• Omplim Castelldefels de poesia

     

    foto poesia ok

     

     

    El dia 21 de març va ser proclamat per la UNESCO Dia Mundial de la Poesia. Per commemorar-lo, des del Servei Local de Català de Castelldefels hem decidit omplir la població de versos. Així doncs, l’alumnat dels cursos i el professorat hem seleccionat un parell de versos dels poemes que més ens agraden i els hem repartit per diferents punt de la ciutat per alliberar-los i donar-los a conèixer a altres ciutadans. Esperem que us agradin tant com a nosaltres. Aquests són els llocs els llocs on podeu trobar els versos que hem alliberat.

     

     

    Biblioteca Central (c. Bisbe Urquinaona, 17-21)

    Casal de Cultura (c. Bisbe Urquinaona, 23-25)

    Forn del PandeYuca (c. Bisbe Urquinaona, 12)

    Centre Municipal Frederic Mompou (plaça Joan XXIII, 10)

    Viatges Iltrida (av. Primer de Maig, 8)

    Llibreria Central (c. Bisbe Urquinaona, 17-21)

    Alimentació La Font (c. Bisbe Urquinaona, 3)

    ++ Castelldefels (c. Major, 3)

    Forn Baldiri (c. Església, 20)

    5′ Minuts SEP (c. Doctor Barraquer, 17)

    Oficina d’Informació Turística (c. Pintor Serra Santa, 4)

    Escola Torre Barona (avinguda Primer de Maig, 17)

    Teatre Plaza (plaça de l’estació)

    Molts d’aquests versos són d’autors que aquest any estan d’aniversari. Si en voleu saber més, us deixem aquesta presentació de l’any literari 2013 que han preparat alumnes dels cursos. Gràcies per la vostra col·laboració!

     

  1. ANGELA

    19 Mar 13
    19:04 #

    Va morir el poeta lluny de la llar.
    Li cobreix la pols d’un país veí.
    A l’allunyar-se, el van veure plorar.
    “Caminant no hi ha camí,
    es fa camí al caminar … “

  2. Estela

    19 Mar 13
    23:54 #

    Bona nit, Laura,
    Aprofitant que demá comença la primavera,la estació de l’any que més m’agrada perquè comencen els dies més llargs i les temperatures més agradables.
    Heus aci:
    Una oreneta
    la primera,
    ha arribat al poble.
    I l’home que treballa al camp,
    i la noia que passa pel pont,
    i el vell que seu en un marge, fora vila,
    i fins aquels la sort de veure una mica de cel han sabut la notícia.
    La oreneta ha volat,
    una mica indecisa,
    ran mateix de l’aigua del riu,
    s’ha enfilat pont amunt,
    ha travessat, xisclant, la plaça
    i s’ha perdut pels carrers en silenci.
    I la mestressa que torna de comprar
    ho ha dit als vailets de l’escola,
    i aquests, a les dones que renten al safareig públic,
    i elles ho han cridat
    a l’home que empeny un carretó pel carrer,
    i l’home ho ha repetit que sap les vegades
    i n’ha fet una cançó
    al ritme feixuc de la roda.
    Heus aci el que diu:
    La primavera ha arribat al poble.

    Miquel Martí i Pol

  3. Viviana

    20 Mar 13
    17:06 #

    Hola a tothom!
    Quins poemes més macos, noies!
    Jo encara no trobo un que me emocione especialment.
    Llavors, he pensat en compartir el enllaç de una web exclusiva de poesia catalana, que pot ser us agradi. Tan de bo aqui cadascú trobi el seu poema preferit.

    http://lletra.uoc.edu/especials/folch/index.html

  4. Jesús

    20 Mar 13
    17:55 #

    EXILI

    et dissemines al mirall del vespre

    i és aquest tu que sempre se m’enfuig

    boira de nit que multiplica els cels

    el tu més meu el país que m’encisa

    exiliada de mi fugitiva

    de tu cercant el tu més fosc al clos

    on el reflex del vespre m’enlluerna

    et dissemines al mirall del vespre

    i cada engruna de tu m’encativa

    com cada aresta on l’atzabetja clou

    i eixampla el foc que em dus exiliat

    de tu proscrit de mi cercant la llum

    més fosca al clos on el mirall del vespre

    ens dissemina

    Anna MONTERO, Arbres de l’exili, Ed. Gregal, València, 1988.

  5. Cesar

    20 Mar 13
    23:37 #

    FINAL DEL LABERINT
    Quan aquells dits sensibles
    toquin músiques fràgils
    i lentament vacil.lin
    llums canviant de ciris,
    surt de la festa. Mira
    quanta nit, quina extrema
    solitud se t’emporta,
    per la rialla, a l’home
    justificat i lliure
    que neix del teu silenci.

    SALVADOR ESPRIU (1913 – 1985)

  6. Alexis

    20 Mar 13
    23:44 #

    L’AMOR
    Tot en l’amor s’emplena de sentit.
    La força renovada d’aquest cor
    tan malmenat per la vida, d’on surt
    sinó del seu immens cabal d’amor ?
    És, doncs, sols per l’amor que ens creixen
    roses als dits i se’ns revelen els misteris;
    i en l’amor tot és just i necessari.
    Creu en el cos, per tant, i en ell assaja
    de perdurar, i fes que tot perduri
    dignificant-ho sempre amb amorosa
    sol.licitud : així donaràs vida.

    MIQUEL MARTÍ I POL (n. 1929)

  7. Enrique

    20 Mar 13
    23:58 #

    Bona nit Laura , crec que Machado y Serrat son una gran convinacio

    Càntics

    ( Antonio Machado – Joan Manuel Serrat )
    Tot passa i tot queda,
    però el nostre és passar,
    passar fent camins,
    camins sobre la mar.

    Mai vaig perseguir la glòria,
    ni deixar en la memòria
    dels homes la meva cançó;
    jo estimo els mons subtils,
    ingràvids i gentils,
    com bombolles de sabó.

    M’agrada veure’ls pintar
    de sol i grana, volar
    sota el cel blau, tremolar
    sobtadament i trencar …
    Mai vaig perseguir la glòria.

    Caminant, són les teves petjades
    el camí i res més;
    caminant, no hi ha camí,
    es fa camí al caminar.

    En caminar es fa camí
    i en tornar la vista enrere
    es veu la senda que mai
    s’ha de tornar a trepitjar.

    Caminant no hi ha camí
    sinó deixants en la mar …

    Fa algun temps en aquest lloc
    on avui els boscos es vesteixen d’arços
    es va sentir la veu d’un poeta cridar:
    “Caminant no hi ha camí,
    es fa camí al caminar … ”

    Cop a cop, vers a vers …

    Va morir el poeta lluny de la llar.
    Li cobreix la pols d’un país veí.
    A l’allunyar-se, el van veure plorar.
    “Caminant no hi ha camí,
    es fa camí al caminar … ”

    Cop a cop, vers a vers …

    Quan la cadernera no pot cantar.
    Quan el poeta és un pelegrí,
    quan de res ens serveix resar.
    “Caminant no hi ha camí,
    es fa camí al caminar … ”

    Cop a cop, vers a vers.

  8. Yackie

    21 Mar 13
    0:18 #

    UN SONET PER A TU

    Un sonet per a tu que em fas més clar
    tant el dolor fecund com l’alegria,
    un sonet amb els mots de cada dia,
    amb els mots de conèixer i estimar.

    Discretament l’escric, i vull pensar
    que el rebràs amb discreta melangia,
    com si es tractés d’alguna melodia
    que sempre és agradable recordar.

    Un sonet per a tu, només això,
    però amb aquell toc lleu de fantasia
    que fa que els versos siguin de debò.

    Un sonet per a tu que m’ha permès
    de dir-te clarament el que volia:
    més enllà de tenir-te no hi ha res.

    Miquel Marti i Pol

  9. Laura Fortesa

    22 Mar 13
    10:55 #

    Bon dia, nois!

    Moltíssimes gràcies pels vostres poemes. Que bonics! Perdoneu que no us hagi respost abans, però no havia tornat a entrar al blog, em sap greu…

    Gràcies per l’esforç, la dedicació i l’entusiasme que demostreu per la llengua i la cultura catalanes.

    Amb una mica de retard, us desitjo un bon dia de la poesia!


Categories


Històric


Blogroll


Per resoldre dubtes


Recursos per a l'aprenentatge


Vídeos


Darrers comentaris


Núvol d’etiquetes


Share