Seguidament , va haver-hi un temps de descans cerebral , amenitzat amb uns minuts musicals. Personalment, jo pensava que era el moment del joc, però nooooooo! Va ser el moment de parlar d’un recurs gramatical, l’habilitació, bàsicament com una cosa pensada per un fi i que acaba servint per un altre.

    Per fi, va arribar el moment del joc , com a tota la sessió va continuar amb el mateix camí . Es tractava d’un joc de memòria en el que cada membre de l’escamot havia de recordar-se de l’acció que havia fet i sumar-hi ell una de nova. habilitaAixí doncs, no puc acabar, sinó fent un recordatori d’aquell joc. El joc començava dient:

    El Jaume marxa de viatge amb una abraçada ,l’Inma amb una maleta, la Neus agafa els  patins, el Raúl es posa l’abric , el Koko agafa la carpeta, la Maria Eugènia el  telèfon , la Puri el paraigua, el Jordi el  bolígraf , el David el llibre d’Incerta glòria , la Irina agafa el  passaport , la Noelia amb el coixí, l’Albert s’emporta la bicicleta, l’Eva se’n duu els  nens, el Marcos no surt de casa sense la seva navalla, la Bea surt com Déu la va portar al món , la Cristina amb el seu paquet de kleenex, la Lola amb el seu necesser, l’Eylem se’n va amb moltes ganes, el Xavier agafa les  xancletes i després d’aquest rotllo, el Jordi i tots nosaltres ens anem a fer punyetes .

    Gràcies per la vostra paciència , us saluda el vostre amic Koko.

    Share

    Article complet


Categories


Històric


Blogroll


Per resoldre dubtes


Recursos per a l'aprenentatge


Vídeos


Darrers comentaris


Núvol d’etiquetes


Share