• La civilització tòxica

    Deixeu com a comentari el text que vau acordar amb el grup a partir del text que vau escoltar ( La civilització tòxica 1). El text ha de tenir un mínim de 300 paraules.

    Us recomano que l’escriviu amb el processador de text. Dresprés, seleccioneu-lo, copieu-lo i enganxeu-lo en l’espai. Si no es publica és que està pendent que l’autoritizi. Tingueu paciència. El termini per publicar-lo és el 4 de novembre. 

    Us hi jugueu no perdre 5 punts i  obtenir el primer emblema.

    1r emblema

    Sort!

  1. Lorena Silva Navarro

    01 Nov 14
    20:31 #

    UN NOU ESTIL SOSTENIBLE

    Els primers éssers que habitaven el planeta mai haurien pogut imaginar tot el que passaria després de la seva existència. Quan aquests vivien no existien la gran quantitat d’indústries i tecnologia de les quals disposem avui dia. Aquells antics prehistòrics vivien sense la necessitat de tants aparells com els que disposem ara. Per una altra banda, cal dir que la seva esperança de vida no era tant alta com ara, ni la seva qualitat de vida tan bona. Però no eren feliços aquells homes i dones? Realment tenim la necessitat de tenir tantes coses a canvi d’un preu tan alt com és la gran contaminació i la sobreexplotació de la natura?

    Tots aquests avenços que utilitzem diàriament i que ens fan la vida més fàcil i més còmoda estan fabricats per grans empreses que són totalment irresponsables i contaminants i nosaltres les premiem comprant el seus productes, fent que guanyin més diners o amb subvencions per part dels governs. Hem de trobar alternatives a aquest sistema capitalista i ho hem de fer tots junts ja que tots estem connectats. No ens servirà de res fugir de les grans ciutats i pensar que deixant el problema de banda aquest és solucionarà. Hem de començar a actuar tots junts i a prendre mesures; deixem de premiar a multinacionals irresponsables, dolentes i contaminants i comencem a premiar a aquelles que respecten la natura i que desenvolupen la seva activitat de manera responsable i protegint el medi ambient.

    La natura és una font de recursos molt bona però que s’ha d’utilitzar de manera responsable i sobretot s’ha de cuidar per tal de no perdre’ls. Hem de començar a utilitzar recursos renovables i sobretot no contaminants. El nostre planeta cada vegada està patint més amb la contaminació per tal que nosaltres tinguem una vida més còmoda però cal saber que si el nostre planeta pateix nosaltres acabarem tocats. No podem sobreviure sense els recursos que ens proporciona la natura i cada vegada ens la estem carregant més. Les mesures que estem fent servir avui dia per protegir la natura són insuficients, són un remei passatger a curt termini però cal pensar en el futur.

    Els grans empresaris de les grans multinacionals es creuen que el planeta no s’esgotarà i que el domini i l’explotació de la natura pot ser etern. Per això és necessari un nou paper de l’ésser humà i prendre consciència del medi ambient ja que estem relacionats. Tot això és fàcil de dir però difícil de fer sense el compromís de tota la societat però tots junts podem aconseguir un sistema econòmic més just i sostenible si deixem pas a un nou estil de pensament i eliminem d’una vegada el vell.

    Grup d’ecologistes de Castelldefels.

    1. QUIM ARNAIZ

      08 Nov 14
      21:24 #

      El text del grup ecologista utilitza un llenguatge molt col•loquial, però és evident, que no és ni científic, ni periodístic.

      Exemples: ni la seva qualitat de vida tan bona … Tenir tantes coses… multinacionals irresponsables, dolentes i contaminants… nosaltres acabarem tocats… ens l’estem carregant més …

      Sí que l’estructura del text és correcte: Introducció + argumentació i la conclusió final. Però no aporta cap dada en concret, ni cap referència científica.

      Hi ha varis errors ortogràfics:

      1.-Utilitza tant quan és tan, en la cinquena línia del primer paràgraf.

      2.- En el segon paràgraf, en la tercera línia hi ha una falta de concordança diu ” el seus” i vol dir els seus productes.

      En la cinquena línia falta una coma abans del ” ja que tots estem connectats”.

      3.- Al final de la sisena línia utilitza un “és” amb accent quan no és del verb ser. ” El problema de banda aquest és solucionarà”.

      4.- En el tercer paràgraf a la cinquena línia, jo posaria una coma després de “pateix”, i abans de “nosaltres acabarem tocats”… i a la línia següent crec que cal apostrofar ” la estem” i quedaria ” l’estem”.

      5.- A l’últim paràgraf, a la tercera línia, abans de ” ja que estem relacionats”, caldria posar una coma.

      Quim Arnáiz. Castelldefels, 8 de novembre de 2014

    2. quim arnaiz

      11 Nov 14
      19:42 #

      La resposta si/no:
      Sí a totes, regulin al 8.
      Felicitats!

    3. quim arnaiz

      11 Nov 14
      19:44 #

      Perdó sóc en Q

    4. quim arnaiz

      11 Nov 14
      19:46 #

      Perdó: Sóc en Quim i el text que he comentat és de Lorena:

  2. Ernest VINITZKI

    02 Nov 14
    12:09 #

    Bon dia,
    Us envio el meu article d’opinió.
    Espero que us agradi i que no hi hagi moltes errades,

    Atentament,

    Ernest.

    EL PUNT AVUI

    CIVILITZACIÓ TÒXICA

    Grup ecologista de Castelldefels,
    31/10/2014 (Castelldefels)

    Vivim en un món on l’ésser humà constantment pren decisions individuals, les quals poden afectar positivament o negativament al nostre ecosistema.
    Però la realitat és que si ens fixem a escala global, predomina el model de civilització tòxica, en el qual la societat i principalment els governs i les indústries són els responsables de què hàgem de viure en veritables ciutats contaminades.
    Podríem pensar que fugint temporalment d’aquesta civilització tòxica, fent esport, anant a la muntanya o tenint bons hàbits de vida, milloraríem la nostra qualitat de vida, però egoistament ens equivoquem.
    Part del problema radica en què el model polític i econòmic actual està lligat directament amb aquesta cultura tòxica, on tot val per tal de guanyar diners. Han prioritzat el seu benestar econòmic i no el benestar comú.
    Aquest model,que també podríem denominar de polítiques i economies tòxiques ha contribuït any darrere any a la destrucció de la nostra natura i en definitiva del món on vivim.
    Comença a haver-hi gent molt implicada a intentar canviar aquest model de civilització,els quals estan aportant idees ecològiques.
    Però els que dominen el model actual, que tenen molt interessos econòmics en joc, no s’ho posen gens fàcil,el que provoca una lluita contínua entre els dos estils de vida.
    Per tant, seria moment de començar a plantejar-se si desitgem continuar amb aquest model tòxic o pel contrari ens unim i lluitem pel nou model ecològic.
    Hem d’intentar entre tots desenvolupar una intel•ligència ecològica, tal com proposava el psicòleg Daniel GOLEMAN, que arribi a tots els estaments de la societat.
    Com a grup ecologista estem realitzant conferències a tots els municipis de Catalunya, per tal d’informar a la ciutadania de les propostes que fem per intentar canviar a un model més ecològic.
    Al contrari del que pensen els partidaris del model actual, nosaltres creiem que el nou model no afectaria negativament a l’economia i als llocs de treball, ja que les noves tecnologies més ecològiques, a més de preservar el medi ambient, generarien noves empreses que donarien feina a gran quantitat de ciutadans.

    És per això, que considerem que encara és possible fer el canvi, tot i que també és necessari que els responsables polítics s’impliquin i facin noves lleis que protegeixin més la nostra natura, per una banda perseguint a les grans indústries responsables de contaminar el medi ambient amb abocaments de residus tòxics i per l’altre promovent la conscienciació ciutadana, començant des de l’educació a les escoles fins a la nostra rutina diària.

  3. Josep Lluís Montero

    02 Nov 14
    17:09 #

    ECONOMIA I SOSTENIBILITAT
    Darrerament s’està debatent sobre si el model financer i productiu que ens estan imposant des de l’Unió Europea per pal·liar la conjuntura de crisis econòmica actual és viable a mig o llarg termini. Doncs bé, en xifres macroeconòmiques potser hi hagi algun tipus d’involució en el dèficit però aquests tipus de mesures juguen en detriment dels cada vegada menys recursos naturals dels que disposem.
    Deixant de banda els recursos naturals, no cal oblidar que la contaminació de l’atmosfera afecta la salut de les persones, animals i plantes. D’altra banda, la situació de l’atmosfera determina la climatologia del planeta. Qualsevol efecte negatiu sobre l’atmosfera pot tenir, doncs, una repercussió greu en els éssers vius. Aquesta problemàtica augmenta de manera considerable quan parlem de la massiva concentració de gasos nocius a les grans ciutats. Diversos estudis indiquen que la contaminació atmosfèrica està associada a problemes cardiovasculars i respiratoris en adults i també amb problemes de desenvolupament en el fetus durant l’embaràs, així com d’altres afectacions.
    Encara ens deixem una llista d’altres factors ambientals que poden afectar a la nostra salut i que són temes actuals a la nostra ciutat (soroll, línies d’alta tensió, presència d’abocadors a prop dels habitatges, etc).
    Per tant, és un problema important que afecta a tota la ciutadania, en el que invertir en la qualitat ambiental es transforma en una mesura imprescindible i del tot necessària.
    Cal tenir present que l’educació és la base en que es fonamenta la conscienciació ecològica a escala planetària, basats en alternatives viables sobre nous models sostenibles. En definitiva, hem d’arribar a obtenir una intel·ligència ecològica global.
    Recordem que una millor qualitat ambiental és una millor qualitat de vida.
    Josep Lluís Montero Cuerva

  4. Eva Barberan Camas

    02 Nov 14
    18:07 #

    LA NATURA ÉS INESGOTABLE?

    És la natura com una planta que sota les nostres atencions i cures, basades en la gran majoria dels casos en l’explotació de la seva essència, creixerà i viurà tota l’eternitat?

    La nostra manera d’afrontar el dia a dia, la mobilitat, l’oci, la salut, la higiene… i les eines que emprem per dur-les a terme, moltes vegades són poc respectuoses amb el nostre medi natural.

    Més aviat són maneres que la desgasten i exploten fins al seu límit sense ni tan sols plantejar-nos que El Planeta Terra com a tal, necessita les nostres cures sense deixar de banda que aquestes siguin sempre ecològicament sostenibles.

    CIUTADANS, O CANVIEM LES NOSTRES FORMES I LES NOSTRES EINES, O AIXÒ S’ACABA!!!

    Tots que convivim a La Terra, tant se val que sigui del món rural o de l’urbà, som un ésser únic. Necessitem optar per la sostenibilitat com a via única i exclusiva per la interacció amb el nostre planeta.

    El model organitzatiu emprat fins ara, el Capitalisme, només ha afavorit la màxima productivitat al més alt rendiment. Aquestes dues premisses han accelerat el procés industrial durant dècades, deixant de banda la seva font universal, La Natura.

    També hi ha missatges positius i gratificants de bones pràctiques que respecten La Terra. Moltes són les empreses, les tecnologies emprades i les conductes que es basen fonamentalment en l’Ecologisme com a única via.

    En els últims temps han anat sortint amb força empenta moviments socials, eines, models de producció i estils de vida que es fonamenten exclusivament amb l’ecologisme com l’arrel de tot plegat. Vet aquí el referent que tots els homes hem de fer servir per interactuar amb l’entorn natural.

    Aprofito la ben entesa per animar-nos tots junts, a potenciar i afavorir aquesta via Ecològica per a tothom.

    Igual que la Mare Natura ens ha ensenyat a respectar l’ordre natural del cicle de la vida, igual que un pare/mare ensenya als seus descendents a integrar-se en el medi i mantenir la continuïtat de l’espècie, mantinguem entre tots aquesta meravellosa Font, La Terra. Formar part d’ella i cuidar-la tots plegats farà, que mai deixi de donar precioses gotes d’aigua desitjoses de trepitjar El Planeta perquè mai es trenqui el cicle natural que forma la nostra essència com un Tot.

    El nostre dia pot ser més net, verd i natural. Igual que quan s’inicia un projecte individual i/o col·lectiu, marquem-nos petites fites de caràcter realista i de mica en mica anirem teixint una gran xarxa entre tots basada en el respecte a allò que ens ha donat la vida.

    Tots els petits gestos i, també els grans projectes ecològics són imprescindibles per mantenir La Mare Font perquè mai deixi de nodrir-nos amb les seves gotes.

    1. Josep Lluís Montero

      17 Nov 14
      19:53 #

      Valoro el text de la EVA BARBERAN:

      El text és adequat tant en grau com en canal.
      La disposició i estructura del text correspon a un article d’opinió on fa referència als recursos que ens ofereix la mare natura i ens invita a fer-nos responsables de la seva cura.
      Sota la meva humil opinió penso que dona una informació molt genèrica, li faltaria explicar i detallar alguna proposta ecològica. És una mica ambigu. Algunes idees estan desordenades.
      L’ús dels signes de puntuació es correcte.
      Al text li falta un punt de complexitat per arribar a ser atractiu però per ser a l’inici de curs està molt bé.

  5. QUIM ARNAIZ

    02 Nov 14
    19:54 #

    Un planeta esgotat
    El sistema capitalista és un sistema governat per uns quants, que protegeixen els seus propis interessos. I ara ha tocat fons. No podem continuar per aquesta via, ja que, del camí que seguim, en dependrà la mateixa supervivència del planeta. Aquest és un sistema econòmic que ha fet fallida. Per més que els polítics ens diguin que no s’hi pot fer res, cada dia hi ha més persones que, veient que l’obediència i la submissió a uns dictats del mercat no ha dut enlloc, clamen una justícia social i una societat més igualitària i solidària, més ètica i més sostenible. Segurament ha arribat l’hora de repensar de veritat unes polítiques i unes maneres de funcionar que permetin no només salvar els interessos d’uns quants, sinó vetllar pel futur de tots.
    No podem permetre que criminals i corruptes ocupin els llocs de poder, per fer-se el seu raconet i, a la vegada,deixar la resta sense res.

    És dubtós que la terra pugui suportar una situació en la qual la meitat de la població mundial – 3.000 milions de persones – tinguin un nivell de consum com el que tenen ara els 900 milions de ciutadans rics del món.
    No cal dir res si els 6.000 milions arribessin a consumir com aquests.
    Ens podem imaginar el que farien a l’ ecosistema les emissions de gasos de la combustió de 3.000 milions de cotxes més sobre la superfície terrestre ? Òbviament, la conclusió no pot ser que s’ha de mantenir la majoria de la població mundial amb un consum baix perquè la part rica pugui continuar consumint al màxim ( informe Intermón-Oxfam).

    La conclusió és que tots, rics i pobres en la mateixa mesura, han de platejar-se nous patrons de consum que siguin compatibles amb la conservació de l’aire, de les aigües, dels combustibles, de les matèries primeres i dels boscos.
    Haurem de trobar la manera de créixer tots més sense que pateixin l’atmosfera, les aigües,els boscos i tenir un equilibri ecològic.
    Cal implementar més ràpid el desenvolupament dels cotxes elèctrics, utilitzar més energies renovables; solar, eòlica, substituir els gasos que danyen la capa d’ozó i els residus industrials… Sostenibilitat de la pressió dels éssers humans sobre els recursos naturals – fusta,pesca,minerals,no té una resposta fàcil, però cal intentar-ho. Sense equilibri ecològic no hi ha futur.
    Algunes males pràctiques.-
    1.-No podem seguir l’exemple de les instal•lacions de les plantes fotovoltaiques de producció d’energia solar a Espanya. La incompetència del govern de Madrid és encara molt greu. Enganyant als instal•ladors amb la subvenció i el preu del KW. Cal que el parlament europeu restauri la seguretat jurídica a Espanya.
    2.- La dictadura dels Mercats, no pot ser que les decisions polítiques que afecten a milions de ciutadans, els polítics les deixin prendre a la reunions dels consells d’administració dels bancs i grans multinacional i, els polítics, que ens representen, siguin simples marionetes dels que dicten polítiques d’austeritat, que no donen solució a la crisis ( els Nobel: Joseph Stiglitz i Amartya Sen).
    3.- Estem en un temps de canvis, que com va definir el sociòleg Zygmunt Bauman, s’ha produït una transformació d’una societat solida a una societat liquida. La modernitat liquida els problemes que té l’individu per adaptar-se a la societat, on predomina l’ individualisme i el consumisme . La falta d’un compromís clar amb els altres.

    La manca de consciència ecològica i col•lectiva forma part de l’esgotament dels recursos i de l’esgotament del planeta. La solució és a les nostres mans. La terra s’esgota!

    Quim Arnaiz
    CPNL C-2 – D.
    Castelldefels, 1 de novembre de 2014.

  6. Federico CAMPILLO MILÁN

    02 Nov 14
    20:19 #

    Us heu preguntat alguna vegada com és el lloc on vivim? . Us heu adonat que vivim en una civilització tòxica en la que tots estem contaminats tant física com mentalment?
    Les persones, a nivell individual, intentem fer la nostra evitant comprar productes nocius per a la nostra salut, també anem a descansar al camp a desconnectar de les grans ciutats i de la contaminació que hi ha, fem exercici a diari , i tot a nivell individual sense saber que això no és la solució . Hem de pensar que les persones hem d’estar connectades entre sí per tal que entre tots busquem solucions , i que únicament entre tots podem fer que la civilització tòxica en la que vivim canviï mitjançant un canvi de pensaments i utilitzant un model de psicologia d’intel•ligència ecològica i sostenible , tal i com diu la ciència de l’ecopsicología.

    Avui en dia tenim ecopsicòlegs que ja parlen de models d’economia sostenible , i això és un punt de partida per tal de buscar solucions a la civilització tòxica a la que vivim.

    A la nostra societat hi han científics i ecopsicòlegs que estan investigant i buscant alternatives i solucions per aconseguir un ecologia i economia sostenible que vagi en contra del capitalisme que ha perdurat i encara perdura a la nostra societat.
    De fet, avui en dia a la nostra societat hi ha lluita entre dos pensaments , el vell i el jove. El vell és aquell en el que la gent pensa que el nostre planeta és una font de recursos inesgotable, el capitalisme, i en el que l’ésser humà destrueix la natura i contamina pensant únicament en el diners que això aportarà. I l’altre pensament, el jove , és aquell en el que es vol deixar enrere el capitalisme i intentar no contaminar, cuidar la natura , el medi ambient i buscar un desenvolupament d’economia i ecologia sostenible.

  7. Conchi

    02 Nov 14
    21:32 #

    Sabem del grandíssim problema que tenim al planeta Terra: LA CONTAMINACIÓ.

    De fa molts anys que els científics ens van alertar del forat a la capa d’ozó i de les greus conseqüències que ens sobrevindran, les diverses maneres de contaminació estan ajudant a una greu destrucció dels ecosistemes. L’aire que respirem, l’aigua que bevem i el terra on creixen els aliments formen part d’un delicat ecosistema que cada dia que passa es troba més amenaçat, però veritablement fem alguna cosa al respecte?
    Com a individus estem més sensibilitzats davant la gran problemàtica, i tots plegats, com si d’un teixit es tractés, intentem tenir uns hàbits més saludables, reciclem les deixalles, intentem agafar transports públics, en definitiva mantenim una psicologia ecològica en els nostres hàbits vivint d’una manera més saludable.

    Però, i la gran entitat que hi ha per sobre de tots nosaltres, les grans empreses, el capitalisme industrial… veritablement fan tot el possible per, amb les seves grandíssimes industries contaminar el mínim? De sempre hem vist com moltes multinacionals arrasen el planeta amb els seus mètodes no ecològics, d’una manera pèssima.

    Però a poc a poc s’estan intentant implantar models no contaminants amb reducció d’emissions de gasos , o d’aigües residuals contaminants, o de deixalles nuclears, però hi ha prou? No s’haurien d’endurir moltíssim més totes les mesures i normatives que regeixen aquestes normes? I els terminis que donen… “L’any 2045 nosaltres, els Estats Units, ens comprometem a reduir en un 15% la emissió de restes contaminants”….
    Al 2045? Però senyors! Que això s’ha de fer ja, que si continuem amb aquest ritme, d’aquí a tres generacions el desastre pot ser incommensurable.

    Necessitem actuar decididament per canviar la relació de la humanitat amb el nostre planeta. Actuem i fem-ho tots plegats, nous i vells models, individus i grans empreses, relacionant-nos tots plegats amb el nostre entorn en tots els aspectes: socials, econòmics, industrials, polítics i personals, per tots de la mà poder salvar el planeta Terra.

    Conchi Ramirez

  8. Maite

    03 Nov 14
    10:07 #

    Consciència Ecològica

    Hem de parlar de moltes coses quan pensem en ecologia primer de tot en les accions humanes que són els principals motiu que han produït que un bon o recurs natural pateixi canvis negatius. Ara els recursos naturals els tenim amenaçats en tots els sentits.
    Hem d’aconseguir que el ser humà pugui complir la interrelació entre la natura i l’ home, el medi ambient no és de les futures generacions, és preocupació de tots en la actualitat, necessitem conscienciar en cuidar i respectar la biodiversitat. És important que en les nostres accions es manegi amb sostenibilitat.
    Una de les expressions més equívoques quan parlem de crisis ecologia o toxicitat és la de “problemes ambienta“. En realitat es tracta de “problemes de la humanitat”, i , també, del comportament humà.
    Són els comportament de les persones els que provoquen un increment de la gravetat d’un problema ambiental; i és sobre la vida de les persones sobre els que influeixen l’alteració de l’ambient. Molts dels problemes ambientals tenen solucions conductuals .Per això és important tenir una consciència ecològica.
    Justament tenir consciència ecològica és entendre que som dependents de la natura i responsables pel seu estat. Ignorar aquesta veritat és igual a autodestruir-nos, perquè al degradar el medi ambient estem empitjorar la nostra qualitat de vida i posant en perill el futur.
    Al contrari del que podríem pensar, el desenvolupament econòmic i consciència ecològica no tenen perquè ser antònims. Per tot això em de fomentar la generació de les energies netes, reduir i reciclar i reutilitzar un gran nombre de materials que produiran nous productes útils pel dia a dia de l’home modern.
    Al món hi ha molta gent que desitja fer coses però les campanyes ecologistes no poden guanyar aquesta lluita sola necessiten de la cooperació de tots nosaltres.

    1. Conchi

      10 Nov 14
      21:48 #

      Soc la Conchi i valoro el text de la Maite.

      El text sota el meu humil punt de vista es adequat tant al grau com al canal.
      Argumenta les seves idees, i tot i que no ho fa d’una manera gaire ordenada, al estar distribuït en paràgrafs, fa que situïs amb facilitat.
      El fet de que tingui títol ja et diu la intenció dels text i la seva visió i opinió del problema.
      Te una conclusió clara i definida.
      No hi han gaires connectors, i amés hi han alguns problemes de concordança de nombre.
      L’ús de signes de puntuació és correcte
      El lèxic és l’adequat al tema que es tracta, i tot i que crec que no a ampliat la informació, el text és molt correcte..

  9. Sara González

    03 Nov 14
    18:35 #

    ECOPSICOLOGIA PER COMBATRE UNA CIVILITZACIÓ TÓXICA

    Vivim en una civilització tòxica, una civilització on el principal objectiu es el creixement econòmic i que utilitza tots els recursos necessaris per tal d’aconseguir-ho.
    Però quin es el veritable problema, l’objectiu o el procés? Podem considerar que tots dos.
    La civilització actual ha de fer front a dos problemes: que el creixement econòmic tingui més prevalença que el desenvolupament personal i que el creixement humà; i que la manera d’aconseguir la fita es basi en la creença de “el fi justifica els mitjans”.
    Des de fa temps han sorgit moviments teòrics, noves idees, que intenten mostrar un altre camí i una nova forma de fer les coses on la participació col•lectiva sigui la base fonamental.

    La ecopsicologia tracta sobre la interrelació de l’ésser humà amb el seu entorn i amb la naturalesa. Hi ha d’haver un canvi fonamental en la consciencia global sobre la visió del planeta, no podem seguir considerant-lo una font inesgotable de recursos i no pensar en les conseqüències de la seva sobreexplotació; hem d’aprofitar els avenços tecnològics y apropar-los al desenvolupament d’energies sostenibles, pensar en que podem aportar nosaltres a la natura y no pensar tant en que podem rebre a canvi ja el regal més important que en rebem contínuament és la vida mateixa.

    Si aquesta nova mentalitat s’aplica al procés no tant sols canviarà el procés en sí mateix, sinó que l’objectiu final tindrà un caire més humà y més global.
    Cal, però, la col•laboració de polítiques que integrin aquest pensament, de les bases econòmiques que sustenten la societat actual les quals hauran de perdre abans de tornar a guanyar, i finalment, la col•laboració i implicació de tota la societat, ja que aquest no es un canvi individual si no un canvi global.

    La idea de polítiques i nous models on hi hagi una pèrdua econòmica inicial pot dificultar la creació d’aquests nous models, però per sort hi ha gent preparada i amb talent que s’ocupa per trobar una forma de tenir una consciència ecològica y econòmica conjunta i mútuament beneficiosa; al cap i a la fi l’única forma de sobreviure es cuidar d’allò que ens permet viure.

  10. Enric

    03 Nov 14
    20:10 #

    Aquí va el meu article d’opinió.

    Si voleu posar-la en context, podeu visitar aquest enllaç: https://www.youtube.com/watch?v=M9NhvMSWsNI

    Salut!

    “MÉS FUSTA, ÉS LA GUERRA”

    Pocs podien imaginar que una de les cites més celebres de Groucho Marx seria el paradigma que defineix el model industrial de capitalisme global que ha imperat al món els darrers segles. La imatge dels germans Marx destruint els vagons d’un tren de fusta per fer avançar una locomotora, podria servir perfectament com a metàfora de la pròpia essència de la industrialització i el sistema capitalista. Un sistema on l’ètica i la consciència ecològica sembla que quedaven difoses pel fum que expulsaven les xemeneies de la maquinària productiva; una dicotomia que ni tan sols es podien arribar a plantejar els pares de la revolució industrial.

    Mancava perspectiva històrica. Una visió global espaiada en el temps que poses en context les conseqüències del seguit d’avenços tecnològics, econòmics i socials més grans que ha experimentat la humanitat. Tot això per poder extreure les conclusions i els aprenentatges necessaris per a que el mateix sistema no es col·lapsi per falta del propi combustible que el fa funcionar.

    És una qüestió de lògica palmària. Malgrat tot no es va començar a plantejar seriosament fins a mitjans del segle XX, en el moment més àlgid de l’era industrial, quan va néixer l’ecologisme modern. Es tractava sobretot d’un moviment que lluitava per la preservació d’espais naturals, la reducció de la contaminació i la protecció dels recursos. Unes reivindicacions que avui dia continuen vigents.

    Ecoeficiència i transformació de model de valors

    Un punt de partida des d’on es podria abordar la resistència al canvi del model productiu tradicional pot passar per l’anomenada ecoeficiència. Es tractaria de transformar el model de valors menys sostenible cap a plantejaments ecologistes sense haver de canviar el sistema de consum imperant.

    Seria una perspectiva on la reducció de l’impacte ambiental comportés un retorn econòmic per a les empreses. Així podrien ser més competitives. Una manera de produir on les persones posin en valor aquesta filosofia i que serveixi d’impuls, tant als trens del sector públic com privat, per a no cremar tota la fusta dels seus vagons fins que la locomotora que els impulsa acabi per aturar-se.

    Enric S. Bonilla

  11. Marisol

    03 Nov 14
    21:59 #

    EL FUTUR ÉS A LES NOSTRES MANS!

    Darrerament, sovint sentim parlar de moviments ecològics per preservar el planeta i, també sovint ens trobem amb més consciència social davant aquest plantejament del problema, però, què fem cadascun de nosaltres per a contribuir a millorar el nostre entorn?

    En primer lloc, argumentem que fem poc perquè el nostre entorn o l’empresa on treballem són pocs adients. Hem d’anar més enllà dels espectadors amb arguments com “jo no m’implico” perquè “jo no contamino”. Tots usem el planeta i no podem esquivar la responsabilitat del seu malbaratament. Tampoc som culpables de tot, però cal trobar el punt on el nostre treball, el nostre entorn o el nostre estil de vida, ajudin a aquesta millora.

    En segon lloc, tots voldríem fer alguna cosa per millorar aquest món, però no tenim molt clar per on començar.

    Amb referència a tot això, hi ha al respecte divers estudis psicològics i econòmics que ens poden servir d’ajuda a l’hora d’aconseguir aquest objectiu.

    D’una banda, l’economista Christan Felber ens proposa en el seu llibre (L’economia del bé comú) un model econòmic com a alternativa teòrica al capitalisme de mercat i a l’economia planificada. Encara que el model parteix d’uns criteris generals és un model obert que s’ha d’anar construint entre tots.
    Segon Felber, l’economia del ben comú s’ha de regir per una sèrie de principis bàsics que representen valors humans: confiança, honestedat, responsabilitat, cooperació, solidaritat, generositat i compassió, entre altres.

    D’altra banda, el psicòleg Daniel Goleman, autor de La Intel•ligència ecològica, ens aporta las claus necessàries per convertir-nos en jugadors actius a l’hora de determinar el curs del planeta, de la nostra salut i de la nostra destinació comuna.
    Segon Goleman, independentment que siguem un simple consumidor, el cap de compres d’una empresa o un director de producte, el coneixement de l’impacte ecològic del que adquirim, fabriquem o venem és fonamental per prendre decisions més concordes amb els nostres valors i, així, influir positivament en el nostre futur i en el de la Mare Terra.

    Així doncs, hem de prendre consciència de la importància de tenir actituds de respecte envers el medi ambient, per tal de poder fer de la nostra Terra un món habitable no tan sols per als d’avui, sinó també per a les persones del demà.

    SIGUEM CONSCIENTS I RESPECTEM EL NOSTRE PLANETA!

  12. Joseba Ferrando

    03 Nov 14
    23:10 #

    LA DEGRADACIÓ PROGRESSIVA DEL MEDI AMBIENT DES DE LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL.

    L’economia de lliure mercat permet què l’ambició lògica de l’home per enriquir-se, creï empreses que generen llocs de treball i productes nous barats, sent aquestes tres conseqüències bones en si mateixes, al meu entendre.

    L’arribada de la revolució industrial, amb el domini de l’energia i els coneixements tècnics, han propiciat una producció massiva que ha començat a arrasar les condicions ambientals a causa de la necessitat de més i més matèries primeres i transformació d’aquestes, de manera què la creació de subproductes, residus, fums, radiacions, i altres ha augmentat fins a nivells perjudicials.

    Fins fa molt pocs anys, no existien lleis per reduir l’efecte degradador amb el que cada persona o fàbrica realitzava els processos que volien, generalment els més barats i els residus o deixalles s’eliminaven de la forma més expeditiva, cremant-los o tirant-los al riu o al mar.

    El continu avanç de la R+D va permetre abaratir encara més els processos de manera què la demanda global va augmentar. Ja no tenim un televisor sinó tres: al saló, a la cuina i al dormitori.

    La medicina ha avançat espectacularment, creant vacunes i fàrmacs que d’una banda limiten les morts prematures i d’un altra allarguen la vida a la tercera edat, amb el que cada vegada som més consumidors. La situació és explosiva.

    Què s’ha de fer?

    – Conscienciar la societat, especialment als joves, que regiran el país en el futur i als polítics, què són els què avui poden legislar per forçar als ens productius que utilitzin processos nets i eficaços.
    – Legislar restriccions allà on la iniciativa privada no està disposada a col•laborar si només depèn d’ella.
    – Aplicar el sentit comú; donaré un exemple. A Grècia pràcticament tots els habitatges tenen plaques solars captadores de radiació solar per escalfar l’aigua sanitària, de manera què eliminen una potència elèctrica instal•lada entre 1 i 2 kW per habitatge, sent el cost unitari molt baix. Aquí en aquest estat, pràcticament no es veuen i no obstant això han arruïnat a moltes persones animant-les a instal•lar costoses plaques fotovoltaiques (i de mal reciclatge quan s’esgotin), que produeixen una irrisòria quantitat d’electricitat.
    – Ser realistes i reprendre el pla de construcció de centrals nuclears, que produeixen una enorme quantitat d’energia en instal•lacions no molt costoses i de volum reduït, que poden col•locar-se en llocs allunyats. Evidentment cal optimitzar la seva seguretat però pensem què els accidents què malauradament hi ha hagut han contaminat milers de vegades menys què les bombes nuclears que s’han fet explotar en proves atmosfèriques.
    – Interpretar allò de “creixeu i multipliqueu-vos” d’una forma més racional què ens porti a una població sostenible.

    Quan veig pel carrer a un nen que treu el paper del seu caramel i va corrent a llençar-lo a una paperera abans de menjar-se’l, m’anima a pensar què ja estem en el bon camí.

  13. Susanna Sardà

    03 Nov 14
    23:49 #

    LA TERRA QUE VOLEM
    Aquest cap de setmana, vaig estar en un indret de Catalunya, poc conegut encara, anomenat Temps de Terra, realment allà em vaig sentir més de la Terra que mai i vaig pensar que possiblement podríem viure així amb la meva família i amb les altres famílies què també hi eren per allà. Certament és un indret peculiar, on l’ asfalt no existeix, només hi ha camins de terra polsosa, trepitjada per cavalls, vaques i ovelles, que viuen lliurement en aquest lloc, aixeca la pols al seu pas, les poques cases són de pedra i fang, a les basses hi ha granotes, i als camps de terra roja, s’aixequen ben ferms enciams, espinacs i moltes altres verdures, hortalisses, a més d’arbres fruiters, oliveres, carrasques i garrofers, el so que més s’hi sent és el dels ocells cantant. Una meravella…sí realment, un model ecològic, una lliçó accelerada d’ecologia i també d’economia sostenible, 0 contaminació i 100% conscienciació ecològica. Vam marxar amb un pensament molt clar: aquesta és la Terra que volem.
    Però tornant cap a casa només a uns 80 quilòmetres d’allà; l’ecologia, les energies no contaminants, l’economia justa, es van esvair de sobte, estàvem passant per la gran petroquímica, envoltada de llums, foc, pudors i envoltada de ciutats, on el color predominant és el gris: aquesta no és la Terra que volem, però és la que tenim.
    I aquesta sortida, m’ha fet reflexionar sobre la Terra i els dos pensaments tan diferents que hi viuen en ella:
    Per una banda el més Vell, el que ha utilitzat i utilitza el Planeta com a font inesgotable d’energies, explotada per grans multinacionals, moltes vegades també contaminants durant anys, sense que cap govern faci res per evitar-ho.
    I per una altra, un de més nou, basat en una economia justa, que respecta la Natura i utilitza energies renovables, però que encara està recolzada per pocs governs.
    Crec que només amb una Gran conscienciació ecològica, a escala planetària, amb tots els seus habitants implicats encara es podria salvar aquesta Terra. Si existeixen petits racons meravellosos on ja s’està fent, per què no a tot el Món?
    Susanna Sardà

  14. Sergi Barba

    04 Nov 14
    2:43 #

    Hi ha alternativa a la civilització tòxica?

    El capitalisme desmesurat i irracional, basat en un creixement exponencial de l’economia i la producció, s’ha tornat en contra de l’ésser humà. S’ha demostrat que els recursos naturals són limitats i que el maltractament envers al medi ambient, té conseqüències dramàtiques cap el planeta i els seus habitants.

    De forma habitual, ens arriba informació a través dels mitjans de comunicació sobre l’escalfament global, com a conseqüència de l’augment del diòxid de carboni emès per la combustió dels combustibles fòssils. Tot i això, els habitants continuem pensant que les conseqüències seran a llarg termini i que no afectaran a les nostres generacions.

    Des del Grup Ecologista de Castelldefels, volem donar a conèixer que és possible una altra forma de viure que estigui en sinergia amb la natura i que sigui sostenible en el temps. Pensem que la nostra generació de joves estan cansats d’aquest model de vida basat encara en la industrialització.

    Cal esmentar, que existeixen molts elements sociològics que dificulten aquest canvi de model, atès que la població depèn d’aquest antic sistema. A més, són molts els sectors que contribueixen a aquest estil de vida tòxic. A tall d’exemple, la industria alimentària és potser un dels sectors més tòxics, on s’afegeixen als aliments productes químics i contaminats per tal d’evitar la seva caducitat o per millorar el sabor d’un menjar insípid.

    Per tant, creiem que és molt important ensenyar aquesta nova visió, que planteja importants canvis, el quals són contraris a l’actual model de globalització. Una de les propostes que plantegem es tornar a l’economia i al comerç de proximitat, on els habitants de les poblacions produeixen els productes bàsics per poder viure. D’aquesta manera, podem estalviar energia en el transport dels productes, i evitem utilitzar energies contaminats. Com a benefici, també reactivem l’economia local i ajudem a la subsistència dels habitants que ens envolten. És el que entenem per un comerç just, en el qual s’evita la explotació dels preus dels productes i l’enriquiment de les multinacionals i dels grans empresaris.

    Per altra banda, són molts els científics que demanen aquest canvi dràstic en el sistema energètic per evitar conseqüències irreversibles. Els científics ens han fet veure que és possible millorar aquesta situació fent ús de les energies alternatives, però només està en mans dels governs dels països desenvolupats prendre aquesta decisió. Hi ha estudis que demostren que si es deixés d’utilitzar l’energia nuclear i els combustibles fòssils, l’economia global només es veuria afectada en menys d’un 1 per cent. Aquesta dada evidencia que és possible un nou model energètic, el qual ens aportaria molts beneficis a mitjà i llarg termini.

    En definitiva, pensem que és molt important conscienciar a la humanitat de la urgència d’abandonar l’antic sistema econòmic i social. A més, creiem que els països més rics i desenvolupats són els que han de liderar aquest canvi de model, atès que la utilització dels combustibles fòssils o de l’energia nuclear per obtenir energia, només ens està portant a la destrucció del planeta.

  15. Marcela

    04 Nov 14
    13:45 #

    Hola sóc la Marcela, aquí deixo el meu article. Ens veiem a classe.

    Salvem “La Pachamama”

    Des de sempre les diferents civilitzacions van tenir molt en compte la estreta relació entre l’ésser humà i l’entorn al qual pertany. Així com l’Imperi Incaic que cuidava, respectava i era temorós de la seva “Pachamama”(Mare Terra). Ells pensaven que si la cuidaven ella els proveiria de tot allò que necessitaven per viure. Per tant només mataven els animals que els calia per menjar i mai feien excessos per por de fer enfadar a la seva “Pachamama”. Sabien que així com els hi donava, també els podia fer passar gana i fins i tot podien arribar a morir si no la cuidaven com es mereixia. Si aquesta relació entre l’entorn i l’ésser humà des de temps ancestrals ja suposava una creença tan arrelada, és terrible haver arribat al punt on estem actualment. Travessem una terrible crisi econòmica que va lligada al deteriorament ecològic global. Estem immersos en un model on el seu motor principal és el creixement continuat ,sent la seva font d’energia el combustible fòssil. Ja es comencen a veure símptomes d’esgotament i això repercuteix directament en l’activitat econòmica. Es dóna prioritat als beneficis de les empreses oblidant el futur de la Humanitat.

    És fonamental prendre consciència que si cadascú dels ciutadans i ciutadanes del planeta comença a col•laborar amb el seu gra de sorra prenent una actitud que recolzi l’ecologia com a forma de vida, des de tots els àmbits que puguem abraçar, potser es podrà canviar la situació actual.
    Si no es resol la crisi ecològica, no hi haurà sortida per la crisi econòmica ni social, tot està estrictament lligat i s’ha d’actuar urgentment. Estem atrapats dins d’una dinàmica perversa d’una civilització que si no creix, no funciona, i que quan creix el que fa es destruir les bases naturals que fan que existeixi.

    La societat actual productiva i consumista no pot ser sustentada pel planeta. Ara es necessari construir una nova civilització que sigui capaç d’assegurar una vida digna als més de 7.200 milions d’habitants d’un món al que se li acaben els recursos. Per això el seu objectiu hauria de ser recuperar l’equilibri amb la biosfera utilitzant la investigació, la tecnologia, la cultura, l’economia i la política per aconseguir-ho. Serà fonamental comptar amb una gran imaginació política, generositat moral i creativitat tècnica.

    Aquest segle serà decisiu per la nostra història. Suposa una gran prova per totes les cultures i societats, per l’espècie humana en conjunt. Tornem a respectar i valorar tot el que significa “la Pachamama”, potser que així es pugui aconseguir no continuar destruint el nostre planeta.

    Marcela Stanislavsky

  16. Javier

    04 Nov 14
    14:37 #

    Civilització tòxica, contaminada, infectada…i així molts adjectius que funcionen per descriure tot un món perjudicat, envoltant la societat on vivim en un núvol gris.

    Societat acostumada a desenvolupar-se dintre d’un sistema econòmic perturbador d’una calma terrenal i neta dels poders fàctics, que superpossen el consumisme i embotxacar-se de bitllets per sobre de la salut ambiental i mental de les persones, les quals es troben capficades en una forma de vida que sembla no tenir alternativa.

    Des que neix un individu se l’educa i es desenvolupa sota un cercle viciós el qual comença de ben aviat. Un exemple el tenim durant els primers anys de vida quan comença a tenir una mínima consciència, nomenarem doncs l’edat dels cinc anys al dia de Nadal, quan s’envolta a la criatura de regals o per dir-ho d’una altra manera, de productes fets de plàstic que tot i no ser tòxics per l’infant sí que ho han estat en la seva confecció. Productes creats per una indústria química i poc honesta amb la naturalessa, que han passat per un munt de negociacions que poc han importat a uns quants caps vestits amb corbata que es produïssin en un país del tercer món on d’altres infants també han tingut entre les seves mans aquestes joguines, però no per jugar-hi, sinó per construir-les.

    Estem parlant que tant se val si hi ha una part important de la població mundial que sigui explotada o expossada a condicions inhumanes, que tant és si explotem els recurssos que ens proporciona la nostra terra, si la finalitat és satisfondre un petit grup d’empresses que es disputen el monopoli industrial per engrandir-se i arribar a les cases del consumidor, tant és, si és per enriquir-se uns quants.

    És per això que des del més gran fins al més petit, s’ha de renovar el pensament i redirigir-ho cap a una voluntat neta que canviï la nostra forma de vida. S’ha de reconduir a la societat cap a una món innovador, conscient i ecològic.

  17. Pili Hernàndez

    04 Nov 14
    15:41 #

    Societat global i crítica

    Ens trobem en una societat global, on els nostres actes poden tenir conseqüències en tot el món, fet entès com “efecte papallona”.

    Vivim en una societat on el planeta no és una preocupació, on tot ha evolucionat tant, que no ens hem parat a pensar en els inconvenients que això ha suposat. Vivim a contrarellotge on el temps és or i l’or la importància de ser. Els avanços tecnològics des de la revolució industrial han estat significatius, i més ràpids des dels 90, fet que provoca un efecte negatiu en el medi ambient.

    El canvi climàtic és un dels impactes mediambientals més importants degut en part a l’estil de vida que portem, per exemple amb el consumisme. Desgraciadament l’economia mou el món i tots col•laborem a que sigui així. L’esgotament dels recursos naturals també és un altre impacte molt gran en el medi ambient i que afecta a països del Tercer Món ja que són els qui en conserven més. El petroli és cada vegada més car, però, no sabem viure sense ell. El principal problema és que no es veu una alternativa al transport i tampoc una disminució d’aquest, per aquest fet hi ha una gran demanda i el preu cada cop és més elevat. La dependència del petroli ocasiona greus problemes mediambientals, una possible solució seria l’ús del transport públic o cotxes elèctrics.

    En resum, l’economia mou el món. Els diners són destructors d’il•lusions, de la il•lusió d’un món millor. Si l’avarícia de la societat i dels més rics no és pot pal•liar aquest món cada cop serà més pobre en esperances d’aconseguir la dignitat de tots els éssers humans i un canvi en el model de societat.

    Lluitem per un món global, però construït amb les opinions, drets i llibertats de cada un dels membres de la societat.

  18. LIDIA TAMAYO

    04 Nov 14
    16:41 #

    LA ECOPSICOLOGIA ÉS LA SOLUCIÓ

    Vivim en un món que és una propietat pública, no pas privada. Els membres que l’habitem tenim vida, consciència i llibertat. La falta d’aquesta consciència, de la honesta participació, i el mal us de la llibertat (que és una conseqüència de la mala educació, personal i social) és la causa principal de la destrucció del medi ambient.

    Tothom parla de la destrucció de la natura, del canvi climàtic,… tothom comenta que tot empitjora exponencialment i, que tot va a pitjor. Coneixem les conseqüències, els efectes perjudicials per a la vida natural i, tot i així, ho destruïm com mai. El poder econòmic és tan atroç, que va pel camí de l’auto- destrucció, s’auto- immola per poder i diners. Però el més trist de tot, es que la resta de la gent ho sabem i ho permetem, anant cap a un camí suïcida progressiu i col•lectiu.
    És fàcil entendre al pervers, total, l’únic propòsit és guanyar diners i el poder per seguir guanyant diners. Però, tot va més enllà; I els demés? Què guanya la humanitat seguint aquest joc?
    Seguir contaminant i destruint la natura, no promocionar les energies renovables, mantenir la dependència de les energies fòssils (el petroli), tot això és brutal e imperdonable. Ja que, si les energies renovables son més barates, i les tenim en abundància, com és que no hi ha en abundància?

    Els de dalt tenen el recolzament i la ceguesa de la societat consumista, dels pasotes i també dels individualistes, aquesta és la veritable societat que construïm. El poder destrueix el preu que sigui i no té en compte els efectes, però el més sorprenent és que la majoria de gent, no és la beneficiaria. Fins que no arribi el dia en que una majoria honesta i humil exigeixi, amb la seva participació i compromís, una vida “normal”, una vida racional, tot això anirà en augment.

    En definitiva, fem una crida per no voler ser unes titelles i, cuidar el nostre món, la nostra terra; ningú ho farà per nosaltres, ja ho hem pogut veure. Estem sols, però tot pot ser molt fort i la gent s’uneix i lluita per allò que desitja.

  19. Ivette Grima Rué

    04 Nov 14
    18:04 #

    Intel.ligència tòxica

    Actualment vivim en una societat que prioritza el benestar a l’ecologia o més aviat en una societat que gestiona malament els recursos dels que disposa. Un 50% del petroli que s’extreu es crema en els motors dels cotxes havent altres fonts d’energia per a fer-los funcionar. El reciclatge surt extremadament car ja que els envasos s’han de transportar a altres ciutats i surt molt més barat tirar-los o fabricar plàstic que és molt més contaminant que el vidre. Amb els fems dels animal de les granges es podria fer gas natural, però en comptes d’això es llença i es converteix en un potent contaminant. Les mesures d’estalvi energèntic s’apliquen malament o directament no s’apliquen. És més greu encara ja que disposem de mitjans suficients per a que la societat no sigui nociva sense la necesitat de sacrificar la qualitat de vida però s’opta per l’opció fàcil. Ens trobem doncs davant d’un problema d’estupidesa i de vagància. Amb això podriem utilitzar el concepte d’intel.ligència tòxica. La intel.ligència és extremadament bona creant però és incapaç “d’imaginar” el futur ni té prou experiència passada per haver après. Som increiblement bons explotant l’entorn però no podem veure a on ens porta tot això. Ens deixem enlluernar amb la immediatesa i en aquesta direcció tot apunta al fet que l’espècie humana desapareixerà. Es podria dir que morirà d’èxit. L´única manera de subsistir es convertint-nos en una societat ecològica. Prendre consciència del problema seria ideal però una possible solució per exemple en el cas dels envasos seria treballar en l’incentiu. Seria perfecte alinear els incentius dels consumidors i els productors per tal de preservar el medi ambient, això vol dir cobrar els envasos als consumidros i retornar l’import quan es retorni. Això suposa un cost més elevat per a tots però és totalment just ja que estarem internalitzant un cost que abans era una externalitat impulsada per a tercers en forma de contaminació i degradació del medi ambient. Aquest seria un exemple clàssic de la intervenció estatal justicifada per la presencia de externalitats. Prenent diferents mesures el futur podria ser menys negre, de fet, el binomi civilitazació-intel.ligència acabara resolent el xoc ecologia-toxicitat a favor de la primera. Pel fet que és una decisió racional (aquí actua la intel.ligència) i també perquè es procura el major benestar socioeconòmic a llarg termini (aquí actua la civilitazió). Això possiblement no passarà a curt termini ja que també s’han de contemplar els interessos particulars que fan que aquesta situació s’allargui però arribarà el punt en què l’statuo quo sigui insostenible i els canvis necessaris s’obriran pas. El que és impossible es vaticinar quant de temps trigarà, anys?, decades?, generacions?…

  20. Joel

    10 Nov 14
    14:17 #

    PENSANT EN L’ENDEMA
    Avui dia veiem com molta gent de manera desmesurada fa el que vol amb el nostre medi ambient ; cotxes amb molta cilindrada , empreses que llençan les seves restes químiques en els rius del nostre tant estimat planeta , gent que transforma els nostres recursos naturals en veritables bombes destructores del sol , i moltes coses mes que podríem dir de nosaltres mateixos i que no acabariam mai de dir tota la nostra irresponsabilitat a l’ hora de parla del futur no només del nostre planeta sinó de generacions futures i ames dels nostres éssers estimats.
    El problema avui no es el que fem o deixem de fer , el problema es que No tenim consciència del que podria passar-hi. Si la gent s’adones de que tot el que fan malament respecte el medi ambient no només es perjudicial per el planeta sinó que totes les conseqüencies de les nostres irresponsabilitats les patiran les generacions futures ( els nostres éssers estimats ).
    No obstant això he de dir que fa gust veure com molta gent sobre tot joves es preocupan no només per deixar les escombreries en el seu contenidor corresponent sinó que a mes es preocupen per els taps de les ampolles de plàstic , per poder afavorir a totes aquelles persones que han patit una malaltia degenerativa o una invalidesa i fer que el seu ” problema sigui el mes amè possible.
    Dit això podríem dir que no tos es dolent el nostre voltant i que mica en mica ens anem fent a la idea que no podem canviar el mon sols sinó que ens hem de fer costat els uns els altres i així hi arribarem a aconseguir que tant la nostre generacions com les generacions passades puguem afavorir tant el planeta com a les generacions futures. A mes de fer la costat hauríem de’unir-nos i aconseguir que tot aquella persona que es volgui afavorir dels recursos natural i volgui intoxicar-nos reflexioni i ens ajudi a canviar aquesta situació.

  21. Juana

    12 Nov 14
    19:23 #

    LA ECOPSICOLOGIA ESTÀ DE MODA

    Ara que està tan de moda l’ecologia, no podia faltar l’anomenada ecopsicologia. Segons els seus ideòlegs, seria aquella que ens ajudaria a comprendre la connexió d’integració de l’home amb el seu entorn natural. Critiquen a més –i no és la primera vegada- que l’explotació de la natura per part del capitalisme imperant ens condueix cap a una civilització que ells anomenen “tòxica”. Tot això està molt bé, si no fos perquè, encara que sigui una idea assenyada, és molt difícil de solucionar.
    El problema radica en què per tal de resoldre el problema de la contaminació ambiental senyalen com a mesura canviar l’actual sistema econòmic capitalista. Però per fer això caldria lluitar amb plantejaments també de caire econòmic, es a dir, que les mesures mediambientals també resultessin beneficioses des d’un punt vista monetari. Cas contrari, la lluita es presenta àrdua i complexa. Per exemple, a l’actualitat existeis el protocol de Kioto, que és un acord de bones intencions per part dels governs per tal d’aturar l’índex de contaminació produïts per les indústries. Els països signants están obligats a pagar unes taxes en funció de la contaminació produïda, No obstant això, els Estats Units, el país amb major emissió de gassos de l’anomenat efecte hinvernacle, no ha ratificat encara el protocol.
    Conscienciar a la gent de la necessitat de respectar al medi ambient és fácil, però conscienciar a les empreses és , més bés, difícil. I encara que les empreses estan formades per persones, una cosa és el que es predica, i una altra que es porti a terme. Si aconseguessin tenir una col.laboració més global de la gestió de recursos, si els països no lluitessin entre sí per tal d’aconseguir beneficis econòmics, potser aleshores podríem començar a tenir esperança. En canvi, mentre els acords internacionals, com el del Kioto, no puguin portar-se a terme, la tendència de l’home depredador envers el seu entorn no s’aturarà.

    Juana Velasco
    (comentarista d’un diari, article d’opinió)

  22. Enric

    16 Nov 14
    18:00 #

    Hola,

    Jo he revisat el text de la Marisol. Tots els punts de la pauta tenen un SÍ.

    Aquí enganxo el meu comentari:

    El text és adequat tant al grau com al canal i les argumentacions que hi trobem estan ben documentades. L’estructuració de l’article, amb paràgrafs breus, fa que la lectura sigui àgil. Penso que la informació que trobem als paràgrafs centrals és prou rellevant i deixa clara la seva posició; a més es nota que és un text preparat i pensat previament per les referències bibliogràfiques d’experts en el tema que hi trobem. Al mateix temps aquesta informació serveix per a ordenar les idees expressades d’una manera clara i lògica.

    En quant a la claredat i precisió del text he trobat paraules i expressions que jo escriuria d’una altra forma: com “Amb referència a tot això” per “En referència” (4t paràgraf) o bé “per convertir-nos en jugadors” per “per a convertir-nos en jugadors”, “la nostra destinació comuna” per “el nostre destí comú” (7è parágraf) o també “més concordes amb els nostres valors” per “més acords amb els valors”. També he vist alguna falta d’ortografia. Malgrat això, són simples apreciacions personals que no sé si són o no encertades i que en qualsevol no treu precisió ni claredat a la peça.

    Per acabar amb tots els punts de la pauta de revisió, tant els signes de puntuació com el lèxic precís, els recursos sintàctics i l’atractiu del text són correctes.

    Salutacions

  23. Marcela

    16 Nov 14
    20:21 #

    Sóc la Marcela i m’ha tocat fer el comentari de l’article del Javier.
    Com que la idea d’aquest exercici és fer una crítica constructiva, després d’haver llegit aquest text puc dir que pel que fa referència al grau i al canal, m’han semblat adequats.
    És clarament una argumentació sobre el tema demanat. L’estructura del text com a article, opino que no és del tot adequada ja que no trobem un títol explícit ,part important a l’hora de redactar un article.
    La distribució del mateix en paràgrafs sí que crec que és correcta. La informació que tracta l’article no és fruit d’una recerca extensa a sobre del tema en qüestió, sinó més bé dels coneixements previs que l’escriptor té del mateix. Les idees apareixen ordenades lògicament.
    L’ús de referents textuals i connectors trobo que és correcte al llarg de tot l’article. EL text és clar i precís, no he trobat incoherències ni problemes de concordança. Els signes de puntuació permeten fer una lectura prou entenedora.
    Pel que fa referència al lèxic, podríem parlar d’un repertori lingüístic bo però on trobem algunes faltes ortogràfiques. En termes generals utilitza uns recursos sintàctics variats i de forma correcta. El text resulta suggerent i atractiu, ja que utilitza exemples molts propers a nosaltres per explicar el tema demanat. Això fa que la lectura del mateix sigui fàcil i del tot entenedora .
    Per finalitzar podria dir que ens trobem davant d’un article d’opinió que explica una realitat actual d’una manera clara i propera al lector. Le seva extensió és correcta. En cap moment resulta ni pesada ni avorrida la lectura del mateix .


Categories


Històric


Blogroll


Per resoldre dubtes


Recursos per a l'aprenentatge


Vídeos


Darrers comentaris


Núvol d’etiquetes


Share