Servei Local de Català de Castelldefels

UN NOU ESTIL SOSTENIBLE

Els primers éssers que habitaven el planeta mai haurien pogut imaginar tot el que passaria després de la seva existència. Quan aquests vivien no existien la gran quantitat d’indústries i tecnologia de les quals disposem avui dia. Aquells antics prehistòrics vivien sense la necessitat de tants aparells com els que disposem ara. Per una altra banda, cal dir que la seva esperança de vida no era tant alta com ara, ni la seva qualitat de vida tan bona. Però no eren feliços aquells homes i dones? Realment tenim la necessitat de tenir tantes coses a canvi d’un preu tan alt com és la gran contaminació i la sobreexplotació de la natura?

Tots aquests avenços que utilitzem diàriament i que ens fan la vida més fàcil i més còmoda estan fabricats per grans empreses que són totalment irresponsables i contaminants i nosaltres les premiem comprant el seus productes, fent que guanyin més diners o amb subvencions per part dels governs. Hem de trobar alternatives a aquest sistema capitalista i ho hem de fer tots junts ja que tots estem connectats. No ens servirà de res fugir de les grans ciutats i pensar que deixant el problema de banda aquest és solucionarà. Hem de començar a actuar tots junts i a prendre mesures; deixem de premiar a multinacionals irresponsables, dolentes i contaminants i comencem a premiar a aquelles que respecten la natura i que desenvolupen la seva activitat de manera responsable i protegint el medi ambient.

La natura és una font de recursos molt bona però que s’ha d’utilitzar de manera responsable i sobretot s’ha de cuidar per tal de no perdre’ls. Hem de començar a utilitzar recursos renovables i sobretot no contaminants. El nostre planeta cada vegada està patint més amb la contaminació per tal que nosaltres tinguem una vida més còmoda però cal saber que si el nostre planeta pateix nosaltres acabarem tocats. No podem sobreviure sense els recursos que ens proporciona la natura i cada vegada ens la estem carregant més. Les mesures que estem fent servir avui dia per protegir la natura són insuficients, són un remei passatger a curt termini però cal pensar en el futur.

Els grans empresaris de les grans multinacionals es creuen que el planeta no s’esgotarà i que el domini i l’explotació de la natura pot ser etern. Per això és necessari un nou paper de l’ésser humà i prendre consciència del medi ambient ja que estem relacionats. Tot això és fàcil de dir però difícil de fer sense el compromís de tota la societat però tots junts podem aconseguir un sistema econòmic més just i sostenible si deixem pas a un nou estil de pensament i eliminem d’una vegada el vell.

Grup d’ecologistes de Castelldefels.

ECONOMIA I SOSTENIBILITAT
Darrerament s’està debatent sobre si el model financer i productiu que ens estan imposant des de l’Unió Europea per pal·liar la conjuntura de crisis econòmica actual és viable a mig o llarg termini. Doncs bé, en xifres macroeconòmiques potser hi hagi algun tipus d’involució en el dèficit però aquests tipus de mesures juguen en detriment dels cada vegada menys recursos naturals dels que disposem.
Deixant de banda els recursos naturals, no cal oblidar que la contaminació de l’atmosfera afecta la salut de les persones, animals i plantes. D’altra banda, la situació de l’atmosfera determina la climatologia del planeta. Qualsevol efecte negatiu sobre l’atmosfera pot tenir, doncs, una repercussió greu en els éssers vius. Aquesta problemàtica augmenta de manera considerable quan parlem de la massiva concentració de gasos nocius a les grans ciutats. Diversos estudis indiquen que la contaminació atmosfèrica està associada a problemes cardiovasculars i respiratoris en adults i també amb problemes de desenvolupament en el fetus durant l’embaràs, així com d’altres afectacions.
Encara ens deixem una llista d’altres factors ambientals que poden afectar a la nostra salut i que són temes actuals a la nostra ciutat (soroll, línies d’alta tensió, presència d’abocadors a prop dels habitatges, etc).
Per tant, és un problema important que afecta a tota la ciutadania, en el que invertir en la qualitat ambiental es transforma en una mesura imprescindible i del tot necessària.
Cal tenir present que l’educació és la base en que es fonamenta la conscienciació ecològica a escala planetària, basats en alternatives viables sobre nous models sostenibles. En definitiva, hem d’arribar a obtenir una intel·ligència ecològica global.
Recordem que una millor qualitat ambiental és una millor qualitat de vida.
Josep Lluís Montero Cuerva

ECOPSICOLOGIA PER COMBATRE UNA CIVILITZACIÓ TÓXICA

Vivim en una civilització tòxica, una civilització on el principal objectiu es el creixement econòmic i que utilitza tots els recursos necessaris per tal d’aconseguir-ho.
Però quin es el veritable problema, l’objectiu o el procés? Podem considerar que tots dos.
La civilització actual ha de fer front a dos problemes: que el creixement econòmic tingui més prevalença que el desenvolupament personal i que el creixement humà; i que la manera d’aconseguir la fita es basi en la creença de “el fi justifica els mitjans”.
Des de fa temps han sorgit moviments teòrics, noves idees, que intenten mostrar un altre camí i una nova forma de fer les coses on la participació col•lectiva sigui la base fonamental.

La ecopsicologia tracta sobre la interrelació de l’ésser humà amb el seu entorn i amb la naturalesa. Hi ha d’haver un canvi fonamental en la consciencia global sobre la visió del planeta, no podem seguir considerant-lo una font inesgotable de recursos i no pensar en les conseqüències de la seva sobreexplotació; hem d’aprofitar els avenços tecnològics y apropar-los al desenvolupament d’energies sostenibles, pensar en que podem aportar nosaltres a la natura y no pensar tant en que podem rebre a canvi ja el regal més important que en rebem contínuament és la vida mateixa.

Si aquesta nova mentalitat s’aplica al procés no tant sols canviarà el procés en sí mateix, sinó que l’objectiu final tindrà un caire més humà y més global.
Cal, però, la col•laboració de polítiques que integrin aquest pensament, de les bases econòmiques que sustenten la societat actual les quals hauran de perdre abans de tornar a guanyar, i finalment, la col•laboració i implicació de tota la societat, ja que aquest no es un canvi individual si no un canvi global.

La idea de polítiques i nous models on hi hagi una pèrdua econòmica inicial pot dificultar la creació d’aquests nous models, però per sort hi ha gent preparada i amb talent que s’ocupa per trobar una forma de tenir una consciència ecològica y econòmica conjunta i mútuament beneficiosa; al cap i a la fi l’única forma de sobreviure es cuidar d’allò que ens permet viure.

EL FUTUR ÉS A LES NOSTRES MANS!

Darrerament, sovint sentim parlar de moviments ecològics per preservar el planeta i, també sovint ens trobem amb més consciència social davant aquest plantejament del problema, però, què fem cadascun de nosaltres per a contribuir a millorar el nostre entorn?

En primer lloc, argumentem que fem poc perquè el nostre entorn o l’empresa on treballem són pocs adients. Hem d’anar més enllà dels espectadors amb arguments com “jo no m’implico” perquè “jo no contamino”. Tots usem el planeta i no podem esquivar la responsabilitat del seu malbaratament. Tampoc som culpables de tot, però cal trobar el punt on el nostre treball, el nostre entorn o el nostre estil de vida, ajudin a aquesta millora.

En segon lloc, tots voldríem fer alguna cosa per millorar aquest món, però no tenim molt clar per on començar.

Amb referència a tot això, hi ha al respecte divers estudis psicològics i econòmics que ens poden servir d’ajuda a l’hora d’aconseguir aquest objectiu.

D’una banda, l’economista Christan Felber ens proposa en el seu llibre (L’economia del bé comú) un model econòmic com a alternativa teòrica al capitalisme de mercat i a l’economia planificada. Encara que el model parteix d’uns criteris generals és un model obert que s’ha d’anar construint entre tots.
Segon Felber, l’economia del ben comú s’ha de regir per una sèrie de principis bàsics que representen valors humans: confiança, honestedat, responsabilitat, cooperació, solidaritat, generositat i compassió, entre altres.

D’altra banda, el psicòleg Daniel Goleman, autor de La Intel•ligència ecològica, ens aporta las claus necessàries per convertir-nos en jugadors actius a l’hora de determinar el curs del planeta, de la nostra salut i de la nostra destinació comuna.
Segon Goleman, independentment que siguem un simple consumidor, el cap de compres d’una empresa o un director de producte, el coneixement de l’impacte ecològic del que adquirim, fabriquem o venem és fonamental per prendre decisions més concordes amb els nostres valors i, així, influir positivament en el nostre futur i en el de la Mare Terra.

Així doncs, hem de prendre consciència de la importància de tenir actituds de respecte envers el medi ambient, per tal de poder fer de la nostra Terra un món habitable no tan sols per als d’avui, sinó també per a les persones del demà.

SIGUEM CONSCIENTS I RESPECTEM EL NOSTRE PLANETA!

LA TERRA QUE VOLEM
Aquest cap de setmana, vaig estar en un indret de Catalunya, poc conegut encara, anomenat Temps de Terra, realment allà em vaig sentir més de la Terra que mai i vaig pensar que possiblement podríem viure així amb la meva família i amb les altres famílies què també hi eren per allà. Certament és un indret peculiar, on l’ asfalt no existeix, només hi ha camins de terra polsosa, trepitjada per cavalls, vaques i ovelles, que viuen lliurement en aquest lloc, aixeca la pols al seu pas, les poques cases són de pedra i fang, a les basses hi ha granotes, i als camps de terra roja, s’aixequen ben ferms enciams, espinacs i moltes altres verdures, hortalisses, a més d’arbres fruiters, oliveres, carrasques i garrofers, el so que més s’hi sent és el dels ocells cantant. Una meravella…sí realment, un model ecològic, una lliçó accelerada d’ecologia i també d’economia sostenible, 0 contaminació i 100% conscienciació ecològica. Vam marxar amb un pensament molt clar: aquesta és la Terra que volem.
Però tornant cap a casa només a uns 80 quilòmetres d’allà; l’ecologia, les energies no contaminants, l’economia justa, es van esvair de sobte, estàvem passant per la gran petroquímica, envoltada de llums, foc, pudors i envoltada de ciutats, on el color predominant és el gris: aquesta no és la Terra que volem, però és la que tenim.
I aquesta sortida, m’ha fet reflexionar sobre la Terra i els dos pensaments tan diferents que hi viuen en ella:
Per una banda el més Vell, el que ha utilitzat i utilitza el Planeta com a font inesgotable d’energies, explotada per grans multinacionals, moltes vegades també contaminants durant anys, sense que cap govern faci res per evitar-ho.
I per una altra, un de més nou, basat en una economia justa, que respecta la Natura i utilitza energies renovables, però que encara està recolzada per pocs governs.
Crec que només amb una Gran conscienciació ecològica, a escala planetària, amb tots els seus habitants implicats encara es podria salvar aquesta Terra. Si existeixen petits racons meravellosos on ja s’està fent, per què no a tot el Món?
Susanna Sardà

Hola sóc la Marcela, aquí deixo el meu article. Ens veiem a classe.

Salvem “La Pachamama”

Des de sempre les diferents civilitzacions van tenir molt en compte la estreta relació entre l’ésser humà i l’entorn al qual pertany. Així com l’Imperi Incaic que cuidava, respectava i era temorós de la seva “Pachamama”(Mare Terra). Ells pensaven que si la cuidaven ella els proveiria de tot allò que necessitaven per viure. Per tant només mataven els animals que els calia per menjar i mai feien excessos per por de fer enfadar a la seva “Pachamama”. Sabien que així com els hi donava, també els podia fer passar gana i fins i tot podien arribar a morir si no la cuidaven com es mereixia. Si aquesta relació entre l’entorn i l’ésser humà des de temps ancestrals ja suposava una creença tan arrelada, és terrible haver arribat al punt on estem actualment. Travessem una terrible crisi econòmica que va lligada al deteriorament ecològic global. Estem immersos en un model on el seu motor principal és el creixement continuat ,sent la seva font d’energia el combustible fòssil. Ja es comencen a veure símptomes d’esgotament i això repercuteix directament en l’activitat econòmica. Es dóna prioritat als beneficis de les empreses oblidant el futur de la Humanitat.

És fonamental prendre consciència que si cadascú dels ciutadans i ciutadanes del planeta comença a col•laborar amb el seu gra de sorra prenent una actitud que recolzi l’ecologia com a forma de vida, des de tots els àmbits que puguem abraçar, potser es podrà canviar la situació actual.
Si no es resol la crisi ecològica, no hi haurà sortida per la crisi econòmica ni social, tot està estrictament lligat i s’ha d’actuar urgentment. Estem atrapats dins d’una dinàmica perversa d’una civilització que si no creix, no funciona, i que quan creix el que fa es destruir les bases naturals que fan que existeixi.

La societat actual productiva i consumista no pot ser sustentada pel planeta. Ara es necessari construir una nova civilització que sigui capaç d’assegurar una vida digna als més de 7.200 milions d’habitants d’un món al que se li acaben els recursos. Per això el seu objectiu hauria de ser recuperar l’equilibri amb la biosfera utilitzant la investigació, la tecnologia, la cultura, l’economia i la política per aconseguir-ho. Serà fonamental comptar amb una gran imaginació política, generositat moral i creativitat tècnica.

Aquest segle serà decisiu per la nostra història. Suposa una gran prova per totes les cultures i societats, per l’espècie humana en conjunt. Tornem a respectar i valorar tot el que significa “la Pachamama”, potser que així es pugui aconseguir no continuar destruint el nostre planeta.

Marcela Stanislavsky

Societat global i crítica

Ens trobem en una societat global, on els nostres actes poden tenir conseqüències en tot el món, fet entès com “efecte papallona”.

Vivim en una societat on el planeta no és una preocupació, on tot ha evolucionat tant, que no ens hem parat a pensar en els inconvenients que això ha suposat. Vivim a contrarellotge on el temps és or i l’or la importància de ser. Els avanços tecnològics des de la revolució industrial han estat significatius, i més ràpids des dels 90, fet que provoca un efecte negatiu en el medi ambient.

El canvi climàtic és un dels impactes mediambientals més importants degut en part a l’estil de vida que portem, per exemple amb el consumisme. Desgraciadament l’economia mou el món i tots col•laborem a que sigui així. L’esgotament dels recursos naturals també és un altre impacte molt gran en el medi ambient i que afecta a països del Tercer Món ja que són els qui en conserven més. El petroli és cada vegada més car, però, no sabem viure sense ell. El principal problema és que no es veu una alternativa al transport i tampoc una disminució d’aquest, per aquest fet hi ha una gran demanda i el preu cada cop és més elevat. La dependència del petroli ocasiona greus problemes mediambientals, una possible solució seria l’ús del transport públic o cotxes elèctrics.

En resum, l’economia mou el món. Els diners són destructors d’il•lusions, de la il•lusió d’un món millor. Si l’avarícia de la societat i dels més rics no és pot pal•liar aquest món cada cop serà més pobre en esperances d’aconseguir la dignitat de tots els éssers humans i un canvi en el model de societat.

Lluitem per un món global, però construït amb les opinions, drets i llibertats de cada un dels membres de la societat.

Intel.ligència tòxica

Actualment vivim en una societat que prioritza el benestar a l’ecologia o més aviat en una societat que gestiona malament els recursos dels que disposa. Un 50% del petroli que s’extreu es crema en els motors dels cotxes havent altres fonts d’energia per a fer-los funcionar. El reciclatge surt extremadament car ja que els envasos s’han de transportar a altres ciutats i surt molt més barat tirar-los o fabricar plàstic que és molt més contaminant que el vidre. Amb els fems dels animal de les granges es podria fer gas natural, però en comptes d’això es llença i es converteix en un potent contaminant. Les mesures d’estalvi energèntic s’apliquen malament o directament no s’apliquen. És més greu encara ja que disposem de mitjans suficients per a que la societat no sigui nociva sense la necesitat de sacrificar la qualitat de vida però s’opta per l’opció fàcil. Ens trobem doncs davant d’un problema d’estupidesa i de vagància. Amb això podriem utilitzar el concepte d’intel.ligència tòxica. La intel.ligència és extremadament bona creant però és incapaç “d’imaginar” el futur ni té prou experiència passada per haver après. Som increiblement bons explotant l’entorn però no podem veure a on ens porta tot això. Ens deixem enlluernar amb la immediatesa i en aquesta direcció tot apunta al fet que l’espècie humana desapareixerà. Es podria dir que morirà d’èxit. L´única manera de subsistir es convertint-nos en una societat ecològica. Prendre consciència del problema seria ideal però una possible solució per exemple en el cas dels envasos seria treballar en l’incentiu. Seria perfecte alinear els incentius dels consumidors i els productors per tal de preservar el medi ambient, això vol dir cobrar els envasos als consumidros i retornar l’import quan es retorni. Això suposa un cost més elevat per a tots però és totalment just ja que estarem internalitzant un cost que abans era una externalitat impulsada per a tercers en forma de contaminació i degradació del medi ambient. Aquest seria un exemple clàssic de la intervenció estatal justicifada per la presencia de externalitats. Prenent diferents mesures el futur podria ser menys negre, de fet, el binomi civilitazació-intel.ligència acabara resolent el xoc ecologia-toxicitat a favor de la primera. Pel fet que és una decisió racional (aquí actua la intel.ligència) i també perquè es procura el major benestar socioeconòmic a llarg termini (aquí actua la civilitazió). Això possiblement no passarà a curt termini ja que també s’han de contemplar els interessos particulars que fan que aquesta situació s’allargui però arribarà el punt en què l’statuo quo sigui insostenible i els canvis necessaris s’obriran pas. El que és impossible es vaticinar quant de temps trigarà, anys?, decades?, generacions?…

LA ECOPSICOLOGIA ESTÀ DE MODA

Ara que està tan de moda l’ecologia, no podia faltar l’anomenada ecopsicologia. Segons els seus ideòlegs, seria aquella que ens ajudaria a comprendre la connexió d’integració de l’home amb el seu entorn natural. Critiquen a més –i no és la primera vegada- que l’explotació de la natura per part del capitalisme imperant ens condueix cap a una civilització que ells anomenen “tòxica”. Tot això està molt bé, si no fos perquè, encara que sigui una idea assenyada, és molt difícil de solucionar.
El problema radica en què per tal de resoldre el problema de la contaminació ambiental senyalen com a mesura canviar l’actual sistema econòmic capitalista. Però per fer això caldria lluitar amb plantejaments també de caire econòmic, es a dir, que les mesures mediambientals també resultessin beneficioses des d’un punt vista monetari. Cas contrari, la lluita es presenta àrdua i complexa. Per exemple, a l’actualitat existeis el protocol de Kioto, que és un acord de bones intencions per part dels governs per tal d’aturar l’índex de contaminació produïts per les indústries. Els països signants están obligats a pagar unes taxes en funció de la contaminació produïda, No obstant això, els Estats Units, el país amb major emissió de gassos de l’anomenat efecte hinvernacle, no ha ratificat encara el protocol.
Conscienciar a la gent de la necessitat de respectar al medi ambient és fácil, però conscienciar a les empreses és , més bés, difícil. I encara que les empreses estan formades per persones, una cosa és el que es predica, i una altra que es porti a terme. Si aconseguessin tenir una col.laboració més global de la gestió de recursos, si els països no lluitessin entre sí per tal d’aconseguir beneficis econòmics, potser aleshores podríem començar a tenir esperança. En canvi, mentre els acords internacionals, com el del Kioto, no puguin portar-se a terme, la tendència de l’home depredador envers el seu entorn no s’aturarà.

Juana Velasco
(comentarista d’un diari, article d’opinió)

Sóc la Marcela i m’ha tocat fer el comentari de l’article del Javier.
Com que la idea d’aquest exercici és fer una crítica constructiva, després d’haver llegit aquest text puc dir que pel que fa referència al grau i al canal, m’han semblat adequats.
És clarament una argumentació sobre el tema demanat. L’estructura del text com a article, opino que no és del tot adequada ja que no trobem un títol explícit ,part important a l’hora de redactar un article.
La distribució del mateix en paràgrafs sí que crec que és correcta. La informació que tracta l’article no és fruit d’una recerca extensa a sobre del tema en qüestió, sinó més bé dels coneixements previs que l’escriptor té del mateix. Les idees apareixen ordenades lògicament.
L’ús de referents textuals i connectors trobo que és correcte al llarg de tot l’article. EL text és clar i precís, no he trobat incoherències ni problemes de concordança. Els signes de puntuació permeten fer una lectura prou entenedora.
Pel que fa referència al lèxic, podríem parlar d’un repertori lingüístic bo però on trobem algunes faltes ortogràfiques. En termes generals utilitza uns recursos sintàctics variats i de forma correcta. El text resulta suggerent i atractiu, ja que utilitza exemples molts propers a nosaltres per explicar el tema demanat. Això fa que la lectura del mateix sigui fàcil i del tot entenedora .
Per finalitzar podria dir que ens trobem davant d’un article d’opinió que explica una realitat actual d’una manera clara i propera al lector. Le seva extensió és correcta. En cap moment resulta ni pesada ni avorrida la lectura del mateix .