C2 30a sessió
obra de Marcos
Castelldefels, 31 de gener de 2019
Salut, companys!
Començo a detallar com s’ha desenvolupat la jornada. Un dia fred, amb núvols, predominant estratocúmulus amb nimboestratus, la humitat es ficava a dins els ossos i el sol no es deixava veure. Era l’últim dijous de gener i marcava un abans i un després al front. Moltes baixes a la trinxera. Potser l’espasa de Dàmocles damunt dels nostres caps ha indisposat a més d’un company, és a dir, s’apropava el dia de l’entrega de l’article d’opinió del nostre diari de batalles i penúries. El comandant Jaume ha fet l’habitual bateria de preguntes per refrescar el que hem treballat la jornada anterior.
Posteriorment, s’ha revisat l’acta de la nostra companya Irina i com darrerament és habitual no hi ha hagut compassió. Els companys de trinxera han tret el fusell, el matxet, la pistola, la navalla i tot el que tenien a la vora. Aquí, al front, quan s’olora la sang, donem la puntada sense respectar els recursos i estils de l’autor. El comandant ens va cridar a l’ordre per aquests extrems. No sé si la tropa ho tindrà en compte en futures ocasions, tenen les dents esmolades i molta ànsia d’estripar autors.
Després d’aquesta situació tensa que hem viscut ja de forma habitual, ha entrat un raig de sol per la finestra. La nostra companya Bea ens ha convidat a diverses pastetes i begudes, sense alcohol, per celebrar el seu aniversari. Que bé que et senten aquests vint-i-cinc anys, Bea! Hem aprofitat aquest incís per fer l’estraperlo i completar el nostre carnet de racionament, perquè el comandant ens ha tingut a règim aquests dies. Potser deu formar part de la Cofradía de la Virgen del Puño o ens vol entrenar per al dejuni que s’aproxima.
Seguidament, ha arribat el joc de les tres diferències. Separats per binomis, hem observat atentament la nostra parella durant un minut. Després, ens hem girat i per torns hem fet tres canvis de vestimenta. Hi ha qui s’ha mig despullat, altres s’han descordat les sabates o s’han intercanviat peces de roba. L’important era despistar el teu company de trinxeres i vèncer.
Ha arribat el moment de posar-nos seriosos i hem treballat la sinonímia. A priori, semblava fàcil però el comandant ens ha fet tocar de peus a terra. Ha clarificat que és millor no creuar segons quins camins. Durant l’exercici, hem estat una mica dispersos i el nostre comandant en cap ens ha cridat a l’ordre en diverses ocasions. Potser estàvem pensant en el cap de setmana? I per acabar-ho d’adobar, el comandant Jaume ha ordenat que ,per seccions, s’havia d’escollir el color del Lluís, la Trini i el Cruells, respectivament. No hi ha hagut consens. Les seccions no volien cedir el color i s’han viscut moments d’alta tensió. Finalment, l’atzar ha decidit per nosaltres:el Lluís color vermell, la Trini color lila i el Cruells color groc.
I res més germans del front, fins a la propera!
No pensis què pot fer la República per tu; pensa què pots fer tu per la República.
Cap comentari
Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.