Tancat per vacances!

Amb aquest fred  ja tenim ganes que arribi el bon temps i pensar on anirem de vacances i com ha de ser el viatge. Escolliu algunes de les preguntes que heu preparat a classe i responeu-les:

    • On t’agradaria anar de vacances?
    • On vols viatjar? A Nova York o a França?
    • Què prefereixes, viatjar sol o acompanyat?
    • Què prefereixes, el mar o la muntanya?
    • Què prefereixes, un apartament o un hotel?
    • Què prefereixes, viatjar en tren o en cotxe?
    • Quin parc natural de Catalunya t’agradaria visitar?
    • Què menjaràs per dinar?
    • Què voldries menjar per sopar?
    • A quina hora vols anar a dormir?

 

Recordeu que heu d’utilitzar: voldria anar…, voldria visitar…, m’agradaria menjar…, prefereixo…

Share

Voler és poder

Aquí teniu un capítol de la sèrie 4 Cats. Mireu-lo i responeu les preguntes que hi ha a continuació:

Feu clic aquí per veure la transcripció del text i el vocabulari.

  1. A quina hora es lleva el Carles?
  2. Quins bons propòsits es fa el Carles?
  3. El Carles té poca o molta força de voluntat?
  4. De quan és la multa que ha de pagar si no compleix la promesa?
  5. Quant paga el Carles a la Bel?
Share

Què hi ha a prop de casa teva?

A prop de casa meva, a cinc minuts a peu, hi ha l’estació de tren i un parc. A davant de casa hi ha un taller mecànic i a l’esquerra hi ha una perruqueria. A darrere de casa meva, hi ha un bar i una farmàcia. Al costat de la farmàcia hi ha una botiga de menjars preparats. L’hospital és una miqueta lluny. M’agrada el meu barri perquè hi ha de tot i és tranquil.

No trobeu que a Catalunya hi ha molts bars i moltes perruqueries? A cada país, hi ha botigues i serveis diferents. Per exemple, al sud d’Itàlia hi ha moltes pastisseries. Aquí a Catalunya, en canvi, són més habituals els forns de pa que també són cafeteries.

I a prop de casa teva què hi ha?
Recordes alguna botiga o servei que hi ha al teu país i que aquí no és tan habitual?

(Fes clic a la imatge per veure el vocabulari de la ciutat)

Share

I tu, quin programa has vist?

Ahir a la classe del B3 vam parlar de programes de televisió i ràdio. A partir de les vostres exposicions vam aprendre molt vocabulari: enrenou, borinot, sonat, coi!, rusc, ruquet… A continuació us deixo els dos programes que ens van presentar la Sally i la Puri.

Tot un món. Capítol: Llibres amb ritme

30 minuts. Capítol: Tu, vacunes

Share

Paraules viatgeres

Amb motiu de la celebració del Dia Internacional de la Llengua Materna, els alumnes del Bàsic 2 del matí van aprofitar per parlar de les seves respectives llengües (castellà, anglès i suec) i d’altres temes com  l’entrada de noves paraules, les variants dialectals, l’argot o la pronúncia de marques estrangeres.

2016-02-25

Van començar recordant paraules inventades que deien de petits a casa i que eren d’ús estrictament familiar. A casa de la família Pilafis, per exemple, s’havien inventat l’adjectiu pilafeado per dir que algú estava enfadat.

Ja sabem que els mots són viatgers i que les llengües reben préstecs contínuament però pot passar que una llengua com el castellà no rebi els mateixos préstecs en els diferents territoris on es parla. A l’Argentina, per exemple, reben molts més préstecs de l’anglès que el castellà de la península. Un congelador és un freezzer i els productes estan freezzados. Els alumnes argentins del grup se sorprenen que en castellà peninsular del mouse, el desktop i el pendrive se’n digui ratón, escritorio i lápiz de memoria.

stock-photo-23407090-yellow-umbrella-and-deck-chairs-south-beach-miami

Però no sempre és l’anglès la llengua que presta paraules a la resta. L’anglès té moltes paraules d’origen llatí incorporades a través del francès, com ara parasol, amb el mateix significat que el català para-sol. També tenen préstecs de l’alemany: per parlar del doble d’una persona, utilitzen el mot doppleganger. Curiosament, l’alemany també va exportar aquesta paraula al suec, tot i que l’han adaptat i diuen dubbelgångare. En suec, malgrat la forta presència d’anglicismes, també tenen paraules que vénen del francès, com parapluie per referir-se a un paraigua.

En definitiva, la classe va servir per adonar-nos de com evolucionen les llengües, de com s’adapten als canvis i, sobretot, de com ens adaptem les persones a les diferents maneres de parlar quan anem a viure a un altre país.

Share