Ja tenim aquí l’últim dels itineraris: el de la Rosa, l’Àngela i l’Arrate. Això és el que han escrit:
El nostre objectiu és fer-vos conèixer els Jardins de Maria Mercè Marçal, el carrer de Joan Pagès i Andreu i acabar a la plaça de Teresa Valls i Diví, tot i que, durant el passeig, anirem veient altres indrets molt bonics.
El nostre itinerari el començarem al principi del carrer Raurich, nom que rep d’una antiga masia situada on ara hi ha l’ambulatori Montclar. Carrer amunt ens trobarem unes cases modernistes dels inicis del segle XX, fetes per gent emigrada a Amèrica o Cuba i que decidien quedar-se definitivament a viure en el seu lloc d’origen. Una bona mostra la trobem en el n.52 d’aquest carrer. Continuarem caminant fins a arribar al Casal de Marianao, situat al carrer Miquel n.2. (a la foto). Aquí farem una parada més llarga, ja que us explicarem el perquè d’aquest nom.
El barri de Marianao és, si més no, el més antic de Sant Boi, ja que el nom del barri va sorgir d’una antiga propietat dels marquesos de Marianao, descendents de la família Samà, establerta a l’Havana (Cuba) i promotora d’una ciutat d’estiueig, Marianao, a 12 quilòmetres de la capital cubana. A la mort del marquès de Samà, l’herència passà a un nebot seu. Entre les propietats heretades hi havia una antiga masia a Sant Boi anomenada Casa Sans. Just en aquest indret és on hi ha el Marianao santboià, que rep el nom en record del lloc on el marquès va viure a Cuba. Aquesta masia es va refer tota el 1906 per acollir el Centre Estiuenc Sant Jordi conegut popularment com “el casino dels rics”. Aquí es feien activitats de lleure típiques de la gent benestant, per tant era com una illa dintre d’un poble totalment agrícola.
Dit això continuarem per la carretera del Bori (agafa el nom d’una antiga quadra jurisdiccional, coneguda també per Joan II –segle XI- entorn de la torre de Benviure) i passarem pel davant del Petit Chateau (restaurant), seguirem pel carrer Llibertat fins a trobar els Jardinets de Maria Mercè Marçal (tan petits i desfavorits que ningú pot creure que siguin uns jardins).
Tot seguit continuarem pel carrer Eusebi Güell fins a arribar a la ronda Sant Ramon, via que d’una banda serveix per travessar el poble tant per a vianants com per als cotxes i que per l’altra banda és un eix comercial i d’esbarjo.
Tombant a la dreta, aproximadament a dos-cents metres hi trobem una rotonda (plaça Joan N. García Nieto) i a la dreta hi ha el carrer Girona, on es troba la Fundació Marianao, edifici conegut popularment per la casa de les coloraines, lloc on es fan moltes activitats, sobretot per al jovent.
Passada la rotonda, el segon carrer a la dreta és el carrer de Joan Pagès i Andreu. Caminarem tot el seu recorregut fins a la plaça de Montserrat Roig (escriptora catalana que va morir el 1991 als 45 anys; el 1966 va participar a la “caputxinada”) on es troba l’edifici de L’Olivera, centre esportiu i de formació. Vorejant l’edifici arribarem a la plaça Teresa Valls i Diví (la Noia Xica).
Un cop fet aquest itinerari, hem pensat que en tenim un altre de més maco. Un cop situats al Casal de Marianao, en lloc de tombar cap a la carretera del Bori, podíem continuar pel carrer Miquel, llavors podem veure algunes de les cases modernistes de primers del segle XX amb la data de la seva construcció a la façana. Igualment caminant pel carrer Miquel arribarem a la ronda Sant Ramon, però llavors no passarem pels Jardinets de Maria Mercè Marçal.
En el carrer Miquel si tanquem els ulls una estona podríem arribar a somniar com les dones passejaven amb les faldilles llargues per anar al “Casino”.
Bé, fins aquí ha sigut el recorregut dels llocs que ens pertocaven, esperem que el feu un altre cop al vostre aire, per gaudir amb més detall de tot el que bonament hem intentat explicar.
Article complet
Francesc Hidalgo, M. Rosa Anglès i Andrea Buendía
Sant Jordi 2014
