1. Núria Vidal

    20 abr. 17
    11:25 #

    Començo jo per trencar el gel. Penso que és un llibre que us agradarà perquè és entretingut, ràpid de llegir i amb un final sorprenent.

  2. Susana

    02 maig 17
    23:02 #

    A mi m’agradat el llibre! És lleuger, m’ha fet passar una bona estona i ha hagut moments que fins i tot m’han fet riure tot i què….no dic res!!!
    També trobo que fa una descripció molt acurada dels personatges principals i de les relacions personals entre ells.

  3. Núria Vidal

    03 maig 17
    8:20 #

    Gràcies, Susana! Estic molt d’acord amb la teva opinió. A veure què en pensen els companys!

  4. Miren Peña

    05 maig 17
    0:30 #

    És un llibre que és fàcil de llegir, l’argument és bo i t’enganxa, Només li he trobat una errada, o potser no sigui una errada, però que m’agradaria deixar clar i és que Oiartzun és un municipi de Guipúscoa que no pertany a Sant Sebastià o Donostia que és la capital de Guipúscoa, tal com dona a entendre l’autor al llibre, però si que és veritat que forma part de la comarca de Sant Sebastià que a més de Oiartzun la composen onze municipis més de la província de Guipúscoa.
    Potser l’autor es refereix a la comarca i no la capital però no ho deixa gens clar al llibre, pel que fa a la resta m’ha agradat molt, sobre tot la part del final.

  5. Joan Alegret

    08 maig 17
    11:42 #

    A mi també m’ha agradat molt el llibre. Una bona elecció!.

    Núria, avui portaré l’article d’opinió, però no em podré quedar a la classe per un assumpte personal.

  6. Núria Vidal

    09 maig 17
    12:14 #

    Alguns de vosaltres heu comentat que se’n podria fer perfectament una pel·lícula, que és molt cinematogràfic. Hi estic plenament d’acord!

  7. Núria Vidal

    09 maig 17
    12:16 #

    I d’altres reclamàveu una segona part o una continuació de la història. Ho podem comentar a l’autor el dia que vingui. Què us sembla?

  8. Núria Vidal i Carbonell

    23 maig 17
    11:09 #

    Comentari de l’Eva:

    Herències col·laterals és una novel·la excel·lent, molt entretinguda i fàcil de llegir. L’autor, Lluís Llort, descriu els personatges i els seus sentiments d’una manera seriosa alhora que còmica en alguns casos.
    L’obra no és narrada d’una forma lineal, sinó que comença narrant el present, per després remuntar-se al passat i tornar de nou al present per al desenllaç i el final. EM fa pensar en l’absurd que resulta planificar la nostra vida, quan ella mateixa és la que s’encarrega de portar-nos ple camí que vol. Una novel·la que t’enganxa des del principi. Recomanable per a tot tipus de lectors.

  9. Núria Vidal i Carbonell

    23 maig 17
    11:14 #

    Comentari de la Miren:

    És una novel·la que m’ha semblat molt interessant i divertida (encara que amb algun error de localització com dir que Oiartzun pertany a Donostia, que sí que és veritat que és a dins de la comarca de Sant Sebastià però no queda clar si es refereix a la comarca o a la capital, Donostia). La manera d’enfocar la història amb la utilització de la tècnica dels flashbacks i com l’ha introduït t’ajuda a entendre la història mentre t’hi enganxa amb un cert aire de suspens.
    Aquest final obert dona peu a una segona història, un segon llibre que amb molt de gust llegiria si l’autor el publiqués.

  10. Sílvia Romeu

    04 juny 17
    19:40 #

    Ha estat un llibre molt fàcil de llegir, m’he quedat amb les ganes de continuar llegint, no es fa gens avorrit, sí que et quedes amb la incògnita de com queden les coses, què li passa a l’Artur (pobre desgraciat), la Gisela (torna amb el Fazio), la Vicky (empitjora) i a la Violant (es queda amb el pis). Potser que hi hagi una segona part?
    La història de la Francesca és magnífica com és de forta després de tot el que ha patit a la seva vida on els que ella més estimava li van fallar, bona persona amb tothom, una dona intel·ligent, avançada a la seva època, i capaç d’amagar tota la seva vida queha estat una assassina.
    Seguiré llegint més llibres d’en Lluís Llort, ell és client d’on jo treballo i ara seré jo la clienta llegint els seus llibres, la seva visita em va encantar, és un home molt simpàtic, amable i amb molta facilitat de paraula.

    1. Sílvia Grau

      04 juny 17
      19:43 #

      El nom és Sílvia Grau i no Romeu.

  11. Jaume Romeu

    04 juny 17
    19:42 #

    Darrerament a la meva escola que faig català s’ha parlat molt d’aquest llibre i de l’autor Lluís Llort. Bé, jo tenia una mica de por, pensava serà un rotllo aquest llibre i aquest autor? Qui deu ser? No les tenia totes amb mi. Però mira per on, m’ha agradat llegir-lo.
    En primer lloc, veig brutal els canvis que fa, de sobte parla d’un personatge i de cop i volta parla d’altres.
    En segon lloc, la seva narrativa m’agrada, és directe, s’entén molt bé tot.
    En tercer lloc, el desenllaç no te l’esperes. Tothom pensa que l’Artur mataria a la Francesca i al final la seva pròpia filla és qui s’encarrega de posar fi a la seva vida.
    En conclusió, he disfrutat, llegiu-lo.
    És la ironia de la vida, de les voltes que fa, del qui menys et penses.
    Desitjo que aquest escriptor tingui molt èxit i que pugui treure més llibres per a tothom que li agradi llegir.

    Respondre
    Escriu un comentari

    RSS dels comentaris

    Nom (obligatori)

  12. Assia Hanan

    04 juny 17
    19:51 #

    La història de partida és senzilla, el mateix escriptor menciona que s’ha inspirat d’una anècdota periodística, tracta qüestions socials actuals com: el maltractament, al revenja, la relació entre pares i fills i els problemes de la gent gran, tot això amb ironia i fins i tot amb un punt d’humor negre en alguns moments delirants. La novel·la presenta una trama original i fosca que enganxa des del primer moment, carregada de sorpreses, secrets i jugades del destí a través de diverses històries realcionades al llarg del temps, salta del present al passat amb agilitat que manté l’interès del lector fins a l’última praula.
    Llort s’ha destacat en aquest cas pels personatges potents que ha creat, sobretot la Francesca Puigmajor, encara que podria donar més detalls sobre alguns altres com la filla perquè sembla una peça rellevant sobretot al final de la novel·la, la descripció senzilla i a la vegada rigorosa dels diferents perfils situa la novel·la entre drama i comèdia.
    Malgrat tot això, no és un text complicat de llegir, molt entretingut, un gran llibre que recomanaré sens dubte.

  13. Núria Vidal Carbonell

    04 juny 17
    19:53 #

    Esteu fets uns grans crítics literaris! Enhorabona per totes les aportacions! Per les que hi ha fins ara i per les que hi haurà més endavant!
    És una satisfacció que us hagi agradat el llibre que us vam proposar de llegir i, sobretot, el fet que hàgim pogut sembrar una llavor perquè creixi en tots vosaltres el gran plaer de la lectura.

  14. Susana Cerro

    04 juny 17
    20:03 #

    M’ha agradat molt aquesta novel·la. És molt fresca, es llegeix de pressa i té bons moments d’humor negre. Descriu molt bé els personatges i les realcions entre ells. Té ritme, t’enganxa i trobo que el final està molt ben resolt.

  15. Ana Aldana

    04 juny 17
    20:11 #

    L’entrellaçament de la història de la família Claramunt i la de la Francesca fa que el llibre sigui més amè. A vegades passa de masses descripcions a un ràpid desenllaç i fa la sensació de moviment. Crec que utilitza la ironia per restar cert patiment i fer la història una mica més divertida. Ens narra un exemple de com una decisió presa a favor nostre en un moment determinat pot girar-se en contra a llarg termini.
    Recomano llegir aquest llibre.

  16. Marisol Coy

    04 juny 17
    20:27 #

    El llibre m’ha semblat un thriller. Una història que t’enganxa des del primer moment. Al principi, les històries queden deslligades i a poc a poc el trencaclosques va encaixant d’una forma magnífica.
    M’ha agradt moltíssim la profunditat amb la qual tracta els perfils psicològics dels personatges ja que arribes a entendre el perquè de les seves accions i reaccions. El ritme del llibre és trepidant, vols no parar de llegir i avançar en la trama.
    Alguns personatges, com la Gisela o la Violant, queden una mica al marge però al final es veu que donen sentit a la història.
    Un retrat molt encertat de la societat del l’època amb els estereotips socials i perfectament descrits.
    Una història molt recomanable on es barreja l’humor amb la intriga a parts iguals.

  17. Joan Alegret

    04 juny 17
    20:34 #

    La veritat és que agraeixo molt el fet d’haver llegit Herències col·laterals, primer de tot perquè tenia l’hàbit de llegir bastant rovellat i segon, perquè m’ha semblat una novel·la molt amena, entretinguda i interessant. Em vaig llegir el llibre d’una tirada.
    El fet que la novel·la no estigui escrita en una cronologia lineal ha fet que m’enganxi encara més en la seva lectura.
    També he trobat interessant que l’autor ens parli i ens tregui temes de molta actualitat, sobretot de l’afany dels diners, de com es pot dependre de la gent gran, de les situacions familiars, del poder, de sempre voler més…, sense tenir en compte el bé més preuat que tenim que és la nostra pròpia existència. En definitva, un llibre molt recomanable, que no et deixa indiferent i que obre la porta a una segona part.

  18. Isabel Santos

    04 juny 17
    20:37 #

    És una novel·la molt fàcil de llegir, no pots deixar-la. L’autor sap atrapar-te. Aconsegueix que el lector entri dins de la trama. Sap jugar també amb l’humor i la ironia.
    Pel ritme del’obra i l’humor em sembla un llibre molt recomanable.

  19. Conchi Sánchez

    04 juny 17
    20:54 #

    Aquesta novel·la es desenvolupa entre la novel·la negra, d’intriga, a moments històrica i inclús moments d’humor sarcàstic. La forma d’entrellaçar les diferents històries fa que sigui molt entretinguda i que et vagi enganxant a la trama. De la mateixa manera fa la descripció dels personatges d’una forma cronològica, acompanyant-la de fets històrics, fa que prenguis cada cop més interès per la història i d’aquesta manera va presentant-nos els personatges un per un i de mica en mica podem entendre la personalitat de cada un d’ells. D’altra banda la intriga de la trama ha fet que ens mantinguem alerta i amb moltes expectatives fins al final de la lectura. Tot això utilitzant un llenguatge clar i col·loquial fent que la lectura sigui molt ràpida i còmoda. Per concloure, personalment m’ha agradat molt, m’ha resultat molt fluida la lectura i sobretot molt entretinguda.

  20. Ana M. Cayero

    04 juny 17
    21:02 #

    És un llibre interessant de principi a fi, que es llegeix ràpid, ben dirigit, ben escrit, que pot interessar a tota mena de lectors. Jo m’ho he passat molt bé llegint-lo.

  21. Teo Vázquez

    04 juny 17
    21:14 #

    És una novel·la que m’agrada bastant, es llegeix molt ràpid perquè la trama no és gens pesada i el desenvolupament de la història és àgil i directe. L’autor fa servir un llenguatge clar, no es tracta d’un text complicat. Al contrari.
    Una altra cosa que m’agrada és que l’autor tracta temes molt interessants com el maltractament, la violació, l’assassinat, les relacions familiars i tot això amb molta perspicàcia, una bona ironia i curiós sentit de l’humor.
    El personatge que més m’agrada és la Francesca Puigmajor, crec que és digna de protagonitzar una altra novel·la en la qual s’expliqui la vida d’aquesta senyora amb més detalls, una vida que no sempre va ser fàcil, truncada per un casament no desitjat, marcat per una violació i per una filla no desitjada, tot això serà determinant per formar el seu caràcter fort i fosc i donar-li una determinació espectacular per afrontar la vida. Crec que té un atractiu molt especial.
    Pot semblar a primer cop d’ull que la novel·la està formada per fragments sense cap connexió entre si, tanmateix finalment totes les parts de l’obra encaixen com les peces d’un puzle; no obstant això, el desenllaç de la novel·la em sembla la part més fluixa de tota la trama, al meu parer és una mica forçat, sobretot la forma en què finalment va morir la Francesca.
    En conclusió, una molt bona novel·la del gènere negre, recomanable, de lectura àgil, divertida en ocasions i que us farà passar una molt bona tarda de lectura.

  22. Núria Miralles

    04 juny 17
    21:25 #

    Lluís Llort escriu una novel·la depurada, utilitza un estil treballat i curós perfectament llegible per a un públic ampli, Presenta amb ironia una trama fosca i original. Llort sap mantenir la intriga fins a l’últim moment.
    La novel·la reflecteix la problemàtica de la societat actual, parla del maltractament físic, la violació, l’assassinat per revenja, les dificultats en les relacions familiars, la problemàtica de la gent gran i la incidència de fets passats en el present.
    La novel·la comença amb un fet actual en el temps, curiós i descontextualitzat. Segueix vint-i-set anys abans, quan ens presenta la família Claramunt i com s’incicia el fet que marcarà tota la història: la permuta d’un pis de l’Eixample.
    Després ens presenta la història de Francesca Puigmajor, d’aquesta amnera ens fa entendre el seu caràcter, a que tot i ser una velleta no es deixa doblegar ni una mica.
    Quan tornem a arribar al present, gairebé al final de la novel·la comencem a lligar les tres històries. El fet que hi hagi tres històries explicades fa que el lector mantingui la seva atenció al llarg de tota la novel·la.
    L’autor ens té prepart un final sorprenent i alhora obert, on deixa triar al lector què passa amb el pis del passeig de Gràcia.

  23. lluís llort

    06 juny 17
    20:40 #

    Moltes gràcies a tots pels comentaris i observacions i valoracions que feu. De veritat que és energía per continuar escrivint, que no sempre és fácil. Tenir ganes, vull dir.

    Miren Peña, com que pel nom dedueixo que saps molt més del País Basc que jo, segurament no em vaig documentar bé amb la localització geogràfca que comentes. No conec el lloc per haver estat, només a través d’una recerca al Google… Bé, espero que em perdoneu l’error!
    Petons i abraçades per tutti!

  24. Núria Vidal i Carbonell

    07 juny 17
    8:31 #

    Moltíssimes gràcies, Lluís, per llegir-nos a nosaltres també i per deixar el teu comentari al blog! Als alumnes de ben segur que els encantarà!
    I segueix escrivint i fent-nos passar una bona estona amb les teves novel·les. Ja vas veure que aquí tens un públic fidel que et seguirà!
    A reveure!
    Núria

  25. Lola Román

    07 juny 17
    9:03 #

    La història porta un fil narratiu àgil que permet endinsar-se a la trama com un personatge més. Els personatges estan plens de realitat es preveuen les seves reaccions fins a l’últim moment. Et pots ficar en el lloc i en les situacions a mesura que van evolucionant,és una novel·la versemblant.
    Ens podem traslladar a les diferents èpoques, entendre les diferents situacions en cada moment, el masclisme, l’assassinat, la venjança, les relacions familiars i sobretot com afecta el passat a les eleccions del present.
    La narració és molt senzilla i fàcil de seguir tant pel fil argumental com pel vocabulari utilitzat. les frases són molt comprensibles i els adjectius, molt encertats. La literatura d’en Llort flueix sense adonar-te’n.
    Els diàlegs són propers, espontanis, expressius, plens de credibilitat. Tracta temes socials sense la reivindicació, només deixant plasmat el que passa en cada època en la que es desenvolupa la narració dels coneixements.

  26. Agustí Llort

    07 juny 17
    11:14 #

    La meva opinió sobre aquest llibre és que considero la novel·la del gènere negre i d’intriga.
    Narrada d’una forma que per a mi no és massa del meu gust. Per què? Doncs pel traspàs molt sovint en el temps durant tot el llibre que em descol·loca bastant. Crec que no té aquesta necessitat de fer tants salts per interpretar i fer entendre al lector la situació familiar de la Francesca Puigmajaor i la família Claramunt.
    Les coses a vegades no tenen perquè ser complicades. De per si la vida ja ho és prou. Però com narrativa, està clar que sent de l’estil negre potser sigui el que pertanyi.
    La meva crítica, no obstant, i a pesar de tot, és que l’argument és rebuscat, inclòs es podria fer una pel·lícula, ja que t’enganxa.
    Les dates són molt importants i bàsiques per entendre el llibre. L’ordre, la situació de cadascuna de les dues famílies, els punts de vista tan distants de tots els personatges. Tots, sense adonar-se el lector, tenen un motiu pel qual sortir en el seu moment just.
    Des del punt de vista d’un lector neòfit (com jo) en aquest tipus de gènere es té que dir que al principi no, però més enllà de la meitat del llibre, reconec que sí m’ha enganxat. Sobretot per esbrinar i endevinar la trama final de la història.
    L’autor és molt irònic, sarcàstic i molt espavilat amb el tracte que fa de cadascun de tots els seus personatges que surten en la narració, reflectint les situacions actuals de la societat i de les mancances reals que hi ha entre les persones.
    Enganxa. Ho passes bé. Però tan sols com a gènere negre, novel·la fosca.

Segueix-nos a:

      

Categories


Històric


Altres blogs


Any Pompeu Fabra


Bàsic-elemental


Català i noves tecnologies


consultes lingüístiques


Cultura catalana


Cursos en línia


Diccionaris


El català i altres llengües


Intermedi-suficiència


Les varietats del català


Miscel·lània


Multilingüisme


Nova ortografia i gramàtica


Pronunciació


redacció de textos


Una mica d'humor


Voluntariat per la llengua


Darrers comentaris

  • sginabreda: Comentari de la Núria: EN EL TEMPS DE LES CIRERES Montserrat Roig. La Natàlia és la protagonista d´aquest...
  • Isabel Martínez Gil: MATADOR & CIA JOAN AGUT I RICO Vaig triar aquest llibre de comtes a l’atzar, no tenia...
  • Mª Carmen Diaz: El conte es diu La interpretació dels Somnis, pertany al llibre T’estimo si he begut. L’autora és...
  • anabel GALERA: GALLINES DE GUINEA Mercè Rodoreda El conte que us explicaré es Gallines de Guinea del llibre Contes i...
  • Nur: EL CRIM – Pere Calders (Cròniques de la veritat oculta) L´autor creu que és el moment d´exposar la seva...

Núvol d’etiquetes