Llegim Maria Barbal!
El 25 de febrer tindrem la gran sort de poder compartir una estona amb una de les escriptores contemporànies més importants de la literatura catalana: Maria Barbal.
És per això que al Taller de conversa hem llegit i fet activitats sobre el llibre Carrer Bolívia i a l’S2 i al Taller de gramàtica també hem llegit i treballat diversos aspectes de Pedra de Tartera.
A continuació teniu una sèrie d’enllaços que us ajudaran a conèixer millor l’autora i l’obra:
www.lletra.uoc.edu/ca/autora/maria-barbal
www.escriptors.cat/autors/barbalm
http://www20.gencat.cat/docs/CulturaDepartament/ILC/Documents/Arxiu/Barbal.pdf
www.tnc.cat/ca/pedra-de-tartera
www.escriptors.cat/autors/barbaliti/guies1.html
Pel que fa a Pedra de tartera, cliqueu aquest enllaç si voleu accedir a una llista de vocabulari propi de la novel·la amb l’equivalent en la varietat estàndard. Potser us ajuda a seguir el fil argumental amb més facilitat.
Espero que passeu una molt bona estona amb les lectures proposades i que us serveixin no només per continuar amb el vostre aprenentatge de la llengua sinó també per endinsar-vos una miqueta en el món de les lletres catalanes.
Us animo a deixar els comentaris que cregueu oportuns en aquesta entrada. A veure qui és el primer a trencar el gel!
2 comentaris
Carmen Izquierdo, María, Maribel
03 febr. 14
21:57 #
“Escric per ser qui no sóc”
Maria Barbal, nascuda a Tremp a final de l’any 1949, començà a escriure per què “el meu pare me n’havia demanat un reportatge quan vaig viatjar a Castella amb l’institut”; l’autora destaca “el seu amor per la terra i les persones, per la lectura…”, definitius en el fet què l’escriptora comencés a escriure.
Menuda, amb un rostre dolç què recorda a l’àvia què sap contar un conte, de fet Maria Barbal ja ho tenia clar quan començà el seu camí en el món de la literatura.
Després de passar la seva primera joventut al Pallars, arribà a Barcelona a l’any 1964, on cursà el batxillerat. A l’any 1971 es llicencià en filosofia i lletres per la Universitat Central de Barcelona. Un cop llicenciada es dedicà a l’ensenyament, però l’amor a les paraules creixía fort y arrelà. De fet, florí amb la seva primera novel.la, Pedra de tartera, amb què guanyà el premi Joaquim Ruyra a l’any 1984. Això només fou el començament, per què des d’aleshores han vist la llum obres com per exemple Càmfora, País íntim o Carrer Bolívia.
Guardonades amb numerosos premis i traduïdes a varies llengues, les seves obres han trobat sense cap mena de dubte un lloc en el cor dels seus lectors, què, potser no escriuen, però sí llegeixen per ser qui no són i què troben aquells sentiments insondables que naveguen a l’ànima de l’ésser humà. En Carrer Bolívia destaquen temes com el sentiment de desarrelament, la migració com una oportunitat per la qual lluitar, la solidaritat, la construcció d’un teixit d’nfraestructures i la cohesió social. Novel.la en consonància amb els temps actuals, Maria Barbal sap arribar als seus lectors amb senzillesa i un llenguatge directe.
Benita
09 març 14
20:23 #
MARIA BARBAL: PEDRA DE TARTERA
A l’autora no la coneixia, mai havia llegit res seu, la veritat que després de conèixer-la em vaig quedar impressionada en veure la quantitat de llibres que ha escrit i d’altra banda en l’entrevista que va donar em va semblar una dóna molt maca.
Tartera o tarter és una extensió de terreny, al flanc d’una muntanya, coberta de pedres despreses dels cims .
El títol, em sorprèn una mica, per relacionar-ho amb el castellà, no ho assimilo gaire amb la narrativa.
Alguns dels títols dels llibres escrits per l’autora segons informació:
NOVEL-LA
Pedra de tartera. Càmfora. Bella edat. País íntim. Emma. Escrivia cartes al cel etc.
També ha escrit alguns en prosa, narrativa breu i infantil, i una obra de teatre l’helicòpter
Per alguna de les seves obres ha rebut diferets premis.
En Pedra de tartera, el personatge principal es la Conxa , també ha estat posada al teatre.
Conxa, de jove, és vital i entusiasta, en l’expressió dels seus sentiments igual que tots els personatges del seu entorn. En la maduresa té la capacitat de reflexionar, la lucidesa de veure la inutilitat de la vida sempre sotmesa als altres , i la capacitat de denúncia de la pobresa material i humana, tot i fent-ho sense emprar mai un to rebel. La resignació és la seva companya en tot moment. Conxa és un personatge molt ben caracteritzat, ric en matisos i que ens permet veure l’evolució que fa al llarg de la seva vida a causa de totes les seves vivències. És un model de dòna . En la darrera fase de la seva vida, ja canvia, ens diu, com a resum de la seva existència: em sento com una pedra amuntegada en una tartera.
Alguns a cataloguen el pallarès com a dialecte pertanyent al català nord-occidental, d‟altres, com canvi, prefereixen denominar-lo subdialecte, i de fet, és així, ja que es tracta d‟un parlar menor pertanyent al dialecte nord-occidental de la llengua catalana.
Com no he tingut suficient temps de llegir-ho bé, vaig fer un petit resum de com vaig entendre-ho.
Benita Seoane