Un club de lectura de conte a l’S1
Us proposo que dediquem part de les sessions del curs a llegir i a comentar contes. Us n’explico el funcionament tot seguit. Cadascú triarà un conte d’un autor català i el llegirà a casa. Un cop llegit, a classe ens explicarà quin conte ha triat, ens farà cinc cèntims de l’autor, n’explicarà breument l’argument, en llegirà un petit fragment i, per últim, farà una valoració breu del conte: per què l’ha triat, si li ha agradat o no…
També haurà de fer un petit text que contingui tota aquesta informació anterior i exposar-la en l’apartat de comentaris d’aquesta entrada. A veure qui s’anima a ser el primer!
16 comentaris
Núria Vidal
19 set. 16
17:41 #
De fet, qui s’anima a ser el segon! Trenco jo el gel perquè tingueu una mostra del que s’ha de fer.
El conte que jo he triat es diu Ja t’ho deia jo! i pertany al recull Dones, d’Isabel-Clara Simó, una escriptora alacantina (Alcoi, 1943) que ha conreat gèneres tan diversos com el periodisme, la novel·la o els contes. Dones és un dels seus llibres de contes més coneguts i ha estat portat al teatre i, fins i tot, al cinema.
Si he triat aquest conte en què una mare recrimina tot de coses a la seva filla fins al punt de culpar-la de la ruptura del seu matrimoni és perquè -a banda que destil·la una mala bava que ens pot arribar a fer riure malgrat la situació desagradable en què es troba la protagonista- descriu alguns dels personatges de manera magistral i és un bon exemple per al tema amb què iniciarem el curs: la descripció de persones.
Yolanda Vargas Rojas
26 set. 16
20:53 #
Hola Jo he escullit un relat curt que es diu Records d’infantesa, de Montse Assens i Borda és de Maçanet de la Selva, és poetessa, pintora i fotògrafa, fundadora de l’associació de relataires en català,
M’agradat perqué en poques linies simplifica i descriu la infància i la seva inocència i de gaudir de la seva protecció.
Una mena de descriure una època de la nostra vida.
Mercedes
10 oct. 16
10:41 #
El conte que jo he triat es diu Estimat, t´he de deixar, d`Hermínia Mas, és poeta i contista, ha escrit contes per a nen i nenes de totes les edats, el darrer dels quals hi trobem un punt de partida per a la reflexió sobre alguns dels petits i grans temes que omplen la vida quotidiana.
La protagonista és molt sincera i escriu una carta a la seva parella dient-li que malgrat el temps que han passat junts, amb experiències i records meravellosos que no oblidarà mai, ha decidit deixar la relació, té pensaments oposats perquè el sempre a estat al seu costat, als moments bons i dolents, malgrat tot, ella fa el que creu que està bé, vol ser ella mateixa, i sense mentides prefereix ser totalment sincera.
Aquest conte ens convida a relexionar sobre les nostres pròpies emocions.
Marta
10 oct. 16
12:22 #
He escollit el conte d’amor etern de la Maria Clara Prats Roig nascuda a l’Atmella del Vallés al 1960, aficionada al dibuix i a l’escriptura, va ser quan descobrir a Pere Calders que va apuntar-se a un curs d’escriptura creativa i des de llavors ja no parat quedant finalista en diferents concursos de conte curt per adults.
El que m’ha cridat l’atenció d’aquest conte es com explica d’una manera clara, irònica i sense cap dramatisme els canvis i degeneració que pateix el matrimoni d’en Dídac i la Bàrbara des de que s’enamora fins que moren un al costat de l’altre.
La meva reflexió es que potser els dos es mereixien, ja que l’únic que perdura i creix fins el final dels seus dies són les ganes de fer-se la punyeta mútuament i viure una relació totalment malaltissa que cap dels dos es capaç de canviar.
jaume
15 oct. 16
19:26 #
He triat un conte curt, però a la vegada segons el meu parer intens.
Ès del Quim Monzó, va néixer a Barcelona l´any 1952, és narrador, articulista i traductor.
El conte es diu ´´Uf, va dir ell´´.
Aquest conte és molt interessant per què sent no massa extens, deixa clarament marcades forces conductes d´una parella que viuen fa anys junts.
El sopor, la monotonia, cada dia faren el mateix, i només disfruten a la nit quan dormen, amb els seus somnis.
Recomano llegeir-lo, anims…..
M.Isabel Santos
20 oct. 16
3:12 #
El relat que he esculli’t és de l’escriptor Sergi Pàmies, que va néixer a París l’any 1960.
Fill de Gregorio López Raimundo, secretari general del PSUC i de Teresa Pàmies i Bertràn,escriptora catalana i també activista comunista.
El relat es titula “El mapa de la curiositat”.
Explica la infantesa de l’escriptor a París on va néixer, el despertar a la vida,en un barri on tots els nens son fills d’inmigrants.On jugant nens d’Algeria,Portugal, Marroc, Espanya, Polònia el Senegal.
Els nens forma’n una colla i gaudeixen, en un descampat ple de brutícia i deixalles, de les coses que els envolta’n.
Viu en un pis de proteció oficial d’un barri marginal.
A casa la situació de l’exili la veu amb naturalitat, està acostumat des de petit.
El seu pare és secretari general del PSUC i la mare també activista comunista.
Sempre estan pendents de poder amagar-se si trucan a la porta.El pare sempre s’amaga.Viuen amb la por que el detinguin.
El Sergi Pàmies no pot portar el cognom del pare.
Encara que viu amb aquest problemes ell és petit i la curiositat és molt forta i té moltes il.lusions.
La família sempre té el pensament de tornar a Espanya quan mori el dictador, pero ell té sentimens contradictoris. No sap on pertany.
Tot aixo vist des de la mirada d’un infant.
Teo Vázquez
20 oct. 16
21:08 #
No us proposo llegir un conte, us proposo llegir disset. L’obra es titula, “Te deix, amor, la mar com a penyora”. La va escriure Carme Riera (Palma de Mallorca 1948), catedràtica de literatura espanyola i escriptora en llengua catalana, membre de la Reial Acadèmia Espanyola des de l’any 2012. Es va donar a conèixer l’any 1975 precisament amb el llibre que us recomano.
El llibre, com ja he comentat, està format per disset contes o relats curts, protagonitzades per uns personatges al marge de la normalitat quotidiana, que sobreviuen en un món que no els comprèn.
Precisamente per aquesta raó m’agrada tant aquest llibre, personatges marginats en situacions diferents i especials. El mar, les dones i l’amor protagonistes de totes les històries, hi ha en aquest llibre históries d’amor desafortunades o amb final tràgic, hi ha morts secretes i sense resoldre.
En resume una perita joia la qual no podeu deixar de llegir.
Teo Vázquez
20 oct. 16
21:13 #
Realment volia escriure “una petita joya” però el corrector……
Núria Vidal
21 oct. 16
8:16 #
Gràcies a tots per les aportacions que aneu fent!
I sí, Teo, el corrector fa males passades. I el text predictiu del mòbil, també. Horrorós! Aquestes màquines ens acabaran matant!!!!!
Pura
22 oct. 16
16:42 #
He escollit un conte d´en Pere Calders, del seu llibre: “De teves a meves “. Aquest escriptor de llengua catalana va nèixer a Barcelona l´any 1912 i va escriure molts llibres al llarg de la seva vida.
Aquest conte tracta d´un home que va a veure al seu amic perquè té una crisi profunda sobre el sentit de la vida. L´amic que té un problema perquè no pot pagar unes lletres vençudes , se´l mira i li diu que ell no té la solució als seus problemes . LLavors, truquen a la porta un procurador i quatre homes que li anaven a embargar. Només li deixen una taula, un llit i dues cadires. Després de veure això el visitant li dóna uns cops a l´esquena
i li diu ja et telefonaré demà perquè això meu no té gaire espera.
Es tracta d´una persona tant capficada en la seva desolació, que no li deixa veure el problema que té el seu amic i així poder ajudar-lo.Tampoc troba un motiu per viure. El seu pensament no li deixa veure que la vida és l´existència dels éssers vius, és el més valiós que tenim. Sense ella no existiriem (la vida no és fàcil) . Però hi ha moltes coses bones per fer, amb positivitat, amb molta il·lusió i amb bona voluntat de fer tot el bé que tinguem al nostre abast.
Ana Maria Cayero
23 oct. 16
19:23 #
Hola, el conte que he triat es diu Pardalets i pertany al recull Dones, d’Isabel-Clara Simó. Escriptora alacantina ( Alcoi, 1943 ). Periodista, escriptora de novel.la i contes.
En aquesta història una turista a Milà observa el comportament d’uns pardalets que s’han aturats als seus peus, mentre pren una cervesa. La mare del pardalets fa viatges constants per tal d’aconseguir menjar per ells. Un colom li pren el menjar, ella lluita sense parar per trobar quelcom per alimentar als fills, que no fan res més que jugar. Mentre la mare vola per trobar aliment, els pardalets aconsegueixen menjar a la taula del costat, però no es molesten en guardar res per la mare que encara no ha pogut menjar res.
Aquesta història fa pensar en el comportament egoista d’alguns fills que no es preocupen dels pares, i en l’actitud sacrificada de les mares que sovint s’obliden d’elles mateixes i només pensen en els seus fills.
Conchi
25 oct. 16
15:42 #
Jo he escollit el conte INVASIÓ SUBTIL de Pere Calders, que es troba en la recopilació de contes Invasió subtil i altres contes.
Pere calders va néixer a Barcelona (1912-1986). Va treballar a El Diario Mercantil i a l’Avui dels anys trenta, en aquest diari va escriure el seu primer conte. L’any 1936 va publicar els seus dos primers llibres, el recull de contes El primer arlequí i la novel•la curta La glòria del doctor Larén. L’any 1937 es va allistar a l’exèrcit de la República i l’any 1938 va publicar Unitats de Xoc. Calders va ser internat en un cap de concentració, d’on es va evadir. Després d’una curta estança a França es va exiliar a Mèxic. L’any 1942 va publicar el seu primer recull de contes posterior a la guerra civil.
La seva obra, no va aconseguir un èxit popular important fins que, el setembre de 1978, el grup de teatre Dagoll Dagom va escenificar alguns contes seus amb el muntatge Antaviana. L’any 1986 va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.
Invasió subtil i altres contes es va publicar el 1978. Pere Calders satiritza a molt d’humor, la manca d’imaginació i a la impossibilitat de reaccionar, fins i tot davant dels fets més insòlits, d’una forma raonable. A l’Hostal de Punta Marina de Tossa hi ha el protagonista de la història. Aquest es passa tota la conversa intentant entendre perquè un japonès s’assembla tant a ell. Sense donar-se conta que un senyor català és un japonès simplement perquè té la fòbia que els immigrants ens invadiran. Acaba amb la conclusió que si tots invadeixen com aquell japonès del restaurant serà difícil evitar-ho.
Susana
08 nov. 16
22:13 #
He triat un conte de Maria Clara Prats Roiq que es titula “Diagnòstic”. La Maria Clara va néixer a l’Atmella del Vallès el 1960 i des de petita l’escriptura i la pintura han estat les seves afeccions. Arran de llegir a Pere Calders va començar a escriure contes sovint amb un fons irònic i des de l’humor.
Aquest conte explica la història d’un senyor que, tot i trobar-se perfectament ,el metge li diagnostica una malaltia greu de la qual morirà en sis mesos. Al arribar a casa, li comenta a la seva dona i decideixen aprofitar el temps. Encara que s’estimaven molt havien caigut en la rutina i van decidir aprofitar els calerons estalviats per viatjar. Van fer un primer viatge però no tenia cap dels símptomes de la malaltia. Estranyat va anar al metge i aquest li va confirmar el diagnòstic tot i que el trobava bé de salut. Van fer un segon i un tercer viatge a l’espera d’aquells símptomes i res de res, fins que al sis mesos reben una trucada urgent del metge que els cita a la consulta. Molt amable i defensant els avanços tecnològics els hi explica que l’ordinador s’havia equivocat , que estava més sa que unes pasqües i que el malalt era una altra persona, que havia mort, raó per la qual es van adonar de l’error. Mentre sortien de la consulta comentaven que els hi havia tocat la millor part i que el pacient segurament havia mort sense angoixa.
M’ha agradat aquest conte perquè està escrit en to positiu i perquè convida a gaudir de la vida en tot moment no només quan està a punt d’acabar-se.
Assia
17 nov. 16
22:11 #
He llegit el conte´´ Porc bullit amb salsa de rave“de Quim Monzó del seu recull que es titula Vuitanta -sis contes,publicat en 1999,reuneix els primers llibres de narració del escriptor; en aquest conte Quim Monzó segueix amb l´ habilitat d´utilitzar l´ humor negre i sorprèn amb el desenllaç imprevist.
Es tracta de una trobada de dos cosins després de molts anys de mala relació , el protagonista és un agent de la propietat immobiliaria, desil.lusionat; el seu cosí ha tingut sort i li va bé la vida,
l´agent li ven una casa, ho celebren sopant un Porc bullit amb salsa de rave,van al cinema i veuen una pel.lícula policíaca i així sorgeix l´idea del crim perfecte.
Quan estan a casa del agent -desprès de passar per diversos bars – s´entén l´origen de la mala relació: una història d´amor i traÏció antigua i tot indica que el protagonista vol matar al seu cosí………però no.
El final inesperat de Quim Monzó : el protagonista es suïcida i deixa totes les pistes preparades per inculpar al seu cosí….era la seva venjança i la seva visió del crim perfecte.
És un conte senzill però convida a reflexionar sobre temes com : la soposada culpabilitat, innocència i justícia.
AGUS
29 nov. 16
21:46 #
El conte escollit es de Pere Calders i és diu: El testament de “La hiena”
El tracte d’un intent d’assassinat d’un funcionari.
Comença que és rebut molt ràpidament ja que li porta un paquet de una amiga seva, i un cop dins a la caixa porta una pistola, i és aquí a on ha fet l’engany al control de metall amb el paquet a on porta i entrar la pistola per assassina al funcionari
Quan entra dins del despatx, i se seu davant de la persona que vol mata, el funcionari comenta que és normal que pugui passar aquestes coses com el de la caixa pel control ja que tot el sistema està corrupte.
Quan estan tot dos asseguts, un davant d’altre, el assassí li diu que li ajudi a fer la seva feina, per tal de no ferir-lo i d’esta forma no tindre una agonia llarga.
Aleshores el funcionari s’aixeca i comença a camina pel despatx sense para ni un moment donant-l’hi tantes explicacions que li diu com té que fer el tret de gracia, que té que ser directa al cor, i li pregunta si sap a on és el cor? Hiena diu que a la esquerra, el funcionari li corregeix dient-li que és entre el pulmons damunt del diafragma.
El Hiena diu que no es té que tindre compassió. El funcionari diu que no hi ha falta fer un bis del acte
Mentrestant, jo (ja que explica la seva aventura en primera persona) que encara era assegut i ell xerra que te xerra, no sap com s’ho va fer i agafar un estri de despatx i sen se donar-se conta rep un fort cop al clatell per estar tan atent al que deia el funcionari, que aquell cop al porta directa a la infermeria de l’hospital de la presó.
Allà un metge l’hi diu que podia haver ser pitjor. I un cop parlat amb el seu advocat d’ofici li podran caure uns 10 anys per temptativa de assassinat a un estament oficial.
Passat el temps entre les quatre parets de la seva cel•la, s’ha recorda del dia que li van posa a la banda de mafiosos el nom de el Hiena. I que un cop allà dintre pensa que potser que deixi el seu nom a un altre col•lega del carrer, ja que ell ara per ara i a la presó no al farà servir durant una bona temporada, i al carrer serà més útil el seu nom de Hiena.
Núria Vidal i Carbonell
16 des. 16
9:31 #
Moltes gràcies a tots per les vostres aportacions!