C2 41a sessió
Uns versos a les costelles
Per fi puc escriure l’acta que tenia pendent des de ja fa molts dies. Hi va haver un inconvenient, —ja que quan em va tocar inicialment, va ser el dia que van caure uns quants flocs de neu, la classe es va suspendre. Per tant, l’acta es va haver de posposar.
Així doncs, el dia 5 d’abril vam començar la classe com de costum. Sabeu a què em refereixo ? Exacte. El Jaume va preguntar a cadascú dels alumnes què recordava amb més afecte de la classe anterior. Personalment, em va agradar el fet de repassar els relatius. És un tema molt interessant, ja que estem acostumats a utilitzar-los, però no sempre ho fem correctament.
Quan es va acabar la ronda de preguntes, el Jaume ens va sorprendre amb uns papers de color marró, cartolines blanques i diverses caixes de retoladors. La tasca encomanada era dibuixar i pintar quelcom que pogués il·lustrar els poemes que feia uns dies havíem recitat.
Ens vam dividir en tres grans grups. Al nostre ens va tocar el poema del cor. Vam decidir entre tots que el Jesús dibuixaria un cor del tot realista i entre tots el pintaríem. A la cartolina marró vam dibuixar unes costelles humanes i hi vam escriure els versos del poema.
Ens pensàvem que era bufar i fer ampolles, però no. Ens va costar més del que ens pensàvem, ja que el cor no quadrava on realment el volíem posicionar, dins les costelles. A més a més, retallar les costelles i enganxar-les damunt del cor, és una feina de xinos!
Vam ser l’últim grup en acabar les manualitats. Ens van fer venir a la memòria quan fèiem arts plàstiques a l’institut. L’hi vam entregar, al Jaume, i ja es va donar per finalitzada la sessió.