Com cada setmana hem de fer un resum de tot el que la Lourdes ens ha ensenyat i aquesta m’ha tocat a mi. Mare meva, quins nervis! Penso que aquesta setmana hi ha molta matèria i no sé si ho faré bé, però ho intentaré.
DILLUNS
La Lourdes comença la classe amb el seu somriure entremaliat i nosaltres com si fóssim nens petits esperant quin joc nou ens porta. Aquesta setmana hem hagut de passar uns paperets amb l‘ajuda d’una palla a la companya de davant i al finalitzar el joc ja teníem els quatres temes que havíem de treballar paràgraf per paràgraf.
Quins passos hem de seguir per fer un bon text argumentatiu
- Subjectivitat: el text ha de ser clarament subjectiu i hem de parlar en primera persona del singular.
- Veracitat: cal que ens ajustem a la realitat sense exagerar els arguments.
Positivitat: cal utilitzar un to cordial i respectuós i adoptar un punt de vista positiu.
- Marques valoratives: per contribuir a la subjectivitat cal utilitzar verbs d’ opinió i verbs, noms, adjectius o adverbis valoratius.
- Marques de recomanació: especialment en la conclusió, a l’hora de fer propostes, s’empren perífrasis verbals d’obligació en condicional i verbs amb valor semàntic de recomanació.
- Adequació: cal optar per un registre estàndard i mantenir-lo al llarg del tex.
Coherència: els arguments han de ser coherents i s’han d’exposar per ordre d’importància. Cal desenvolupar les idees de forma adequada per garantir-ne la comprensió i evitar les repeticions.
DIMECRES
Continuem amb els capítols que vam llegir de La cuina de l’escriptura i comencen amb els verbs preposicionals.
I què hem d’evitar quan escrivim els paràgrafs
*Barrejar paràgrafs llargs o molts curts sense cap estructura.
*Repeticions i desordres de la mateixa idea en el mateix paràgrafs.
*Paràgrafs- frases resulta una llista inconnexa d’idees.
*Paràgrafs- totxo excessivament llargs que dificulten la lectura.
*Paràgrafs amagats que no té un ordre evident i perd claredat.
Els verbs preposicionals que regeixen en o amb han de canviar aquestes preposicions per a (o també de en alguns casos) si el complement preposicional comença amb un verb en infinitiu.
( Pensar en:) Pensar en la feina que has de fer.
Pensar a/de fer la feina pendent.
(anar amb compte amb:) Vés amb compte amb la brutícia.
Vés amb compte a/de no embrutar-te.
Si teniu qualsevol dubte, pregunteu-li a Lourdes que és un crac.
Moltes gràcies per fer-nos les classes tan divertides i apassionades, Lourdes.
Una abraçada,
Loli
Canvi i caiguda de preposició (Itineraris d’aprenentatge)
Article complet
