Servei Local de Català de Castelldefels

Què ens pot aportar aquesta pensadora a la diversitat?

Aquesta filòsofa sosté que tots som únics i diferents, no només per naturalesa, sinó també perquè vivim experiències i prenem decisions al llarg de la vida que ens fan ser com som. Ella pensa que aquesta singularitat és bona per a les persones, però no ho és per a la societat capitalista en què vivim, i és per això que els governants i les grans multinacionals intenten uniformar-nos. La diversitat, diu, ens fa més feliços i ens completa com a persones.

QUE PENSO D’AQUESTA PENSADORA A LA DIVERSITAT?

D’una banda, estic totalment d’acord amb Malabou, quan diu que el cervell neix amb una herència genèrica, fet que canvia en el transcurs de la vida, a conseqüència de les experiències viscudes personalment cadascú i és per això que tots som diferents i únics.

D’altra, ja no penso com ella, crec que els mitjans de comunicació i les multinacionals sí que intenten condicionar-nos, però això el podem escollir, jo crec que cadascú tria el que més li agrada fer.

Que ens pot aportar aquesta pensadora a la diversitat?

La filosofa, explica com l’esser humà neix amb una herència genètica que pot ser modificada amb les vivències personals del dia a dia i pot fer canviar les conductes establertes genèticament.
Totes aquestes experiències aporten riquesa i determinen com serem en un futur.
Planteja que avui les persones són educades per ser un més i no s’aposta per les persones úniques, en definitiva, la pensadora diu que s’ha de ser nosaltres mateixos i no com volen que siguem.

Després de llegir aquest l’article de la filòsofa Catherine Malabou, hi han certs punts que no comparteixo.
En primer lloc estic d’acord de que la paraula ajuda a curar traumes, això ja es sap desde Freud, però no estic d’acord en la justificació que dona la filòsofa Catherine en la que diu que: “ Al expressar un trauma en paraules tornes a traçar la sinapsis i així aconsegueixes que sigui cada cop menys profunda”, aquesta explicació la trobo incoherent ja que a mesura que repeteixes una experiència el que fas es reforçar la sinapsi i que et sigui més fàcil evocar aquest fet. Des de el meu punt de vista l’expressió d’un problema en paraules, afavoreix ser conscients de sentiments inconscients, obtenir punts de vista diferents i promoure assumir fets passats que no pots modificar. Crec que més aviat en el sistema neuronal es crearien noves sinapsis, enlloc de reforçar les velles.
Comparteixo la idea de que en la nostra societat a efectes pràctics es tendeix a uniformitzar els gustos o pensaments de les persones, però m’agradaria pensar que nosaltres com a persones adultes tenim cert criteri i no crec que aquesta uniformització vingui totalment imposada desde per l’exterior . Opino que les persones dins la nostra individualitat som també ésser sociables i busquem formar part d’un grup, per lo que a vegades conscient o inconscientment ens uniformitzem nosaltres mateixos.
Finalment, crec que “els extrems mai són bons” i opino que la qüestió es saber buscar l’equilibri entre la individualitat i la tendència a la grupalitat, que ens faci sentir bé i ens deixi créixer com a persones.

La filòsofa aporta un punt de partida clau: constatar que només el 5% de l’energia del cervell s’utilitza en activitats conscients, predictibles. Pel motiu esmentat, suposar que qualsevol sistema (capitalista o no) format per homes i dones amb cervell, pugui uniformar tota una societat plena de diferències no conscients, potser és inviable. La diversitat navegarà sempre sota les aigües del que es pretén sigui “políticament correcte”.

Catherine Malabou ens obre la porta a concebre’ns com a éssers únics i irrepetibles, perquè ho som. Cadascú ha d’entendre’s com el cúmul d’experiències viscudes en funció de les decisions preses al llarg de la vida; això ens fa conscients de la nostra singularitat i enriqueix la diversitat. Tanmateix, aquesta visió contravé la uniformització a què ens aboca el sistema, que es dóna. Però no puc evitar fer-me la següent pregunta, tot recordant l’entrevista al pedagog Yaacov Hecht: és només una qüestió de singularitat i de potenciar les facultats que s’adverteixen d’una persona o, també, que els recursos disponibles per fer-ho no són suficients ni adients?

“El sistema no necessita que siguem únics sinó, simplement, un de més”. La filòsofa, Catherine Malabou, defensa el contrari d’aquesta asseveració, el sistema vol crear persones en sèrie que no tinguin un pensament diferent, millor dit, que no pensin. Malauradament tot el que ens envolta fa que portem una vida més o menys monòtona -treball, consum…-. Hem de lluitar per la nostra llibertat, de pensament i d’obra. Realitzar-nos en allò que ens motivi, no per sentir-nos diferents a la resta, dir “diferents” no vol dir millor. Si cadascú de nosaltres trobara allò en el que poder desenvolupar les particularitats que com a persona individual tenim seríem més feliços i la societat en general es beneficiaria d’aquesta situació.

La filòsofa Catherine Malabou argumenta que naixem amb una genètica donada però són les experiències que ens succeeixen al llarg da la vida les responsables de la nostra personalitat.
És per això que cadascú és diferent i únic, tot i que la societat intenta globalitzar tothom i convertir-nos en éssers amb les mateixes inquietuds i peculiaritats.

QUE ENS POT APORTAR AQUESTA FILOSOFA A LA DIVERSITAT?
La filòsofa Catherine Malabou afirma que cada ésser humà crea el seu jo interior a partir de les experiències i decisions viscudes al llarg de la seva vida, és a dir, cada persona és allò que viu. També exposa que el sistema actual exigeix que totes les persones tinguin i segueixin una conducta patró, per tal que una minoria es beneficiïn d’una gran majoria. Destaca que la diversitat és enriquidora, ja que cada individu pot aportar experiències úniques i les sensacions obtenides són úniques e intransferibles. Així doncs, valora la diversitat com un aspecte positiu i essencial a partir del qual podem arribar a viure una vida plena.

Catherine Malabou ens posa de manifest que cada un de nosaltres som únics. I ho som gràcies a la suma de les experiències viscudes al llarg de la nostra vida. Aquestes experiències i totes les decisions que prenem és el que ens fa ser singulars i diferents de la gent que t’envolta.
Per contra, el sistema capitalista té la necessitat de crear éssers humans en sèrie. És a dir, que pensin, consumeixin i que visquin segons els patrons imposats, anul•lant el poder de decisió i, en definitiva, la personalitat de cadascú.

Què ens pot aportar aquesta pensadora a la diversitat?

Segons la filòsofa francesa, Catherine Malabou, som únics i diferents a causa de les experiències viscudes i les decisions preses en les nostres vides.
Si ajuntem diferents experiències i decisions ens aporten diversitat ( multitud de coses diverses.) Tot i així, segons la filòsofa, vivim en una societat capitalista amb un alt poder d’inducció cap a la homogeneïtzació per ser més manejables, és a dir, ser més tristos.