Sessió 18 Suficiència 1
Bona tarda a tothom,
Aquest cap de setmana hem elaborat el dietari de la classe del passat dijous, 14 de març de 2013. Nosaltres, la Marisol i en Nanno, som els encarregats de fer-lo.
El tema principal que vam treballar a la classe va ser l’entonació, la pronunciació i el vocabulari.
En primer lloc, en Manuel i la Sonia van llegir el dietari de la classe anterior.
A continuació, vam iniciar la classe amb un exercici per completar i vam escoltar un text auditiu.
L’audició va ser el conte “L’últim metro de matinada” de Joan Barril, que narra una història situada en una estació de tren/metro i que va llegir una locutora de Catalunya Ràdio.
Pel que fa al vocabulari
El xerric dels frens: Soroll estrident de fregadís, especialment metàl•lic.
L’esbufec de les portes: Alenada curta de les que fa qui esbufega (verb: esbufegar (portes o persones) = Respirar molt de pressa, espasmòdicament, per efecte de la fatiga, d’una excitació.)
L’estrèpit dels combois – Soroll fort. L’estrèpit dels canons.
El brunzir de les catenàries – Produir un so per desplaçament dins l’aire a una gran velocitat. Les pedres passaven brunzint.
Nous grinyols…Soroll estrident causat pel fregadís extern o intern en alguna cosa.
Un garbuix de finestres = un embolic…
Amb aquestes frases, no només vam treballar el vocabulari, sinó també la pronunciació:
– El so de la “X”: xocolata.
– El so de les vocals a/e en posició àtona: vocal neutra: Barcelona,.
– El so de la “R” en posició final (normalment no es pronuncia i mai en els infinitius).
– El so de la vocal “O” en posició àtona: completa (so de u)
Pel que fa a la descripció
La protagonista del conte es defineix amb els adjectius següents: pausada, esvelta i tranquil•la.
L’ambient a les andanes del metro es descriu amb les paraules: tranquil, silenciós, solitari i fosc.
En segon lloc, vam parlar de l’entonació.
L’entonació està marcada pel tipus d’oració i pels signes puntuació:
1. L’oració declarativa – entonació descendent(que anuncia)
2. L’oració exclamativa (!)- entonació ascendent (que exclama)
3. L’oració interrogativa (?) – entonació ascendent (que pregunta)
4. L’oració exhortativa – entonació descendent (ordres, que mana)
Els signes de puntuació ens marquen les pauses que hem de fer en la lectura, però hem de tenir en compte que no sempre que hi ha una pausa significa que hi hagi una coma.
. La coma (,) ens indica una pausa curta.
. El punt i coma (;) i el dos punts (:) ens indiquen una pausa mitjana.
• El punt (.), el signe d’interrogació (?), el signe d’exclamació(!) els punts suspensius (…) ens indiquen una pausa llarga.
Després, vam continuar amb la lectura del text “Si m’estimessis” per practicar en situ les diferents formes d’oració. Felicitacions a la Gloria i al Jose. Ho vam fer molt i molt bé!
Per últim, ens vam formar en grups per practicar la lectura dels poemes. Cadascun de nosaltres va llegir el seu poema escollit d’un poeta català i, com a punt final, vam fer la gravació d’aquesta lectura.
Opinió d’en Nanno
No puc creure que sigui l’última setmana del curs S1. Aquest trimestre ha passat extremament ràpid i he notat un progrés important en tots els aspectes del domini del català. També confio a continuar per avançar així. Una salutació.
Opinió de la Marisol
La classe del dijous va ser, com sempre, molt amena i entretinguda. M’ha passat el temps volant, però no tan sols d’aquesta classe, sinó de tot el curs. Cada dia em sento més còmoda parlant i escrivint en català i, a més a més, estic gaudint molt. Què més es pot demanar?
Gràcies Lourdes, gràcies Jaume i gràcies a tots vosaltres, companys!!!
Som-hi!!! Cap al Suficiència 2!!!
