Servei Local de Català de Castelldefels

Em sembla que m’he confós…..tocava aquest comentari:

Portem gairebé dos mesos de classe i el que si tinc clar, és que no em fa mandra assistir al nivell D de català. La forma d’aprendre no té res a veure amb la imatge que m’havia fet d’estudiar el Pompeu de dalt a baix, amb ulleres de rata de biblioteca i cara circumspecta.
Tot i així trobo a faltar material a classe. Material de consolidació d’allò que anem treballant (esquemes i exercicis) i correcció in situ amb el professor.

Seguint la línea del meu article d’opinió… 🙂 potser sí que s’ha capgirat l’aula, però…jo em pregunto si ens ha fet avançar cap als objectius que haurien d’estar assolits en el mes de maig i sobre tot…jo ho necessitava? jo ho volia? potser ser massa sincera no és bo, però jo crec que ens hem allunyat massa de la classe clàssica i que els coneixements que hem d’adquirir tant per fer la prova, com per després posar l’aprenentatge en pràctica en el dia a dia ,requereix de més proximitat amb la teoria i la reiteració de la pràctica. Clàssic? Tradicional? sí. Però se’m demana opinió i la dono. Capgirar l’aula constantment s’acaba transformant-se també en un sistema enclaustrat. A mi m’acaba atabalant. Jo optaria per un sistema més barrejat. Si no necessités un professor, un xerpa professional, no faria el curs;em presentaria l’examen per lliure. I parteixo de la base que el servei té uns professors excel·lents, com ho és en Jaume.

Penso que la metodologia basada en la interacció és productiva. Malgrat tot, encara tinc la sensació que potser trobo a faltar més apunts teòrics, un llibre per poder remenar, o més explicacions magistrals del Jaume (som hereus d’un tipus d’aprenentatge molt “estàtic”). Per altra banda, també sento que col•laborar entre tots m’està ajudant a retenir més fàcilment idees bàsiques, que en el meu cas, em cal recordar. Per a mi és el més important per després aprofundir en els continguts. Sincerament estic satisfet amb la dinàmica de la classe. Per acabar d’equilibrar-ho potser afegiria, com he comentat en l’apartat sobre el guiatge dels xerpes, més material de suport per complementar.

Aquest mètode de treball per a mi és nou. Al començament estava perduda amb aquest sistema de donar les classes, també em vaig atabalar quan vas dir que teníem que mirar el blocs, compartir carpeta, etc. Tot i que ara estic a gust a classe, prefereixo estudiar amb llibres ja que tota la meva vida ho he fet d’aquesta manera.

Jo encara no he estat capaç de situar-me ni de trobar el meu lloc. L’ambient és fantàstic i la gent té ganes de treballar, i això és bo. Tanmateix, m’està costant adaptar-me al mètode de treball, i tot just ara començo a entendre la dinàmica de les classes. Suposo que les faltes d’assistència són la raó principal del meu desconcert. Veurem què passa d’ara endavant.

El mètode d´aprenentatge és positiu, perquè interacciones amb tots els companys, creant un ambient molt agradable i aprenent uns dels altres.
Però jo encara estic molt perduda, suposo també que és per les faltes d´assidtència que he hagut de fer.
Penso, com molts companys, que una mica de classe tradicional, uns apunts, llibres i exercicis, no anirien malament per reforçar i consolidar el que aprenem.

Des del meu punt de vista el mètode té una bona idea de base. Al principi ens vacostar una mica compredre la dinàmica i començar a treballar amb un objectiu clar, però desprès de les tres primeres sessions ja tothom sabia més o menys que havia de fer a la pràctica.

Crec que a mida que utilitzem més el mètode més agil i professional serà, per altre banda penso que com a xerpes hem d´estudiar més, perquè el sistema de xerpes així ho requereix, i que no estaria malament que haguessi una sessió conjunta al final de cada unitat on tothom pugui aclarir continguts no assolits i resoldre dubtes amb el professor fent de mestre tradicional i transmissor de coneixements, però desprès d´haber-los mossegat

És un mètode d’aprenentatge diferent dels que m’havia trobat fins ara durant la meva vida acadèmica. Tot i que al principi sorprèn i et quedes descol·locat, després t’adaptes i treus els aspectes positius. Són classes molt dinàmiques i disteses on no has d’estudiar una teoria de memòria sinó que a partir de treballar els exercicis i posant-los en comú vas aprenent i interioritzant els conceptes.