• Què en podem treure?

    Espero que després de mirar aquest vídeo no us deixeu la palleta (o la canyeta) a casa. Heu de portar-la. Recordeu d’apuntar què podeu aplicar en el curs que acabem d’estrenar.

    De totes maneres, us recomano el bloc pel qual he sabut d’aquesta impressionant xerrada. Val la pena llegir com l’autor destaca les estratègies que ha fet servir la ponent per transmetre el missatge.

    Fins dijous!

  1. ANA NOGUEIRA

    16 gen. 13
    23:15 #

    La Janine va aprendre, de cop i volta, el que molta gent no aprèn mai! No van ser els divuit mesos, sino en el petit instant en que va pensar “Perquè jo no?”. Un petit moment de lucidesa. Un petit moment que va aprofitar per salvar la seva vida i la dels que estaven al seu costat.

    M’ha agradat moltíssim.

    Sense cap dubte, portaré la meva palleta.

  2. Patricia Marí

    17 gen. 13
    14:33 #

    Jo crec que la palleta representa realment el que som, l’esperit, i no el cos. I la unió d’aquestes, significa que estem tots connectats.

    Coincideixo amb l’Ana en què la part més important del vídeo es quan fa el canvi de perspectiva de la seva vida, des de la frustració que era estar paralítica a la part creativa, “com construeixo la meva vida des de zero?”

    La idea més important que podem aplicar del vídeo és que hem de veure la vida des d’un punt de vista positiu i així convertir-nos en el millor que podem ser com a persones. Sempre hi ha una esperança. Sempre hem de continuar endavant.

    M’ha agradat molt. Ens veiem a classe.

  3. Pancho

    17 gen. 13
    16:03 #

    Hola!
    Crec que la història que ens explica Janine és una d’aquelles històries que fa semblar petits els nostres “grans” problemes en la vida. Probablement un gran% dels nostres problemes en la vida, no ho serien, si la nostra actitud fos una actitud de “oportunitats per la vida” que no de “dificultats per la vida”
    Havia vist aquesta TED fa un parell de mesos, però és impossible no tornar a reflexionar i revisar el teu propi camí, o com afrontar els propers desafiaments. És molt més fàcil superar els desafiaments si es fa en equip, o en aquest cas, units per les palles 🙂
    Destacable la posada en escena i expressió escènica en la representació del seu procés, una cadira per a cada fase.

  4. Alberto Acuña

    17 gen. 13
    23:05 #

    Hola, sòc Alberto Acuña, de Así Presento Yo.

    Moltes gràcies per enllaçar el nostre blog. Aquell important és el discurs de la Janine, i una mena tradicional de contar-ho, amb diapositives, ho faria menys especial. Les històries personals són les que més agraden a la audiència, sense dubte.

    Per a qualsevol consulta relacionada amb presentacions, podeu visitar http://www.asipresentoyo.com

    Salutacions.

  5. Pancho

    17 gen. 13
    23:58 #

    Jo ja vaig deixar un comentari, però camí a casa després de la classe, em vaig anar pensant i vaig recordar una història molt maca que em va explicar fa temps un vell amic, i crec que no està de més compartir-la. Segur que algun ja l’ha escoltat, algun segur que no.
    – Un deixeble d’arts marcials li va dir seriosament al seu mestre, “Sóc un devot estudiant del teu sistema marcial. Quant temps ho podria dominar? “. La resposta del mestre va ser improvisada, “deu anys”.
    Impacientment, el deixeble va respondre “Però el voldria poder dominar molt abans. Treballaré molt dur, practicaré cada dia, deu hores extra pel meu compte si és necessari. Llavors, quant de temps tardaria? “El mestre va pensar per un moment i va dir,” vint anys ” –

  6. Jordi

    18 gen. 13
    17:39 #

    No puc oblidar la frase.. “Quan deixes anar allò que desitges, et converteixes en allò que pots ser”..
    Com poden arribar a canviar la nostres expectatives davant la vida en un tràjic segon, i que immensament dur és passar de somiar l’or olímpic a somiar el simple fet poder tornar a caminar.
    Quin regust més agradable m’ha deixat la ponència de la Janine, jo que de sempre he estat un somiatruites, que m’il•lusiono fàcilment amb coses impossibles, ja només em faltava sentir una història de superació personal tan maca i emotiva.
    Sembla l’argument d’una pel•lícula on sobreposar-se a les adversitats sigui l’objectiu d’una valenta i castigada protagonista, qui es veu obligada a tornar a escriure el guió de la seva vida i així conseguir que un malson no pertorbi la seva merescuda felicitat.

  7. ANA NOGUEIRA

    19 gen. 13
    23:01 #

    Em va agradar molt com ens va contar la seva experiència la Janine. Aquesta dona té un mèrit indiscutible. La seva força de voluntat per aconseguir l’objectiu que es va proposar quan tothom li deia que mai no tornaria a caminar, és digna d’admiració.

    No podem oblidar que aquesta dona era una atleta. Aquest petit detall té molta importància quan veiem com va desenvolupar la seva recuperació. Janine estaba acostumada a patir en els seus entrenaments com atleta, a plantejar-se reptes més enllà d’ho raonable, a tenir una disciplina diària amb un esforç físic i psíquic que només podem aconseguir quan arribem al moment de dir: “Una mica més”, quan aconseguim trencar la barrera del: “No puc més”. La realitat es que sempre podem “Una mica més”.

    Tot i així, també tenim que tenir en compta que tenim límits, no som superhomes ni superdones. Però,el que passa es que, normalment posem els límits molt més a prop del que realment podem, per això sempre podem “una mica més”

  8. BEGOÑA PEREA

    20 gen. 13
    13:04 #

    A mi també m’ha agradat molt aquest vídeo de la Janine.La vida moltes vagades ens posa a prova, i ens deixa pel camí obstacles per anar vencent.

    És importantíssim l’esperit de superació , la força que té davant de les dificultats. Tocar fons li fa tornar a començar de nou. Deixar anar el que ets i convertir-te en el que podràs arribar a ser. Actitud sempre positiva per aconseguir els nostres objectius, deixar de compadir-nos pensant <> per passar a pensar <>.

    La vida, com diu ella, és d’oportunitats i no podem deixar-les passar mai.

    Jo penso que sempre amb una actitud positiva en front a les adversitats tots podem aconseguir allò que ens proposem.

  9. Cathy Salomon

    20 gen. 13
    16:46 #

    El que més me va sorprendre és l’esperit de superació de la Janine. Després d’haver passat un accident molt greu, la seva exposició està plena d’entusiasme, humor i energia. L’actitud de seguir cap endavant tot i que els metges li van dir que mai podria caminar, li ha fet descobrir que es pot aconseguir tot això que volem.

    Haver de renunciar a vells somnis pot permitir-nos assolir uns nous.
    Amb positivisme i voluntat podem superar tots els obstacles.

    Gràcies a la connexió existent entre ella i la seva família i ella i els seus companys d’hospital ha pogut construir una nova vida.

  10. Cristi Ortiz

    21 gen. 13
    13:43 #

    La Janine és una dona amb molta fortalesa i un gran esperit de superació com pocs tenen, és un exemple que ens mostra que en aquesta vida voler és poder.

    Salutacions.

  11. Maria Gallardo Gallardo

    21 gen. 13
    13:46 #

    A mi també em va agradar molt l´ historia de la Janina.

    Una persona jove treballadora excel•lentment atleta admirada pel seu equip, acostumada assolir grans reptes.

    Un dia es trencant tots els seus somnis i li canvia la vida per sempre. L´ accident, la cadira de rodes, tots els obstacles que es troba no li van impedir que realitzi els seus nous projectes.

    És un exemple de valentia i coratge, de que sempre a la vida hi ha una esperança, i que amb il•lusions, i voluntat tots podem aconseguir-ho .

    En la vida no estem sols, sempre tenim algú al costat, junts podem superar tots els obstacles.

  12. MARI PAU

    21 gen. 13
    17:50 #

    No trobo cap adjectiu prou explícit per qualificar l’història de la Janine.
    La seva admirable reacció davant la adversitat és un camí a seguir per tothom.
    Tenía tots els somnis d’una atleta d’élite, amb unes olimpiades per davant, però la fatalitat va volgué que només fossin això: somnis.
    Després d’un periode de negació va encaminar la seva vida cap a uns nous objectius i amb esforç, sacrifici, valentía, coratge i l’ajut i confiança de les persones que le envoltaven va superar tots els obstacles i per fi els va aconseguir.
    Nosaltres, com la Janine, hem de lluitar per arrivar a les notres fites i, com a grup, hem de colaborar entre tots per assolir el nostre objectiu comú: aprovar aquest curs.

  13. Anna Izquierdo

    21 gen. 13
    20:09 #

    Sense cap dubta la Janine va ser una de les persones privilegiades a la vida que va saber què fer i cap a on direccionar-se tot i que estàva plena de mancances en aquell moment.
    Jo voldria destacar la gran ajuda per part dels seus pares que li van donar :psicològica,física i econòmica. Tota l´estona els hi nombra sobre tot a la seva mare…sense ells estic segura que no ho hauria pogut fer res…tot i que ella té una potència espectacular de força,,els pares van ser imprescindibles,
    Durant dotze anys vaig viure al Principat d´Andorra i vaig conèixer un noi andorrà que li va sucseir més o menys per l´estil. Actualment aquest noi condueix cotxes de carrera on gunya moltes curses.
    Per a ell , igual que per a la Janine va ser molt dolorós haber de deixar enrera la seva vida que portàven ,però gràcies al seus esforços i l’amor incondicional del seus pares van sortir endavant.
    La unió familiar és molt important i cal destacar-la SEMPRE.

    Sense cap dubta aquesta vegada no m´oblidaré de portar la canyeta.

  14. Ana Sánchez

    21 gen. 13
    22:45 #

    Realment aquesta historia de la Janine contada en primera persona m’ha semblat un testimoni positiu i amb dos bones lliçons que hauríem de tenir en compte moltes vegades de la nostra vida.
    Una lliçó important és que tot pot canviar en un segon i que per més que volem controla la nostra vida, n’hi han fets incontrolables e impredictibles.
    I l’altre lliçó que crec que és la més important és que de rés serveix lamentar-se per allò que ha passat o allò que voldríem que passes. Hem d’assumir les situacions e intentar treure la part més efectiva per continuar vivint.
    Un exemple de que voler és poder!

  15. Antoni Gómez

    22 gen. 13
    12:45 #

    La història de Janine Shepherd és realment impressionant.

    En segons la nostra vida pot donar un gir de 360 ​​graus.

    S’ha de ser molt fort mentalment per assumir aquests canvis i afrontar el futur amb enteresa.

    Ella, fins aleshores una esportista d’elit, estava acostumada a l’esforç, al patiment i al treball en equip.

    La convivència amb els seus companys de rehabilitació, i en especial la Maria, la van ajudar i li van donar noves forces. Van compartir moments d’autenticitat i l’esperança de sortir d’allà. En tot moment van evitar comentaris superficials.

    Va saber superar també els comentaris pessimistes (doctora, infermera i companys de vol) i continuar amb el seu objectiu.

    En resum, la vida està plena d’oportunitats i s’ha de lluitar sempre. L’esperit és el més important, i amb ganes i l’ajuda de tots podem aconseguir el que ens proposem.

  16. Mayca Pascual

    22 gen. 13
    13:58 #

    Increïble document humà!
    Tothom tenim un destí i tothom el compleix però, pot ser, no es el mateix que el imaginat per cadascú.
    És impressionant la energia que desprèn aquesta dona. La força interior supera lo inimaginable i això ens demostra que som tot el que volem ser, només necessitem desitjar-lo i voler fer-lo.
    La experiència que explica la Janine ens ha de ensenyar a veure la vida com una consecució d’objectius per més dificultats que es presentin al nostre camí.
    Amb una posta en escena molt senzilla (les cadires ens van senyalant el procés de superació de la Janine) aquest vídeo ens dona una pista molt important per assolir els nostres objectius: lluitar per la VIDA!

  17. Jaume C.

    22 gen. 13
    14:28 #

    Una d’aquelles històries reals que et fan pensar en que res és impossible.
    Vaig veure el video i ràpid vaig anar al enllaç que et duia al bloc per assabentar-me del significat de la posada en escena de les cadires.
    Ho vaig tornar a veure, i el veuria una i un altre vegada, i penso que tothom hauria de gaudir d’aquesta impressionant història.
    A part del missatge que dona la Janine, que crec que és molt clar i no li fa falta mil imatges per transmetre-ho, em va sorprendre com arribar a connectar amb el públic, on hi ha moments en que la gent riu.
    Sense cap mena de dubte, jo també vaig portar la meva palleta a classe.

  18. Cristi Ortiz

    22 gen. 13
    19:56 #

    Superació i Oportunitat Unides.

    Crec que aquesta dona, és un exemple a seguir per tot el que ha aconseguit després d’una tràgica experiència en la seva vida com a esportista d’elit.
    Suposo que si jo hagués passat per una situació així, m’hagués costat molt reaccionar, perquè entenc que ha de ser molt dur. .
    No em considero una persona derrotista però moltes vegades no només es tracta de capacitat sinó de tenir l’oportunitat.

    En primer lloc estic d’acord que aconseguir una meta es realitza a través de tenir força de voluntat, constància, disciplina, sóc esportista i potser el valor d’aquestes paraules les tingui sempre més presents que una altra persona que no practiqui esport.

    Però d’altra banda penso que si aquesta dona no hagués tingut recursos per aconseguir una altra inquietud a la vida com era la de ser pilot es hauria sentit frustrada de no poder fer-ho. Per això opino que no només el fet d’esforçar cada dia, superar-se, el tenir aquesta lluita constant per aconseguir el seu objectiu no hauria estat possible si no hagués tingut uns recursos que li han permès poder veure complert aquest repte per a ella de ser pilot. Quan es tenen recursos econòmics es poden fer complir certes inquietuds o almenys tenen l’oportunitat de poder accedir-hi.

    Per acabar vull dir que no tothom després d’haver passat per una tràgica experiència com la Janine, té les mateixes oportunitats de seguir els seus somnis i inquietuds, ja que aquests cal emmotllar al seu nivell de vida i malauradament no hi ha molt de triar.

    Cristi Ortiz

  19. Elena C

    24 gen. 13
    16:00 #

    Hola Companys!

    Com a tothom, a mi també m’ha agradat molt aquesta presentació de la Janine Shepherd. És tot un exemple de superació, esforç, força de voluntat, i de lluita per les il•lusions.

    Al mateix que el Jordi, a mi també m’he fixat en la frase “Quan deixes anar allò que desitges, et converteixes en allò que pots ser”. Estic totalment d’acord i penso que tothom hauria de fer un replantejament de la seva vida i treure totes les idees supèrflues i materialistes a les que ens aferrem. La vida és molt més fàcil i bonica si fem el que volem i ens obliden d’allò que pensem que hem de fer.

    Fins ara! 😉

  20. Ruben

    28 gen. 13
    19:55 #

    Hola a tothom!
    La primera vegada que vaig veure aquest vídeo el vaig trobar una mica estrany, perquè al principi vaig pensar coses com que era un monòleg del estil del “Club de la comedia” o així i que volia fer riure a la gent i després que estava parlant d’una altra persona, no d’ella mateixa.
    Però a mesura que parlava, em vaig donar conta del meu error, el vaig posar de nou des del principi i vaig entendre la verdadera magnitud, sofriment, esperit de superació i tants altres adjectius que podríem posar a aquesta noia, que veient truncada la seva vida personal i d’atleta a tanta primerenca edat, va ser capaç de superar nombroses barreres i ja no dic per ser pilot d’avió, sinó molt menys, per tornar a caminar quan li deien que només podria recuperar un deu o un vint per cent de mobilitat.
    La veritat és que encara que les lesions i la recuperació fossin molt menys greus i curta, només veure el seu semblant i la manera tan positiva de contar-les és per dir “chapó” i treure’s el barret.

  21. […] té una carpeta amb el full de puntuació per anar registrant la puntuació de la prova model i el comentari que els vaig demanar perquè servís d’avaluació inicial de l’expressió escrita. Vaig […]

  22. TERESA

    04 febr. 13
    22:36 #

    Bona nit a tothom !

    Per fi he pogut veure el vídeo de la Janine i després de tots aquests dies parlant d’ella, he arribat a la conclusió que fins que no veus el que diu i, sobretot, com lo diu no pots entendre tot el que la Janine ha passat realment.
    La mena que té de descriure això que l’ha passat, com quan descriu el moment del accident que passa de descriure un dia meravellós a un dia horrible, et fa sentir realment que tu vas en aquella bici pujant i baixant de cop aquelles montanyes o quan descriu la seva estança a l’hospital et fa sentir de veritat com va ser tot el seu recorregut fins a veure la llum, vol pilotar avions, i ho descriu amb una altra expressió a la seva cara, una expressió de superació, de esperança i de transmetre-ens això, el que mana no es tu cos , es la teva ment i si ella pot , tu pots.

  23. Alejandra

    21 febr. 13
    15:27 #

    Bona tarda companys i professor!

    Les palletes…

    Aquest és un vídeo on una dona, amb molta generositat, ens vol transmetre que ni el cos, ni el lloc on treballes, ni com llueixes determina qui en realitat ets i la teva essència és a dins teu.

    És molt difícil –jo diria impossible- no emocionar-se amb ella a mesura que ens explica tot el seu procés, des de l’accident fins la recuperació creativa de la seva vida.

    Ens ha permetre entendre el camí recorregut utilitzant unes cadires que representaven un moment específic del procés… Un procés d’esforç, dubtes, angoixa, patiment, il•lusió i ple de reflexions que penso, ens quedaran a molts dels que la hem escoltat amb el cor obert.

    He compartit amb moltes persones aquest vídeo, perquè tots hem viscut situacions on la pregunta “per què a mi” ha sortit i crec que, junts amb la Janine, hem après que la pregunta correcta és “per què no a mi” i també per a ser conscients que tots estem connectats.

    Gràcies pel vídeo professor!


Categories


Històric


Blogroll


Per resoldre dubtes


Recursos per a l'aprenentatge


Vídeos


Darrers comentaris


Núvol d’etiquetes


Share