Bon dia, companys d’intermedi 3,
Avui hem començat molt bé el dia. La nostra companya, la Noelia, ens ha portat un pastís casolà, fins i tot era més saborós que si fos de pastisseria.
La part lectiva del curs ha començat amb l’entrega i posterior correcció de l’article d’opinió i la carta, totes dues fetes per nosaltres.
En el desenvolupament de la correcció la nostra professora ha esmentat alguns errors comesos en general relacionats amb els signes de puntuació, exemple:
Bon dia, companys,
Bla, bla …
A més d’això, la professora ha esmentat que, per exemple, la signatura no porta punt i que quan el comiat no porta verb en lloc de punt hem de posar-hi coma.
També en forma de repàs ha explicat las excepcions de “la” a l’hora d’apostrofar,
La + i,u o – hi, hu quan la vocal és àtona = la
La universitat / la història
Tot seguit hem parlat de la dièresi en els verbs acabats en vocal + ir. Per exemple: agrair, reduir, conduir…
En els temps següents aquests verbs no porten dièresi:
infinitiu – agrair
futur – agrairé
gerundi – agraint
condicional – agrairia
Després hem parlat d’altres errors comesos d’importància com:
vindre (no) venir (sí)
tindre (no) tenir (sí)
Les parts del dia, les quals porten sempre la preposició “a” al davant : si el substantiu és femení portarà la preposició ” a “+ l’article “la” i si és masculí es formarà amb la contracció “al” provinent de preposició “a” + article “el”
exemple: el matí ————————— al matí
la nit —————————— a la nit
Tot seguit hem fet un exercici semblant al que podria sortir a la prova final, que consistiria en omplir una sol•licitud d’acord amb una estructura determinada:
Dades personals
Exposició del fet a sol•licitar
El que demano
Signatura
Datació
A qui va adreçada
En l’últim tram de classe hem fet la correcció de la gravació feta per grups Crec que com hi ha quatre grups i cadascú té la llista amb els seus errors no cal mencionar-los tots, llevat esmentar que quan la “o” en un mot és àtona sona com “u”
Exemple:
sortida, omplir, etc.
Això és tot per avui. Salutacions i fins aviat,
Federico Pons
Article complet
