Arxiu de la categoria ‘General’

  • Xerrada sobre l’economia social i solidària a Nou Barris

    Divendres 20 d’abril tindrà lloc una activitat d’interès sociocultural a Nou Barris. A les 10.00 h del matí, tindrà lloc una xerrada sobre els principis i valors de l’Economia Social i Solidària (ESS) conduïda per MigrESS i Coopòlis. Durant aquesta xerrada s’explicarà el significat d’una cooperativa, quines necessitats es poden resoldre a través de l’economia social i solidària, la diferència entre valor i principi, es parlarà de la migració i l’economia social i solidària i, finalment, hi haurà una presentació d’experiències interculturals i un torn precs i preguntes per als assistents.

    Coòpolis, Ateneu Cooperatiu de Barcelona, promou un ecosistema d’activitat socioeconòmica i formativa, de generació d’ocupació i d’impacte social. Fomenta i promociona l’economia social i solidària a la ciutat i s’orienta prioritàriament a la creació de noves cooperatives així com a la generació de llocs de treball en cooperatives existents, també organitza sessions de formació informatives i de sensibilització sobre el fet cooperatiu. MigrESS busca difondre els principis de la economia social i solidària dins de la població migrant, com a eina que pugui ajudar a resoldre les seves necessitats de manera col·lectiva.

    L’activitat ha comptat amb la col·laboració de l’Ateneu la Bòbila de Porta.

    Dimarts 20 d’abril, a les 10.00 h

    Delegació de Nou Barris, C. Rosselló i Porcel, 12 bxos

    Article complet

  • Torna El Club del joc a Nou Barris

    Dimarts  17 d’abril, al Casal Cívic Verdum es tornarà a reprendre El Club del joc. L’any 2012 es van endegar les sessions d’El Club del joc destinades a mostrar un aprenentatge complementari a la llengua catalana i a potenciar el català en els usos vinculats als ambients de lleure, un dels objectius de la campanya I tu, jugues en català?, del CPNL. El joc és el mètode per excel·lència que tenen els humans per aprendre i conèixer.  Durant una partida de joc de taula es crea un temps i un espai de comunicació intensos on l’atenció està centrada en l’acció del joc: és el lloc on passen les coses i al mateix temps, permet que al seu voltant sorgeixi la conversa, l’intercanvi d’idees i es mostrin diverses actituds davant de les situacions que es plantegen. En aquest escenari de relació sorgeix la necessitat i l’hàbit de comunicació. En aquest context, el que proposa El Club del joc, són un seguit de sessions periòdiques en les quals els participants pugui practicar la conversa en català a través de la interacció i la reflexió conjunta amb d’altres membres del club a l’hora de resoldre l’estratègia per guanya una partida d’un joc de taula i, a la vegada, presentar nous jocs de taula editats en català.

    Durant aquesta primera sessió, jugarem al Carcassonne, premiat com a joc de l’any el 2001. L’escenari recreat és el de la ciutat francesa de Carcassona i la seva regió, famosa per la seva incomparable fortificació medieval que envolta la part antiga de la vila. És un joc d’estratègia i enginy, senzill però complet. El tauler creix a mesura que el joc avança i, torn rere torn, es va expandint un territori de ciutats, monestirs, prats i camins per on cal desplegar seguidors (cavallers, monjos, bandolers i grangers), estenent la influència per tota la regió i per aconseguir així el màxim de punts per guanyar la partida.

    Dimarts, 17 d’abril, a les 18.00 h

    Casal Cívic Verdum (Luz Casanova, 8)

    Article complet

  • La Delegació de Nou Barris se suma a la commemoració del centenari del naixement de Manuel de Pedrolo

    Al llarg d’aquest any 2018, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, a través de la Institució de les Lletres Catalanes, commemora el centenari del naixement de l’escriptor Manuel de Pedrolo amb l’organització de conferències, exposicions, projectes editorials, acadèmics i educatius per a la divulgació de la seva obra. Manuel De Pedrolo (L’Aranyó, 1918 – Barcelona, 1990) és un dels escriptors més prolífics de la literatura catalana contemporània. Va conrear tots els gèneres literaris i va col·laborar amb articles, contes i assajos a la majoria de revistes catalanes de l’època. La seva novel·la Mecanoscrit del segon origen va ser una de les més llegides durant la dècada dels 70: des de la seva publicació se n’han venut gairebé 900.000 exemplars. A més de traduir nombroses novel·les, la seva producció creativa supera el centenar d’obres, sobretot en prosa, amb novel·les com ara Cendra per MartinaJoc brutTotes les bèsties de càrrega o Acte de violència. Va rebre guardons com el Premi d’Honor dels Lletres Catalans.

    Antoni Munné-Jordà  és escriptor, corrector lingüístic i redactor de la revista Serra d’Or. S’ha dedicat professionalment al món de les publicacions en català i a la seva passió literària. Els seus treballs assagístics s’han ocupat d’analitzar, a més del gènere fantàstic, diversos personatges de la història de la literatura catalana, com la figura de Manuel de Pedrolo.

    Dimecres 18 d’abril, a les 11.30 h, Munné-Jordà farà un resum de la vida i l’obra de l’escriptor a l’Ateneu la Bòbila de Porta.

     

    Article complet

  • Campanya “A l’abril, cada paraula val per mil”

    Campanya

    Del 16 al 28 d’abril, les parades dels mercats de Barcelona s’ompliran amb els cartells de la campanya “A l’abril, cada paraula val per mil”. Aquests cartells contindran fragments romàntics d’obres literàries catalanes, d’autors com Albert Sánchez-Piñol, Carme Riera, Isabel-Clara Simó i Empar Moliner, entre d’altres.

    Els cartells seran la base d’un sorteig, obert a tota la ciutadania, que s’articularà a través d’Instagram. Durant la setmana del 23 al 29 d’abril, els participants hauran de penjar una selfie on es vegi algun dels cartells de la campanya acompanyada d’una declaració d’amor a la parella, a la cultura, a la llengua, a la ciutat, a la vida…

    El lliurament de premis del concurs tindrà lloc el dijous 3 de maig a la tarda al mercat de la Concepció, en el marc d’un acte de formació de parelles lingüístiques del programa Voluntariat per la llengua del Consorci per a la Normalització Lingüística. Els premis consistiran en tres cistelles amb productes de mercat, gentilesa dels paradistes.

    Paral·lelament, el CNL, amb la col·laboració de Mercats de Barcelona i amb l’objectiu de reforçar i donar més difusió a la campanya, organitzarà en 12 mercats estratègics de la ciutat, diverses activitats obertes a tot el públic, com lectures de fragments literaris, trobades amb escriptors i acompanyaments musicals.

    “A l’abril cada paraula val per mil” és una campanya ideada pel CNL d’Osona que es va iniciar l’any 2012.

    Enllaços relacionats

    Article complet

  • El Departament de Cultura i l’Idescat impulsen una macroenquesta sobre les llengües de Catalunya

    • L’Enquesta 2018 es farà a 9.000 persones, 1.500 més que en l’Enquesta precedent de 2013
    • Forma part de la Llei del Pla estadístic de Catalunya 2017-2020 i té l’objectiu d’obtenir informació per a la definició de les polítiques lingüístiques del català i de l’occità
    La Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura i l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) inicien aquesta setmana el treball de camp de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població 2018, que aportarà informació actualitzada sobre la realitat lingüística de Catalunya, el coneixement, la identificació lingüística i els usos lingüístics dels ciutadans en diversos espais de relació i consum i permetrà observar-ne l’evolució temporal. L’Enquesta és clau per impulsar polítiques de foment del català i l’aranès més ajustades a les necessitats de la població.
    El treball de camp finalitzarà al setembre, un cop realitzades les 9.000 enquestes corresponents a un univers de 6.443.771 milions de persones de 15 anys o més. L’edició de 2018 s’amplia amb 1.500 enquestes més que la mostra de 2013, que era de 7.500. L’ampliació del mostreig en millorarà la perspectiva territorial, especialment per aprofundir en el coneixement de la realitat lingüística de les àrees metropolitanes. L’Idescat i Política Lingüística faran públics els resultats de l’Enquesta 2018 la primavera de 2019.

    Article complet

  • L’acte inaugural de l’Any Pompeu Fabra reivindica el català com a llengua per a tothom

    450 persones van assistir ahir a l’acte inaugural de l’Any Pompeu Fabra, organitzat per la Generalitat de Catalunya, que va tenir Lloc al Teatre Zorrilla de Badalona, localitat on Fabra residí i on va treballar en la part més significativa de la seva obra
     L’acte el va cloure el president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent, que va afirmar que “la biografia de Fabra té moltes connexions amb l’actualitat”  i a manera d’exemple va referir-se als atacs que està patint actualment la llengua catalana en diversos àmbits. En relació amb el sistema d’immersió lingüística va afirmar que “ha demostrat ser un mètode d’èxit i no només pels resultats acadèmics, sinó pels resultats socials. La nostra escola és una gran eina de cohesió social i forma part del gran consens polític de país”. Finalment, Torrent va declarar que “no permetrem que el mètode d’immersió lingüística, fruit de l’empenta de famílies castellanoparlants, es perdi”.

    Article complet

  • La delegació de Nou Barris participa en el Dia Internacional de la Llengua Materna

    Dimarts passat, amb motiu del Dia Internacional de la Llengua Materna, la delegació de Nou Barris va encarar les classes de català bàsic d’una manera més sensibilitzada amb les llengües d’origen dels alumnes.

    Un exemple d’aquest fet va ser durant la primera sessió del curs bàsic 1 de la professora Pilar Carulla. En el transcurs de la classe, els alumnes van escriure salutacions en la seva llengua materna al costat de l’equivalent en català. El resultat va ser gratament emotiu perquè l’aula es va omplir de musicalitat amb la fonètica de llengües llunyanes i poc conegudes. S’hi va poder sentir garífona (es parla a la costa d’Hondures), bubi (de Guinea Equatorial), àrab, lituà, letó, francès, anglès, gallec i castellà, entre d’altres.

    El 21 de febrer va ser proclamat Dia Internacional de la Llengua Materna el 8 de juny de 2007 per l’Assemblea General de la ONU amb la finalitat que tots els estats membres donin suport i promoguin la conservació de les llengües que es parlen arreu del món.

    Article complet

  • Homenatge a Quima Jaume en el 25è aniversari de la seva mort

    En ocasió del 25è aniversari de la mort de la poeta Quima Jaume (Cadaqués, 1934-1993) el pròxim 28 de febrer, a les 19 hores, se li farà un homenatge, organitzat per la Institució de les Lletres Catalanes i la Biblioteca de Catalunya.
     Imatge relacionada
    L’acte comptarà amb la intervenció d’Eugènia Serra, directora de la Biblioteca de Catalunya, i Rosa Ardid, marmessora de Quima Jaume i estudiosa de la seva obra, que presentaran l’acte. Hi haurà un col·loqui sobre l’obra i la trajectòria literària i vital de Quima Jaume en què intervindran Rosa Ardid; Neus Aguado, poeta, assagista i periodista cultural; Lluïsa Julià, escriptora i assagista de la literatura escrita per dones, i Caterina Riba, doctora en Literatura i investigadora en poesia contemporània d’autoria femenina.
    L’homenatge, que tindrà lloc a la Biblioteca de Catalunya, acabarà amb un recital poètic, a càrrec de poetes guanyadors del Premi “Cadaqués a Quima Jaume” amb Lluís Calvo, Antoni Clapés, Agustí Pons. La cloenda anirà a càrrec de la secretària general del Departament de Cultura, Maria Dolors Portús.

    Article complet

  • Pompeu Fabra, protagonista dels nous dictats en línia del Departament de Cultura

    Des que es va estrenar, el recurs Dictats en línia ha rebut més d’1 milió de visites i 2 milions de visualitzacions
    La Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura ha creat els Dictats Fabra, un conjunt de dictats en línia dedicats al Mestre amb motiu de la commemoració, l’any 2018, dels 150 anys del seu naixement i dels 100 anys de la Gramàtica catalana. Els dictats es poden fer i autocorregir en línia, i també se’n pot descarregar lliurement tant l’àudio com el text.
    A través d’aquesta nova sèrie de dictats, els usuaris podran conèixer curiositats de la vida i l’obra de Pompeu Fabra mentre amplien el domini de l’ortografia catalana. Els textos han estat elaborats per les escriptores i professores de català, Mònica Batet i Sònia Moll. Els àudios han estat enregistrats per locutors professionals Xavier Martin i Montse Llussà.
    Els Dictats Fabra, que amplien l’oferta de propostes disponibles des de l’octubre de 2016 a l’eina Dictats en línia del web Llengua catalana,  es distribueixen en quatre nivells de dificultat: elemental (B1), intermedi (B2), suficiència (C1) i superior (C2). Amb els Dictats Fabra, Política Lingüística ofereix 207 textos per practicar i assolir de manera autònoma el domini de 12 aspectes ortogràfics (apostrofació, vocalisme, accentuació, etc.)
    Els dictats són un material complementari totalment indicat per a les persones que segueixen cursos de català per a adults i per a persones que es formen en llengua catalana de manera autodidacta. A més, també són un recurs didàctic de primer nivell per al professorat de català del Consorci per a la Normalització Lingüística, els ensenyants de català com a llengua estrangera arreu del món i una bona eina per conèixer el nivell d’escriptura i comprensió lectora dels alumnes. Des que va néixer a final de 2016, els Dictats en línia han rebut més d’1 milió de visites i 2 milions de visualitzacions.

    Article complet

  • El Tribunal Constitucional anul·la l’atribució de ‘preferent’ a l’aranès

    La Sentència, que esmena la Llei de l’occità, aranès a l’Aran, li manté l’atribució de llengua d’ús normal a l’Aran
    El TC ha declarat nul·la la presència del mot ‘preferent’, atribuït a l’occità aranès, a la Llei 35/2010, de l’1 d’octubre, de l’occità, aranès a l’Aran, aplicant el mateix criteri que va utilitzar en la sentència de 2010 que modifica l’Estatut d’autonomia de Catalunya votat en referèndum. El Tribunal manté, però, el mandat que l’aranès sigui llengua d’ús normal en els àmbits on la llei especifica aquest caràcter, si bé insisteix a matisar-ho remarcant que les altres dues llengües oficials, el català i el castellà, també han de ser d’ús normal a l’Aran.
    El Tribunal espanyol manté també la possibilitat, repetida en sentències anteriors, d’adoptar mesures de política lingüística tendents a corregir “situacions històriques de desequilibri d’una de les llengües oficials respecte de l’altra.”
    La sentència, que no té en compte la Carta Europea per a les Llengües Regionals o Minoritàries, ratificada per l’Estat espanyol l’any 2001, respon a la impugnació formulada pel Govern de l’Estat, presidit per José Luis Rodríguez Zapatero, l’any 2011.
    L’occità és la llengua pròpia de l’Aran on es denomina aranès i disposa d’una oficialitat regulada per la Llei 35/21010, també a tot Catalunya. Segons l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població de l’any 2013, un 80,7 % de la població de l’Aran entén l’aranès, un 55,6 % el sap parlar i un 34,9 % el sap escriure.
    La Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura impulsa polítiques de foment de l’occità, entre les quals hi ha el suport a l’Institut d’Estudis Aranesi, Académia aranesa dera lengua occitana (IEA), als cursos que organitza el Conselh Generau d’Aran i els que el Cercle d’Agermanament Occitano Català porta a terme a Catalunya. També ha impulsat la Mòstra de cinema occitan, entre d’altres activitats. Des del 2017, també impulsa una nova línia de subvencions per a activitats de foment de l’occità.

    Departament/s

    Article complet


Arxius


Categories


Entrades recents


Comentaris recents


etiquetes