Servei Local de Català de Castelldefels

Aquest és el final del meu grup:

“Després d’aquest petó, i alguns altres, van passar els anys i cadascú va fer la seva vida, un dia, per casualitat, es van trobar i en mirar-se van recordar aquell primer petó.

I a la seva memòria, en aquell moment i en aquell lloc, si sonaven les campanes.”

Crec que el missatge de la història és la sorpresa, els protagonistes, i nosaltres, estem esperant un final de pel · lícula però la vida no és així, la vida és improvisació i i d’això parla també el nostre final, La memòria si és com les pel · lícules, i posa música als records.

Final:
Encara que l ‘experiència no hi va sortir com esperaven, tots dos, decideixen donar-se una segona oportunitat. Qui sap? Potser la propera vegada vagi millor.
Comentari:
Em sembla que estem massa influenciats per la “realitat” que les pel·lícules ens transmeten.

Aquesta història representa un altre “mite del amor romàntic. Aquesta concepció de l’amor es basa en una sèrie de creences que tots tenim interioritzats com aquesta experiència poc menys que celestial o com el mite de la sexualitat, del matrimoni, de la gelosia, de la mitja taronja, etc. Cal reflexionar sobre aquestes creences, que fan de la relació de parella quelcom màgic i allunyat de la realitat, per tal que les i els joves s’acostin a les relacions amoroses amb espectatives realistes.
Tots aquests falsos mites contribueixen a que la violència masclista es mantingui en el temps.

Aquesta història demostra que les coses no es poden predir. Que per molt que pensin que faràs en un moment donat hi ho tinguis a la teva ment assejat, els sentiments i les reaccions del teu cos i poden anar per una altre costat, això significa que algunes vegades anirà pitjor que com ho tenies pensat i d’altres millor

Crec que tots els companys de classe són molt romàntics i pensàvem en un altre final per “Abans no s’espatlli la tarda”. Si més no, el títol de la història ens orienta cap a un altre punt de vista més directe i carnal.

Final del meu equip:
Malgrat la sorpresa d’aquell petó, novament ho proven de forma intuïtiva i espontània per trobar la sensació no viscudes deisant-se portar per el moment.

Opinió personal:
No m’ha agradat gens, m’ha sorprès el final , ja que semblava una història molt bonica d’una parella de joves inocents del seu primer petó dels nervis que ocasiona tot aixó etc.. i no a sigut així, sino tot el contrari deixant de ser una història bonica i romantica a passar a ser una història sense romanticisme i directe.