C2 26a sessió
Obra d’Irina
Bon dia, companys!
Avui intentaré fer l’acta corresponent a veure què en surt, d’aquí.
Per començar, el nostre tinent ens ha preguntat en què ens hem quedat de la sessió anterior. Després, al nostre projector ha aparegut la foto d’una tassa de cafè i dels altaveus ha començat a sonar una música de fons com si es tractés d’una cafeteria d’època. Vull denunciar que aquell cafè mai va arribar.
A partir d’aquí, ha arribat el moment de la correcció de l’acta del nostre amic i company de l’escamot Imanol. Una acta, que no sabem si ha estat pel seu contingut o per l’ambient creat pel nostre tinent, ha estat com l’espessor de la crema d’un bon cafè expresso.nEl Jaume, amb aquell missatge subliminal i aquella música, va aconseguir justament el que no pretenia. L’ambient distès que havia de ser aquell moment es va convertir en un de debat . Un debat dens i espès, en què cada membre de l’escamot volia imposar el seu estil narratiu. Ha sigut l’acta més llarga i que més maldecaps ha creat al nostre pobre tinent. Després, m’acusen a mi de sabotejador quintacolumnista. Imanol, has fet que el Jaume acabés sentint-se com la llet bullint de la cafeteria.
Seguidament , va haver-hi un temps de descans cerebral , amenitzat amb uns minuts musicals. Personalment, jo pensava que era el moment del joc, però nooooooo! Va ser el moment de parlar d’un recurs gramatical, l’habilitació, bàsicament com una cosa pensada per un fi i que acaba servint per un altre.
Per fi, va arribar el moment del joc , com a tota la sessió va continuar amb el mateix camí . Es tractava d’un joc de memòria en el que cada membre de l’escamot havia de recordar-se de l’acció que havia fet i sumar-hi ell una de nova. habilitaAixí doncs, no puc acabar, sinó fent un recordatori d’aquell joc. El joc començava dient:
El Jaume marxa de viatge amb una abraçada ,l’Inma amb una maleta, la Neus agafa els patins, el Raúl es posa l’abric , el Koko agafa la carpeta, la Maria Eugènia el telèfon , la Puri el paraigua, el Jordi el bolígraf , el David el llibre d’Incerta glòria , la Irina agafa el passaport , la Noelia amb el coixí, l’Albert s’emporta la bicicleta, l’Eva se’n duu els nens, el Marcos no surt de casa sense la seva navalla, la Bea surt com Déu la va portar al món , la Cristina amb el seu paquet de kleenex, la Lola amb el seu necesser, l’Eylem se’n va amb moltes ganes, el Xavier agafa les xancletes i després d’aquest rotllo, el Jordi i tots nosaltres ens anem a fer punyetes .
Gràcies per la vostra paciència , us saluda el vostre amic Koko.
