• S3_Dietari 28/04/14

    Avui hem començat la classe parlant de la dièresi.

    –          la dièresi és un signe ortogràfic (dos petits puntets)

    –          s’escriu damunt les vocals “i” i “u”

    –          el seu objectiu és indicar que es pronuncien, o que es pronuncien com a vocals i no com a semivocals o semiconsonants.

    Funcions de la dièresi:

    →  indica que la “u” es pronuncia en güe, güi, qüe, qüi.

    (aigües, següent, qüestió, freqüent, pingüí, argüir, adeqüi, obliqüitat)

    →  indica que la “i” o la “u” damunt la qual hi ha la dièresi no forma diftong amb la vocal en contacte, sinó un hiat formant dues síl·labes diferents.

    (raïm, cocaïna, oïda, heroïna, fortuïta, peüc, reüll, diürn, cruïlla, proteïna, suïssa, països)

    Per exemple, si no poséssim la dièresi en la “i” de la paraula raïm, seria monosil·làbica i la pronunciaríem posant l’èmfasi a la “a”, en un mateix cop de veu.

     

    Temps verbals que sempre porten dièresi

    –          alguns temps verbals de la 3a conjugació l’infinitiu dels quals acaba en vocal+ir  →  conduïm, produïm, reduïm.

    –          formes del singular i de la 3a persona del plural del present de subjuntiu dels verbs l’infinitiu dels quals acaba en vocal+ar    →   denunciï, actuï.

    Normalment la dièresi cau en la síl·laba tònica però hi ha excepcions, en aquests casos és més difícil saber com s’escriuen.

    Mots acabats en:

    • -tat: espontaneïtat, continuïtat, gratuïtat, heroïcitat, homogeneïtat
    • -al: esferoïdal, trapezoïdal, discoïdal
    • -itzar: europeïtzar, arcaïtzar

    Uns altres mots no segueixen cap norma i caldrà aprendre que porten dièresi.

    agraïment, posseïdor, intuïció, aïllar, amoïnar, arruïnar, atuïment, coïssor, decaïment, diürètic, ensaïmada, esfereïdor, esmorteïdor, genuïnament, suïcida, traïdor, veïnat, viduïtat

    Aquests mots són generalment derivats d’un mot que té una “i” o una “u” tòniques.

    agrair   →   agraïment, aïllo   →   aïllar, veí   →   veïnat, saïm   →   ensaïmada

     

    Casos en què ens estalviem la dièresi:

    –          Quan la “i” o la “u” han de dur accent segons les regles d’accentuació. L’accent sempre preval sobre la dièresi

    veí (aguda acabada en vocal) – veïna, agraíem (plana acabada en m) – agraïa

    –          Els mots que acaben en els sufixos -isme i -ista

    egoisme, arcaisme, heroisme, altruista, europeista, maoista

    –          L’infinitiu, el gerundi, el futur i el condicional dels verbs acabats en vocal+ir

    (beneir, produir, seduir…)   →  agrair, agraint, agrairé, agrairàs, agrairà, agrairem, agraireu, agrairan, agrairia, agrairies, agrairia, agrairíem, agrairíeu, agrairien

    –          Els mots que comencen per un prefix com re-, contra- i co-

    reunir, reincidir, reintegrar, contraindicació, coincidència, coincidir

    –          Els mots acabats en -um i –us

    harmònium, aquàrium, Pius, Màrius

     

    A continuació corregim l’exercici 1 del llibre

    Com a feina per fer a casa pel proper dilluns dia cinc de maig haurem d’escriure un correu electrònic exposant la proposta de solució al problema de la fractura que ha sofert la mare i què suggerim als altres components de la família. També n’hem d’enviar una còpia a la Núria.

    Estructura d’un correu electrònic informal:

    Començaria amb la salutació, coma, i el nom, coma:

    Salutació, nom,                                               →   per exemple                             Hola, Quimet,

    A continuació, el text començaria en lletra majúscula.

    Finalment, per acabar, faríem el comiat, que pot ser de dues formes:

    –          Fins aviat,                           →  en cas de que no porti cap verb, posarem una coma

    –          Ens veiem demà.            →  si hi ha un verb posarem un punt

    I el nostre nom

    En cas que volem afegir algun altre text, en català s’utilitza el llatinisme “Post Scriptum”   →   P.S.

     

    Ja cap al tram final de la sessió, reprenem el tema dels pronoms febles.

    La Núria aclareix el dubte que va quedar la setmana passada.

    Dóna-li el joc        →           Dóna-l’hi             (el hi)

    Dóna-li els jocs    →           Dóna’ls-hi           (els hi  →  no ha d’apostrofar-se perquè no hi ha contacte vocàlic)

    Així doncs, uns consells a seguir en les combinacions binàries de pronoms:

    –          Només hi pot haver un apòstrof

    –          Pot haver-hi més d’un guió

    –          L’apòstrof va el més a la dreta possible

     

    Corregim l’exercici 3 del full que ens va donar la Núria la classe anterior i encetem un nou full fent l’exercici 4 on també treballem la combinació de C.D. indeterminat o neutre i C.I. singular.

    Per acabar la sessió donem un cop d’ull al resum de la combinació de C.D. i C.I. singular que hi ha a la fotocòpia malgrat no és, ni de bon tros, tan aclaridor com els quadres estudiats anteriorment, però com de tot allò que es veu s’aprèn doncs ja ens va bé. Revisem l’apartat de remarques i la Núria ens proposa que fem l’exercici 5 a casa pel proper dia de classe.

     

    Sílvia i Marcel

Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.


Categories


Històric


Blogroll


Per resoldre dubtes


Recursos per a l'aprenentatge


Vídeos


Darrers comentaris


Núvol d’etiquetes


Share