SLC de Sant Boi de Llobregat

Darrerament a la meva escola que faig català s’ha parlat molt d’aquest llibre i de l’autor Lluís Llort. Bé, jo tenia una mica de por, pensava serà un rotllo aquest llibre i aquest autor? Qui deu ser? No les tenia totes amb mi. Però mira per on, m’ha agradat llegir-lo.
En primer lloc, veig brutal els canvis que fa, de sobte parla d’un personatge i de cop i volta parla d’altres.
En segon lloc, la seva narrativa m’agrada, és directe, s’entén molt bé tot.
En tercer lloc, el desenllaç no te l’esperes. Tothom pensa que l’Artur mataria a la Francesca i al final la seva pròpia filla és qui s’encarrega de posar fi a la seva vida.
En conclusió, he disfrutat, llegiu-lo.
És la ironia de la vida, de les voltes que fa, del qui menys et penses.
Desitjo que aquest escriptor tingui molt èxit i que pugui treure més llibres per a tothom que li agradi llegir.

Respondre
Escriu un comentari

RSS dels comentaris

Nom (obligatori)

Esteu fets uns grans crítics literaris! Enhorabona per totes les aportacions! Per les que hi ha fins ara i per les que hi haurà més endavant!
És una satisfacció que us hagi agradat el llibre que us vam proposar de llegir i, sobretot, el fet que hàgim pogut sembrar una llavor perquè creixi en tots vosaltres el gran plaer de la lectura.

L’entrellaçament de la història de la família Claramunt i la de la Francesca fa que el llibre sigui més amè. A vegades passa de masses descripcions a un ràpid desenllaç i fa la sensació de moviment. Crec que utilitza la ironia per restar cert patiment i fer la història una mica més divertida. Ens narra un exemple de com una decisió presa a favor nostre en un moment determinat pot girar-se en contra a llarg termini.
Recomano llegir aquest llibre.

La veritat és que agraeixo molt el fet d’haver llegit Herències col·laterals, primer de tot perquè tenia l’hàbit de llegir bastant rovellat i segon, perquè m’ha semblat una novel·la molt amena, entretinguda i interessant. Em vaig llegir el llibre d’una tirada.
El fet que la novel·la no estigui escrita en una cronologia lineal ha fet que m’enganxi encara més en la seva lectura.
També he trobat interessant que l’autor ens parli i ens tregui temes de molta actualitat, sobretot de l’afany dels diners, de com es pot dependre de la gent gran, de les situacions familiars, del poder, de sempre voler més…, sense tenir en compte el bé més preuat que tenim que és la nostra pròpia existència. En definitva, un llibre molt recomanable, que no et deixa indiferent i que obre la porta a una segona part.

Aquesta novel·la es desenvolupa entre la novel·la negra, d’intriga, a moments històrica i inclús moments d’humor sarcàstic. La forma d’entrellaçar les diferents històries fa que sigui molt entretinguda i que et vagi enganxant a la trama. De la mateixa manera fa la descripció dels personatges d’una forma cronològica, acompanyant-la de fets històrics, fa que prenguis cada cop més interès per la història i d’aquesta manera va presentant-nos els personatges un per un i de mica en mica podem entendre la personalitat de cada un d’ells. D’altra banda la intriga de la trama ha fet que ens mantinguem alerta i amb moltes expectatives fins al final de la lectura. Tot això utilitzant un llenguatge clar i col·loquial fent que la lectura sigui molt ràpida i còmoda. Per concloure, personalment m’ha agradat molt, m’ha resultat molt fluida la lectura i sobretot molt entretinguda.

És una novel·la que m’agrada bastant, es llegeix molt ràpid perquè la trama no és gens pesada i el desenvolupament de la història és àgil i directe. L’autor fa servir un llenguatge clar, no es tracta d’un text complicat. Al contrari.
Una altra cosa que m’agrada és que l’autor tracta temes molt interessants com el maltractament, la violació, l’assassinat, les relacions familiars i tot això amb molta perspicàcia, una bona ironia i curiós sentit de l’humor.
El personatge que més m’agrada és la Francesca Puigmajor, crec que és digna de protagonitzar una altra novel·la en la qual s’expliqui la vida d’aquesta senyora amb més detalls, una vida que no sempre va ser fàcil, truncada per un casament no desitjat, marcat per una violació i per una filla no desitjada, tot això serà determinant per formar el seu caràcter fort i fosc i donar-li una determinació espectacular per afrontar la vida. Crec que té un atractiu molt especial.
Pot semblar a primer cop d’ull que la novel·la està formada per fragments sense cap connexió entre si, tanmateix finalment totes les parts de l’obra encaixen com les peces d’un puzle; no obstant això, el desenllaç de la novel·la em sembla la part més fluixa de tota la trama, al meu parer és una mica forçat, sobretot la forma en què finalment va morir la Francesca.
En conclusió, una molt bona novel·la del gènere negre, recomanable, de lectura àgil, divertida en ocasions i que us farà passar una molt bona tarda de lectura.

Moltes gràcies a tots pels comentaris i observacions i valoracions que feu. De veritat que és energía per continuar escrivint, que no sempre és fácil. Tenir ganes, vull dir.

Miren Peña, com que pel nom dedueixo que saps molt més del País Basc que jo, segurament no em vaig documentar bé amb la localització geogràfca que comentes. No conec el lloc per haver estat, només a través d’una recerca al Google… Bé, espero que em perdoneu l’error!
Petons i abraçades per tutti!

La història porta un fil narratiu àgil que permet endinsar-se a la trama com un personatge més. Els personatges estan plens de realitat es preveuen les seves reaccions fins a l’últim moment. Et pots ficar en el lloc i en les situacions a mesura que van evolucionant,és una novel·la versemblant.
Ens podem traslladar a les diferents èpoques, entendre les diferents situacions en cada moment, el masclisme, l’assassinat, la venjança, les relacions familiars i sobretot com afecta el passat a les eleccions del present.
La narració és molt senzilla i fàcil de seguir tant pel fil argumental com pel vocabulari utilitzat. les frases són molt comprensibles i els adjectius, molt encertats. La literatura d’en Llort flueix sense adonar-te’n.
Els diàlegs són propers, espontanis, expressius, plens de credibilitat. Tracta temes socials sense la reivindicació, només deixant plasmat el que passa en cada època en la que es desenvolupa la narració dels coneixements.