• 42a sessió D

    Rient i plorant, l’abril va passant

    Avui en Jaume comença la sessió amb el seu estil més personal, és a dir, iniciant la classe amb proximitat vers  el grup i els companys.

    Fem teràpia de grup per optimitzar el nostre treball i ens fa dir una qualitat positiva del company/a que tenim a l’esquerra. I tot , pe què entenguem que la clau d’una bona dinàmica de feina on intervenen les persones és la CONFIANÇA.

    En mig de la sessió terapèutica, no deixa de recordar-nos la tasca respecte a les etapes claus del marc sociolingüístic. I ens llença una altra proposta, investigar a Internet sobre els  relats  digitals i veure com podem lligar aquesta troballa  amb el nostre treball de xerpes històrics.

    En un altre incís de la classe, ens deixa a tots amb la mosca al darrere de l’orella, pensant en què vol fer amb el tema de les olors. Potser, si no aprovem la prova, pensa a renunciar a la seva tasca de professor, es retira a un poblet de la Cerdanya i es dedica a confeccionar cremes naturals i colònies artesanals…Qui  sap! Bé, el tema és que ens demana que lliguem el punt que havíem de desenvolupar com a xerpes amb una olor. Aquests són els temes i les olors:

    • Les oracions subordinades adjectives: la suor (sense comentaris que ja n’hi van haver uns quants a la classe…)

    • Les oracions subordinades adverbials: olor  de mare (aing….que bonic)

    • Les oracions subordinades substantives: olor de nadó (sabeu que Món de Dóna és Nom de Nadó al revés…curiositats que trobes quan t’avorreixes)

    • Els pronoms: espígol

    • Les sinonímies i les antonímies: les roses

    • La derivació: la terra humida

    En una altra estona de classe clàssica, examinem les perles d’un escrit de la Noemí i les corregim entre tots -penso que penjarà l’escrit a l’acta perquè pugueu accedir, si heu faltat a classe-.

    I finalment, posa la cirereta a la classe de dijous, proposant-nos una forma de “patir” la prova sense dolor. I amb aquesta proposta tanca el primer punt del començament, que ningú es pensi que es donen puntades a l’aire. La confiança es treballa com els castellers. És un treball de grup on cadascú  té una feina i hi ha una feina per a cadascú.  L’exercici és imaginar un castell de quatre i pensar  en quina funció deu tenir  cada membre .  Aquesta seria l’estructura on destaquen les aptituds dels integrants:

    • La primera base que seran els pilars i són els sostenidors.

    • A continuació vindrà el segon pis que donarà fortalesa.

    • Després podrà pujar l’aixecador que haurà de ser lleuger i àgil.

    • Finalment alçarà la mà l’enxaneta, que evidentment haurà de ser valent.

    Però bé, els detalls ja els veurem perquè, de moment segons el profe, no cal projectar-nos i patir  sinó ensumar l’olor del present que prou bellesa porta i ens costa molt sovint captar-la perquè ens perdem amb l’aire imaginat del futur.

    Print Friendly, PDF & Email

Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.


Categories


Històric


Blogroll


Per resoldre dubtes


Recursos per a l'aprenentatge


Vídeos


Darrers comentaris


Núvol d’etiquetes


Share