Omplim Castelldefels de poesia
El dia 21 de març va ser proclamat per la UNESCO Dia Mundial de la Poesia. Per commemorar-lo, des del Servei Local de Català de Castelldefels hem decidit omplir la població de versos. Així doncs, l’alumnat dels cursos i el professorat hem seleccionat un parell de versos dels poemes que més ens agraden i els hem repartit per diferents punt de la ciutat per alliberar-los i donar-los a conèixer a altres ciutadans. Esperem que us agradin tant com a nosaltres. Aquests són els llocs els llocs on podeu trobar els versos que hem alliberat.
Biblioteca Central (c. Bisbe Urquinaona, 17-21)
Casal de Cultura (c. Bisbe Urquinaona, 23-25)
Forn del PandeYuca (c. Bisbe Urquinaona, 12)
Centre Municipal Frederic Mompou (plaça Joan XXIII, 10)
Viatges Iltrida (av. Primer de Maig, 8)
Llibreria Central (c. Bisbe Urquinaona, 17-21)
Alimentació La Font (c. Bisbe Urquinaona, 3)
++ Castelldefels (c. Major, 3)
Forn Baldiri (c. Església, 20)
5′ Minuts SEP (c. Doctor Barraquer, 17)
Oficina d’Informació Turística (c. Pintor Serra Santa, 4)
Escola Torre Barona (avinguda Primer de Maig, 17)
Teatre Plaza (plaça de l’estació)
Molts d’aquests versos són d’autors que aquest any estan d’aniversari. Si en voleu saber més, us deixem aquesta presentació de l’any literari 2013 que han preparat alumnes dels cursos. Gràcies per la vostra col·laboració!
9 comentaris
ANGELA
19 març 13
19:04 #
Va morir el poeta lluny de la llar.
Li cobreix la pols d’un país veí.
A l’allunyar-se, el van veure plorar.
“Caminant no hi ha camí,
es fa camí al caminar … “
Estela
19 març 13
23:54 #
Bona nit, Laura,
Aprofitant que demá comença la primavera,la estació de l’any que més m’agrada perquè comencen els dies més llargs i les temperatures més agradables.
Heus aci:
Una oreneta
la primera,
ha arribat al poble.
I l’home que treballa al camp,
i la noia que passa pel pont,
i el vell que seu en un marge, fora vila,
i fins aquels la sort de veure una mica de cel han sabut la notícia.
La oreneta ha volat,
una mica indecisa,
ran mateix de l’aigua del riu,
s’ha enfilat pont amunt,
ha travessat, xisclant, la plaça
i s’ha perdut pels carrers en silenci.
I la mestressa que torna de comprar
ho ha dit als vailets de l’escola,
i aquests, a les dones que renten al safareig públic,
i elles ho han cridat
a l’home que empeny un carretó pel carrer,
i l’home ho ha repetit que sap les vegades
i n’ha fet una cançó
al ritme feixuc de la roda.
Heus aci el que diu:
La primavera ha arribat al poble.
Miquel Martí i Pol
Viviana
20 març 13
17:06 #
Hola a tothom!
Quins poemes més macos, noies!
Jo encara no trobo un que me emocione especialment.
Llavors, he pensat en compartir el enllaç de una web exclusiva de poesia catalana, que pot ser us agradi. Tan de bo aqui cadascú trobi el seu poema preferit.
http://lletra.uoc.edu/especials/folch/index.html
Jesús
20 març 13
17:55 #
EXILI
et dissemines al mirall del vespre
i és aquest tu que sempre se m’enfuig
boira de nit que multiplica els cels
el tu més meu el país que m’encisa
exiliada de mi fugitiva
de tu cercant el tu més fosc al clos
on el reflex del vespre m’enlluerna
et dissemines al mirall del vespre
i cada engruna de tu m’encativa
com cada aresta on l’atzabetja clou
i eixampla el foc que em dus exiliat
de tu proscrit de mi cercant la llum
més fosca al clos on el mirall del vespre
ens dissemina
Anna MONTERO, Arbres de l’exili, Ed. Gregal, València, 1988.
Cesar
20 març 13
23:37 #
FINAL DEL LABERINT
Quan aquells dits sensibles
toquin músiques fràgils
i lentament vacil.lin
llums canviant de ciris,
surt de la festa. Mira
quanta nit, quina extrema
solitud se t’emporta,
per la rialla, a l’home
justificat i lliure
que neix del teu silenci.
SALVADOR ESPRIU (1913 – 1985)
Alexis
20 març 13
23:44 #
L’AMOR
Tot en l’amor s’emplena de sentit.
La força renovada d’aquest cor
tan malmenat per la vida, d’on surt
sinó del seu immens cabal d’amor ?
És, doncs, sols per l’amor que ens creixen
roses als dits i se’ns revelen els misteris;
i en l’amor tot és just i necessari.
Creu en el cos, per tant, i en ell assaja
de perdurar, i fes que tot perduri
dignificant-ho sempre amb amorosa
sol.licitud : així donaràs vida.
MIQUEL MARTÍ I POL (n. 1929)
Enrique
20 març 13
23:58 #
Bona nit Laura , crec que Machado y Serrat son una gran convinacio
Càntics
( Antonio Machado – Joan Manuel Serrat )
Tot passa i tot queda,
però el nostre és passar,
passar fent camins,
camins sobre la mar.
Mai vaig perseguir la glòria,
ni deixar en la memòria
dels homes la meva cançó;
jo estimo els mons subtils,
ingràvids i gentils,
com bombolles de sabó.
M’agrada veure’ls pintar
de sol i grana, volar
sota el cel blau, tremolar
sobtadament i trencar …
Mai vaig perseguir la glòria.
Caminant, són les teves petjades
el camí i res més;
caminant, no hi ha camí,
es fa camí al caminar.
En caminar es fa camí
i en tornar la vista enrere
es veu la senda que mai
s’ha de tornar a trepitjar.
Caminant no hi ha camí
sinó deixants en la mar …
Fa algun temps en aquest lloc
on avui els boscos es vesteixen d’arços
es va sentir la veu d’un poeta cridar:
“Caminant no hi ha camí,
es fa camí al caminar … ”
Cop a cop, vers a vers …
Va morir el poeta lluny de la llar.
Li cobreix la pols d’un país veí.
A l’allunyar-se, el van veure plorar.
“Caminant no hi ha camí,
es fa camí al caminar … ”
Cop a cop, vers a vers …
Quan la cadernera no pot cantar.
Quan el poeta és un pelegrí,
quan de res ens serveix resar.
“Caminant no hi ha camí,
es fa camí al caminar … ”
Cop a cop, vers a vers.
Yackie
21 març 13
0:18 #
UN SONET PER A TU
Un sonet per a tu que em fas més clar
tant el dolor fecund com l’alegria,
un sonet amb els mots de cada dia,
amb els mots de conèixer i estimar.
Discretament l’escric, i vull pensar
que el rebràs amb discreta melangia,
com si es tractés d’alguna melodia
que sempre és agradable recordar.
Un sonet per a tu, només això,
però amb aquell toc lleu de fantasia
que fa que els versos siguin de debò.
Un sonet per a tu que m’ha permès
de dir-te clarament el que volia:
més enllà de tenir-te no hi ha res.
Miquel Marti i Pol
Laura Fortesa
22 març 13
10:55 #
Bon dia, nois!
Moltíssimes gràcies pels vostres poemes. Que bonics! Perdoneu que no us hagi respost abans, però no havia tornat a entrar al blog, em sap greu…
Gràcies per l’esforç, la dedicació i l’entusiasme que demostreu per la llengua i la cultura catalanes.
Amb una mica de retard, us desitjo un bon dia de la poesia!