Arxiu per març, 2014

  • 2a visita a un comerç adherit al programa de VxL de Manlleu

    Dimarts, dia 11 de març un grup de parelles lingüístiques del programa Voluntariat per la llengua de Manlleu van visitar la drogueria Can Padrós, establiment adherit al programa.

    La Carmen va explicar a voluntàries i aprenentes les tres grans gammes de productes que ofereixen: productes de bellesa, productes de neteja i pintures, i va atendre les preguntes de les aprenentes i les voluntàries.

    Després, va explicar-los remeis per treure taques difícils de la roba com taques de rovell, de sang, de fruita, de greix…

    Finalment, una aprenenta es va encarregar de fer una activitat de compra real. Va demanar preus, va comparar entre diferents opcions i va pagar.

    Abans de marxar, les parelles lingüístiques van rebre un obsequi per part del comerç.

    Properament, una parella lingüística anirà a explicar la seva experiència al programa L’avió de paper de Ràdio Manlleu.

    Article complet

  • Visita guiada al MEV

    Alumnes i participants del Voluntariat per la Llengua del CNL d’Osona han visitat el Museu Episcopal de Vic.

    L’activitat, organitzada pel VXL i el Museu Episcopal, ha consistit a fer una visita guiada per les diferents sales, en què s’exposen peces de pintura i escultura, però també de teixits, pell, vidre, ceràmica i orfebreria.

    Les fantàstiques col·leccions de romànic, inclosa l’escultura del davallament, considerada la més important del món, i de gòtic han estat el punt àlgid de la visita.

    Cal remarcar que hi han participat alumnes i voluntaris de Manlleu,Tona, Torelló i Vic.

    P1110192

    Article complet

  • Cicle “Dijous a l’Institut del Teatre”

    Yira

    De Gaston Core & La zoológica

    Les dàrsenes, les presons, els cafès, les cantonades, els bordells, l’avinguda més ampla del món, són les fronteres originals del lunfardo, un llenguatge bastard i críptic, arma i artefacte dels malfactors que a principis de segle XX van ajudar a construir la història popular de Buenos Aires .

    Yirar deriva del verb italià girare ( girar, donar-se la volta ). En l’argot porteño un Yiro és una prostituta. Així es denomina a aquestes dones que per esquivar a la policia, s’allunyaven del seu lloc deambulant sense destí tornant més tard a la mateixa cantonada. L’expressió fer un Yiro o yirar, descriu avui dia no només la sort de les prostitutes sinó de qualsevol individu que envolta, allunyant-se, un punt de partida al que sol tornar.

    A l’escena una rebotiga d’una sala de banquets i en la rebotiga una cambrera japonesa, un cantaor contractat per a la celebració, un músic que està allà des de sempre i una actriu estrangera. Tots ells vigilats per una veu en off mecànica i distant. Tots ells evoquen els seus records i les fantasies que van deixar enrere en una tensió constant que els situa en les fronteres entre somni i realitat.

    Direcció: Gaston Core, dramaturgia: Gaston Core, Akemi Goto, Jose Marino, Rhona Pearce, Salvador S. Sánchez, Dolors Sans i Sergi Gibert. Amb la col·laboració i acompanyament de Mario Roehrich Rubio.

    Ajudant direcció: Sergi Gibert Daumal

    Intèrprets: Akemi Goto, Jose Marino, Rhona Pearce, Salvador S. Sánchez, Dolors Sans.

    Disseny d’escenografia, de vestuari i d’il·luminació: Natalia Aguirre Marchione i Gaston Core amb la col·laboració de Roger Orra.

    Espai sonor: Jose Marino

    Assitència moviment flamenc: Frederic Gomez

    Tutoritzat per Roberto Romei

    Col·laboradors especials: Silvia Ferrando, Eric ,Oriol, Aina Garriga, Pilar Albadalejo i Gemma Sangerman.

    Amb la participació de Denise Duncan Villalobos en el desenvolupament inicial del projecte.

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes